La senyora Stendhal, de Rafel Nadal

Rafel Nadal, que ja porta a l’esquena una llarga trajectòria en el món del periodisme, ja fa uns quants anys que s’està convertint en un constructor de novel·les que, sempre a cavall de la crònica de fets passats reals, ocupen ja un lloc ben destacat entre els millors autors de la literatura catalana.

Ha conreat els records autobiogràfics (Quan érem feliços, 2012), i la crònica familiar de la generació del seus besavis (Quan en dèiem xampany, 2013).

Més tard ha començat a crear personatges que, tot i ser imaginaris, tenen tots els trets i les coordenades dels que van existir de carn i ossos; primer situat a la Itàlia deprimida de la Puglia a les èpoques de l la I i II Guerres Mundials (La maledicció dels Palmisano, 2015) i ara a les comarques gironines dels duríssims anys d’abans, durant i després de “la guerra” amb La senyora Stendhal. Nadal encara és de la generació que va créixer sabent que quan els grans parlaven “d’abans de la guerra” o “de quant la guerra” no calia preguntar “quina guerra”. Era “la nostra guerra”.

En aquesta època i en aquests escenaris, Rafel Nadal ens explica un relat a través dels ulls del Lluc. És l’any 1939, té vuit anys i des de la finestra de casa seva veu com la seva mare mor d’un tret el darrer dia de la guerra a la Plaça de Sant Pere de Girona.

En Lluc serà testimoni d’una colla d’esdeveniments -que no desvelarem- i es va formant una idea de què està passant en el món dels adults en el qual s’incorpora lentament. La seva mare adoptiva -la senyora Stendhal- mira de conduir-lo per aquest difícil camí, sempre amb una serena equanimitat que contrasta amb les conductes irracionals i els odis de vencedors i vençuts. No sempre se’n surt i no serà fins al final de la novel·la que en Lluc tindrà a l’abast, passats els anys, tota la informació i podrà recol·locar tots els seus judicis i prejudicis sobre el món que l’ha envoltat i encara l’envolta.

Certament és un llibre que cal ressenyar sense donar gaire explicacions que suposin fer un “espòiler”. En qualsevol cas opino que, sabent ja el perquè de cada comportament, llegir per segon cop aquest La senyora Stendhal de Rafel Nadal ha de ser una lectura tant o més interessant i enriquidora que la primera.

El llenguatge és d’una riquesa i naturalitat que no embafa, i que ja és un tret característic d’aquest autor; igual que els capítols curts que van donant ritme a la narració. Aquesta comença i acaba a “Girona 1990” com si fos un rondó i que conté un llarg capítol central en el qual pren la paraula un personatge -el cap del maquis- que explica resumidament el que va passar els dies de “la revolució” anarquista del juliol de 1936.

Al llibre, molts detalls anecdòtics que donen vida a la narració; alguns de còmics a la manera de Fellini com la predilecció pels sillons d’orelles; altres de tràgics o d’extrema crueltat o cruesa, i que és ben evident que formen part del que Nadal ha anat recollint de la tradició oral del seu país.

¿I el nom del personatge central, la senyora Stendhal? Només Nadal ens en pot donar una explicació que, fins i tot, podem creure a mitges: homenatge a la cultura francesa, voluntat de descriure la realitat i les misèries tant del roig com del negre, un cognom sense connotacions peninsulars (ni Puig, ni Arístegui, ni Àlvarez). Jo no hi veig ni rastre de la famosa síndrome de Stendhal: malauradament ningú no pot marejar-se “de tanta bellesa”.

Una gran novel·la, que es llegeix d’una tirada i que, ja ho he dit, em sembla que encara millorarà en una segona lectura. I també és una novel·la que invita a la reflexió: no tot és com sembla i només el pensament i la cultura ens pot alliberar de la temptació del maniqueisme.
-Amén.

Aquí teniu els primers capítols en pdf per poder començar a gaudir del fenòmen de La senyora Stendhal.

Títol: La senyora Stendhal
Autor: Rafel Nadal
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-664-2201-7
Preu: 18,50€

La maledicció dels Palmisano, de Rafel Nadal

lamaledicciodelspalmisanoAl Nosaltres ja hem parlat de Rafel Nadal a Quan érem feliços i Quan en dèiem xampany. En aquells dos casos l’autor ens narrava les seves cròniques familiars, primer la seva infantesa i en el segon llibre la dels seus avantpassats, en aquell cas el besavi.

En aquesta ocasió ens trobem amb una crònica d’unes famílies de ficció: els Palmisano i els Convertini. I l’escenari ha canviat: no és Girona i Cassà, ni Reims, sinó una regió dels Sud-est d’Itàlia, a la costa de la mar Adriàtica, amb gran personalitat geogràfica, paisatgística i també històrica: La Pulla, amb poblacions i ciutats marineres com Bari i un territori interior on es troben ciutats com Matera i un entorn de característiques úniques. És una part d’Itàlia que no conec i són tan atractives algunes de les descripcions que en fa Nadal, que ja la tinc a la llista de possibles destinacions viatgeres.

La crònica gira al voltant no d’una, sinó de diverses històries d’amor: de les parelles que la I Guerra mundial destruirà, i dels fills que naixeran i que seran “germans” per fugir de la maledicció dels Palmisano segons la qual tots els barons moren a causa de la guerra. També d’una nonna, l’Angela Convertini  (inspirada en l’Angèle de Quan en dèiem xampany) cap de la seva família, dona forta i d’una peça que des del seu palazzo i el seu jardí sap estar sempre en el seu paper. I de la mare que es sacrifica; i del metge filantrop…

Les històries d’amor i tots aquests personatges es desenvolupen en un context històric que, a mesura que avança l’acció, va guanyant protagonisme fins a culminar en la cinquena part del llibre: “El bombardeig de Bari”. Aquí, Nadal descriu amb força i sense estalviar detalls aquest fet que va revestir un dramatisme brutal. Al mateix temps coneixem la història petita i heroica dels voluntaris que van aixecant-se contra l’aliança nazifeixista quan els aliats començaven a avançar per Itàlia.

L’autor, com en llibres anteriors, articula La maledicció dels Palmisano fent capítols curts, de 2, 3 o 4 pàgines, amb títols descriptius, i agrupats en 5 parts. Aquest estil dóna una sensació de lleugeresa i ritme que fa fàcil la lectura i la comprensió d’uns personatges que ens emocionen amb les seves històries i, alhora, la comprensió de la història dramàtica de la Itàlia de la I a la II Guerra mundial.

La llengua àgil, eficaç i amb gran riquesa lèxica està, com sempre en aquest autor, al servei de la història, de descripcions molt vives de paisatges i formes de vida. Tot ben documentat.  El detall de recollir en algun moment varietats lingüístiques de la regió per a denominacions o per a la manera de dir els noms propis dóna autenticitat a la història.

Si en els dos llibres anteriors ens trobàvem davant d’unes molt bones cròniques familiars, ara Nadal ha fet un pas més. Una crònica de ficció, una gran novel·la molt ben ambientada en el lloc i el temps.

Llegiu-la. No us decebrà i tindreu ganes d’anar a la Pulla!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: La maledicció dels Palmisano
Autor: Rafel Nadal
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-297-7468-9
Preu: 20,50€

Quan en dèiem xampany, de Rafel Nadal

@ColumnaEdicions @Grup62 @NadalRafel

Una crònica familiar: la preqüela

Una altra vegada Rafel Nadal visita el Nosaltres. Torna amb una nova crònica emparentada amb l’anterior Quan érem feliços. Ara però, per remuntant-se a la història familiar del besavi Francisco Oller, que amb 16 anys emigra cap a França per buscar-se la vida i explicar-nos com amb esforç, perseverança, enginy i intuïció pels negocis, arriba a bastir una gran empresa de taps de xampany. Francisco progressa econòmica i socialment a la ciutat de Reims. Ell i la seva dona formaran una família, edificaran una gran casa, adoptaran la llengua i la cultura francesa i s’integraran en la societat de la regió i el món dels empresaris xampanyers.

A Quan en dèiem xampany, aquesta crònica vital estarà marcada pels esdeveniments històrics del segle XX: de la Gran Guerra, la del 1914-18. Tan destructiva per a la regió de la Xampanya per ser front de guerra i també per a la pròpia ciutat de Reims i la joia gòtica de la seva catedral brutalment bombardejades pels alemanys. Fugint de la guerra, en Francisco Oller tornarà a Cassà per instalar-hi una fàbrica germana que li permeti continuar amb la producció.

El context històric marca la història de l’empresa: l’impacte dels “feliços 20”, un cop acabada la guerra, el crac del 29 i la ruïna de molts inversors, la Guerra Civil espanyola, la necessitat d’exiliar-se dels propietaris de les fàbriques fugint dels revolucionaris, la persecució nazi dels jueus, l’esclat de la II Guerra Mundial… Nadal ens fa viure la història a través de les peripècies de l’empresa i dels seus amos i dirigents.

En paral·lel amb la crònica de l’empresari d’èxit hi ha també la història d’un home no tan triomfador en l’aspecte familiar. La seva energia emprenedora l’aplica dirigint la vida dels fills amb resultats menys exitosos i amb alguns conflictes.

La crònica s’enllaça amb la filla gran, la baba Angèle, que de joveneta va ser enviada a Cassà a vetllar pels negocis familiars. Casada amb un Nadal, donarà origen a la molt nombrosa família, marcada fortament per les arrels franceses. És la segona part de la crònica: “Quan venien els francesos”.

El pròleg i l’epíleg fan referència a la història típica de moltes empreses de caràcter familiar que un cop desaparegut el patriarca dóna origen a disputes i recels i que a la tercera generació acaba per haver-hi moviments de compra i venda amb trencaments de socis i de lligams familiars.

L’autor utilitza la mateixa fórmula que tan eficaç va resultar en el llibre anterior: capítols curts, de manera que amb la suma de petites pinzellades acabem veient el quadre sencer. També el seu ofici de periodista li permet fer ús d’un llenguatge eficaç i natural, ric de lèxic.

És d’agrair que al final del llibre hi hagi un desplegable amb l’arbre genealògic familiar molt útil per no confondre personatges.

Quan en dèiem xampany és un bon llibre que fa de bon llegir!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Quan en dèiem xampany
Autor: Rafel Nadal
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 432
ISBN: 978-84-664-1730-3
Preu: 21€

Quan érem feliços, de Rafel Nadal

@Grup62 @EdDestino @ColumnaEdicions

Una crònica dolça i enyorada del passat

No és la primera vegada que es parla al Nosaltres del llibre de Rafel Nadal, Premi Josep Pla 2012. Antoni Pladevall va fer ja fa uns mesos una ressenya excel·lent i molt completa. Ara, quan estic llegint els llibres que em vaig comprar per Sant Jordi, li ha tocat el torn al llibre de Rafel Nadal, que he llegit amb delectació.

Quan érem feliços és una crònica dolça (el primer capítol el vaig llegir dues vegades per imaginar-me ben bé els dolços que s’hi descriuen) i enyorada de la infantesa de l’autor en el context d’una família molt nombrosa (amb onze germans!) amb pares i babos, en una Girona grisa i de pedra, en el barri vell, voltat d’esglésies i de la catedral, a la platja de La Fosca de Palamós, en el mas d’Aiguaviva i en el trist internat del Collell. Diuen que els psicòlegs americans cada cop donen més importància al lloc que ocupen els infants a la família. Ser el sisè deu donar, sens dubte, una possibilitat d’observar i de passar una mica desapercebut molt avantatjosa.

El llibre està dividit en set parts i cada una d’elles en capítols curts que unes vegades estan dedicats a persones concretes, a una anècdota determinada o a la descripció d’una festa o diada a Girona. La part dels antecedents familiars i els primers anys a Girona és la més llarga i minuciosa: ocupa quasi la meitat del llibre. I és una part que m’ha agradat molt. Alguns d’aquests petits capítols són magnífics: “La llibreta vermella”, per exemple, dedicada a la baba Teresa i els comptes que portava amb néts com el Rafel (un altre dia podríem reflexionar sobre les figures femenines, com ara l’estimada baba,  presents en la infantesa de l’autor).

En l’altra meitat del llibre dedica una major extensió als estius a La Fosca i per tant, a l’ambient de platja, les sortides a pescar i, de manera més breu, l’evocació dels treballs agrícoles i de les fruites i hortalisses del mas d’Aiguaviva on passaven pocs dies de setembre, que significaven el final de l’estiu. En aquests capítols de l’estiueig el perfum de la llibertat –tot i el conservadorisme moral i religiós d’uns pares de  l’Opus Dei-  es barreja amb les olors intenses del mar i del camp.

A continuació ve la part dura de la crònica, començant pels tristos records de l’inhòspit, fosc i fred internat del Collell on Nadal es va fent gran enmig d’un gran enyor de casa, de la baba, dels pares i de Girona, per culminar en les 20 pàgines que ell titula “La Tramuntana irromp en el paradís una nit de revetlla de Sant Pere” on  -aquí sense descripcions minucioses- sap transmetre’ns el drama que significa per a tota la família la desaparició d’en Toni al mar.

La  crònica del dinar de celebració dels 63 anys de casats dels pares amb tota la tribu dels Nadal és, sense dir-ho, l’epíleg del llibre i l’acte d’homenatge i agraïment de l’autor cap als seus pares.

Si llegiu el llibre, a banda de que segur, segur, que us farà evocar la vostra infantesa de manera espontània, us sorprendreu de descobrir com Rafel Nadal fa servir la llengua amb eficàcia i naturalitat al mateix temps que trobareu un riquíssim lèxic, de filiació gironina, per designar flors, arbres i plantes del jardí, pastissos, peixos, fruites, conreus, estris de pescar o estris de pagès.

Un bon llibre, sens dubte!

Títol: Quan érem feliços
Autor: Rafel Nadal
Editorial: Edicions Destino
Col·lecció: L’àncora
Premi Josep Pla 2012
Pàgines: 416
ISBN: 978-84-9710-212-4
PVP: 20€

Destino acaba de publicar una edició especial de Quan érem feliços amb els recorreguts, els mapes, d’infantesa de l’escriptor i periodista gironí.

Rafel Nadal: Quan érem feliços

Títol: Quan érem feliços
Autor: Rafel Nadal
Editorial: Edicions Destino
Col·lecció: L’àncora
Pàgines: 416
ISBN: 978-84-9710-212-4
PVP: 20€

Antoni Pladevall ens ressenya el llibre Quan érem feliços, de Rafel Nadal, Premi Josep Pla 2012.

El llibre Quan érem feliços suposa, ras i curt, una excel·lent primera incursió literària del periodista extraordinari que ja és Rafel Nadal. Es tracta d’un llibre de memòries sobre la seva infantesa i adolescència, però amb moviments de llançadora a temps més reculats o recents, de manera que la cobertura temporal del relat abasta un segle llarg. El recordatori dels anys 50 i 60, però, constitueix el nucli central i, doncs, Nadal segueix l’estela de la memorialística infantil practicada per noms tan importants de la literatura universal com, posem per cas, Màxim Gorki (La meva infantesa), Lev Tolstoi (Infància, adolescència, joventut), Georges Perec (W o el record de la infantesa) o J. M. Goetzee (Infantesa. Escenes de la vida a províncies). El títol de Nadal obvia el terme “infantesa”, però la preciosa foto de l’àlbum familiar que figura a la portada no enganya a ningú.

Estructuralment parlant, Nadal hi ordena, com un demiürg, el magma dels seus records personals i familiars en múltiples escenes o retalls de vida d’extensió breu (2-5 pàgines) distribuïdes en 7 blocs narratius de llargària desigual.

El relat íntim –a voltes molt despullat– del nen que va ser adquireix de seguida la volada d’un retrat familiar i d’un retrat social de la Girona de postguerra sota el franquisme viscut en el si de la petita burgesia de províncies que la família de l’autor representa a la ciutat de l’Onyar (un ambient, val a dir, fàcilment extrapolable a altres ciutats de províncies com, per exemple, Tarragona o Vic, també episcopals i reuniversitàries).

El volum evoca els ascendents paterns i materns (els Nadal de Cassà i els Farreras de Girona), el drama de la guerra esguerradora de somnis i, sobretot, les peripècies de la família Nadal Farreras formada pels pares, la baba Teresa i la llarga corrua dels 12 germans (Quim, Pep, Nando, Jordi, Manel, Rafel, Maite, Jaume, Toni, Anna, Mercè i Elena) a través d’un anecdotari faceciós sobre la convivència familiar i les inevitables divergències entre pares i fills derivades de l’autoritarisme dels uns i de la rebel·lia dels altres.

Quan érem feliços constitueix un exercici de gran sinceritat i confessióque comprèn referències tant a l’autodidactisme pràctic del pare, la formació intel·lectual de la mare o la companyia entranyable de la baba Teresa com a les estretors econòmiques o al conservadorisme moral i religiós dels pares, membres de l’Opus Dei. El llibre apunta experiències dures no exemptes de sofriment i llàgrimes: l’enyorament que passa el protagonista a l’internat del Collell durant cinc anys, la severitat paterna o la mort accidental del germà petit la revetlla de Sant Pere de 1991.

El balanç sentimental final, però, malgrat l’austeritat econòmica i la rigidesa de la moral familiar imperant a l’època, és la sensació d’haver estat feliç durant la infantesa buida de responsabilitats, de manera que l’obra recrea, a la rodorediana manera, el paradís de la infantesa, metaforitzat amb el somni que tenia de petit: que es quedava tancat de nit a la pastisseria Puig de Girona. El final, amb el recordatori del 63è aniversari del casament dels pares, rebla l’agraïment i per tant l’homenatge als seus progenitors.

Nadal se’ns revela un bon practicant de la literatura del detall, de manera que colors, olors, gustos i formes queden perfectament matisats, i també un excel·lent constructor d’escenes costumistes i d’atmosferes d’un gran realisme. Destaca la precisió amb què reconstrueix l’ambient familiar: els àpats, les festes i els rituals religiosos de Nadal, Reis, Rams, Pasqua i Corpus, els jocs diversos, els càstigs, els estiueigs a la costa (la platja de La Fosca) i les setembrades a pagès a Can Cantalozella (Aiguaviva). Abunden les anècdotes divertides i entranyables com, per exemple, una tarda de cinema dominical a la plaça de Sant Agustí o l’anada a Cassà amb tota la família embotida dins del 2 CV. Les descripcions minucioses, altrament, sobre les tasques agrícoles, ramaderes i, sobretot, hortícoles suposen un veritable plaer perquè et connecten directament amb els colors i les olors de la natura.

El llibre s’erigeix de passada en una mena d’homenatge a la diguem-ne geografia íntima de l’autor: Cassà de la Selva, Palamós, Aiguaviva i, sobretot, els llocs del barri vell de Girona: la casa familiar amb jardí de la plaça de santa Llúcia, els carrers i les places, la Rambla, les botigues, els cinemes, les escolàpies, l’institut vell i el nou i els espais religiosos com la Catedral, el Seminari, Sant Pere de Galligants, Sant Feliu, Sant Daniel…

Malgrat la cruesa de determinats fets i experiències, la mirada amable i bonhomiosa i el to irònic s’imposa a la irritabilitat i el descarnament i, en comptes de l’apunt tremendista i morbós, brilla tothora l’emotivitat ben mesurada, tal com veiem, per exemple, en el bloc que evoca la mort desgraciada d’en Toni (“La tramuntana irromp en el paradís una nit de revetlla de Sant Pere”), un exemple de gran bellesa dramàtica.

Un dels millors actius, sens dubte, com escau a la bona literatura, és la llengua rica, nítida, dúctil, rítmica i llisquent que hi maneja Nadal. Una llengua que recrea, en aquest cas, la parla viva de les comarques gironines.

En resum, podem dir que Quan érem feliços és un text narratiu bell i intens que primer t’embolcalla, després t’arrossega i finalment et sotmet. Una obra emotiva, epidèrmica i sensual, no exempta de puntuals fulguracions poètiques, que delata la gran capacitat d’observació i la sensibilitat acusada de l’autor. Una obra en què convergeixen valentia emocional i saviesa literària i que pot convertir-se, de passada, en un incentiu creatiu poderós per a qualsevol altre escriptor. Una obra que pot quedar com un referent de pes en el camp de la memorialística infantil de dintre i de fora de casa nostra.

Antoni Pladevall

Els mandarins

Títol : Els mandarins
Autor: Rafel Nadal
Editorial: Columna
Col·lecció: L’arquer
Pàgines: 120
Preu: 15€
ISBN: 978-84-664-1353-4

Quan vaig assabentar-me de la publicació d’aquest llibre, vaig pensar en un compendi de feixugues entrevistes que no aportarien res de nou als qui tenim el costum de seguir l’actualitat a través de la premsa diària.

Però quan el passat Sant Jordi el meu fill me’l va donar, amb motiu del meu sant, a tall de regal d’una bona amiga, em vaig trobar amb la sorpresa de que es tracta d’un llibre de només 120 pàgines que, a més a més, està escrit amb un tipus de lletra mitjana i amb força espais en blanc entre línies.

I, lluny del que jo pensava, m’he trobat amb un llibre força divertit en què Rafel Nadal (exdirector de El Periódico de Catalunya i actualment tertulià polític en més d’una emissora de ràdio), en què ens trobem amb una sèrie d’anècdotes extretes d’entrevistes i trobades que Rafel Nadal ha tingut al llarg de la seva vida amb personatges com els expresidents del govern català, Jordi Pujol, Pasqual Maragall i José Montilla, personatges influents en la política catalana com Lluís Prenafeta o Javier de la Rosa, i també diversos polítics espanyols o influents personatges internacionals com Alexander Lébed, Mariano Rajoy, José Luís Rodríguez Zapatero i membres de la casa reial espanyola.

El llibre esdevé tan amè de llegir que més d’una vegada m’he vist obligat a revisar-ne el títol i l’autor, ja que a estones em semblava estar llegint un dels magnífics llibres de contes d’en Quim Monzó o Sergi Pàmies.