nosaltresllegim.cat

Títol: La casa cantonera
Autor: Sílvia Alcàntara
Editorial: Edicions de 1984
Pàgines: 142
ISBN: 978-84-92440-58-0
Preu: 15€

No havia llegit mai la Sílvia Alcàntara, però tothom me n’havia parlat bé. Potser per això vaig decidir-me a comprar La casa cantonera, la seva darrera novel·la; molt breu, de només 140 pàgines. Però quines 140 pàgines!

El vaig agafar diumenge havent dinat i al vespre ja el rellegia… Sabeu com quan t’acabes un bon cafè i amb la cullereta en vas repescant l’escuma per acabar-lo d’assaborir? Doncs talment així em sentia jo. Amb aquella necessitat de voler-ne més, de confirmar que no se m’hagués passat cap detall per alt per entendre millor la Irene i la Marina, les dues germanes protagonistes que es troben a la casa just després que s’hagi mort la seva mare.

És una novel·la de personatges grisos, tristos, marcats per les circumstàncies, presos del que diuen i del que callen… Els anem coneixent desordenadament i amb poques pinzellades, però de manera molt i molt intensa.

M’ha agradat especialment en Ramon, el pare d’aquestes noies. És d’aquelles persones que també devia escurar el cafè amb cullereta… per trobar-lo ben amarg.

Títol: Olor de colònia
Autor: Sílvia Alcàntara
Editorial: Edicions de 1984
Pàgines: 330

He llegit aquest llibre de la Sílvia Alcàntara amb una barreja de neguit i plaer que m’ha deixat una mica trasbalsada, la veritat.
Es una llibre ple de sentiments, de tristesa, de solidaritat, d’enveges i també d´actes mesquins de persones que mai de la vida haguéssim pogut arribar a pensar que podrien esser tan roïnes.
En el món  únic, tancat i hermètic de la colònia tèxtil on es desenvolupa tota la trama, passa la vida i els pensaments (bons i dolents) de tota la gent que viu per morir a la colònia. Perquè això és el que els passa, que en comptes de anar vivint, van morint….
La Sílvia fa  uns retrats perfectes, perfilats al mil·límetre de cadascun dels personatges que van desfilant pel llibre. Fa  sentir la por a l’amo, la por a perdre la feina, la por al què diran, la por, la por, la por, sempre i en tot moment la maleïda por.
En fí, ja no dic més tret que val molt i molt la pena llegir-lo perquè a banda d’aprendre una mica més, no ens oblidem de res…

Us deixem amb un vídeo on Sílvia Alcàntara parla d’Olor de colònia.