nosaltresllegim.cat

Per aquest Sant Jordi, com que és un tema que em toca de ben a prop (vegeu Guardians…), recomano a tots els meus amics periodistes (i no periodistes!) el llibre Se sabrà tot, de Xavier Bosch. Qui millor que un exdirector de l’Avui per explicar-nos com es gestiona el poder de la comunicació. Se sabrà tot treu a la llum molts “draps bruts” del periodisme. Un llibre que mostra la corrupció de la política dins dels mitjans de comunicació, tan importants avui dia. Si voleu conèixer aquest món tan “pervers” no dubteu a regalar per Sant Jordi un llibre de premi!

Per altra banda, estic buscant un llibre per ma mare. Porta dies donant-me la tabarra preguntant-me quin llibre li compraré per Sant Jordi i he arribat a la conclusió que el millor que li escau és La pressa del temps, de Maria Barbal. La Montse no ha deixat de dir meravelles sobre aquest llibre (vegeu Temps…). “Aquest és un llibre com els vins del Priorat, que l’has d’obrir, deixar reposar, tenir-lo una estona en boca abans d’empassar-lo i trobar-hi els matisos… Un llibre de grandíssima expressió, complexitat i generositat d’emocions”. Després de llegir aquesta recomanació, no hi ha cap dubte que encertaré amb la decisió! Tot s’ha de dir que, de pas, caurà a les meves mans…

Títol: Se sabrà tot
Autor: Xavier Bosch
Editorial: Proa
Col·lecció: A Tot Vent [Núm 531 ]
Pàgines: 304
ISBN:978-84-8256-620-7
PVP: 20,00

Hi ha llibertat en els mitjans de comunicació? Aquesta és la pregunta que planteja Xavier Bosch en el seu llibre Se sabrà tot, un llibre que atrau al lector només començar pel títol.

Se sabrà tot té regust a revenja. Tot i que l’autor afirma que la novel·la no té res a veure amb la seva dimissió en el diari Avui, sinó que més aviat és una ficció que relata fets reals, els paral·lelismes entre el protagonista i l’autor són, si més no,  sorprenents. El llibre, guanyador del Premi Sant Jordi 2009, és el relat d’una dimissió. Se sabrà tot explica com el periodista Dani Santana és anomenat director del diari Crònica i com es veurà atrapat en la xarxa d’interessos interns de l’editor, el tràfic d’influències i el poder. D’altra banda, la novel·la també tracta temes com la degradació del raval i el terrorisme islàmic.

A Se sabrà tot, Xavier Bosch denuncia les misèries del periodisme. Bisturí en mà, Bosch posa en evidència el (decadent) prestigi dels mitjans de comunicació. Lluny queda ja la funció social que tan s’inculca als joves estudiants de les facultats de comunicació. I ho dic en primera persona! Quantes tardes he passat amb els meus companys de la Ramon LLull escoltant el professor Francesc Torralba parlar de l’ètica i la moralitat dels periodistes… Quantes vegades he hagut de memoritzar el codi ètic dels periodistes! Però la realitat resulta ben diferent. En comptes d’això, jocs bruts, mans vessades de sang i cap remordiment de consciència. Peixos grossos que es mouen amb destresa al servei del despotisme. La polèmica està servida.

Sempre he sentit a dir que el poder corromp. Alguns anomenen els mitjans de comunicació com el quart poder. Ens hem de creure, doncs, tot el que veiem o sentim en els mitjans de comunicació? Els periodistes ens presenten una realitat emmanillada, una veritat a mitges. Malgrat tot, el presentador d’Àgora conserva la “bona fe” i la ingenuïtat, i fins a dia d’avui no li ha anat malament. Sempre de cara, posant les cartes damunt la taula.

Us deixo amb una entrevista a Xavier Bosch en el programa Divendres, de TV3.