Arxiu mensual: març de 2010

Una família XXL

5 respostes

Títol: Una família fora de sèrie
Autor: Sílvia Soler
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica [Núm 838 ]
Pàgines: 176
ISBN: 978-84-6641-179-0
Preu: 17,50€

No sempre és fàcil entendre’s amb la família, ja ho diuen: “la família és la que et toca”. Al final però, la família és la família… Ja ho deia Al Pacino a El Padrino “Nunca te pongas del lado de nadie que vaya contra la familia”. A la Maria i l’Oriol (narradors de la història) els cau a sobre un bon embolic amb la “sagrada” família.

La Maria i l’Oriol es coneixen ja crescuts com qui diu. La Maria s’ha casat un parell de vegades i té tres fills. L’Oriol s’ha casat un cop i té dos fills. No cal dir, tots ells molt diferents! La Maria i l’Oriol s’enamoren i decideixen formar una família plegats. Una família XXL. Aquí tothom hi té cabuda; pares, mares, avis/es, oncles/tietes, fills, exmarits, exdona, les parelles respectives, els fills d’aquestes i les exparelles de les parelles respectives. Us heu perdut?

Quin valor! No vull ni imaginar-me el que seria planejar la meva vida en funció de tota aquesta gent… I molt menys viure amb quatre adolescents i un nen! Prou feines tinc amb una adolescent a casa… A tot això, afegim-li una herència d’una tia anomenada “Antigua” i de tres condicions per cobrar-la. La cosa s’embrolla encara més! Tot plegat, però, amb molt sentit de l’humor.

Sílvia Soler ens descriu una família moderna, esbojarrada i divertida. Sempre sorgeix alguna cosa o altra! Una família unida tot i les diferències. En definitiva, Una família fora de sèrie.

Si us ha agradat aquest llibre, també gaudireu amb 39+1 i 39+1+1. I no us perdeu la pròxima presentació d’Una família fora de sèrie!

Share

Ningú no ho ha vist: però ho descobrirem!

2 respostes

Títol: Ningú no ho ha vist
Autor:  Mari Jungstedt
Editorial: Columna
Col·lecció:  Clàssica
Pàgines:  312
ISBN: 978-84-664-1056-4
PVP: 19€

Decididament, el meu fort és la novel·la negra. Faci el que faci, sempre acabo amb una com a acompanyant. I és que la intriga que et proporciona una història d’aquest tipus em sedueix.

No fa gaire va caure a les meves mans Ningú no ho ha sentit, segona novel·la de l’escriptora Mari Jungstedt. Quan vaig veure que es tractava d’una nissaga on el protagonista era el mateix, no ho vaig dubtar i vaig aconseguir el primer llibre, que és del qui us vull parlar.

Ningú no ho ha vist és la primera novel·la de l’escriptora sueca amb residència a Estocolm. Periodista de professió, descriu d’una manera magistral els assassinats que es produeixen a Gotland, petita illa que es veurà alterada de la nit al dia provocant la por dels seus habitants.

Quan una de les protagonistes apareix morta a cops de destral a la platja, el comissari detectiu Anders Knutas, no s’imagina l’immens treball d’investigació que haurà de dur a terme per descobrir el cas. El terrible assassinat i les circumstàncies que l’envolten, seguit de diversos esdeveniments, situaran la policia de Gotland davant d’un possible assassí en sèrie més llest del que es puguin pensar.

Centrada en quatre històries diferents, la tensió que emmagatzema el llibre es va acumulant al llarg de les pàgines fins que a gairebé a deu del final, es resol el conflicte. Fet que m’ha encantat perquè et permet fer suposicions i anar eliminant-les a mesura que llegeixes.
Indubtablement, no he pogut evitar fer comparacions amb les darreres novel·les negres que he llegit. El mateix país, la mateixa temàtica, la mateixa intriga en endinsar-te a la història. En aquest cas però, el fet de no saber fins al final qui és l’assassí, m’ha captivat totalment.

Pel fet de ser el seu primer treball, m’ha sorprès. La precisió de les descripcions, els nexes entre escenaris, personatges, històries, la lectura fàcil que t’ofereix… Crec que està escrit de forma formidable i aconsegueix el que molts pocs: mantenir-te atenta i en tensió fins al final.

I es que com ella mateixa afirma en aquest article publicat quan va sortir a la venda el llibre, “Es importante no desvelar demasiado, pero también que el asesino no caiga del cielo como una sorpresa”.

Companys i companyes, jo de vosaltres no l’apuntaria a ‘llibres pendents’ per aplaçar-ne la seva lectura… Jo l’he llegit en dos dies. Vosaltres què espereu per començar-la?

I d’aquí poc… la segona novel·la protagonitzada pel comissari Knutas!

Share

Joseps, Josepes -amb totes les variants possibles- aquest espai és vostre!

7 respostes

Com que avui és Sant Josep i ja no és festa al calendari (ai, quins temps aquells!) he pensat que la festa ens la podem fer aquí! Abans de la crema, ens regalaries una cita d’un Josep, una Fina? d’un Pep???

Jo us deixo la primera:

“Si el món mai aconsegueix ser millor només haurà estat per nosaltres i amb nosaltres”
José Saramago

Ell parla de la gent d’esquerres, però jo estic escombrant cap a casa, amb el “nosaltres”…

Per cert, si et dius Josep o Josepa i estàs llegint això, per molts anys! M’alegra haver-te felicitat ( i segur que comparteixo aquesta opinió amb tots els qui anem fent créixer aquest blog!).

Share

Cartes de comiat

Títol: Com dir-li adéu
Autor: Cécile Slanka
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 112
ISBN: 978-84-8437-135-9
Preu: 15,5€

Com dir-li adéu no és un llibre de relats breus o microrelats a l’ús sinó un recull de cartes, de missatges, de notes, de post-it a la nevera. En definitiva, de diferents maneres de posar el punt final a una relació sentimental o, si més no, a una relació de parella. I Cécile Slanka, l’autora, exposa un ampli ventall de possibilitats de fer-ho. I es veu que això es pot dir amb sarcasme, amb ironia, amb elegància, amb crueltat, amb sensibilitat, ves a saber, suposo que depèn de qui ho digui i depèn també de com s’ho prengui el/la destinatari/a…, oi?

Tot i que sembli que Com dir-li adéu hagi de ser un llibre trist, on el to predominant sigui el desamor i la tristesa produïda per l’abandonament i el fracàs sentimental, mentre el llegia m’ha semblat que la seva força i vàlua literària radica en que esdevé, i crec que així ho fa, un llibre d’humor expressat en les diferents variants: explícit, irònic, negre, sarcàstic, etc. Si el llegiu veureu que hi ha moments en què riureu i moments en què pensareu: “Caram, com es passa”.

A continuació us faig cinc cèntims d’alguns breus i “bons” exemples que trobareu en aquest llibre de com posar fi a una relació (sembla surrealista, no? o contradictori?). Això sí, el sentit de l’humor que no hi falti…

“No queda ni una sola de les meves coses al teu armari, però afortunadament la nevera sí que està plena!”

“Em sap greu, s’ha acabat la corda al soterrani, l’he necessitada per lligar les meves coses al sostre del teu cotxe; en canvi, queda prou Valium a la cambra de bany.”

“No sé exactament per què et deixo, però sento que és exactament el que necessito.”

“Urgent – Per motiu trasllat – venc marit – molt poc usat – preu negociable.”

Aquests i molts altres relats com aquests us faran passar una estona desempipada de lectura. No cal dir que espero i desitjo que no sigueu cap de vosaltres els destinataris d’alguns d’ells. De debò.

Atenció: “el personatge de Judes m’ha seduït”

7 respostes

Eps, que aquesta frase la diu la Núria en plena Quaresma!! Això m’hauria d’amoïnar? Deixeu-me que em miri millor el seu correu… Bé, al final l’acaba amb un “m’ha agradat descobrir nosaltresllegim.cat”, o sigui que no sembla que el costat fosc l’estigui arrossegant sinó que, més aviat, ha caigut en la temptació de la literatura! Celebrem, doncs, que la vulgui compartir amb nosaltres!! Moltes gràcies, Núria!

Títol: El llegat de Judes
Autor: Joan Bruna i Francesc Miralles
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica [Núm 835 ]
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-6640-866-0
PVP: 21,50€

La primera novel·la escrita a quatre mans per Francesc Miralles i Joan Bruna, ”El Llegat de Judes” m’ha sorprès gratament.

Té tots el ingredients per haver-me proporcionat una bona lectura, que enganxa des de l’inici, amb una dona misteriosa, viatges per ciutats fascinants, detalls històrics, reflexions sobre el món financer i el millor de tot, una nova visió de la figura de Judes. Realment he començat la lectura i no he pogut parar.

La trama m’ha arrossegat a un salt al temps. Conjuga acció trepidant en ciutats emblemàtiques en el temps present, amb un salt al passat per recuperar El Llegat de Judes.

El personatge de Judes està molt ben desenvolupat, m’ha fascinat. Crec s’ha fet un bon treball de recerca històrica, i ens mostra una nova visió de qui al llarg del temps ha estat etiquetat com “l’etern traïdor a canvi de 30 monedes”. M’he sentit en la pell de Judes, amb tots els seus dubtes interns, servint a dos poders, sempre entre l’espasa i la paret.

Després de llegir el llibre em pregunto: ¿realment Judes va trair Jesús per diners? ¿Aquest fet por haver influït en la mala reputació històrica dels diners? ¿Qui era realment Maria Magdalena? ¿Quins poders ocults mouen els fils invisibles?

En resum, és un thriller magnífic, que a part d’entreteniment estic segura que proporcionarà un valor afegit únic per a cada lector, estic segura que cada lector ens quedarem enamorats de parts diferents de la història, segur que algú destacarà el misteri, l’emoció, d’altres el personatge de Judes i les dades històriques, d’altres les reflexions sobre els diners…

Joan Bruna i Francesc Miralles fan un tàndem perfecte, ningú diria que el llibre està escrit a quatre mans. Penso que aquest és el millor thriller, fins avui, d’en Francesc i que si es continua endinsant en aquest gènere, tan ben acompanyat, tindrem moltíssimes sorpreses literàries plenes d’emoció i de quelcom més…

Un animo a llegir la novel·la.

Espero que en Joan i Francesc ens regalin noves històries!!!

Núria Vargas

Si us ha agradat, no deixeu de llegir La profecia 2013, L’última resposta o El cinquè mag.

Per a tots els seguidors, i no tan seguidors, no us perdeu la pròxima presentació del llibre! I tampoc aquest magnífic tràiler d’El llegat de Judes!

Share

El perquè de tot plegat – i no d’en Monzó -, sinó meu

Deixa un comentari

Suposo que la meva vida ha estat i estarà envoltada de llibres per una senzilla raó, ma mare, després d’estar tres dies sense nom a la Clínica, va decidir posar-me “Georgina”, en honor a la protagonista de la saga juvenil d’Enid Blyton.

Per tant, dedueixo, que si el meu nom ha estat extret d’un llibre, o d’una protagonista, bé li dec alguna cosa… Per això menjut i creixut (en gironí) a base de llibres i històries.

Recordo ben poques coses de petita – sempre estava entretinguda fent entremaliadures a ma germana i m’ocupava moltes hores al dia! -, però sí que en recordo una de cosa important: que els llibres em feien sentir bé.

És una sensació difícil de descriure passats els anys… potser ho feia per aïllar-me del món, o ves a saber el per què, l’única cosa que sé és que la meva imaginació volava i volava… (i encara vola!) i jo era lliure i feliç.

Quan vaig haver de triar la carrera universitària, vaig escollir el nom més estrany que vaig trobar de la llista de possibilitats: Biblioteconomia… i la casualitat va ser que la cosa anava de llibres!! He acabat essent bibliotecària i de vocació.

Així doncs, tinc una mena de cordó umbilical que em fa estar envoltada (i molt a gust) de llibres.

No ho canviaria per res del món! Llegir i escriure, són els meus plaers, i la meva vida. 🙂

Georgina = Geòrgia

Nota: Espero que amb el contacte directe entre les meves paraules i els vostres ulls us hagi contagiat aquesta passió lectora i, dia sí, dia també, ajudeu a construir aquest blog.

Share

Us atreviu a descobrir qui és l’assassí?

2 respostes

Títol: Sang Vessada
Autor:  Åsa Larsson
Editorial: Columna
Col·lecció:  Clàssica
Pàgines:  368
ISBN: 978-84-664-1120-2
PVP: 18,50€

De ben segur que algun cop us heu quedat amb una sensació de buidor en acabar un llibre. Qui no ha experimentat la pèrdua quan ha girat l’última plana i ha vist que no en queden més? Doncs així em sento jo havent acabat Sang Vessada, la segona novel·la de l’Åsa Larsson.

Recordeu quan us vaig recomanar Aurora Boreal (vegeu Sang,fetge i una…), oi? Doncs en aquesta nova història apareix la mateixa protagonista, la Rebecka Martinsson. L’escenari no és  tètric com el priemr cop, ja que la succeeix a l’estiu, però segueix sent Kiruna, una ciutat que ja no sé si m’agradaria visitar.trama

Després dels crims que es van produir fa uns mesos, la Rebecka Martinsson té una vida massa tranquil·la a Estocolm, on intenta recuperar-se’n, però el crim de la Mildred, una controvertida rectora, farà que torni a la ciutat que la va veure créixer. Aquest cop però, amb un paper menys actiu.

Gràcies a la incansable inspectora de policia, Anna-Maria Mella i al Sven-Erik, finalment i d’una manera magistral, l’escriptora ens va descobrint un a un el rerefons dels personatges.
Qui d’ells serà l’assassí?

De nou, l’Åsa Larsson ha aconseguit deixar-me amb la boca oberta i els ulls com a plats. He de reconèixer que m’agrada la novel·la negra, però sobretot, el que més m’agrada és una bona història que et mantingui intrigada fins al final. I creieu-me, Sang Vessada ho aconsegueix.

Fa uns quants dies, una bona amiga, veient que llegia aquest llibre, em va comentar que tenia pendent llegir-se Aurora Boreal. Li hauré de dir que comenci aviat, ja que nois i noies, em sembla que tenim Larsson per una temporada.  Sang Vessada, segons l’article, només és la segona de les sis novel·les protagonitzades per la Rebecka. Així que… No us quedeu enrere!

Share

Els convidats

7 respostes

Títol: Els convidats
Autor: Emili Teixidor
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica [Núm 832 ]
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-664-1060-1
PVP: 20,00€

Aquests dies he estat llegint, com us vaig comentar la setmana passada, Els convidats, de l’Emili Teixidor. He estat tant immersa en la lectura que fins i tot un dia vaig somiar que jo mateixa era una convidada al casament de la Cinta al seu poble.

Els convidats és un llibre que té com a punt central el casament de la Cinta, la filla i pubilla del Maties, el futur alcalde del poble. Aquest esdeveniment, junt amb una sèrie de successos, com el desbordament d’un riu, dóna peu a conèixer els habitants del poble i les seves històries personals en una època difícil – la postguerra – que l’Emili Teixidor ja ens va dibuixar a Pa negre (vegeu Pa negre, una novel·la de records). Amb una gran diferència: a Pa negre teníem un narrador i aquí ens trobem amb molts narradors i, de vegades, amb diferents punts de vista sobre la mateixa història.

Abans de començar a escriure aquest text, he estat pensant molt què us volia explicar d’Els convidats, ja que es tracta d’un llibre que és millor encetar sense conèixer-ne massa l’argument. Com està estructurat i els diferents personatges, o convidats, són l’essència del llibre en si. Jo, personalment, ho he fet així i crec que he gaudit molt més de la lectura, fins al punt, ja us deia al principi, que vaig somniar que n’era part. Per això m’haureu de disculpar però no us explicaré més que els cinc cèntims que ja us he dit, no sóc una persona que faci “spoilers” fàcilment!

Únicament em falta dir-vos que la sensació que tindreu quan tanqueu la novel·la és la mateixa que quan acabeu una ampolla de vi de molt bona qualitat. Us deixa un gust al paladar immillorable, però per desgràcia, s’ha acabat…

Us deixem amb una entrevista a El Punt i un vídeo a Escriptors Tv on surt Emili Teixidor llegint un fragment del seu llibre Els convidats.

Share

De “sense sostre” a líder d’autoajuda

1 resposta

Títol: The Noticer
Autor: Andy Andrews
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: Atrium [Núm 3]
Pàgines: 208
ISBN: 978-84-9809-111-3
PVP: 17,00€

Imagina. Ets un jove que acaba de perdre els pares i que, per una sèrie de circumstàncies, malviu sota un pont. Ara ets un empresari arruïnat. Una dona gran deprimida per la seva inutilitat. O una parella a punt de divorciar-se per no parlar el mateix “llenguatge” (llenguatge, que no llengua).

Ara que ets tantes coses, i res alhora, posa’t a l’altre costat. Canvia de bàndol. Mira-t’ho des de fora. Quin consell els donaries? És clar que cal aprofundir en cada cas, però tots tenen una cosa en comú: les seves vides han derivat en un carrer sense sortida. Encara que aparentment sembli que no hi ha una solució clara, Andy Andrews, autor de The Noticer, té la resposta amb tan sols una frase. Quina? Obre bé les orelles (o els ulls!)… “A vegades tot el que una persona necessita és una mica de perspectiva”.

Ho has sentit bé, perspectiva! A cada un d’aquests personatges, entre d’altres, se’ls hi apareix un misteriós ancià anomenat Jones que els proporciona, a través de diàlegs lògics i senzills, una “mica de perspectiva”. Gràcies a aquest gran angular, els personatges poden reorganitzar-se i començar de nou les seves vides.

I com aconseguim “una mica de perspectiva”? En el cas de la dona gran que ja no se sent valorada, l’entranyable Jones, després d’un llarg debat, li fa la següent reflexió: si respires és que estàs viva. Si estàs viva és que segueixes físicament en el món. Si segueixes físicament en el món és que encara no has complert el teu objectiu en la terra. Per tant, el propòsit de la teva vida encara no ha sigut realitzat. En conseqüència, encara no has viscut la part més important de la teva vida. Lògic? Si voleu saber com acaben les altres històries us haureu de llegir el llibre…

La dada més curiosa d’aquesta novel·la és que està basada en fets reals, ja que Andy Andrews va passar de viure al carrer a fer xerrades de motivació en multinacionals com Microsoft i a assessorar a presidents dels EUA. Després de The Noticer,  Andrews va iniciar un projecte als EUA anomenat The Noticer Project on suggereix a la gent que pensi en els seus propis “Jones”, en cinc persones que han infuït en la seves vides i que els han ajudat positivament. I jo us proposo que feu el mateix però, no us oblideu del més important, dieu-ho als vostres “Jones”.

Us deixo una notícia a El Periódico i un vídeo on Andy Andrews parla de The Noticer i les claus de l’èxit.

Us deixem el facebook de The Noticer!

Share

Sobre la novel·la negra

2 respostes

Estava donant un cop d’ull als llibres que hem anat comentant a nosaltresllegim.cat i m’adono que la novel·la negra està prenent força protagonisme. Des de Suècia a la Segarra ens arriben casos plens de Sang i Fetge (encara no són set, però ja falta menys!), i més que en vindran, perquè les llibreries en són plenes. Eps, i això que no hem tocat cap títol d’en Butxana (espero que algú s’animi aviat i així tindrem una visió més àmplia d’en Ferran Torrent) i que no compto Pa negre, perquè seria passar-se!

Però, quin creieu que és el secret, de la novel·la negra, que agrada tant? Quins són els vostres relats preferits? Per què hi ha tantes sèries de detectius que van apareixent a les prestatgeries amb gran èxit? Jo us deia un dia que la novel·la negra no era el meu fort, precisament per això m’agradaria que diguéssiu la vostra. Feu-ho amb passió, però que no hi hagi ferits!!

Share