Arxiu d'etiquetes: Naomi Klein

Naomi Klein explica per què ‘No n’hi ha prou amb dir no’

El dimecres 8 de novembre molts dels lectors del Nosaltres van fer vaga però des del Nosaltres vam sentir-nos casi… obligats a no perdre’ns una oportunitat única: la presentació de No n’hi ha prou amb dir no, de Naomi Klein.

Quan fa -ja molts i- molts anys una autora brillant i jove ens va fer aturar de cop per revisar les nostres creences sobre el món de la publicitat i com aquesta anava més enllà del que ens pensàvem, quan va encunyar un terme per explicar-nos que ens prenen el pèl per amagar les vergonyes a base d’una doctrina del xoc,… bé, en resum: vam descobrir un dels estendards del que després es va convertir en el moviment del 15-M, de l’Occupy Wall Street, etc.

La qüestió és que després de tres llibres imprescindibles –No logo, La doctrina del xoc, Això ho canvia tot– volíem saber per què no n’hi ha prou amb dir no. I vam anar a la Casa del llibre perquè la Naomi Klein ens ho expliqués. I tot això, en el primer aniversari de l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca!

El perquè del nom apareix, segons ens va dir l’autora quan, discutint amb Tsipras ella li va rebatre que no, que no n’hi ha prou amb dir que no, i que és el moment de portar a terme iniciatives perquè hi hagi canvis. ¿Canvis a on? A la política en sí, a la gestió dels conflictes, a problemes globals com el canvi climàtic, etc.

Aquí teniu la roda de premsa. Primer parla ella en anglès i després hi ha una -magnífica!- traductora que ho repeteix en castellà. Potser a la primera intervenció li falten 10 segons però el que no digui Klein ho dirà la traductora. – Molt i molt recomanble!!

Esperem que se senti tot prou bé i que gaudiu de la xerrada!

Us explicarem el llibre aviat!!

Aquí podeu començar a llegir “El full de ruta de Naomi Klein per resistir la doctrina del xoc de Trump i construir el món que necessitem”.

Títol: No n’hi ha prou amb dir no
Autor: Naomi Klein
Editorial: Empúries
Col·lecció: BIBLIOTECA UNIVERSAL EMPURIES
Traductors: Jordi Boixadós Bisbal | Mercè Santaularia Campillo
Pàgines: 312
ISBN: 978-84-17016-23-4
Preu: 21€

Això ho canvia tot. El capitalisme Vs. el clima, de Naomi Klein

aixohocanviatotHi ha llibres de ficció i n’hi ha de no-ficció.

Hi ha llibres d’usar i llençar -abans en dèiem cigarreta i ara kleenex-, i hi ha llibres que guardarem a la biblioteca i a la memòria; per tornar-hi, per consultar-los, per fruir, per reflexionar.

Quan apareix un nou llibre de Naomi Klein ja sabem que serà de no ficció (què més voldríem!) i dels de relectura, consulta i reflexió.

El llibre Això ho canvia tot. El capitalisme vs. el clima apareix set anys després de la publicació de La doctrina del xoc i quinze de la de No logo. Són llibres elaborats, treballats i gruixuts però es fan llegir. I oportuns.

Aquesta vegada la investigació està centrada en el canvi climàtic. L’autora confessa haver estat molt de temps entre els que buscaven una fórmula que permetés avançar gradualment en la lluita contra el canvi climàtic. Ara se’n penedeix.

Perquè el que realment demanen els “moderats” que constantment proven de reformular l’acció climàtica perquè sigui més llaminera és: Com podem generar canvi de manera que els responsables de la crisi no se sentin amenaçats per les solucions?  Com, pregunten, es pot tranquil·litzar els membres d’una elit aterrida i megalòmana que encara són els amos de l’univers, malgrat les aclaparadores proves que demostren el contrari?

La resposta és: no es pot. (…) (p. 91)

El llibre no és un pamflet abrandat. L’afirmació contundent que hem reproduït la trobem després de 91 planes de lectura apassionant (amb 94 notes que trobem al final del llibre). Klein escriu apassionadament, amb paraules entenedores de bona periodista però per arribar a les conclusions que exposa ha treballat amb mètode i rigor durant cinc anys amb un impressionant bagatge de fonts consultades i bibliografia que trobem detallada en les més de 160 planes que clouen el volum (que en té 812 en total).

I no parla d’un futur a mig termini. Parla del que el 95% de la comunitat científica més qualificada creu que passarà, inexorablement si no ens hi posem tots plegats, d’aquí… CINC ANYS!

I ella creu que, com que “no es pot”, cal assegurar-se que es compta amb prou gent com per canviar l’equilibri de poder.

Reconeix que és un repte molt difícil però canvis tan radicals com va ser l’abolició de l’esclavitud, que era un pilar fonamental en què descansava l’economia de la seva època, li fan pensar que canviar la visió del món és possible. I altres exemples més recents com el reconeixement dels drets civils als EUA, la supressió de l’apartheid o els avenços en el reconeixement dels drets de les dones li permeten un cert optimisme.

El llibre va aportant arguments que o bé ens deixen aclaparats i pessimistes o bé -i és el que Klein es proposa- ens empenyen a arremangar-nos i posar fil a l’agulla: descriu la relació entre el que anomena fonamentalisme del lliure mercat que tot ho confia a  la mà invisible i el procés cada vegada més ràpid de sobreescalfament del planeta, i explica com l’estratègia del que anomena la dreta oscil·la entre la negació –amb grans aportacions a les campanyes de desprestigi de les evidències que aporten els científics- i el pla B que consisteix a aprofitar les noves oportunitats de negoci que obre el canvi climàtic per als que es poden escapar de les seves conseqüències. I a més, ens adverteix del fracàs de les vies que confiaven en filantrops ecologistes multimilionaris en el que anomena somni trencat.

La seva esperança descansa en moviments que algú ha batejat com Blockadia protagonitzats per persones poc sospitoses de radicalisme: àvies, botiguers, pagesos de la zona, estudiants d’institut o professors d’universitat que interposen els seus cossos davant les excavadores i aturant autèntics crims climàtics.

Klein passa llista de diferents indrets on aquests moviments han assolit victòries: contra el fracking o contra l’extracció de carbó i altres batalles encara obertes contra l’extracció d’arenes bituminoses a llocs que van des del Canadà, la Xina, Grècia, Bulgària, Sud-àfrica, França, els EUA…

El desembre d’enguany -2015- tindrà lloc a París una reunió per debatre de nou el tema del canvi climàtic. I segur que passaran coses… Si voleu estar informats i documentats, llegiu aquest llibre.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Això ho canvia tot
Autor:
Editorial: Empúries
Col·lecció: BIBLIOTECA UNIVERSAL EMPURIES
Traductors: Mercè Santaularia Campillo | Núria Parés Sellarés | Jordi Boixadós Bisbal
Pàgines: 816
ISBN: 978-84-16367-00-9
PVP: 24€

La doctrina del xoc, de Naomi Klein

@labutxaca @Grup62

Quan ens va arribar La doctrina del xoc. L’ascens del capitalisme del desastre, de Naomi Klein, vam pensar en la Montserrat Arbós, col·laboradora del diari Ara. Aquí teniu el seu escrit!

Llegia a la premsa que les jubilacions forçoses dels millors professionals mèdics que està fent el govern de la Comunitat de Madrid en nom de l’estalvi salarial i el sagrat compliment del dèficit només tindran un beneficiari: la sanitat privada, que ja hi ha aconseguit també la gestió de sis hospitals i un bon nombre de centres d’assistència primària. Diu Naomi Klein al seu llibre que, des de mitjan anys setanta, “[Milton] Friedman i els seus poderosos seguidors havien estat perfeccionant precisament aquesta estratègia: esperar una crisi o una commoció de grans dimensions per vendre peces de l’Estat a actors privats mentre els ciutadans encara s’estaven recuperant del xoc, i tot seguit transformar aquestes ‘reformes’ en canvis permanents”.

Vagi per endavant que no crec gaire en les teories conspiratives: no m’acabo d’imaginar que la crisi econòmica actual sigui el resultat d’una operació premeditada, calculada i perfectament dissenyada per empobrir mitja Europa (i enriquir unes poques butxaques). Però és que a La doctrina del xoc. L’ascens del capitalisme del desastre no hi trobarem especulacions ni assajos teòrics sobre confabulacions mundials, sinó un retrat precís i implacable de l’estol de països on els acòlits de Friedman han aconseguit anar imposant el seu model de relacions econòmiques, la seva visió del capitalisme, és a dir, la reducció dels serveis públics a la mínima expressió.

Certament, moltes de les coses que s’expliquen al llibre no són pas noves. Acadèmics de la talla de Tony Judt -poc sospitosos de l’apassionada militància antiglobalització amb què s’identifica a Klein- havien exposat abans el fracàs de la socialdemocràcia a defensar el seu model de distribució de la riquesa i protecció social davant l’abassegadora propagació de la doctrina neoliberal. Però una de les coses que cal agrair a la periodista canadenca és la claredat amb què exposa les maneres com s’aconsegueix aquesta propagació, com es difuminen les fronteres entre el poder polític i el poder econòmic i financer en benefici mutu. Ja se sap: rescats bancaris a costa de l’erari públic, privatitzacions a mida, consells d’administració al gust, etc.

I en aquesta recerca exhaustiva d’exemples, al costat de les conegudes aliances entre els nois de l’Escola de Chicago i les dictadures xilena i argentina, o entre els oligarques i la classe política ex-comunista russa i el mercadeig de les institucions financeres internacionals al sud-est asiàtic, l’autora destapa altres misèries menys públiques però tan greus, com la de la neteja de la Nova Orleans sacsejada per l’huracà Katrina, el renaixement turístic de Sri Lanka després del tsunami o la renúncia dels homes de Mandela a lluitar per una economia socialment justa i èticament responsable, per citar-ne algunes.

L’immens valor periodístic del text és que al costat d’un volum aclaparador de documentació, Naomi Klein ens convida a converses amb ciutadans anònims, activistes socials, polítics i economistes per entendre de primera mà què volia dir Friedman quan parlava de “tractaments de xocs econòmics”.

En el moment en què es va publicar, La doctrina del xoc va cridar l’atenció, sobretot, per la relació directa que l’autora estableix entre por i desordre social i neoliberalisme econòmic. Res de nou, tampoc: el nazisme ja va descobrir com n’és de fàcil i com en pot arribar a ser, d’útil, governar a través del terror. No seré jo qui li discuteixi que els experiments amb electroxocs per dominar la ment humana que la CIA va apadrinar als anys cinquanta, les desaparicions a l’Amèrica Llatina, la matança de Tiananmen o les tortures a Abu-Graib són etapes d’una mateixa estratègia capitalista. Que ho decideixi el lector.

Al cap de sis-centes pàgines i una dosi d’indignació considerable, prefereixo quedar-me amb la crida final a no perdre la memòria ni caure en la confusió, precisament, per no deixar-nos arrossegar a l’estat de xoc. Se m’acut pensar que si hagués conegut la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca l’hauria posat com a exemple a les conclusions. De fet, al seu compte Twitter, Ada Colau diu “No tenim por”.

Títol: La doctrina del xoc. L’ascens del capitalisme del desastre
Autora: Naomi Klein
Editorial: Labutxaca
Col·lecció: No ficció
Pàgines: 744
ISBN: 978-84-9930-591-2
Preu: 11,95