nosaltresllegim.cat

Títol: L’Alquimista
Autor: Paulo Coelho
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: labutxaca
Pàgines: 160
ISBN: 978-84-9930-064-1
PVP: 9,95€

Personalment, sempre he pensat que tot llibre té el seu moment en la vida d’una persona. I crec que en Paulo Coelho i L’Alquimista han sabut trobar el seu en la meva.
Ja havia llegit alguna cosa d’aquest autor però, sincerament, no va ser un d’aquells llibres que t’arriben. En canvi, L’Alquimista sí ho ha fet. Gràcies a aquest, ara em miro el Coelho de diferent manera i sé, amb seguretat, que tornaré a llegir alguna cosa d’ell.

Si hagués de resumir el seu llibre en una paraula, segurament seria aquesta: somnis. L’autor troba la manera perfecte de demostrar-te que s’ha de viure per aconseguir-los.
Santiago, el protagonista de la nostra història, haurà d’aprendre a conviure amb senyals i a desenvolupar la capacitat d’escoltar el seu cor, però sobretot, de veure més enllà del que et pot mostrar la teva vista.
A més, el llibre està ple de paisatges que acabes dibuixant a la perfecció dins el teu cap.

Des de la primera fins l’última pàgina, és un no parar. En aquest sentit em va sorprendre ja que en un principi pensava que em trobaria paraules rebuscades o frases adornades que acaben per dificultar-te la comprensió del llibre però, en realitat, és una lectura planera que et permet avançar sense cap mena d’entrebanc. Fins i tot m’he permès el luxe de subratllar frases. I quines frases!

Si encara no l’heu llegit, no espereu més. Segur que en un parell de dies l’heu acabat (només té 160 pagines!). A més, l’edició de la col·lecció labutxaca és perfecte per portar-lo allà on vulgueu! A mi m’ha encantat!

Títol: El vencedor està sol
Autor: Paulo Coelho
Editorial: Proa
Col·lecció: Paulo Coelho [Núm 0]
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-8437-616-3
PVP:17,00€

Ara que ja ens comencem a conèixer, us puc dir amb confiança que el Coelho no em diu res. He llegit prou coses d’ell – Onze minuts, El peregrino de Compostela, L’Alquimista i, darrerament, El vencedor està sol – com per arribar a aquesta conclusió.

Tanmateix, he de dir que, de ben segur, allò que a mi em convenç menys l’ha portat a ser un dels autors contemporanis més venuts. M’explicaré.

Trobo que el Paulo Coelho és un d’aquells autors que fa servir les novel·les per plantejar-te preguntes per a les quals te’n dóna la resposta i, precisament això, és que em sobra. M’agrada més quan les veus del llibre callen i fan que parli la meva, que me’n vagi a dormir i pensi “-ostres, què faria jo si…”. El Coelho, amb una prosa molt ben treballada i un control exemplar de la cadència narrativa – tot s’ha de dir!- fa que me’n vagi al llit amb el camí cap a la salvació ben dibuixat en un “full de ruta”.

Tal com us dèia, tinc el convenciment que això és el que fa que milions de persones a tot el món el prenguin per un autèntic gurú. Perquè en un moment global d’incerteses, en un primer món mancat de fe i de projectes que transcendeixin, les seves paraules ajuden a donar sentit a la vida, i això s’agraeix.

Val a dir que, de tots els que he llegit, El vencedor està sol és el que m’ha semblat més novel·la i menys manual de primers auxilis espirituals. A Cannes hi passen coses, que vénen d’històries llunyanes i tenen un punt de crim i misteri i una dosi d’aproximació al món del cine i la moda molt interessant, perquè fa tota la impressió que l’autor sap de primera mà de què va.

Si em permeteu girar els ulls cap al món de la gastronomia, per a mi El vencedor està sol és com el salmó fumat, que és bo però m’empatxa, que conec a qui li agrada molt i el treu a totes les festes però jo, amb un canapè ja faig… Això sí, sempre t’arregla i és fàcil de trobar…

A Facebook

A Twitter

Al blog