nosaltresllegim.cat

Nosaltres, el matí s’ha aguantat ennuvolat però sense pluja i hem pogut anar a veure molts dels autors que hem anat comentant en aquest espai. Us deixem les fotos de tots ells i us transmeto el seu afecte. Personalment, haver pogut parlar un moment amb el David Martí, la Margarida Aritzeta, el Ferran Torrent, la Sílvia Soler, la Maria Barbal o l’Emili Teixidor ha estat un plaer immens! Aquesta tarda, més!

Hem esmorzat amb en Vicenç Villatoro, la Llucia Ramis i en Xavier Bosch. Ha estat genial encetar el dia amb els tres premis!! Estaven pletòrics (la Llucia especialment, perquè avui és el seu aniversari!!) i preparats per un dia que, sens dubte, els donarà molta feina.

Hem acompanyat en Vicenç des de La Farga fins a la carpa que TV3 té al mig mateix de la Plaça Catalunya i, abans que s’assegués a la tertúlia amb en Josep Cuní, hem pogut parlar del Barça -ell diu que es mostra esperançat amb la remuntada- i del Sant Jordi d’enguany. Una curiositat: en Villatoro signa amb ploma i, quan acaba de signar, eixuga minuciosament la tinta sobrant… estic convençuda que avui aquest gest es cansarà de fer-lo!

Veient les parades de llibres, sembla que l’univers hagi conspitat per un Sant Jordi ple de literatura catalana. És ple de grans títols en tots els gèneres -relat breu, assaig, memòries, poesia, novel·la…- i per satisfer qualsevol lector: des dels qui vulguin llegir literatura fins als qui estiguin buscant un llibre que, senzillament, els distregui. Avui és un dia per gaudir no només de la litaratura en català, sinó -i especialment- de la literatura catalana. Ho creieu així vosaltres també? Penseu que el més venut pot ser un llibre escrit originalment en català? Jo diria que sí i em mullaré… diria que el Xavier Bosch

Sí, estimadíssims nosaltres, enguany he estat tan capficada amb aquest espai que encara no he decidit quins llibres compararé als homes de la meva vida!! Ostres, ara se m’ha escapat un plural que pot portar raons… No és que jo practiqui la poligàmia, no, però és que la cosa és complicada.

Comences amb el marit. Aquí m’ho he de treballar, perquè n’hi ha un de part meva i un de part de la nostra filla. Com que li agrada molt Dickens, enguany gairebé segur que li cau Nuestro amigo común, que acaba de publicar Mondadori amb una traducció de Damián Alou Ramis. Però també crec que li embolicarem un Maletes perdudes, perquè totes les crítiques que he llegit són molt favorables i quan vaig parlar amb la Laura (vegeu Maletes perdudes o la importància…) em va dir que aquest Puntí no ens el podíem perdre!

Tot seguit ve el pare, perquè ell no falla mai amb la rosa (més li val!!!). Mon pare és una persona a qui costa enganxar a la lectura. Jo el definiria com un lector febril: comença una novel·la i és capaç de ventilar-se-la en una setmana i després estar-se mig any sense obrir un llibre. L’he sondejat per si li venia de gust un llibre d’aquests de polítics (tot un gènere, diria jo) i m’ha dit que n’està tip, dels polítics, o sigui que… ara no toca! Em fa l’efecte que L’illa de l’última veritat serà l’escollit, en part perquè només té 144 pàgines i em penso que això l’ajudarà a continuar amb l’hàbit lector quan s’acabi El llegat de Judes que el té anganxadíssim-ja el porta per la meitat!! tot un èxit!!!.

No em puc deixar el sogre, que després de 14 anys de matrimoni m’ha regalat moooltes roses també! Com que darrerament està perdent una mica de vista, em decantaré per un títol de Lectura Plus, que els va descobrir no fa massa i els troba d’allò més “confortables”. Em sembla que han publicat L’auca del Senyor Esteve, i com que fa poc la va anar a veure al teatre i va sortir-ne encantat, miraré de trobar-l’hi.

Però, ben mirat… i jo què?? Demà us ho explico, perquè ara com ara em veig incapaç de prendre una decisió i mantenir-la. Sant Jordi és com un dia de Reis però millor, perquè tu tries a peu de carrer, ebri d’olor de roses i de llibres pertot!

No voldria acabar aquest comentari sense una breu nota per al director de la meva oficina de La Caixa: Benvolgut Sr. Josep, no pateixi; sortiré amb els diners comptats i, aquest any sí, tot seran edicions de butxaca

Per aquest Sant Jordi, com que és un tema que em toca de ben a prop (vegeu Guardians…), recomano a tots els meus amics periodistes (i no periodistes!) el llibre Se sabrà tot, de Xavier Bosch. Qui millor que un exdirector de l’Avui per explicar-nos com es gestiona el poder de la comunicació. Se sabrà tot treu a la llum molts “draps bruts” del periodisme. Un llibre que mostra la corrupció de la política dins dels mitjans de comunicació, tan importants avui dia. Si voleu conèixer aquest món tan “pervers” no dubteu a regalar per Sant Jordi un llibre de premi!

Per altra banda, estic buscant un llibre per ma mare. Porta dies donant-me la tabarra preguntant-me quin llibre li compraré per Sant Jordi i he arribat a la conclusió que el millor que li escau és La pressa del temps, de Maria Barbal. La Montse no ha deixat de dir meravelles sobre aquest llibre (vegeu Temps…). “Aquest és un llibre com els vins del Priorat, que l’has d’obrir, deixar reposar, tenir-lo una estona en boca abans d’empassar-lo i trobar-hi els matisos… Un llibre de grandíssima expressió, complexitat i generositat d’emocions”. Després de llegir aquesta recomanació, no hi ha cap dubte que encertaré amb la decisió! Tot s’ha de dir que, de pas, caurà a les meves mans…