Noves pràctiques, nous termes

13 respostes

Títol: Egosurfing*
Autor: Llucia Ramis
Editorial: Destino
Col·lecció: Núm. edició 1
Pàgines: 336
ISBN: 978-84-9710-112-7
PVP: 20,00€

La veritat és que quan em van donar aquest llibre no tenia ni idea que existia una paraula anomenada egosurfing i, per això, penso que alguns lectors es deuen trobar en la mateixa situació que jo fa una setmana.  Doncs, cito textualment la definició que surt a la contraportada “terme que s’aplica a la pràctica consistent a navegar per internet a la recerca d’informacions sobre un mateix mitjançant la introducció del nom propi al cercador”.

Confesso que tampoc havia buscat mai el meu nom a internet fins que Egosurfing caigué a les meves mans. I és que Egosurfing té allò que tenen les xarxes socials: és addictiu.  Llucia Ramis entrellaça la història de tres personatges que es troben de forma inesperada, juntament amb petites històries d’egosurfing en la societat i en els mitjans de comunicació a través de programes com Gran Hermano o El Diario de Patricia. Ramis, però, no parla d’internet com a tal, sinó de com influeix en la relació que s’estableix entre els personatges.

Ramis reflecteix l’era de l’egocentrisme i l’exhibicionisme en una Barcelona convertida en una ciutat que mostra, més que ensenya. Els personatges, extraviats en ells mateixos i en el passat, miren de cercar-se a través dels altres. “Em busco. M’he perdut, ajuda’m a trobar-me” publica en Teo (un dels protagonistes) al seu blog. Per contra, Barcelona proclama “Vostè està aquí”.

Tot i tenir una trajectòria molt curta, primer va publicar Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys i ara Egosurfing, Llucia Ramis ja ha guanyat el Premi Josep Pla. Crec, per tant, que aquesta escriptora mallorquina es mereix un vot de confiança!

I per a aquells que en voleu saber més, aquí us deixo una entrevista a El Periódico, un vídeo on l’autora participa en el programa L’hora del lector del canal 33 i un vídeo on Ramis llegeix un fragment del seu llibre. També us enllaço una entrevista al programa El secret del dia de Catalunya Ràdio. Espero que ho disfruteu tant com jo!

Share

13 pensaments a “Noves pràctiques, nous termes”

  2. comunicadora

    LLucia Ramis és una d’aquelles escriptores amb qui tot és fàcil. El seu somriure s’encomana i la il·lusió que hi posa en tot el que fa també. És una sort tenir a la LLucia en el catàleg, i cal dir que és gràcies a l’Ester Pujol, editora de Columna, Destino català i Planeta català. Li va veure potencial després de seguir-la a EL MUNDO. La idea de la coberta va ser del nostre director editorial!!!!

  3. Montserrat Brau

    Ostres! això del director editorial ho desconeixia… ara he quedat bé!!
    Per cert, tens raó que la Llucia fa venir ganes de llegir-la. La vaig veure a l’Hora del lector i a casa ens ho vam passar d’allò més bé escoltant-la. Tan jove i tan madura!!!

  5. Ismael

    D’acord. La coberta és “fashion”, la Llucia Ramis encomana vitalitat i Egosurfing és àgil transmetent les relacions d’un triangle d’amistats de la Barcelona actual. Però, aquesta és la millor opció per representar la literatura catalana amb un premi com el Josep Pla?
    Jo l’he trobada força fluixa. És cert que reflecteix l’egocentrisme actual d’una societat que es cerca a si mateixa però ho fa de forma irregular. El llibre no pretén ser un gran tractat de les relacions personals amb col·lorari moral però la història podria donar més de si entre el triangle dels personatges i la Barcelona de postal que se’ns mostra.
    Tot i això, no treu que se li retregui a l’autora el vot de confiança pel futur. La meva crítica és més sobre com ens “venen” uns productes que semblen creats en funció d’un estudi de mercat i que les respectives campanyes de màrqueting s’encarreguen de col·locar.

  7. comunicadora

    Isamael, agraïm molt el teu comentari, sempre és bo tenir opinions de tothom. La LLucia es va presentar al Premi Josep Pla amb una primera novel·la a l’esquena Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys (http://www.columnaedicions.cat/ca/llibre/coses-que-et-passen-a-barcelona-quan-tens-trenta-anys_9867.html), editat per Columna. En aquesta primera novel·la ja despuntava una jove novel·lista amb molt de talent. Crec que és molt valent per part d’un jurat d’un Premi fer una aposta jove i no premiar un valor segur. Per això crec que és bo que existeixin els premis i més quan el jurat aposta per noves veus, sabent que serà un risc, ja que una nova veu pot agradar o no. També crec que és bo que existeixin les campanyes de màrqueting perquè segurament seria molt difícil descobrir llibres entre els 75.000 llibres que s’editen a Espanya cada any….ja sé que n’hi ha molts que es queden enterrats, però si van acompanyats, és perquè tenen un editor que hi ha cregut. Esperem que el proper Pla t’agradi més, però també esperem que el jurat sigui valent com aquest any i ens descobreixi un nou autor.

  9. Atzavara

    Si us agrada llegir segur que us agradarà fer un tomb pel fòrum de lectura http://www.quellegeixes.cat, un espai on també es poden compartir opinions i crítiques sobre qualsevol llibre. Obert a totes les edats, permet reflexionar sobre obres, autors i altres aspectes del món literari. Sobre aquest llibre també se’n parla, us deixo l’enllaç directe per tal que entreu, llegiu i digueu la vostra!

    http://ploma.quellegeixes.cat/forum/index.php?topic=4232.0

  11. Ismael

    Jo he fet el camí de tornada. Llegint sobre Egosurfing en el QL? (www.quellegeixes.com) vaig descobrir-vos i vaig poder doner la meva opinió. Espero que ens anem llegint en ambdós fòrums.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.