nosaltresllegim.cat

Nosaltres, no sé si esteu al cas que l’any 2013 Proa publica la biografia definitiva d’en Salvador Espriu, elaborada per l’Agustí Pons.

Si penseu “Eureka, ja era hora”, seguiu llegint. Si no, us podeu estalviar aquest comentari, perquè us espera un elogi incondicional d’aquesta iniciativa!!

La notícia ens la fan arribar des del departament de comunicació del segell i, no cal dir que els ho agraïm d’allò més. La nota de premsa conté cites com aquestes:

“Des de fa tres mesos, Agustí Pons, que anteriorment ha signat les biografies de figures com Joan Triadú, Pere Calders, Maria Aurèlia Capmany o Néstor Luján, ha començat la tasca de recerca i recopilació d’informació. (…) De les primeres conclusions del seu treball, Agustí Pons destaca que «Espriu no va ser un autor malaguanyat, ja que va poder desplegar tot el seu projecte literari i va poder influir de la manera que volia influir». «Tenia una altíssima vocació literària i volia posar potes enlaire la literatura catalana del moment, tal com en aquell moment feien Lorca, Dalí i Buñuel amb la cultura castellana», conclou.”

Com que el treball compta amb el suport de La Caixa, s’hi diu:

“Respecte del projecte biogràfic engegat, Agustí Pons afirma que «només amb espònsors es pot treballar a nivell professional», i explica que «les biografies el que fan és fixar personatges en l’imaginari col·lectiu: crear figures històriques».”

I tot això està molt bé, perquè garanteix la qualitat de l’obra, però el que a mi em fa més feliç és que d’aquí a 2 anys en farà cent que va néixer el poeta i la meva filla (que ja en tindrà 13!) i jo podrem compartir la primera biografia que llegirem plegades, poemaris en mà, per acostar-nos a Sinera juntes. ” (…) No estimo / res més, excepte l’ombra / viatgera d’un núvol.”

Estarà bé encetar-ho amb una obra feta amb aquest rigor…
Ah, i que nosaltres ho veiem!

Títol: La pell de brau
Autor: Salvador Espriu
Editorial: Columna
Col·lecció: L’Arquer
Pàgines: 160
ISBN: 978-84-664-1265-0
Preu: 18.50 €

Fa uns quants dies el Cèsar ens va comentar La pell de brau (vegeu La pell…) i trobo que va explicar molt bé el conjunt d’aquesta edició comentada. A mi m’agradaria, doncs, donar-vos-en un altre punt de vista i aprofitar per posar en comú (ep, si pot ser!) què és per a nosaltres la literatura.
Al llarg de la carrera em vaig fer un tip de fer “comentaris de text”. Si no heu patit mai aquest suplici, us el resumeixo:

1. estudies vida i miracles de l’autor
2. veus com evoluciona la seva obra artística en aquest context
3. t’ho fas venir bé per combinar pinzellades dels punts 1 i 2 i entaforar-los mentre parles del text que t’ha tocat

Així, amb La pell de brau, quedaves molt bé quan parlaves de la visió d’Espanya i les metàfores que hi al·ludien.

Ara bé, jo sempre havia pensat que la literatura pot ser una altra cosa. Que tota aquesta dissecció, aquesta anàlisi bisturí en mà, no ha d’amagar l’emoció de les pròpies sensacions que, és, des del meu modest punt de vista, allò que fa de la literatura una activitat artística, que transcendeix i ens punxa el cor encara que no tinguis ni la més remota idea de qui va ser o què més va escriure l’Espriu. A mi m’agrada La pell de brau per moltes coses, però també perquè hi diu

Perquè el gran nombre
après i ordenat de les paraules
es perd lentament en el silenci,
ara volem escriure
tan sols aquest teu nom.

I , mireu, no hi té res a veure, amb l’encaix a Espanya, ni amb la trajectòria literària de l’Espriu, ni amb res que s’hi assembli, però a mi em fa pensar que va ser molt bonic, el dia que vam decidir com es diria la nostra filla…

Què en penseu, nosaltres? Podem gaudir de la literatura de manera descontextualitzada o només la podem assaborir amb plenitud si n’hem fet primer una anàlisi, diguem-ne, intel·lectual? Animeu-vos, animeu-vos a contestar mentre jo, permeteu-m’ho, vaig a fer unes pregàries perquè la meva antiga professora de Literatura comparada no sigui “nosaltres“!

Títol: La pell de brau
Autor: Salvador Espriu
Editorial: Columna
Col·lecció: L’Arquer
Pàgines: 160
ISBN: 978-84-664-1265-0
Preu: 18.50 €

La present edició de La pell de brau commemora el 50è aniversari de la primera edició d’aquest important i singular poemari dins de l’obra de Salvador Espriu. Per aquest motiu compta amb un magnífic pròleg de Josep Maria Castellet i amb set lectures crítiques a càrrec de set analistes polítics i culturals actuals que ens ajuda als lectors a entendre i ubicar el llibre en el moment històric en què va ser escrit, a finals de la dècada dels cinquanta.

Si heu llegit i seguit l’obra d’Espriu, al llegir La pell de brau comprovareu que aquest llibre és com un parèntesi dins de la mateixa. Salvador Espriu mai es va significar com un poeta polític però amb La pell de brau va voler deixar palesa la seva visió sobre la relació d’encaix entre Catalunya i Espanya. I ho va fer utilitzant la imatge de Sepharad com a espai comú i lliure de convivència pacífica i, d’aquesta manera, poder crear ponts de comunicació que no sempre van ser possibles. I aquesta barreja d’esperança i de desànim va fluint al llarg de molts poemes amb un estil líric directe, sense enredar la troca però ple de significat cívic i moral. Com veieu, nosaltres, aquest és un tema de llarg recorregut -ja el van tractar anteriorment Joan Maragall i Carles Riba- i al que no se li veu la llum al final del túnel. Ve al cas aquell vers de Miquel Martí i Pol que diu “Això ja ens ve d’antic”.

Vull afegir un poema, el XLVI, que crec que mostra amb claredat tot el que us he exposat i que espero us animi a llegir la resta del llibre:

A vegades és necessari i forçós
que un home mori per un poble,
però mai no ha de morir tot un poble
per un sol home:
recorda sempre això, Sepharad.
Fes que siguin segurs els ponts de diàleg
i mira de comprendre i estimar
les raons i les parles diverses dels teus fills.
Que la pluja caigui a poc a poc en els sembrats
i l’aire passi com una estesa mà
suau i molt benigna damunt els amples camps.
Que Sepharad visqui eternament
en l’ordre i en la pau, en el treball,
en la difícil i merescuda
llibertat.

En ocasió del Festival internacional de poesia  de Barcelona (vegeu XXVI festival internacional…) vam comentar alguns llibres de versos.

Bé, doncs, he vist entre les novetats del mes un llibre que em sembla un gran punt d’accés a la poesia catalana: l’edició de La pell de brau que proposa Columna, coincidint amb el 50è aniversari de la publicació. Estic segura que me’l llegiré aquest llibre (de fet, amb el Cèsar n’hem estat parlant i ell també s’hi apunta) però abans que arribi aquest moment, he pensat que era un bon moment per parlar d’altres exemplars que, com deia en Pere (vegeu-ne el comentari) ajudin a iniciar-se en la lectura del gènere.

Aquest és un dels que m’agraden més: Estimada Marta

Títol: Estimada Marta
Autor: Miquel Martí i Pol
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Educació 62
Pàgines: 200
ISBN: 978-84-297-6112-2
PVP: 9,00€

En ell hi ha paraules tan precioses com aquestes

“No em prens ni et prenc. Traço el perfil d’un gest
i tanta llum es pobla del teu cos
que ja la llum ets tu i tots els colors
s’esbalcen i es confonen.”

Trobo també interessant el Cicle líric, de Salvador Espriu i, tot i que ja no m’hi sento tan propera, Visions & Cants, de Joan Maragall.

Si teniu ganes de navegar una estona i badar amb una selecció poètica plural, no us perdeu Viu la poesia, un espai relacionat amb el grup de recerca de la UB Poció poesia i educació, ni el bloc de poesia de la Biblioteca pública Cocentaina.

Però si tants versos us embafen, tinc un pla b: Miquel Martí i Pol Contes de la vila de R i altres narracions. Un llibre que potser us va obrir la gana de Martí i Pol i, qui sap, qui sap si després de l’un no vindrà l’altre…

Mireu que bonic ho diu en Josep-Francesc Delgado

Els versos no són per vestir-nos, són
ones que juguen a la sorra amb peus
de l’infant que s’espiga; també esclaten
contra l’escullera de viure i tornen
o t’arrenquen les ungles de les mans.
Els versos són llar de foc o rosada,
però mai no són com el fum que es desfà
o com el fum que tot ho enterboleix.
I mai no esdevenen cendra, sinó
l’arbre que busques, el que no figura
als CD-roms ni les enciclopèdies:
l’arbre alt amb flors d’oceans on pots créixer.

Benvolgut Pere, espero haver estat útil!