Voleu un retrat de la Barcelona de principis del segle passat, dels anys 10 i 20?
Voleu conèixer alguns dels protagonistes de la història del nostre país?
Aquí teniu Una hereva de Barcelona!

Això sí, poseu-vos unes ulleres d’aquestes de 3D com les que ens posem per anar últimament al cinema, ja que aquesta història està narrada des d’un punt de vista molt marcat, és una història explicada per un advocat conservador catòlic i monàrquic, per una persona clarament de dretes.

És per això que us recomano abans de girar cap pàgina, us fiqueu les ulleres, i deixeu volar la imaginació a través de les descripcions que l’autor ens ofereix, però fent ús de les ulleres 3D us permeteu veure els altres costats de la història, d’acord?

Si és amb aquest pacte de 3D us diré que aquesta novel·la històrica o història novel·lada, és la primera que ens ofereix el periodista Sergio Vila-Sanjuán, i ha estat elaborada a partir d’uns esborranys personals que va trobar del seu avi al despatx del seu pare.

Així doncs, l’autor ha agafat aquests papers i ens presenta aquesta història de la Barcelona de les dècades 10 i 20 del segle passat, des dels temps de la monarquia d’Alfons XIII, fins a l’inici de la Guerra Civil Espanyola, passant evidentment per la dictadura de Primo de Rivera i per la República.

Un viver d’històries. Una època convulsa per les injustícies socials, per la política remoguda, pels moviments obrers, per la por a perdre la cadira, el poder, la fortuna i, altres, la vida.

Pablo Vilar – nom que fa evident que es tracta de l’avi de l’autor -, n’és el protagonista i cronista. Ens narra els seus anys de joventut, les seves relacions personals, professionals, socials i polítiques, els seus pensaments, les seves creences, la seva ideologia, i a l’hora, ens fa un retrat de Barcelona, de l’època, dels esdeveniments socials i culturals, dels fets que van marcar la història del nostre país.

Una etapa molt marcada per la violència i la confrontació, els moviments obrers, el sindicalisme i l’anarquisme, en contraposició amb la burgesia, els industrials i l’aristocràcia.

Quan tanques les 298 pàgines et poses a pensar en: què és la justícia social? el fi justifica els mitjans? es pot pal·liar els atemptats de l’esquerra amb els assassinats de la dreta? la violència no comporta més violència? i el diàleg? i els acords? Val la pena lluitar pels nostres ideals? Si l’objectiu és posar per damunt de tot i de tothom que les nostres idees són les més bones, quin és el límit en aquesta lluita?

Com a punt final us diré que, i amb tots els respectes cap a l’autor i la seva família, crec que és una novel·la que el que pretén, és deixar un bon nom al protagonista, com si els que tenen la consciència tranquil·la pel que van fer o varen deixar de fer ens haguessin de demostrar ara fins on va arribar el canvi de camises.

Us deixem amb un vídeo on el periodista ens presenta Una hereva de Barcelona.