Arxiu d'etiquetes: Sant Jordi 2011

La llegenda de Sant Jordi 3D

Títol: La llegenda de Sant Jordi 3D
Autors: Diversos Autors
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: La Lluna de Paper
Pàgines: 40
ISBN: 978-84-9932-451-7
Preu: 12,95€

En José Luis ens explica l’últim llibre que s’ha llegit la seva filla, la Júlia:

Seguint el consell que ens va fer la Montserrat al Nosaltres, amb la Júlia vam estar llegint La llegenda de Sant Jordi 3D, un llibre que es llegeix en tres dimensions!

De fet, la Júlia, que té 4 anys, s’ho va passar d’allò més bé amb les ulleres que porta el llibre (d’aquelles amb un ull de cada color) i que van fer que fins i tot intentés agafar les figures que apareixen a les pàgines.

És un llibre que explica molt bé la llegenda de Sant Jordi, amb l’afegit de les tres dimensions, fet que el fa molt agraït pels més petits.

Ens ho vam passar molt bé amb aquest llibre, i la meva filla em va explicar que una de les coses que més li van agradar va ser el moment on apareixia en escena la princesa que ha de rescatar Sant Jordi. Una princesa és una princesa!

A més, fa un parell d’anys, em va tocar fer de drac a l’escola on va la meva filla, i al moment on Sant Jordi mata el drac… imagineu-vos la situació! Després vam estar dos dies sencers jugant a Sant Jordi.

Crec que n’ha gaudit molt. A veure si en trobem un altre d’igual o millor… però serà complicat!

Ho seguirem al Nosaltres, a veure si algú ens en recomana algun!

Més fotos de Sant Jordi

El Martí ens ha portat més fotos de dissabte, plenes de llibres, d’autors, de rialles i de llum!

Avui, que ja hem hagut de tornar a la feina i només ens queden ja els llibres i les roses per recordar la diada, aquestes imatges estic segura que us alegraran!

Vicenç Villatoro

Vicenç Villatoro

Ventura Pons

Ventura Pons

Agnès Rotger i Nadia Ghulam

Agnès Rotger i Nadia Ghulam

Ramon Solsona

Ramon Solsona

Roc Casagran

Roc Casagran

Rafael Nadal

Rafael Nadal

Jordi Puntí

Jordi Puntí

Eduard Punset

Eduard Punset

Pere Antoni Pons

Pere Antoni Pons

Pau Faner

Pau Faner

Patrícia Gabancho

Patrícia Gabancho

Núria Amat

Núria Amat

Najat el Hachmi

Najat el Hachmi

Matthew Tree

Matthew Tree

Martí Gironell

Martí Gironell

Màrius Serra

Màrius Serra

Gerard Guix

Gerard Guix

Cristian Segura

Cristian Segura

Claudia Gray

Claudia Gray

Carme Riera

Carme Riera

Albert Casals

Albert Casals

Sant Jordi 2011, un dia inoblidable!

Si també patíeu perquè la pluja fes acte de presència o perquè els carrers es veiessin buits per ser Setmana Santa, benvinguts al club! Però, una vegada més, Sant Jordi ha estat una festassa: sol, roses, llibres i molt bon rotllo pels carrers de tot arreu. Us podem penjar fotos de Barcelona i estarem encantats d’ampliar la galeria si ens en feu arribar a nosaltresllegim@clickart.cat.

De moment aquí teniu en Geronimo Stilton (amb una cua “bestial” des de primera hora); l’Emili Teixidor ha tornat a signar Pa negre com si fos una novetat de 2011; el Federico Moccia ha tingut cues de 3 i 4 hores amb Carolina s’enamora i, per acabar aquesta tanda, la María Dueñas i El temps entre costures, una novel·la que encara va a més.

Geronimo Stilton Geronimo Stilton signant

sant Jordi al Passeig de Gràcia
Emili Teixidor

Federico Moccia
María Dueñas

“La caçadora de cossos” no us deixarà “ni freds ni calents”… bé, una de les dues coses potser sí!

Títol: La caçadora de cossos
Autor: Najat El Hachmi
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-6641-226-1
Preu: 20,50€

Estimats nosaltres, és aquesta una de les vegades en què no sé ben bé què dir-vos.

Després de llegir-me La caçadora de cossos, de la Najat El Hachmi, no sé si us he de comentar que és una novel·la transgressora, dura, crua i explícita sexualment o bé que estem davant d’una versió de la Ventafocs a la moderna, relatada amb tots els ets i uts, però que… Bé, una cosa sí que tinc clara: no m’agradaria explicar-vos-la massa, perquè jo crec que és d’aquelles narracions que val la pena que el lector vagi descobrint per ell mateix.

Sí que us puc dir que hi ha dues parts claríssimes des del punt de vista estilístic (podríem separar-ne fins i tot una tercera) gràcies a les quals destapem la protagonista en cos i ànima. És indubtable que l’autora domina el llenguatge amb tanta precisió que les imatges que descriu es fan paleses d’una manera inconfusible, brutal, feridora en alguns episodis… fa parlar la noia sense embuts a través d’un camí tortuós que ella mateixa descriu així:

Em sentia ben bé d’aquesta manera: palplantada davant d’un bufet lliure variat i els ulls que m’anaven d’un plat a l’altre amb ganes de tastar-los tots i tement que no tingués prou lloc per encabir un pessic de cadascun d’ells.

Un dels episodis que m’ha agradat més es el d’El Panjabi. Des del meu punt de vista, és d’aquells en què la Najat mostra un talent fora de sèrie en la creació plàstica a través del llenguatge. Us n’he volgut copiar el darrer paràgraf:

(…) Fruita amb sal era desconcertant. A mi m’agradava menjar coses que no hagués tastat abans, però fruita amb sal era massa estrany. En un plat marró de vidre hi va posar unes quantes pakores: ¡esto picar un poco! I la llengua li tornava a espetegar, ràpida, quan feia la te. Jo, fora de l’excitació, amb ell ja no sabia què fer-ne. Preguntar el nom? Preguntar la procedència? Edat? Jo el que volia era follar i em sentia cada cop més incòmoda dins d’aquella casa que m’ofegava de plàstic. Fins que va començar a menjar i va treure de la nevera una ampolla de quètxup. Esto bueno con pakora. I la erra sonava molt diferent però a mi el desencant ja m’havia arribat, el desencant de veure sucar un plat tan exòtic en una cosa tan vulgar com el quètxup.

Potser una cosa sí que tinc clara que us puc dir: si aquest Sant Jordi voleu parlar d’amor i de sexe, de roses i d’orgasmes, de mirades i de suor, aquest és el llibre!

Les bodes del diable

Les bodes del diableTítol: Les bodes del diable
Autor: Pau Faner
Editorial: Proa
Col·lecció: A Tot Vent
Pàgines: 736
ISBN: 978-84-7588-215-4
Preu: 22€

Si voleu viure una autèntica aventura amb tots els seus ingredients, amb aquest llibre gaudireu a base de bé.

El Gladis París és un noiet que juntament amb el seu pare es dediquen a fer de mercaders per tot el món. Viuen a Lleida i el simple fet d’arribar a Barcelona en ple segle XIII ja és de per sí tota una proesa. Doncs no us dic res per arribar fins a Egipte, Malta, Marsella, i un grapat de ports de tota la Mediterrània!!!

El cas és que el nostre Gladis s’enamora bojament d’una noieta que el correspon, la Maria, pero el destí els gira l’esquena.

El Gladis demostra que el seu amor va més enllà dels entrebancs que pugin sorgir, i fa front a totes les adversitats, que són moltes i molt dures de combatre, per tal de recuperar la seva estimada.

En aquesta tasca l’ajuden el seu pare, que a més sap uns refranys boníssims, i el seu estimat i fidelíssim amic Alessio “Cara de Rosa”.

Hauran de suportar proves molt dures, i fins i tot en algun moment estaran a punt de llençar la tovallola, però l’amor… l’amor ho pot tot.

I si no, ja ho veureu, ja…

L’autor ens explica des de Menorca les claus de la seva nova novel·la

L’home de la maleta

Títol: L’home de la maleta
Autor: Ramon Solsona
Editorial: Proa
Col•lecció: A tot vent
Pàgines: 296
ISBN: 978-84-7588-220-8
Preu: 20 €

Si no saps que llamàntol vol dir “llop pantera” o què és un “sopar de putes” és perquè no escoltes “La paraula del dia”, la col·laboració diària de Ramon Solsona al programa “El món a RAC1”.

Ramon Solsona, periodista i filòleg, és un expert a l’hora de capbussar-se a la recerca de l’origen etimològic d’un mot o de recuperar expressions col·loquials de determinades zones o èpoques.

A L’home de la maleta, guardonada amb el Premi Sant Jordi 2010, l’autor dóna veu a Venerando Mallons Cachaldora, un avi rondinaire i un xic tronera que ens explica de viva veu la seva vida i com, un cop vidu, decideix vendre el seu pis i viure la resta dels seus dies fent la ronda, un mes cada torn, a casa de cadascuna de les seves tres filles.

I quan Ramon Solsona decideix donar veu al seu protagonista ho fa en un sentit literal perquè la novel·la, sempre en primera persona, sembla una transcripció de la parla de molts dels nostres avis en un català que, no és que no sigui normatiu, és que gairebé podríem dir-ne prenormatiu. Així, la novel·la està escrita en un català ple de barbarismes, d’”allavontes” i “quansevulgues”, de “delaguard” i d’“hasta demà”, i és també curull d’expressions i dites recuperades de la parla dels pobles i barris, alguna de les quals us confesso que m’ha arrencat un somrís perquè estava convençut que eren exclusives de casa meva.

Per mi aquest és l’encert més gran del llibre. Recuperar aquesta parla i transcriure-la en una novel·la no és feina fàcil i Ramon Solsona, gràcies al seu coneixement i treball de fa temps, se’n surt de forma lloable. Tot i ser un gran encert també pot resultar perillós: per moments pot passar que l’obsessió per la forma no permeti desenvolupar (o potser apreciar) bé el contingut.

En aquest sentit, la itinerància entre tres models de família ben diferents serveix per fer un retrat, potser una mica tòpic, de les diferents accepcions que el mot família contempla avui dia i que fa trontollar els esquemes mentals del protagonista.

Més encertats em semblen els passatges biogràfics on, en un nou exercici d’estil, l’autor ens proposa llegir la biografia escrita pel mateix Venerando i revisada pel seu gendre. En un estil senzill, una mica irregular i aquesta vegada ortogràficament ortodox, Venerando ens explica com va néixer l’any 1932 i, abandonat a la porta de l’església de Sant Felip Neri, va créixer a la Casa de la Caritat de Barcelona sense gaire amor i amb l’estigma que suposava ser orfe en una època, la de la postguerra, que ens anirà retratant, a poc a poc, entre anècdotes i lletres de cançons d’envelat.

Per cert, un “sopar de putes” és un pica-pica, un sopar informal, ràpid i sense gaire preparació.

Aquí teniu el primer capítol en pdf, i un vídeo on Ramon Solsona ens explica L’home de la maleta:

Contra la mort, amor, erotisme, poemes i Pere Rovira

Títol: Contra la mort
Autor: Pere Rovira Planas
Editorial: Edicions Proa
Col·lecció: Els llibres de l’Óssa Menor
Pàgines: 120
ISBN: 978-84-7588-221-5
PVP: 17,50€

Els llibres de poemes de Proa són bonics en ells mateixos. Petitons, amb colors harmoniosos, primets… però no us deixeu portar per les aparences: poden amagar emocions intenses.

És el cas de Contra la mort. En 47 poemes repartits en cinc grups (Records de l’altre món, Apunts, Arbres, Homenatges i Sempre) en Pere Rovira ens fa veure pels ulls d’un home que arriba als darrers anys de la seva vida, a la vellesa, com és el final de la mà d’una estimada més jove que ell. I el poeta no es resigna, però sap que la vida s’esmuny…

L’erotisme de la relació de parella i, des del meu punt de vista, més encara la proximitat de la mort que tenyeix tot el poemari ofereixen un recull de versos que ens deixen l’ànima trasbalsada, inquieta però també esperançada en allò que s’albira en el futur.

Encara sóc a la trentena (tot i que em queden poc més de 12 mesos per mantenir aquesta afirmació) i per tant veig la vellesa lluny, però inevitable, i sé que la mort pot ser inesperadament propera; per tant, en alguns d’aquests títols m’hi he vist amb no poca inquietud… Pensar, tanmateix, que l’amor perdura és un gran consol!

Sempre

Quan tot va començar, juràvem amb orgull
que duraria sempre el nostre amor (i sempre
eren dies fugaços i recremats de febre).
Després em vaig jugar la teva joventut

en els taulers nocturns, i el temps de diamants
se’ns va carbonitzar. Tu salvaves amb brases
de les hores felices l’escalfor de la casa.
L’odi no va poder deslligar-nos les mans,

i no pot la vellesa, perquè tu li fas por
i a mi ja m’ha trencat, els meus mals l’avorreixen.
Ara tornen els dies resplendents, que es mereixen
la meva última força i potser el teu perdó.

Bon amor, fem les paus amb la vida final;
que el teu sempre ens empari, no m’abandonis mai.

Bonic, oi? Doncs n’hi ha 46 més de la mateixa categoria… En gaudireu segur!
En voleu escoltar un pel propi autor?

Amb conte! El llibre de contes de Crackòvia. I quan arriba Crackòvia, arriba Sant Jordi!

Títol: Amb conte! El llibre de contes del Crackòvia
Autor: Diversos autors
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 120
ISBN: 978-84-6641-377-0
Preu: 19,50 €

A casa tots som fans de Polònia tant com de Crackòvia.  He de dir, tanmateix, que la nostra filla s’estima molt més el programa dels dilluns. Deu ser perquè a classe estan enganxats al pim-pam, pim-pam (tot i que aquesta temporada surt menys) o a la Queca. Per això, quan vam tenir notícies que hi havia novetat editorial, vam córrer a rebre-la amb els braços oberts. Ja teníem llibre per llegir plegats durant aquestes vacances!!

Tot just avui (dilluns) l’hem començat, un cop hem paït el derbi de dissabte i abans de la final de la Copa del Rei a Mestalla (hi afegiria alguna cosa més, però em sembla sentir el Guardiola demanant prudència, així que m’estalviaré epítets!). I com que en això de les lectures compartides qui porta la batuta és la nena, hem començat el llibre pel mig, amb el conte que du per títol La Caputxeta Blaugrana. Us en faré cinc cèntims:

Una Caputxeta que estava escombrant (perquè la portera del seu edifici se n’havia anat a fitxar jugadors del Barça) es va trobar un eurooooooooooooooooooooooooooo! Us situeu, oi? Doncs aquesta mateixa Caputxeta va parlar amb l’àvia, que es deia Gaspart; volia que li portés uns frasfurs, que ella no es podia permitir, a la seva edat. Tot i advertir-li que li podia agafar una gasto-en-tiritas, va preparar-li una cistella amb tot de delicadeses: un ganxito, una tapa de iogurt amb unes restes per llepar i un xiclet mastegat. Però quan ja era a la Diagonal, el llop Jan la va aturar i, amb molt males intencions, la va fer desviar del camí cap a la suite de l’hotel on vivia l’àvia per arribar-hi ell primer. Havent-hi arribat, va entrar a la suite dient “¡Al lobo! ¡Que hay algunos que dicen que son la Caputxeta… y no lo son!” i es va cruspir l’àvia per esperar tranquil·lament la Caputxeta. Quan ella va arribar es va malfiar perquè de seguida va veure que l’àvia en comptes del pin del PP en portava un de Solidaritat i tenia una panxa com un bacóóóó. Però de res no li va servir la cautela, perquè quan el llop es va abraonar sobre ella, que va cridar esglaiada “Laporta demissió! Laporta demissió!”…

Voleu saber com es va acabar la cosa? Doncs us haureu de comprar el llibre, perquè aquí, al Nosaltres, no l’expliquem, el final de les històries! I, recordeu, conte contat i la Lliga ja gairebé s’ha guanyat!

Montserrat, Mare de Déu quina muntanya!

Títol: Montserrat
Autor: Antoni Batista
Editorial: Editorial Mina
Col·lecció: L’arquer
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-96499-91-1
Preu: 20€

La Mª Assumpció ens explica al Nosaltres el llibre Montserrat.

Antoni Batista, doctorat en Ciències de la Comunicació, periodista a l’Avui i La Vanguardia, escriptor, musicòleg, i professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, ens deixa testimoni, en la seva maduresa, dels misteris de la Muntanya Sagrada.

Batista també ha estat reconegut pel seu treball amb diversos premis de periodisme d’investigació, i és autor també d’una crònica de l’Assemblea de Catalunya, que amb Josep Playà va publicar fa quinze anys i que continua sent un llibre de referència per als historiadors.

La crònica és el gènere amb el qual Batista se sent mes còmode, i això és el que ens deixa en aquell llibre: una crònica de Montserrat. Seguint la ruta del Císter, que fa a peu per documentar-se, passa primer pel Monestir de Poblet, que és el conjunt monàstic medieval més gran d’Europa, declarat Patrimoni de la Humanitat, d’arquitectura gòtica, i que avui en dia és un dels referents del turisme cultural.

Al llibre també ens fa referència a Santes Creus, joia de l’art medieval català a l’Alt Camp, també d’estil gòtic de transició.

I després de tot aquest recorregut i arribant a Montserrat, l’autor ens explica que la visió des d’un cim ens dóna amplitud de camp. Batista se sent inspirat i ens recorda un paràgraf de l’Antic Testament que diu que els sentits, són les terminals de l’ànima.

Us exposo un petit avanç de què hi podreu trobar en aquest viatge: descobrireu què hi buscaven els nazis a Montserrat, o potser el per què de la devoció a aquest monestir i no tant als altres de la ruta que hi tenien més influència, per haver-se convertit en símbols de Catalunya.

També, hi trobareu un llistat de totes les Mares de Déu clòniques com la Moreneta, o la tradició musical de la Muntanya Sagrada, que atresora una generació de compositors i els intèrprets més exquisits.

Fent un homenatge a Sant Jordi, coneixereu l’editorial més antiga d’Europa.

I per concloure, recordant els dies en què a l’escola ens intentaven ensenyar llatí als que som de lletres fent traduccions amb el diccionari -que eren molt complicades, però divertides i que alguna cosa ens hauran deixat al passar el temps-, em dono el gust de plasmar una traducció, de totes les que Antoni Batista fa menció en el seu caminar.

A La Imatge:

“Soc negra però bella”.

“Nigra sum sed formosa”.

El meu primer llibre de la Mona

Títol: El meu primer llibre de la Mona
Autors: Diversos Autors
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: La Lluna de Paper
Pàgines: 12
ISBN: 978-84-9932-360-2
Preu: 5,95€

En Sergi ha estat llegint amb els seus fills El meu primer llibre de la Mona i ens l’explica al Nosaltres:

El meu primer llibre de la Mona és un conte sobre una nena, l’Aina, que fa la Mona de Pasqua a l’escola. Després de classe, a més, el seu padrí n’hi regala una altra… Quin fart de Mona!

El més curiós és que fa molt pocs dies els meus fills van estar fent aquest pastís, tradicional d’aquestes dates. Així doncs, vam tenir llibre per il·lustrar les activitats de classe!

En Cesc, que té cinc anys, va poder llegir el llibre, que bàsicament té dibuixos i unes línies de text a cada pàgina, i la Teresa, que en té tres, s’ho va passar molt bé mirant-ne les il·lustracions i escoltant el seu germà mentre el llegia.

Després de la lectura, ens vam dedicar a jugar amb els dibuixos del llibre, aprofitant els detalls que hi apareixen.

El meu primer llibre de la Mona és un bon llibre per aquestes dates i aquestes edats -fins i tot per a nens més petits- pel format, de la mateixa sèrie que El meu primer llibre de Sant Jordi, perquè es poden manipular molt bé (no són gaire grossos).

A més, si tens criatures que “taquen” els llibres també es poden netejar amb molta facilitat. I més en època de mones!