Nosaltres

I és que en Joaquim Carbó, una de les “bandes sonores literàries” de més de tres generacions de lectors, rebrà el premi Trajectòria que s’atorga durant la Setmana del Llibre, que enguany se celebrarà de nou al Parc de la Ciutadella de Barcelona.

Tots, més o menys, hem crescut, llegit i viscut al voltant dels llibres de Carbó. I sinó, poseu el títol La casa sota la sorra al vostre buscador mental, i us trobareu a l’escola, entre llibres de text, pilotes de futbol, revistes amb cantants del moment, retoladors i plastidecors, Gameboys, o el que us hagi tocat viure a l’escola o l’institut depenent de l’edat que tingueu.

Un altra de les creacions de Carbó, que de segur que us sonarà a tots és en Felip Marlot… detectiu! I quin detectiu!

Carbó, nascut l’any 1932 a Caldes de Malavella i un dels impulsors de la revista Cavall Fort, porta més de 50 anys escrivint títols de narrativa juvenil, i llibres com aquesta Casa sota la sorra –o la seva continuació, La casa sota el gel- han estat reeditats fins a 65 cops i portats, en adaptacions teatrals, a escenaris com el TNC.

L’última creació de Carbó és L’última casa, de l’any 2008, i és l’últim episodi del seu títol més conegut.

Altres escriptors guardonats en anteriors edicions de la Setmana del Llibre, que se celebrarà entre el 9 i el 18 de setembre, han estat Maria Barbal, Isabel-Clara Simó, Emili Teixidor i Miquel Martí i Pol, entre d’altres.

En resum, un escriptor a qui des del Nosaltres hem volgut dedicar un petit homenatge. I és que setanta anys escrivint, un centenar de llibres i un milió d’exemplars, bé que s’ho valen. Un homenatge i un premi a la trajectòria.

Com a mínim.

Títol: Estimada Marta
Autor: Miquel Martí i Pol
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Educació 62
Pàgines: 200
ISBN: 978-84-297-6112-2
Preu: 9,00€

“Aquest ha estat el primer llibre de poemes que he llegit sencer i si m’hi he animat ha estat gràcies a les entrades sobre poesia d’aquest blog. Certament havia llegit (i analitzat) poemes a l’escola i de tant en tant llegeixo algun poema individual que em puc trobar en llocs i moments ben diversos, per això l’experiència de llegir complet tot un llibre de poemes del mateix autor ha estat molt interessant. Hi ha un parell de coses que m’han sobtat. Una, com ja havia dit en un comentari anterior, és la necessitat de llegir a un ritme molt més lent que l’emprat en una novel·la i fins i tot de llegir una vegada i una altra el mateix poema per poder copsar bé les imatges que transmet. I l’altra és que els poemes no estan aïllats, que per entendre el poema III has d’haver llegit el II i així successivament; jo sempre havia imaginat un poema com un món propi, sense connexions amb altres mons i ara he descobert que llegir tots els poemes del llibre no és altra cosa que llegir una història completa, això sí, explicada a un altre ritme. I això és potser una de les coses que ha fet que m’hagi alentit en la lectura d’aquest llibre.

A Estimada Marta hi ha tres reculls de poemes: Set poemes d’aniversari, Capfoguer i Estimada Marta, i he llegit els tres en tres moments diferents. El fet de saber que si començava a llegir un recull l’hauria d’acabar d’una tirada ha fet que, davant el dubte, triés de llegir un capítol o dos de la novel·la que estic llegint en paral·lel. Això sí, ara que me’ls conec, podria llegir qualsevol dels poemes del llibre de manera individual i aïllada sense perdre’n res.

Parlant més en concret del llibre, no puc dir que m’hagi entusiasmat però tampoc que m’hagi desagradat. Segurament m’hagués agradat tenir més informació sobre el context en què es va escriure i sobre el significat de cada un dels reculls. I també és cert que quan he sigut capaç de visualitzar les imatges transmeses per alguns versos és quan he pogut gaudir més de la lectura. En canvi en altres ocasions llegia les paraules, copsava el significat, apreciava la bellesa però no despertaven en mi cap emoció. És a dir, crec que ha funcionat força bé com a esquer per continuar endinsant-me en el món de la poesia ja que m’ha despertat el cuquet de buscar altres reculls de poemes del mateix autor i d’altres que igual em resultin més propers.

Us deixo amb un parell de fragments que m’han agradat particularment:

“Al fons del temps, com sempre, hi ha la noia
d’ulls clars que em mira tendra i expectant
i que somriu un poc maliciosa.”

“[...]. Si tanco els ulls
te’m fas present o esclaten els colors.
L’arbre de llum tan densa dels sentits
poblat de nou de fulles i d’ocells.” “