Arxiu d'etiquetes: Núria Esponellà

La filla de la neu, de Núria Esponellà

lafilladelaneuDes que era petita que he sentit una especial predilecció per la Vall de Núria i llegir La filla de la neu… uf! Com us podria dir? Ha estat un plaer deliciós i una lectura fantàstica.

Tot comença amb l’arribada a la vall del jove Marçal. Al principi costa una mica ubicar què fa allà aquest home, però mica en mica tot es va posant al seu lloc, sense presses, de forma ordenada i entenedora. En Marçal està escrivint la història d’amor i de gran sacrifici que van fer els seus avis els anys 30 del sègle passat.

L’Enric és enginyer auxiliar del cremallera de Núria. És un home jove, competent, estricte i alhora comprensiu. És un home capaç de fer bregar de forma disciplinada i sense massa aldarulls els més de mil treballadors que van ser necessaris per dur terme una obra grandiosa com va ser el cremallera de Núria.

La Joana és cambrera al hotel on van a dinar els directius de l’obra. També, de tant en tant, apareixen les dones i els fills malcriats d’aquests, però la Joana té un caràcter, una energia i una manera de fer les coses única!! És una dona fora de sèrie i sap fer-se respectar. Allà tot són homes, alguns d’ells amb un sentit del respecte i les bones maneres diguem-ne que una mica deteriorat, però la Joana no necessita ningú per fer anar a tothom més dret que un ciri! I que quedi clar que de pretendents en té a cabassos!

És una dona avançada al seu temps, que aconsegueix calçar-se uns esquís i lliscar per la muntanya com una campiona. Tan gran es la seva destresa esquiant que li proposen fer de monitora de la mainada dels directius que vindrà amb les tòtiles de les seves mares de cara a Nadal.

La Joana i l’Enric són els avis del Marçal i ell està escrivint la seva increïble història.

La Núria Esponellà ens explica de la mà dels records d’aquests deliciosos personatges, quines van ser les dificultats en què es van trobar. Estem parlant de l’obra d’ enginyeria amb més metres d’altitud de tota la península ibèrica. S’havien de salvar els desnivells, s’havia de dinamitar la roca, saber quina era la càrrega correcta i precisa d’explosiu per cada tram… També s’ havien de vigilar els pispes -que n’hi havia igual que ara- i els aprofitats que per treure pasta no filaven prim a l’hora de falsejar albarans de compra de material, i que els importava un rave la vida dels seus companys de feina. Amb explosius millor no jugar, oi?

Això i moltes altres coses que no us desvetllaré son els tresors que s’amaguen dins d’ una novel·la que estic convençuda que recomanareu als vostres amics.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: La filla de la neu
Autor: Núria Esponellà
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-664-2040-2
Preu: 20,50€

Entre els murs

Títol: Rere els murs
Autor: Núria Esponellà
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 478
ISBN: 978-84-664-1084-7
PVP: 22€
Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica 2009

Al mes de juliol ja us ho avançava… el Monestir de Sant Pere de Rodes va programar els divendres d’agost visites guiades, seguint la lectura que us vaig recomanar una mica abans de Sant Jordi: Rere els murs (vegeu Els murs…).

És evident que, d’una banda per l’èxit d’aquesta novel·la gironina tant per Sant Jordi com en els mesos posteriors, en què s’ha anunciat la seva edició castellana (“Tras los muros”) i noruega – a més de la seva 16a edició en català -, com de l’altra, per la meva despertada curiositat de seguir els passos d’en Blai i en Sebastià, no podia deixar passar l’oportunitat.

Era divendres i faltaven 10 minuts per les 8 del vespre. Ja s’entrenotava que aviat fosquejaria. Vam esperar la resta del grup i la guia va donar 5 minuts de marge d’espera (tenint en compte que el monestir es troba a molts metres d’alçada, que s’hi arriba per una carretera muntanyosa de corves amb vistes meravelloses a Port de la Selva, que és impossible resistir-se i no parar a contemplar i gaudir del paisatge i, per últim, que no s’hi arriba en cotxe sinó que cal fer un tall per caminet des del pàrquing).

Passada aquesta petita estona que vàrem aprofitar per escoltar el vent ressonant pels murs, va aparèixer la Núria Esponellà! Sí sí, la pròpia autora. Ens vam desconcertar, ja que no és normal que a les visites guiades d’aquest tipus hi aparegui l’autor, però no va ser en el nostre cas.

Així que la Núria, juntament amb la Mar, la guia, ens van iniciar en aquell fantàstic recorregut “entre els murs”. És evident que és molt especial sentir detalls tant de l’elaboració com de la pròpia novel·la de la seva veu (i això que no va rebel·lar cap secret!), juntament amb la història del monestir.

Van ser agradables, cordials, simpàtiques i en definitiva, genials. I crec que parlo en nom de tots els assistents, que és d’agrair un detall com aquest. La Núria es va deixar “empipar” amb preguntes i curiositats i sempre va respondre amb un somriure i uns detalls de més.

Assaborir una novel·la doblement, et queda dins per sempre.

Pels que no hi heu pogut anar aquest estiu, esperem que el Museu d’Història de Catalunya us regali amb unes visites guiades més (qui sap si amb la Núria com a sorpresa…).

Per anar fent boca, ja podeu començar a llegir la novel·la que hi ha força pàgines i aventures!

Els murs benedictins de Rodes

Títol: Rere els murs
Autor: Núria Esponellà
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 478
ISBN: 978-84-664-1084-7
PVP:  22€
Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica 2009

És diumenge, dia de mercat, he sortit de casa, amb el sol que em cremava els ulls; gairebé s’ha fet migdia, hi havia més remor al poble del normal: he descobert que és diumenge de Glòria. Jo estava absent. Necessitava un cafè amb llet per començar a esbargir la son. Aquesta setmana m’han robat una hora, però a més, se’m va allargar la nit… Sí, era dissabte nit!

Va, us xivo què he fet per anar a dormir tard… : he cavalcat pels senders de l’Empordà; he sentit els olors del mercat de Peralada; he dormit i passejat de dalt a baix pel Monestir de Sant Pere de Rodes; he participat de primera mà de la realització de les escultures del Mestre Peire (Mestre de Cabestany); m’he sentit donzella a les cambres de la cort i he viscut d’aprop com un jovenet “feia la cort” a una d’elles; i, he patit per les disputes i rivalitats entre els nobles Hug III, comte d’Empúries i, Jofre I de Rocabertí, comte de Peralada.

Seguint les pàgines de Rere els murs he fet una ruta de pelegrinatge per la Catalunya del segle XII, i l’abat Berenguer m’ha acollit en aquest declarat monument nacional.

No us enganyaré, són gairebé 500 pàgines…! Però la feina de documentació que ha fet l’autora, la Núria Esponellà, podria donar per uns quants volums d’enciclopèdia, és evident. Així que resumit i novel·lat en 466 (la resta és bibliogragia i apunts històrics) és d’agrair – per això li han reconegut amb el Premi Nèstor Luján -.

Al principi m’ha costat, ho confesso, però un cop m’hi he ficat, més ben dit, capficat… m’he teletransportat, si se’m permet una mica de ciència-ficció en la ressenya d’aquesta novel·la  de personatges històrics.

Ara veig amb bons ulls, la sort que tinc de ser de Sant Feliu de Guíxols, poble que té com a patrimoni arquitectònic el conjunt del monestir benedictí que es remunta al segle X. Me’n sento orgullosa. Qui sap quines històries semblants ens reserven els seus murs?

La novel·la que tinc al davant, no ens parla de Sant Feliu, ni del seu monestir, però sí d’un homònim també de la Costa Brava: el Monestir de Sant Pere de Rodes!

Dediqueu una mica del vostre temps a refugiar-vos entre nobles, cavallers, pelegrins i monjos; pot arribar a ser una experiència molt interessant alhora que aprenem una mica de la història del nostre petit país.

Aquí teniu la presentació de Rere els murs.