Teatre, de Salvador Espriu

teatresalvadorespriu

@labutxaca @Grup62

Tres obres teatrals, tres proses introductòries i un pròleg que és un estudi.

Amb ocasió del centenari del naixement de  la gent de labutxaca ha tingut l’encert de reunir en un sol llibre, Teatre els tres textos que Espriu va escriure per a ser representats en un escenari: Antígona, precedit per un Prefaci de 1947; Primera història d’Esther, precedit per un Prefaci de 1948 i un text que porta el divertit títol de Qui sap si uns didascàlics antisil·logismes escrit el maig de 1982; i Una altra Fedra, si us plau, escrita el 1977 per encàrrec de Núria Espert, un text que no té cap prefaci.

He qualificat de divertit el títol de 1982 perquè és una mostra del que jo crec que ha de ser l’ànim amb el qual cal aproximar-se als textos d’Espriu: no són de difícil comprensió per ganes de distanciament elitista sinó que en el fons plantegen un joc, un repte, que si el lector hi entra s’ho passa d’allò més bé. Com a mínim aquesta és la meva experiència personal.

Els textos teatrals van precedits per un pròleg obra d’Enric Gallén. La paraula “pròleg” peca de modèstia ja que es tracta d’un documentat estudi de 40 pàgines: una quarta part del total del llibre. Inèdit, que jo sàpiga, i molt aclaridor.

Per qui no conegui absolutament res de les tres peces teatrals diré només que, prenent com a base dos conegudíssims mites clàssics grecs i un d’igual de conegut d’origen bíblic, Espriu desenvolupa unes històries en què el món antic es barreja amb el contemporani, no solament per la perennitat dels temes i les passions sinó també per la intervenció de personatges que pertanyen a l’època i el lloc presents en el moment de ser escrites.

Llegiu-les! No tingueu por! Però tenint present allò que deia Espriu en una entrevista, en espanyol per cert, amb Miquel Armengol el 1983 i que transcriu el Pròleg de Gallén (p.26)

Ahora bien, yo creo que esa dificultad en la lectura consiste en dos cosas. Creo que mi sintaxis es muy clara; mi idioma puede ser un poco más difícil, no mucho más, pero la base de la dificultad, yo creo, es que he pretendido no dar, lo que vulgarmente se dice, paja, sino que todo tuviera un sentido muy preciso y muy concreto, y como la gente, en general, lee casi pasándose párrafos enteros, no lee palabra por palabra, sino busca el sentido general de lo que se dice, y en cambio, si se quiere entender lo que yo digo se ha de leer palabra por palabra; quizás en esto radique la dificultad.

Doncs això, llegir paraula per paraula, gaudir de la  varietat de registres i us ho garanteixo: molt sovint divertir-se.

Títol: Teatre
Autor: Salvador Espriu
Editorial: labutxcaca
Col·lecció: LB
Pàgines: 162
ISBN: 978-84-9930-762-6
Preu: 12,95€

Reservem un espai a la llibreria… el 2013 s’acosta!

Nosaltres, no sé si esteu al cas que l’any 2013 Proa publica la biografia definitiva d’en Salvador Espriu, elaborada per l’Agustí Pons.

Si penseu “Eureka, ja era hora”, seguiu llegint. Si no, us podeu estalviar aquest comentari, perquè us espera un elogi incondicional d’aquesta iniciativa!!

La notícia ens la fan arribar des del departament de comunicació del segell i, no cal dir que els ho agraïm d’allò més. La nota de premsa conté cites com aquestes:

“Des de fa tres mesos, Agustí Pons, que anteriorment ha signat les biografies de figures com Joan Triadú, Pere Calders, Maria Aurèlia Capmany o Néstor Luján, ha començat la tasca de recerca i recopilació d’informació. (…) De les primeres conclusions del seu treball, Agustí Pons destaca que «Espriu no va ser un autor malaguanyat, ja que va poder desplegar tot el seu projecte literari i va poder influir de la manera que volia influir». «Tenia una altíssima vocació literària i volia posar potes enlaire la literatura catalana del moment, tal com en aquell moment feien Lorca, Dalí i Buñuel amb la cultura castellana», conclou.”

Com que el treball compta amb el suport de La Caixa, s’hi diu:

“Respecte del projecte biogràfic engegat, Agustí Pons afirma que «només amb espònsors es pot treballar a nivell professional», i explica que «les biografies el que fan és fixar personatges en l’imaginari col·lectiu: crear figures històriques».”

I tot això està molt bé, perquè garanteix la qualitat de l’obra, però el que a mi em fa més feliç és que d’aquí a 2 anys en farà cent que va néixer el poeta i la meva filla (que ja en tindrà 13!) i jo podrem compartir la primera biografia que llegirem plegades, poemaris en mà, per acostar-nos a Sinera juntes. ” (…) No estimo / res més, excepte l’ombra / viatgera d’un núvol.”

Estarà bé encetar-ho amb una obra feta amb aquest rigor…
Ah, i que nosaltres ho veiem!

Què és la literatura per a “nosaltres”

Títol: La pell de brau
Autor: Salvador Espriu
Editorial: Columna
Col·lecció: L’Arquer
Pàgines: 160
ISBN: 978-84-664-1265-0
Preu: 18.50 €

Fa uns quants dies el Cèsar ens va comentar La pell de brau (vegeu La pell…) i trobo que va explicar molt bé el conjunt d’aquesta edició comentada. A mi m’agradaria, doncs, donar-vos-en un altre punt de vista i aprofitar per posar en comú (ep, si pot ser!) què és per a nosaltres la literatura.
Al llarg de la carrera em vaig fer un tip de fer “comentaris de text”. Si no heu patit mai aquest suplici, us el resumeixo:

  1. estudies vida i miracles de l’autor
  2. veus com evoluciona la seva obra artística en aquest context
  3. t’ho fas venir bé per combinar pinzellades dels punts 1 i 2 i entaforar-los mentre parles del text que t’ha tocat

Així, amb La pell de brau, quedaves molt bé quan parlaves de la visió d’Espanya i les metàfores que hi al·ludien.

Ara bé, jo sempre havia pensat que la literatura pot ser una altra cosa. Que tota aquesta dissecció, aquesta anàlisi bisturí en mà, no ha d’amagar l’emoció de les pròpies sensacions que, és, des del meu modest punt de vista, allò que fa de la literatura una activitat artística, que transcendeix i ens punxa el cor encara que no tinguis ni la més remota idea de qui va ser o què més va escriure l’Espriu. A mi m’agrada La pell de brau per moltes coses, però també perquè hi diu

Perquè el gran nombre
après i ordenat de les paraules
es perd lentament en el silenci,
ara volem escriure
tan sols aquest teu nom.

I , mireu, no hi té res a veure, amb l’encaix a Espanya, ni amb la trajectòria literària de l’Espriu, ni amb res que s’hi assembli, però a mi em fa pensar que va ser molt bonic, el dia que vam decidir com es diria la nostra filla…

Què en penseu, nosaltres? Podem gaudir de la literatura de manera descontextualitzada o només la podem assaborir amb plenitud si n’hem fet primer una anàlisi, diguem-ne, intel·lectual? Animeu-vos, animeu-vos a contestar mentre jo, permeteu-m’ho, vaig a fer unes pregàries perquè la meva antiga professora de Literatura comparada no sigui “nosaltres“!

La pell de brau

Títol: La pell de brau
Autor: Salvador Espriu
Editorial: Columna
Col·lecció: L’Arquer
Pàgines: 160
ISBN: 978-84-664-1265-0
Preu: 18.50 €

La present edició de La pell de brau commemora el 50è aniversari de la primera edició d’aquest important i singular poemari dins de l’obra de Salvador Espriu. Per aquest motiu compta amb un magnífic pròleg de Josep Maria Castellet i amb set lectures crítiques a càrrec de set analistes polítics i culturals actuals que ens ajuda als lectors a entendre i ubicar el llibre en el moment històric en què va ser escrit, a finals de la dècada dels cinquanta.

Si heu llegit i seguit l’obra d’Espriu, al llegir La pell de brau comprovareu que aquest llibre és com un parèntesi dins de la mateixa. Salvador Espriu mai es va significar com un poeta polític però amb La pell de brau va voler deixar palesa la seva visió sobre la relació d’encaix entre Catalunya i Espanya. I ho va fer utilitzant la imatge de Sepharad com a espai comú i lliure de convivència pacífica i, d’aquesta manera, poder crear ponts de comunicació que no sempre van ser possibles. I aquesta barreja d’esperança i de desànim va fluint al llarg de molts poemes amb un estil líric directe, sense enredar la troca però ple de significat cívic i moral. Com veieu, nosaltres, aquest és un tema de llarg recorregut -ja el van tractar anteriorment Joan Maragall i Carles Riba– i al que no se li veu la llum al final del túnel. Ve al cas aquell vers de Miquel Martí i Pol que diu “Això ja ens ve d’antic”.

Vull afegir un poema, el XLVI, que crec que mostra amb claredat tot el que us he exposat i que espero us animi a llegir la resta del llibre:

A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un sol home:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts de diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l’aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l’ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.

Propostes per obrir-nos a la poesia!

En ocasió del Festival internacional de poesia  de Barcelona (vegeu XXVI festival internacional…) vam comentar alguns llibres de versos.

Bé, doncs, he vist entre les novetats del mes un llibre que em sembla un gran punt d’accés a la poesia catalana: l’edició de La pell de brau que proposa Columna, coincidint amb el 50è aniversari de la publicació. Estic segura que me’l llegiré aquest llibre (de fet, amb el Cèsar n’hem estat parlant i ell també s’hi apunta) però abans que arribi aquest moment, he pensat que era un bon moment per parlar d’altres exemplars que, com deia en Pere (vegeu-ne el comentari) ajudin a iniciar-se en la lectura del gènere.

Aquest és un dels que m’agraden més: Estimada Marta

Títol: Estimada Marta
Autor: Miquel Martí i Pol
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Educació 62
Pàgines: 200
ISBN: 978-84-297-6112-2
PVP: 9,00€

En ell hi ha paraules tan precioses com aquestes

“No em prens ni et prenc. Traço el perfil d’un gest
i tanta llum es pobla del teu cos
que ja la llum ets tu i tots els colors
s’esbalcen i es confonen.”

Trobo també interessant el Cicle líric, de Salvador Espriu i, tot i que ja no m’hi sento tan propera, Visions & Cants, de Joan Maragall.

Si teniu ganes de navegar una estona i badar amb una selecció poètica plural, no us perdeu Viu la poesia, un espai relacionat amb el grup de recerca de la UB Poció poesia i educació, ni el bloc de poesia de la Biblioteca pública Cocentaina.

Però si tants versos us embafen, tinc un pla b: Miquel Martí i Pol Contes de la vila de R i altres narracions. Un llibre que potser us va obrir la gana de Martí i Pol i, qui sap, qui sap si després de l’un no vindrà l’altre…

Mireu que bonic ho diu en Josep-Francesc Delgado

Els versos no són per vestir-nos, són
ones que juguen a la sorra amb peus
de l’infant que s’espiga; també esclaten
contra l’escullera de viure i tornen
o t’arrenquen les ungles de les mans.
Els versos són llar de foc o rosada,
però mai no són com el fum que es desfà
o com el fum que tot ho enterboleix.
I mai no esdevenen cendra, sinó
l’arbre que busques, el que no figura
als CD-roms ni les enciclopèdies:
l’arbre alt amb flors d’oceans on pots créixer.

Benvolgut Pere, espero haver estat útil!

El Salvador Espriu per a la meva filla

Títol: Barques de paper
Autor: Salvador Espriu
Editorial: Cruïlla
ISBN: 84-661-0612-X
Import: l’any 2003 em va costar 3,52€

Fa dies que penso que quedarem molt malament si no ens referim a què ara fa vint-i-cinc anys que ens va deixar l’Espriu… la xarxa en va plena i  amb tot mereixement!

Però no veia gens clar com abordar el tema; em fa massa respecte. Aquí hi ha poquet espai, el Jack em deia que he de captar l’atenció en un primer paràgraf, l’Espriu és molt d’Espriuimpossible!

Sort que he recordat que la meva filla té una col·lecció de llibres EXCEL·LENT que ens ha anat molt bé per acostar-nos juntes als grans autors de la poesia catalana de tots els temps. Així doncs, li vull dir a la meva filla i a tots els qui aneu passant per aquí, que ara fa vint-i-cinc anys que ens va deixar un home que escrivia coses tan boniques com aquesta:

Barques de paper
varava en la llarga
quietiud del vent.

L’or adessegat
d’abelles i tarda
beu l’aigua del mar.

Quan se’n vagi a fons,
miraré la barca
del soldat de plom.

Les il·lustracions són de l’Arnal Ballester i demà miraré d’escanar la coberta perquè veieu com li escauen al text.

Filla meva, recorda sempre això, els poetes et fan jugar amb la intel·ligència. Mira de comprendre’ls i estimar-los.