Títol: Il·lusions òptiques
Autor: Carles Zafón
Editorial: Proa
Col·lecció: A Tot Vent
Pàgines: 266
ISBN: 978-84-7588-223-9
Preu: 18,50€

Amics, acabo de sortir d’una capsa d’aquestes que fan servir els mags de circ o a les festes d’animació, on normalment fan posar una dona -rossa a ser possible- i vestida amb robes de les que fan lluentors tornassolades i pampallugues variades. (Alerta, que jo sóc morena i acostumo a vestir amb certa sobrietat, eh?).

Bé, un cop a dins, el mag agafa una serra o una espasa i, de la capsa de marres, en fa 3 o 4 trossos. Quan penses que la senyora estupenda ja és a punt per convertir-se en mandonguilles…. ¡¡¡PUM!!!, s’obre la caixa i la bona senyora està sencera i en perfecte estat de revista.

Així són les Il·lusions òptiques de les quals ens parla el Carles Zafón. Res no és el que sembla. Qui és el bo i qui és el dolent? Qui és la víctima i qui és el botxí? On s’acaba la veritat o la mentida i es converteix tot plegat en un gran farol?

Entre joc i joc, l’autor, val a dir que amb una elegància no exempta d’una bona dosi de fina conyeta, mig formal i mig sorneguer, passa revista i fa una bona estirada d’orelles al món editorial, al famós “skyline” de Barcelona i a la societat en general.

És molt entretingut, fa passar una bona estona i és capaç de fer-te rumiar una mica… que en aquests temps, la veritat, no va gens malament.