nosaltresllegim.cat

Títol: La llegenda de Sant Jordi 3D
Autors: Diversos Autors
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: La Lluna de Paper
Pàgines: 40
ISBN: 978-84-9932-451-7
Preu: 12,95€

En José Luis ens explica l’últim llibre que s’ha llegit la seva filla, la Júlia:

Seguint el consell que ens va fer la Montserrat al Nosaltres, amb la Júlia vam estar llegint La llegenda de Sant Jordi 3D, un llibre que es llegeix en tres dimensions!

De fet, la Júlia, que té 4 anys, s’ho va passar d’allò més bé amb les ulleres que porta el llibre (d’aquelles amb un ull de cada color) i que van fer que fins i tot intentés agafar les figures que apareixen a les pàgines.

És un llibre que explica molt bé la llegenda de Sant Jordi, amb l’afegit de les tres dimensions, fet que el fa molt agraït pels més petits.

Ens ho vam passar molt bé amb aquest llibre, i la meva filla em va explicar que una de les coses que més li van agradar va ser el moment on apareixia en escena la princesa que ha de rescatar Sant Jordi. Una princesa és una princesa!

A més, fa un parell d’anys, em va tocar fer de drac a l’escola on va la meva filla, i al moment on Sant Jordi mata el drac… imagineu-vos la situació! Després vam estar dos dies sencers jugant a Sant Jordi.

Crec que n’ha gaudit molt. A veure si en trobem un altre d’igual o millor… però serà complicat!

Ho seguirem al Nosaltres, a veure si algú ens en recomana algun!

El Martí ens ha portat més fotos de dissabte, plenes de llibres, d’autors, de rialles i de llum!

Avui, que ja hem hagut de tornar a la feina i només ens queden ja els llibres i les roses per recordar la diada, aquestes imatges estic segura que us alegraran!

Vicenç Villatoro

Ventura Pons

Agnès Rotger i Nadia Ghulam

Ramon Solsona

Roc Casagran

Rafael Nadal

Jordi Puntí

Eduard Punset

Pere Antoni Pons

Pau Faner

Patrícia Gabancho

Núria Amat

Najat el Hachmi

Matthew Tree

Martí Gironell

Màrius Serra

Gerard Guix

Cristian Segura

Claudia Gray

Carme Riera

Albert Casals

Si també patíeu perquè la pluja fes acte de presència o perquè els carrers es veiessin buits per ser Setmana Santa, benvinguts al club! Però, una vegada més, Sant Jordi ha estat una festassa: sol, roses, llibres i molt bon rotllo pels carrers de tot arreu. Us podem penjar fotos de Barcelona i estarem encantats d’ampliar la galeria si ens en feu arribar a nosaltresllegim@clickart.cat.

De moment aquí teniu en Geronimo Stilton (amb una cua “bestial” des de primera hora); l’Emili Teixidor ha tornat a signar Pa negre com si fos una novetat de 2011; el Federico Moccia ha tingut cues de 3 i 4 hores amb Carolina s’enamora i, per acabar aquesta tanda, la María Dueñas i El temps entre costures, una novel·la que encara va a més.

Títol: La caçadora de cossos
Autor: Najat El Hachmi
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-6641-226-1
Preu: 20,50€

Estimats nosaltres, és aquesta una de les vegades en què no sé ben bé què dir-vos.

Després de llegir-me La caçadora de cossos, de la Najat El Hachmi, no sé si us he de comentar que és una novel·la transgressora, dura, crua i explícita sexualment o bé que estem davant d’una versió de la Ventafocs a la moderna, relatada amb tots els ets i uts, però que… Bé, una cosa sí que tinc clara: no m’agradaria explicar-vos-la massa, perquè jo crec que és d’aquelles narracions que val la pena que el lector vagi descobrint per ell mateix.

Sí que us puc dir que hi ha dues parts claríssimes des del punt de vista estilístic (podríem separar-ne fins i tot una tercera) gràcies a les quals destapem la protagonista en cos i ànima. És indubtable que l’autora domina el llenguatge amb tanta precisió que les imatges que descriu es fan paleses d’una manera inconfusible, brutal, feridora en alguns episodis… fa parlar la noia sense embuts a través d’un camí tortuós que ella mateixa descriu així:

Em sentia ben bé d’aquesta manera: palplantada davant d’un bufet lliure variat i els ulls que m’anaven d’un plat a l’altre amb ganes de tastar-los tots i tement que no tingués prou lloc per encabir un pessic de cadascun d’ells.

Un dels episodis que m’ha agradat més es el d’El Panjabi. Des del meu punt de vista, és d’aquells en què la Najat mostra un talent fora de sèrie en la creació plàstica a través del llenguatge. Us n’he volgut copiar el darrer paràgraf:

(…) Fruita amb sal era desconcertant. A mi m’agradava menjar coses que no hagués tastat abans, però fruita amb sal era massa estrany. En un plat marró de vidre hi va posar unes quantes pakores: ¡esto picar un poco! I la llengua li tornava a espetegar, ràpida, quan feia la te. Jo, fora de l’excitació, amb ell ja no sabia què fer-ne. Preguntar el nom? Preguntar la procedència? Edat? Jo el que volia era follar i em sentia cada cop més incòmoda dins d’aquella casa que m’ofegava de plàstic. Fins que va començar a menjar i va treure de la nevera una ampolla de quètxup. Esto bueno con pakora. I la erra sonava molt diferent però a mi el desencant ja m’havia arribat, el desencant de veure sucar un plat tan exòtic en una cosa tan vulgar com el quètxup.

Potser una cosa sí que tinc clara que us puc dir: si aquest Sant Jordi voleu parlar d’amor i de sexe, de roses i d’orgasmes, de mirades i de suor, aquest és el llibre!