Quan siguis lliure, de Maria de la Pau Janer

quansiguislliureFeia cinc anys que Maria de la Pau Janer no publicava cap novel·la. Els seus seguidors esperaven des del 2010, quan va aparéixer Cartes que sempre he esperat i el Passions Romanes que el 2005 va guanyar el premi Planeta. Sí, just aquell any que alguns membres del jurat (Marsé, Regàs o Posadas) van carregar contra els participants, considerant que era un any amb poca qualitat literària.

En qualsevol cas, està clar que a María de la Pau Janer aquelles opinions no van afectar-la gaire i ha seguit escrivint de la mateixa manera que sempre ho ha fet: amb cura pels detalls i amb una narració fluida que absorbeix el lector. La meva primera trobada amb la seva literatura va ser amb Orient, Occident i -casualment- ara m’hi retrobo amb Quan siguis lliure, una novel·la protagonitzada també per una dona i que ens porta altra vegada a l’Orient, en concret a Bagdad, de la mà de n’Aroa i Xarahzad, la famosa protagonista de Les mil i una nits.

La novel·la comença quan n’Aroa, una dona de mitjana edat que havia nascut i viscut en un harem a Bagdad, és detinguda i empresonada per un delicte de tràfic de blanques a Barcelona. N’Aroa té, a més, una missió: ha de protegir un camafeu centenari que ha heretat de la seva àvia, la dona més poderosa de l’harem. En aquesta missió l’acompanyaran na Rebecca i na Milena, també relacionades amb en Henry -l’autèntic delinqüent- amb qui mantenen una relació difícil. No us explico gaire més perquè hi ha també un component d’intriga que ens fa, com a lectors, estar pendents de la narració.

Quan siguis lliure és una història de dones però sobretot és una història sobre l’amistat i sobre com els vincles que es creen generen un sentiment de solidaritat, generositat i amor entre les persones. A destacar l’habilitat de Janer per fer una adaptació de la llegenda de Xahrazad, la dona que va aconseguir salvar-se d’una mort segura mantenint l’interès del sultà de Bagdad explicant-li històries fantàstiques durant mil i una nits. I és que aquest fil argumental ens presenta un altre dels temes de la novel·la, la força de les paraules que, com la música amb les feres, aconsegueix transformar els sentiments més obscurs de les persones i aconsegueix que aquestes es moguin per la generositat, l’altruisme o l’amistat.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Quan siguis lliure
Autor: María de la Pau Janer Mulet
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 480
ISBN: 978-84-664-1974-1
Preu: 21€

Ets la meva vida, ets la meva mort, de Maria de la Pau Janer

@ColumnaEdicions @Grup62

Ets la meva vida, ets la meva mort, de Maria de la Pau Janer, explica la història d’un pare, l’Albert Font, que emprèn un viatge molt  llarg amb taxi en companyia del seu fill.

Durant el viatge s’anirà establint, entre conductor i client, una relació estreta que escrutarà els racons més íntims d’ambdós personatges i que els durà a descabdellar els aspectes més profunds i rellevants de les seves vides.

La història, segons ha explicat l’autora, està basada en un fet real que un taxista li va explicar en un trajecte per Barcelona. Un senyor, sortint de l’Hospital de Bellvitge, acompanyat del seu fill adolescent, va contractar els serveis d’un taxi perquè els portés fins a Madrid amb la condició que ho fessin per carreteres secundàries. Sis-cents quilòmetres de recorregut en aquestes condicions donen molt de sí, i els nostres viatgers es van coneixent, fins que arriben a un punt de complicitat sorprenent.

El relat està adornat amb les històries personals dels nostres viatgers i les de les seves famílies. Històries que, encara que no tenen res a veure amb l’eix central del relat, ens parlen de les difícils relacions de parella, l’amor i el desamor, el desencís que ens produeix la vida quan la passió desapareix… I no hem d’oblidar l’eix principal: el viatge de Barcelona a Madrid en taxi, el motiu del qual inclou una sorpresa oculta.

L’escriptora va realitzar aquest trajecte en taxi per ambientar-se i imaginar què va haver de passar per la ment d’aquells viatgers i quines van ser les seves possibles converses. Els personatges resulten tan creïbles que arribes a ficar-te en la novel·la i pots comprendre els fets succeïts en cadascuna de les diferents històries que la conformen.

És molt difícil fer creïble un personatge i Maria de la Pau ho aconsegueix una vegada més amb l’habilitat a la qual ens té acostumats.

Durant la novel·la hi ha poc diàleg, però la transició contínua d’una història a una altra, d’un personatge a un altre, fa que el relat es vagi construint en una seqüència d’esdeveniments encadenada. El fet d’anar coneixent la història dels personatges poc a poc provoca avidesa per continuar llegint i poder conèixer el seu desenllaç.

Títol: Ets la meva vida, ets la meva mort
Autor: Maria de la Pau Janer
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 337
ISBN: 978-84-6640-023-7
Preu: 16,20€

Aquest Sant Jordi, cartes que sempre he esperat!

Títol: Cartes que sempre he esperat
Autora: Maria de la Pau Janer
Editorial Planeta
Col·lecció: Ramon Llull
Pàgines: 400
ISBN: 9788497081979
PVP: 21,50 €

Ja fa un parell de mesos que hem començat l’aventura de nosaltresllegim.cat i —potser perquè s’acosta Sant Jordi i sembla que arriba el final d’una etapa —tots notem la necessitat de recapitular una mica. A Què fer quan acabem de llegir un llibre vaig esmentar que m’encanta tornar a llegir el final d’un llibre just després d’acabar-lo, abans i tot de pair el final; així que crec que és cosa bona donar un cop d’ull al primer post que vaig escriure (vegeu Cartes que…) sobre Cartes que sempre he esperat, de Maria de la Pau Janer. Casualment és un dels llibres que més he recomenat a nivell personal els últims dies. I si no l’he recomenat més a nivell professional és perquè no em dedico professionalment a la literatura sinó a la crenoteràpia. Així i tot crec que hauria de comptar el fet que aquest matí, quan la senyora Aniceta m’ha demanat per telèfon quin llibre li recomenaria per a regalar aquest Sant Jordi, li he aconsellat aquest amb molt de gust.
—Es llegeix molt bé i les ganes d’aclarir els misteris fan que no puguis deixar-lo; a més el final és tope simbólic… —. Li he dit mentre començava a enviar per fax una còpia de la seva sol·licitud per al programa de termalisme social. No perdo mai el temps; me’n cal molt per llegir…
I si en sobra una mica, a fer signar els llibres! Poques cues valen tant la pena com les que es fan en una llibreria!

Les cartes que esperen per Sant Jordi

L’Albert m’ha donat una bona idea: regalar un determinat títol pot ser una “inversió” per ja tenir-lo a mà i llegir-te’l! Ell té previst fer-ho amb Les cartes que sempre he esperat (vegeu Cartes que…)
Títol: Cartes que sempre he esperat
Autora: Maria de la Pau Janer
Editorial Planeta
Col·lecció: Ramon Llull
Pàgines: 400
ISBN: 9788497081979
PVP: 21,50 €

Per aquest Sant Jordi em ve de molt de gust de regalar (més tard o més d’hora acabarà a les meves mans jeje) el darrer llibre de la Maria de la Pau Janer: Cartes que sempre he esperat. Tot i que pot sonar a tòpic o a excés romàntic emprar cartes perdudes (anhels, pensaments que mai no arribaran i que s’esperen…) crec que en un temps on les comunicacions vénen marcades per la immediatesa i els monosíl·labs o els símbols abreujants pot ser un bon leitmotive per retratar vides en un tempo diferent de l’actual. Un tempo del que he pogut gaudir en diferents llibres fets des del gènere epistolar (Cartes a Teo, Mon petite castor, Cartes a un jove poeta…) i que m’han proporcionat bones estones i reflexions profundes en el passat.
Que hagi tornat a la Pollensa natal pot ser senyal de què volia un ambient íntimament conegut per desenvolupar escenes quotidianes i històries entrecreuades per així poder explorar els desconeguts interiors de les persones dels que ens podem emmirallar o senzillament meravellar.
Entendre la vida present i futura a través de donar explicació a aspectes o fets del passat que resten mal assumits (serà que em faig gran?), el Mediterrani mallorquí, el què pot fer un encarregat de cartes perdudes situa condicionals d’allò més interessants com a ingredients d’aquest llibre.

Cartes que amaguen històries, i també les creen

Títol: Cartes que sempre he esperat
Autora: Maria de la Pau Janer
Editorial Planeta
Col·lecció: Ramon Llull
Pàgines: 400
ISBN: 9788497081979
PVP: 21,50 €

Gran part del que llegeixo és llegit al tren. Amb aquesta novel·la, Cartes que sempre he esperat, a les mans perdia totalment les ganes que arribés la meva parada. Tancant el llibre de mala gana, em preguntava el perquè d’aquesta fascinació per les històries que amaguen les petites coses (llibres, cartes, pintures) i que també té en Lluís, un dels protagonistes de la novel·la.

Quines històries hi ha darrera les cartes que no arriben al seu destí? Què ens podria explicar un home gran dels veïns d’un bloc de pisos on ha viscut tota la vida? Aquesta pintura ens captiva… Com deu ser la vida de l’artista que l’ha pintada i de la seva família? Hi ha grans històries darrera de tot allò que ens envolta: en les converses entretallades que escolto a mitges mentre em prenc el cafè, o en el rostre enigmàtic que veig diàriement a classe i per algun motiu em crida l’atenció per primera vegada. Només esperen ser explicades abans que es perdin, quan siguin llençades al foc com cartes no reclamades, i desapareguin amb la memòria dels que es queden, o quan es deteriorin com el talent de l’artista incapaç de superar l’abandó…
En Lluís viu amb la por de no poder salvar alguna d’aquestes històries. Marcat pel record d’una mare que va passar mitja vida esperant una carta que va arribar, ja tard, en un tràgic moment, farà tots els possibles perquè les cartes que la Paula escriví a la Martina no es perdin com la seva història.
Perquè algunes històries mereixen romandre una mica més. I jo miro de seguir allargant-les tant com puc abans d’arribar a la meva parada de tren…
Maria de la Pau Janer presenta en vídeo Cartes que sempre he esperat.