Arxiu mensual: abril de 2010

Burton per Burton

Pels qui teniu pensat anar a veure Alícia al país de les meravelles (vegeu Alícia al…) al cinema, llegiu-vos abans aquest comentari que ens envia la Patricia sobre el llibre biogràfic de Tim Burton, Burton per Burton. Us ajudarà a entendre l’univers Burton!

Títol: Burton per Burton
Autor: Mark Salisbury
Editorial: Angle Editorial
Col·lecció: El fil d’Ariadna, 30
Pàgines: 368
ISBN: 978-84-96970-49-6
PVP: 25,00€

L’univers Burton és un mar profund on submergir-se. És un altre món, amb una altra llum, amb regles diferents, un lloc ple de detalls que donen sentit a la totalitat.

Et trobes allà gaudint de la intensa vida dels morts, d’amors d’ultratomba, de sorpreses funestes, quan et preguntes com va començar tot. I aleshores, per art de màgia apareix Burton per Burton, amb pròleg del seu amic Johnny Depp que a més d’estar com un tren, és una autèntica icona underground.

Què més se li pot demanar a un llibre que parli sobre Tim Burton?

En paraules de Johnny Depp:
“Per a mi és un autèntic geni i, m’heu de creure, no utilitzaria aquest qualificatiu amb gaire gent. El que ell fa no es pot etiquetar (…) Té un do molt especial que no es troba cada dia. No se’l pot considerar un simple director de cinema. Resulta més adequat el títol, tan escàs, de “geni”, i no només per les seves pel·lícules, sinó també pels dibuixos, fotografies, idees, per la seva agudesa i per la seva imaginació”.

Burton per Burton ens explica com va començar tot, des del principi. Aporta nova llum al seu univers encisador i màgic. S’atura detalladament a cada una de les seves obres explicant les anècdotes, l’abans i el després, analitzant l’acte creatiu.

Després dels agraïments, el pròleg de Johnny Depp i la introducció de Mark Salisbury, comencem el recorregut per la seva infantesa a Burbank i a continuació ens explica las seva experiència a Disney i com va néixer Vincent.

Rememorant aquesta etapa, Burton ens parla sobre els models imposats per la societat i els impulsos reprimits.

“Recordo un dia que em vaig sentir completament frustrat, perquè m’encanta dibuixar però en realitat no ho faig massa bé. Un dia alguna cosa va fer clic dins el meu cervell – A la merda, tant se me’n fot si sé dibuixar o no. M’agrada i punt – Juro per Déu que d’un segon a un altre vaig experimentar una sensació de llibertat que no havia sentit mai anteriorment”.

Als que ens agrada que ens expliquin com neix una idea, com es gesta un projecte, aquesta part del llibre ens mostra que de les coses dolentes sempre se n’aprèn. Ens ensenya com de transformadores poden arribar a ser les sotragades de la vida, la importància de l’amistat, la coherència d’una vida apassionada i el valor de mantenir la fe en el que un fa.

La importància de trobar el sentit, d’aconseguir la capacitat de comunicar. És un gran missatge, la veritat.

(…)

Si voleu saber com continua, passeu-vos per http://paginasfreneticas.blogspot.com/

Share

El somni de Tàrraco, una de romans per Setmana Santa

Títol: El somni de Tàrraco
Autor: Xulio Ricardo Trigo
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits [Nro 90 ]
Pàgines: 320
ISBN: 978–84-297‑6211-2
PVP: 19’95€

Cada any, a la tele tenen la bondat de posar-nos Ben Hur, Espartaco, darrerament Gladiator, però a mi la que més m’agrada és Juli Cèsar. En qualsevol cas, no sé com anirà enguany la graella amb el tema de les pel·lis de romans, però jo us proposo que feu un pas endavant: canvieu la tele per una bona novel·la: El somni de Tàrraco.

Vaig arribar a aquest llibre gràcies a Nosaltresllegim.cat. En X. R. Trigo va tenir l’amabilitat d’enviar-nos un comentari sobre el comerç d’oli que em va fer pensar que estaria bé llegir el seu darrer llibre (vegeu Som lectors afortunats). I no me n’he penedit… al contrari!

És una novel·la històrica que et fa imaginar ben bé com devia ser la Tàrraco que va veure Octavi August (uf, quina frase més insulsa m’ha sortit, en Xulio mereix alguna cosa millor… Tornem-hi!).

Es tracta d’una novel·la d’aventures, amb passions, intrigues i traïció que té com a escenari la Catalunya romana (encara pitjor!).

És una història narrada des d’un punt de vista subjectiu molt interessant, molt ben documentada i amb pinzellades de la vida quotidiana que et transporten a l’ambient d’una manera gens impostada (ara sona pedant i tot!).

Ja ho tinc! Deixaré que el protagonista us digui algunes coses i us fareu la idea de quines delikatessen amaga l’obra:

“I potser vaig perdre una oportunitat de ser feliç, incapaç com era aleshores de predir que hi ha un moment en què ja només pots fer les coses per última vegada”.
“I mai no m’han importat els morts. L’únic que podem fer pels morts és recordar-los”.
“-És el que has de pensar sempre, amiga meva, que només tenim futur”.
I, sobretot, “Jo, Perthus el Vell (…), puc donar notícia que estic en possessió d’un món propi, un món que encara em fa vibrar, que em desperta els plaers. Si algú s’atrevís a dir que és una il·lusió caduca, que es fonamenta a través d’existències impalpables, li respondria immediatament que el món, feliçment, som nosaltres, les percepcions, els records, i només el podem convocar si els déus encara respecten la nostra facultat d’imaginar”.

Benvolgut senyor autor, estimats “nosaltres”, preguem aquests dies que els déus ens respectin la facultat d’imaginar i l’amplifiquin en les noves generacions pels segles dels segles. I si per aconseguir-ho, encara millor si els déus se serveixen d’un bon llibre i de cançons tan boniques com aquesta.

Seguidors de X. R Trigo: aquí teniu el facebook!

Share