nosaltresllegim.cat

Títol: 14 d’abril. Macià contra Companys
Autor: Toni Soler
Pàgines: 166
Editorial: Columna Edicions
Col·lecció: No ficció
ISBN: 978-84-664-1378-7
Preu: 17 €

Començo el comentari d’aquest llibre dient que llegint-lo he arribat a la conclusió de que hi ha llibres que m’agraden i m’interessen i d’altres com aquest que m’apassionen. I és que el seu contingut em va atrapar i apassionar tan sols començar-ne la lectura.

Toni Soler, nascut a Figueres, resident a Badalona i soci (com jo) de la Penya (Club Joventut de Badalona), club referent del bàsquet català, com va qualificar-lo l’expresident Pujol arran de proclamar-se primer campió català de la màxima competició europea de bàsquet, és més conegut per la seva tasca de director de programes televisius de gran èxit com els Polònia i Crackòvia que s’emeten a través de TV3, que per la seva faceta d’historiador i escriptor, és autor de llibres com Història de Catalunya (Modèstia a Part), L’última carta de Companys (una de les meves primeres col·laboracions en aquest blog) i Amb Llengua o Sense, un recull de les seves col·laboracions com a columnista de La Vanguardia que tenen com a nexe comú, la seva preocupació per l’estat de salut de la llengua catalana i els intents espanyols de sotmetre-la a un estat d’inferioritat en relació a l’hegemònica llengua espanyola.

El llibre està escrit amb molt de tremp i aconsegueix que el lector –si més no això és el que m’ha passat a mi- visualitzi les anades i vingudes dels històrics polítics catalans que van protagonitzar aquells convulsos dies del naixement de la Segona República Espanyola i de l’efímera República Catalana.

Jo substituiria en el títol del llibre l’adversatiu “contra” de Macià contra Companys, per la locució “enfront de” ja que el que fa és relatar la diferent visió que d’aquells fets tenien ambdós líders polítics.

També ens relata, amb lògica enyorança, com Catalunya va esdevenir un estat sobirà durant tres dies. Els que van del 14 al 17 d’abril de 1936, i com només l’ancestral sentit unitari dels polítics espanyols i la prudència –quasi por- i les desavinences dels líders polítics catalans van portar la nounada República de Catalunya a esdevenir un simple govern autònom, això sí, sota el nom medieval i ple de prestigi històric de Generalitat de Catalunya.

Recomano la lectura del llibre a tots els catalans i ciutadans de Catalunya amb sentit d’identitat nacional catalana o a tots aquells que simplement tinguin interès a ampliar els seus coneixements envers els fets que a partir del dia 12 d’abril de 1936 van portar al naixement d’un règim democràtic i d’il·lusió col·lectiva que només l’alçament militar del sanguinari general Franco va poder escapçar.

Vaig parlar a un bon company de feina, informàtic ell, de nosaltresllegim.cat i li vaig demanar que hi participés. A més, vaig fer extensiva la invitació al seu pare, que em constava que devia ser molt bon lector… Ell, de moment, m’ha fet el salt, però el pare, en Jordi, s’ha engrescat a parlar-nos de L’última carta de Companys, un llibre d’un president republicà, la qual cosa no deixa de tenir gràcia, perquè ells poden presumir de dir-se Príncep. Agraeixo molt aquesta reflexió compartida sobre un llibre que estic segura que donarà que parlar!

Títol: L’última carta de Companys
Autor: Toni Soler
Editorial: Columna Edicions
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 321
ISBN: 978-84-664-1046-5
PVP: 18€

Ens trobem a l’any 2015. Un científic català resident a l’estranger decideix tornar a Catalunya, entra en contacte amb la Generalitat i ofereix, mitjançant un giny ideat per ell al govern català, presidit per una dona, la possibilitat de fer tornar el president màrtir Lluís Companys rescatant-lo de l’escamot de l’exèrcit franquista pocs segons abans que aquest l’executi.

Toni Soler el brillant director dels programes de TV, Polònia i Crackòvia i autor de l’exitós llibre Història de Catalunya –Modèstia a part- ens presenta un Lluís Companys femeller, cràpula i amant de la gresca i la barrila. Alhora que desconcertat per les característiques de la Catalunya que es troba en aquest ja no tan llunyà any 2015.

L’última carta de Companys es tracta, sota la meva opinió, d’un llibre divertit, amè i que es llegeix amb molta facilitat. Un llibre amb apunts d’història, d’intrigues i disputes entre els governs català i espanyol, que fa pensar i que és mereixedor de més ressò del que ha aconseguit.

N’aconsello molt ferventment la lectura.

Eps, i en un altre estil, si us agrada el programa Polònia, no us perdeu els llibres Polònia i Cabòries, que de ben segur que passareu una bona estona!