Arxiu d'etiquetes: Paul Auster

4 3 2 1, de Paul Auster

Això va més o menys així: l’Álvaro, que debuta fa molt poc al Nosaltresllegim parlant d’assassins que estimen llibres m’envia un missatge -el divendres- on em diu que començarà a llegir la nova novel·la de Paul Auster, anomenada 4 3 2 1, però que no hi té ficades “gaire esperances”.

Jo, des de la llunyania que permet el servei de missatgeria, somric.

És diumenge al vespre i rebo un correu de l’Álvaro. S’ha acabat les casi 900 pàgines de la nova novel·la de l’escriptor novaiorquès -que fa poc ens visitava durant La Setmana del Llibre en Català- i m’envia la ressenya del llibre.

Li pregunto que què tal. Que si li ha agradat. Una paraula: “molt”

Aquest és el 4 3 2 1 de Paul Auster, de l’Álvaro Muñoz:

Ressenyar un gran autor com Auster té les seues virtuts. També té inconvenients si no estàs a l’altura i la crítica no es justa, però d’aquests últims en tinc ben pocs després de posar punt final a les 893 pàgines que comporten la seua magnífica obra.

Hi ha llibres que t’esborren els problemes perquè te’n distrauen, d’altres que t’avorreixen i et deixen malhumorat, i per últim, alguns que et fan pensar. Pensar. Aquest verb que tothom coneix però poca gent practica conforma el tema principal del 4, 3, 2, 1. A mi m’ha fet fer-ho, fer-me aquesta pregunta mil i un cops: i si hagués pres aquesta decisió? I si hagués viscut en altre país? Una altra família? Altres gustos literaris, socials, sexuals…? Aquesta pregunta l’haurem de fer a cada pàgina per a entendre aquesta meravellosa obra. Els canvis ho són tot, les decisions de dreta i esquerra, anar-hi o no, apostar per un negoci o guardar els diners per a temps de penombra, parlar-li a aquesta xica que et mira mentre tu comences a tindre les galtes vermelles. Fes-ho, pot acabar sent la teua dona, o la persona que t’arruïne la vida, mai no ho sabràs.

Imaginar-se que les coses podien ser diferents encara que ell fos el mateix. El mateix nen en una casa diferent amb un arbre diferent. El mateix nen amb uns pares diferents que no feien les mateixes coses que feien ara. ¿I si el seu pare fos caçador, per exemple, i visquessin tots a l’Àfrica?

Auster s’ho planteja tot: l’existència de Déu dins d’un context on l’església té tot el poder del món. Les guerres, la fam, les desigualtats. Hi ha cap Déu que puga tindre el control per a aturar-ho i no ho faça? Gràcies a la diversitat de personatges -jueus, cristians, ateus…- l’autor crea mil i una situacions que et fan dubtar de tot, inclús de si el seu propòsit inicial és fer-nos vacil·lar tant. L’amor és l’altre dels eixos que l’autor tracta des del punt de vista de qualsevol edat: l’adolescent fogós i ardent que perd el cap per uns pits o els avis que amb la tranquil·litat d’una carícia ja són feliços. Parlar-li a una, no a l’altra, comporta el desenvolupament de les nostres vides amoroses, les quals, tot plegat, tenen gran part de la nostra felicitat o desgràcia. També implica prendre les decisions intel·ligents, evitar-hi morts sobtades, actituds irresponsables o allunyar-te d’un camí que mai saps on pot acabar. Aquesta incertesa és, si més no, la felicitat dintre de la ignorància.

– Només Déu pot veure la carretera principal i la carretera secundària a la vegada, i això vol dir que només Déu pot saber si l’has encertada o no.
– ¿Com saps que ho sap?
– No ho sé. Per això és el que suposa la gent. Per desgràcia, Déu no ens diu mai el que pensa.

La vida, la companyia, l’amor i les decisions. Quatre pilars sobre els quals Paul Auster ha construït una catedral literària que no passarà desapercebuda entre les lectures obligatòries de qualsevol lletraferit.

Exacte. Li ha agradat “molt”.

Aquí teniu les primeres pàgines de 4 3 2 1 de Paul Auster en pdf.

Aquí teniu la crònica del dia que Auster va presentar el seu llibre a Barcelona.

Títol: 4 3 2 1
Autor: Paul Auster
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Biografies i Memòries
Traductor: Albert Nolla Cabellos
Pàgines: 992
ISBN: 978-84-297-7612-6
PVP: 23,90€

 

Paul Auster presenta ‘4 3 2 1’ a Barcelona

Ens havien convocat a les 12 del migdia a la Casa del Llibre de la Rambla Catalunya per trobar-nos amb l’escriptor Paul Auster. El temps just per, abans, haver pogut escoltar l’autor de les quatre històries d’Archie Ferguson parlant amb Mònica Terribas al seu Matí de Catalunya Ràdio.

Allà hi ha parlat de tot: del llibre, de com escriu, del món que l’envolta i el preocupa, de Siri Hustvedt –la dona casada amb l’home de qui tothom diu que la seva dona escriu molt bé– i d’unes quantes coses més, inclòs el que ha passat aquesta setmana al Parlament.

Quan ha arribat a la Casa del Llibre de La Rambla de Catalunya ha vingut acompanyat de la gent de l’editorial, de la traductora i l’hem rebut al pati que hi ha al final d’aquesta llibreria. I la veritat, aquest home no només té grans llibres: també té un estil espectacular. Jo m’atreviria a dir que és el Leonard Cohen de la Literatura.

Durant la roda de premsa amb els mitjans, hem tingut temps de tot, també. Ens ha explicat que una de les coses que més es retreu són les seves llacunes com a lector: el no poder llegir en grec i en llatí, el no coneixer millor la literatura japonesa, xinesa, i (perquè d’aquí venia la pregunta), la literatura catalana. I ara, imagineu-vos el següent: un autor tan cultivat, amb un (que són quatre) personatge principal que té tres o quatre eixos comuns a la vida com és en Ferguson de 4 3 2 1, però un dels coincidents és el de la lectura i l’escriptura, té dret a retreure’s el no llegir prou? En aquest nou llibre es parla de Poe, de Joyce, de Lorca, de Baudelaire,… es parla d’allò que en diem Clàssics, però també es parla el fet d’escriure, l’estimar, les decisions i, sobretot, l’atzar.

I l’atzar, de què? Quan li hem preguntat sobre el destí o l’atzar, Auster ens ha explicat que el destí implica que la història ja està escrita, i que ell és molt més partidari d’això que anomenem l’atzar, l’imprevisible, allò que -segons l’autor novaiorquès- és el que fa saltar l’espurna de la Història. La de Ferguson, la d’Auster, la de Hustvedt, la de tots Nosaltres.

M’interessen aquests moments en què l’atzar intervé en la vida. Aquesta és l’espurna de les històries. Tothom és resultat d’una història. D’aquí la importància d’aquest atzar en lloc del destí.
– Paul Auster
BCN 08/09/17

És aquesta casualitat que esdevé causalitat, la que fa que Auster hagi pogut explicar en aquest llibre la vida de 4 individus basant-se en el “què hauria passat si”. Simplement perquè recorre aquestes espurnes un cop les coses van passant. I sobretot, quan van passant als primers vint anys de la vida del seu protagonista. Perquè, ¿no és en aquell moment en què esdevenim el que som? ¿Podria ser que fos el que fem, som, ens passa i no ens passa de petits, el que fa que esdevinguem? Sigui el que sigui! Però el que ens faci ser persones particulars?

Quan Auster parla a 4 3 2 1 d’aquests quatre individus que tenen en comú el naixement i tres o quatre coses més -la mare, el pare absent, la voluntat d’escriure i un amor cap a una dona-, ens està explicant 4 novel·les diferents. Per què? Perquè això és el que són. Quatre novel·les en una sola i ambiciosa novel·la. Una novel·la que, segons explicava l’autor, anava emergint d’ell ràpidament, com una improvisació, com una peça de jazz. I que ens ha recomanat que llegim i interpretem com si fos aquesta peça de jazz.

Només ha deixat de respondre una pregunta: ¿la raó, del 4 3 2 1 en ordre descendent?

¿La resposta? Senzilla i amb un somriure: “això només ho descobrireu llegint el llibre”.

Aquí teniu els primers capítols de 4 3 2 1 de Paul Auster per començar a gaudir de la seva nova novel·la i descobrir aquest enigma que ens ha deixat per aquells que el llegirem.

No pateixi, Sr. Auster. Descobrirem el seu enigma. Nosaltres llegim!

Mentrestant, tenim bones notícies! Recordeu allò que diuen que va dir, de que “per mi escriure no és un acte de lliure albir, sinó un acte de supervivència”? Li hem preguntat si tal i com està el món, es refugiarà encara més en l’escriptura. I ens ha contestat això.

Bones notícies, oi?

Aviat us explicarem més coses sobre aquest 4 3 2 1 de Paul Auster.

Demà intentarem explicar tot el que passi durant la seva trobada amb Antoni Bassas durant La Setmana del Llibre en Català.

Títol: 4 3 2 1
Autor: Paul Auster
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Biografies i Memòries
Traductor: Albert Nolla Cabellos
Pàgines: 992
ISBN: 978-84-297-7612-6
PVP: 23,90€

Informe de l’interior, de Paul Auster

informedelinterior

@Ed_62 @Grup62

A Informe de l’Interior en  ens parla d’ell mateix, de la part menys física de les seves experiències. Escriu sobre un camí personal propi i íntim molt en relació amb la literatura, el cinema i la creació.

Està estructurada en quatre parts, com si fossin quatre maneres diferents d’apropar-se al gènere biogràfic. La primera, Informe de l’interior, abarca des dels 6 fins als 12 anys, quan comença els seus descobriments literaris, sovint triant títols per llegir no propis per l’edat en què els llegeix. En la segona, Dos cops al cap, relata amb tota mena de detalls dues de les pel·lícules que més el van marcar entre els deu i els catorze anys. El cinema esdevé un mirall perfecte a través del qual canalitzar totes les noves descobertes d’aquell món més enllà de la infantesa. A través de La càpsula del temps, que conforma la tercera part del llibre, Auster ens narra la visió pròpia ajudant-se de les cartes enviades a Lydia Davis, qui va ser la seva primera esposa, quan tenien poc més de vint anys. A partir d’aquí podem observar la confrontació mental entre el que recorda i el rastre que va deixant en els escrits contemporanis. Finalment, amb l’Àlbum, Auster es recolza en la imatge com a suport autobiogràfic d’un entorn més visual del record.

Informe de l’interior és una part de la història d’un home, escrita en segona persona. Apel·lant-te directament, cridant-te mentre t’embolcalla i et fa identificar amb una vida que, malgrat no ser la teva, acabes sentint-la quasi pròpia, eliminant les barreres que sovint la narració clàssica en tercera persona crea inconscientment.

Explorar la teva ment tal com la recordes de la infància serà sens dubte una tasca més difícil –potser impossible. Tot i així et sents obligat a intentar-ho. No pas perquè trobis que ets un objecte d’estudi rar o excepcional, sinó precisament perquè no ho trobes, perquè consideres que ets com qualsevol, com tothom.

He gaudit molt llegint aquesta obra. Molt. He gaudit del llenguatge, d’una traducció que em fa l’efecte que és exquisida, que de tant polida he tingut la sensació que llegia en l’idioma original. He gaudit del camí literari, de sentir el batec del dia a dia, de recordar parts de mi a partir del record d’un altre; i entre altres moltes altres coses, també he gaudit del relat literari tan ben tramat de les dues pel·lícules que ens explica.

Us recomano molt efusivament que us deixeu endur per les paraules d’aquest Auster proper i aventurer. A nosaltres, que us agrada llegir, us encantarà seguir-li el fil!

Títol: Informe de l’interior
Autor: Paul Auster
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 312
ISBN: 978-84-297-7206-7
Preu: 18,90€

Ja tenim guanyadors dels llibres de labutxaca signats pel Paul Auster!

@labutxaca @Grup62

Hola a tots Nosaltres!

Ja tenim els guanyadors dels dos llibres de Paul AusterBogeries de Brooklin i Sunset Park– signats per l’autor!

Aquestes són les propostes cinematogràfiques d’Auster guanyadores:

Blanca
Seria genial que es portés al cinema “La nit de l’oracle” per que és un llibre que parla molt de les relacions humanes, de la vanitat, de l’egoïsme. M’agrada molt tota l’obra de Auster, sóc una gran incondicional però aquesta és potser la que més em va sacsejar. La direcció la deixo per Isabel Coixet, i l’actor podria ser Javier Bardem, bordaria el paper!. El llibre que m’agradaria “Sunset Park” Moltes gràcies!

Marc Bonet
Coincidesc amb Leviathan, però m’agradaria que el director fos Sam Mendes, i com a actors Jon Hamm de Mad Men i el Sean Penn. El llibre que m’agradaria és Bogeries de Brooklyn

Ens posarem en contacte amb ells per fer-los arribar els llibres.

Moltes gràcies a tots per participar!

Els amics de labutxaca regalen dos llibres de Paul Auster!

@labutxaca @Grup62

Hola a tots Nosaltres!

Tenim una grata sorpresa que ens ve de la mà dels amics de labutxaca!

Tenen dos llibres del Paul Auster, Bogeries de Brooklin i Sunset Park, signats per l’autor per regalar a algú de Nosaltres.

És per això que us proposem que ens contesteu la següent pregunta:

Quin llibre del Paul Auster us agradaria veure al cinema, quin director voldríeu que fes la pel·lícula, i qui creieu que hauria de ser l’actor/actriu protagonista?

Juntament amb la vostra resposta, digueu-nos quin dels dos llibres signats voleu.

Entre totes les respostes que rebem als comentaris d’aquest post, triarem els dos guanyadors que s’enduran un dels exemplars firmats per aquest escriptor nord-americà.

Així doncs, quin Auster portaríeu al cine, qui l’hauria de fer, i qui l’hauria de protagonitzar?

Esperem els vostres comentaris!

Sunset Park

Títol: Sunset Park
Autor: Paul Auster
Editorial: Grup 62
Col·lecció: El Balancí [Nro 645 ]
Pàgines: 256
EAN: 9788429767247
PVP: 18,50€

Miles Heller és un jove de 28 anys que fuig del passat. Un passat que el turmenta i el persegueix fins a l’últim racó del planeta. Fill d’una famosa actriu de Hollywood i d’un conegut editor. La seva vida es veu estroncada quan el seu germanastre pateix un tràgic accident. A partir d’aquest moment, Miles, impulsat per la culpa, es convertirà en un rodamón sense rumb.

Des que abandona Nova York, Miles viu en el present perpetu. Ha suprimit tot desig de futur. Es conforma amb el mínim, ronda per indrets impensats, castigant-se a si mateix amb treballs manuals i mal pagats. A Florida s’enamora d’una estudiant d’institut cubana, Pilar Sánchez. Ambdós es coneixen en un parc llegint El gran Gatsby. Amb ella estableix una relació que frega la il·legalitat, fet que portarà de nou a Miles a Brooklyn.

A Brooklyn, Miles es retroba amb els seus secrets més profunds. Conviu amb tres joves peculiars en una casa abandonada de Sunset Park, al costat d’un cementeri. En Bill treballa a l’hospital de les coses trencades (un negoci propi on repara objectes antics), l’Ellen és una artista experimental obsessionada per l’erotisme i la sexualitat i l’Alice una estudiant de doctorat que investiga, entre d’altres, la pel·lícula que acompanya gran part del relat Los mejores años de nuestra vida, de William Wyler.

A Sunset Park Auster reflexiona altre cop sobre les relacions humanes, barrejant de fons la crisi econòmica. Unes relacions que mostren la part més instintiva de l’ésser humà, el fet de ser i estar en el present, en un sentit de canvi permanent, d’inestabilitat.

Tots tenim una part invisible

Autor: Paul Auster
Editorial: Edicions 62
Col•lecció: El Balancí (Nro 626)
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-297-6363-8
PVP: 18,00€

És curiós perquè aquest llibre va arribar a les meves mans com a regal d’un “amic invisible”. Reconec que va ser una gran sorpresa perquè no esperava que encertessin els meus gustos literaris però la sort o el destí va fer que acabés a les meves mans. Així que sense pensar-m’ho dues vegades em vaig capbussar en una lectura excitant i transgressora.

De seguida em vaig sentir identificada amb el protagonista de la història, Adam Walker, i les seves ànsies per menjar-se el món. Amb només vint anys, Walker estudia literatura a la Universitat de Columbia, posseeix uns forts ideals i es mostra molt segur de si mateix. Poc a poc, però, aquesta seguretat passa al desconcert i gairebé a l’autodestrucció. El jove poètic veu com el seu futur es dilueix amb la presència sobtada d’un professor de la universitat i la seva companya sentimental. A partir d’aquell moment tot canvia per al curiós Walker. Res és el que sembla ser.

Quan un llegeix Invisible queda fascinat per una història imprevisible, de personatges complexos, plens de contradiccions. Paul Auster juga amb una multiplicitat de narradors, formant un laberint on es confon realitat amb ficció. Invisible ens obre les portes a un món oníric i eròtic, un món que Auster no ens havia mostrat fins ara de forma tan explícita (Bé, jo m’he llegit Trilogia de Nova York, Viatges per l’scriptorium i Mr. Vertigo i això no m’ho havia trobat mai!). Auster sorprèn pàgina rere pàgina. Un només té ganes d’arribar al final, i quan per fi hi arriba es troba amb l’estranya sensació de no entendre res.

Alguns crítics assenyalen Invisible com la millor obra de l’escriptor novaiorquès. Jo no m’atreveixo a afirmar-ho. El que puc dir, sens dubte, és que Invisible és una d’aquelles obres que trenca tots els esquemes establerts. Auster aconsegueix que em qüestioni la meva moralitat i dubti sobre la realitat. No tot allò que se’ns mostra és real! A mesura que m’endinsava en la història m’adonava que tenia més coses en comú de les que em pensava amb el jove protagonista. Com tots, Walker té un costat ocult, una part de la seva identitat que no vol mostrar als altres. Una part que roman invisible…

Tots tenim alguna cosa en comú amb Adam Walker, descobreix què hi tens tu!

Per si us he despertat l’interès per aquest escriptor i voleu conèixer més detalls, aquí teniu uns quants vincles…

Fitxa a Edicions 62

Entrevista a El País

Entrevista a La Vanguardia