L’edat dels homes, d’Hèctor Bofill

ledatdelshomesComencem avui amb un avís per als Nosaltres navegants: L’edat dels homes és una història sobre la vida. En aquest cas, sobre la vida dels homes, dones i nens que van haver de viure períodes tan terribles com poden ser les guerres. I parlem de guerres molt properes geogràficament, en concret la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial, conflictes en els que els soldats espanyols van tenir una participació activa en més o menys mesura.

Segon avís: si voleu un llibre amb les típiques “moralines” sobre els conflictes bèl·lics, aquesta no és una història per a vosaltres. Perquè Hèctor Bofill el que fa, precisament, és allunyar-se d’aquest estil per centrar-se més en explicar d’una forma propera, neta i transparent el que molts homes i les seves famílies van viure i veure al llarg d’aquells anys. Aquí no hi trobareu herois que salven pobles ni dolents molt dolents moguts per vés a saber quins dimonis interiors. Només trobareu persones normals que, independentment de les seves idees polítiques, ètiques o morals, es veuen lluitant i matant altres persones igual de normals que elles.

A l’edat dels homes, (…) haver assassinat no era obstacle per col·laborar només uns mesos després amb els companys dels que havies exterminat.

L’edat dels homes és una d’aquelles històries que val la pena. Ho dic molt seriosament.

A mi m’agrada molt llegir novel·la històrica, però reconec que és un tipus de narrativa que, tot i que a vegades està ben documentada, és fàcil trobar-hi personatges poc realistes ja que els passa de tot o ho viuen amb una intensitat que els converteix en herois o en autèntics vilans. En canvi, amb aquesta novel·la/assaig d’Hèctor Bofill he pogut veure els mateixos conflictes que podria narrar Ken Follet però des d’una perspectiva bastant més neutra perquè la narrativa de Bofill fuig dels adornaments i les dramatitzacions i, en canvi, explica els fets de la mateixa manera que un avi podria explicar-los als seus néts.

I com deia al principi, és una història sobre la vida i, com sabeu, igual que els protagonistes de L’edat dels homes, amb guerra o sense, no deixem de riure, ballar o estimar, i en definitiva, viure.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: L’edat dels homes
Autor: Hèctor Bofill
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 128
ISBN: 978-84-297-7443-6
Preu: 12,50€

Share

El retorn del Cató, de Matilde Asensi

elretorndelcatoLa història se centra en una parella nonagenària, els Simonson que estan “farcits” de diners. Aquest matrimoni va a buscar la parella formada per l’Ottavia Salina i el seu marit Farag, dos reputats especialistes en temes arqueològics, per tal de trobar nou ossaris on se suposa que està enterrat Jesús i tota la seva parentela més propera.

Després de molts i molts estira i arronsa, la parella decideix assumir el repte amb l’ajuda del Cató -o més ben dit, l’excató- Kaspar, conegut també com “la Roca”. Després de moltes desgràcies i desavinences, posen fil a l’agulla i surten a la recerca dels ossaris de marres. A partir d’aquí la cosa agafa unes dimensions, com diria jo, fantàstiques.

Els nostres protagonistes han de passar tota una sèrie de proves per arribar allà on són els ossaris -jo crec que l’autora s’ha inspirat en més d’una pel·lícula d’Indiana Jones-, i són tantes proves com són les benaventurances: grutes secretes, portes amagades a la roca que necessiten del seu enginy per obrir-se, muntanyes de sorra que fan cruixir les entranyes de la terra però que es desplacen subtilment fent que porta rera porta es vaigin obrint al seu pas.

L’expedició, al final, està formada per sis persones. Tots ells especialistes tremendament preparats per la tasca que han de desenvolupar. Però cap d’ells està preparat per passar-les tan “canutes” com les han de passar. I no ho negarem… ja no tenen edat per tanta aventura!

No vull de cap manera explicar-vos com acaba l’aventura. Perquè es tracta d’això: una aventura en tota regla carregada d’efectes especials, personatges cinematogràfics, guapos, atrevits, intel·ligents i capaços de llençar-se de cap allà on faci falta.

El retorn del Cató és un llibre per llegir i veure amb crispetes, begudes refrescants, hores per endavant… i a gaudir!!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: El retorn del Cató
Autor: Matilde Asensi
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductors: Núria Parés Sellarés | Núria Garcia Caldés | Jordi Boixadós Bisbal
Pàgines: 608
ISBN: 978-84-664-2023-5
Preu: 21,90€

Share

Diamant blau, de Care Santos

diamantblauLa nissaga Pujolà és extensa. En Silvestre, l’avi, arriba des d’un poble petitó de la Garrotxa fins a Mataró en plena industrialització per fer el que millor sap fer, l’ofici de tintorer. La Care Santos ens explica d’allò més bé com es fan els tints, la dificultat del color negre, la meravellosa troballa del malva, què s’ha de fer amb la llana, el cotó, la seda… Quines han de ser les proporcions adequades d’aigua i de components químics súperperillosos, per tal de trobar la màgia d’un color perfecte.

En Silvestre ensenya l’ofici al seu fill Florià. Al principi, tot són problemes! A Mataró no son gaire ben rebuts. Aquesta feina de tintorer té l’inconvenient de que fa molta pudor. El carrer on s’instal·len està que trina amb aquelles flaires tan insuportables però en Silvestre, mica en mica, se’ls va guanyant a tots amb la seva simpatia, les seves maneres amables i el seu tarannà de naturalesa positiva i conciliadora.

La història d’aquesta nissaga va i ve en el temps. Des dels primers Pujolar que encara duien l’última consonant al seu cognom, fins els més recents que han perdut la “r” a mesura que han anat passant els anys.

El llibre comença amb la néta del Silvestre, la Teresa Pujolar, que ha heredat de l’avi, a més dels seus magnífics ulls blaus, un caràcter combatiu i una empenta impròpia de les dames dels anys vint del segle passat. La Teresa estima el seu pare amb bogeria però amb la mare, la senyora Margarida que tot ho arregla criticant, conspirant i anant a missa a reconciliar-se amb Déu, la noia hi té un “mal rotllo” que no augura res de bo.

La mare vol arreglar el casament de la Teresa amb un notari, i la noia no hi està gens ni mica per la labor. Ella té el cap a un altre lloc: els seus somnis són uns altres i no està disposada a deixar que la seva mare li foti la vida enlaire tal i com la cristiana dama té per costum. És una dona que desperta qualsevol cosa menys simpatia!

Quina sort que he tingut que aquest llibre tan meravellós hagi arribat a les meves mans!! Nosaltres, no us el podeu perdre de cap manera. En el meu cas, llegir-lo ha estat gairebé medicinal. Venia d’alguna lectura no prou gratificant i trobar aquesta joia, aquest autèntic diamant, ha estat senzillament un meravellós.

El Diamant Blau que dóna títol al llibre no és una pedra preciosa: és un ocell. Un ocell que té records molt entranyables per un dels molts protagonistes que desfilen harmoniosament per les seves pàgines.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Diamant blau
Autor: Care Santos
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 446
ISBN: 978-84-664-2003-7
Preu: 20€

Aquí teniu el booktràiler del llibre.

Share

Dos anys, vuit mesos i vint-i-vuit nits, de Salman Rushdie

dosanysvuitmesosimintivuitnitsRushdie és un molt bon escriptor que ha esdevingut popular per raons totalment alienes a la seva vàlua. Raons que malauradament avui estan de candent actualitat: les amenaces de mort rebudes de part de grups del fonamentalisme islàmic. I el cas és que, ho he escrit abans, és un molt bon escriptor a qui cal prestar atenció per la seva obra al marge de consideracions extraliteràries. El seu recent Dos anys, vuit mesos i vint-i-vuit nits n’és un bon exemple.

El títol del llibre, que reelabora les Mil-i-una nits, ens anticipa l’estil de Salman Rushdie, que recorre a la ironia, la fantasia onírica realista, el realisme fantàstic, la referència culta a les cultures més diverses, i a les anades i vingudes en el temps i en l’espai tot conduint el lector amb un fil conductor que no es trenca mai i que, sovint, fa descobrir al lector que no sap com s’ho ha fet per arribar a aquesta nova realitat imaginada.

Tot parteix de l’estructura i el pretext de Les mil i una nits, de manera que cada tema conté el germen del següent, ininterrompudament, i utilitza la narració com una manera de salvar-se de diversos perills imminents. Tot plegat però, d’una manera gens òbvia.

Si alguna paraula defineix l’estil de Rushdie és l’elegància i la ironia a la manera de Voltaire. Altres referents són García Màrquez o Buñuel.

Però finalment de què va el llibre? Com que em costava d’explicar-ho he trobat la ressenya que fan a Time Out i que és molt encertada:

En un futur llunyà, d’aquí a mil anys, la raó ha triomfat sobre la religió i regna la pau al món. Els cronistes expliquen que la victòria va succeir després d’un gran cataclisme al segle XXI. L’origen d’aquella commoció es remunta al segle XII, quan el filòsof cordovès Ibn Rushd, Averrois, s’uneix amb Dúnia, princesa dels jinns, uns éssers mitològics d’un món paral·lel que es passen la vida copulant (quan no s’esmunyen al món dels humans per afavorir-los o fer-los caure en desgràcia). D’aquell enllaç entre la raó i la fantasia sorgeix una nissaga d’individus prodigiosos. Però al segle XXI una conjura dels jinns obscurs pretén provocar l’apocalipsi i imposar el temor a déu. Només la crida de Dúnia als seus descendents pot evitar la catàstrofe.

No és un llibre per llegir. És per submergir-s’hi i gaudir-lo.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Dos anys, vuit mesos i vint-i-vuit nits
Autor: Salman Rushdie
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Pàgines: 336
ISBN: 978-84-7588-580-3
Preu: 21,50€

Share

Harry Potter i la pedra filosofal (edició il·lustrada), de J.K Rowling il·lustrat per Jim Kay

harrypotterilapedrafilosofalillustratHeus aquí que una vegada hi havia una escriptora. I un bon dia va decidir que havia de crear un món propi per tal que el que volia escriure fos més interessant del que ella es podia imaginar. I va ser així com J.K. Rowling es va inventar un fenomen que es va convertir en imaginari col·lectiu. Va agafar una mica d’aquí i una mica d’allà. Una mica dels grecs i una mica dels romans, una mica dels eslaus i una mica de Tolkien, una mica de la Literatura universal… i sobretot, va agafar un bon tros de cultura britànica (d’arreu del Regne Unit) per, fins i tot, imaginar-se una cosa que no era ni futbol, ni rugbi, ni cricket… però que era fascinant. I va ser així com es va inventar aquesta part del nostre imaginari i cultura col·lectiva que ara anomenem Harry Potter.

Empúries ens porta un volum -i no dic llibre, perquè aquest volum és gros i per amants dels llibres que es toquen, s’ensumen, s’admiren i es gaudeixen- amb la primera part de la sèrie de llibres de Harry Potter de J.K. Rowling il·lustrat per Jim Kay. En aquesta primera aventura del jove mag tenim el text de Rowling, ja fascinant de per sí, acompanyat de les il·lustracions de Kay, que són absolutament delicioses.

Molts hem caigut a can Potter a través del cine i després hem claudicat davant la literatura per una raó molt senzilla: Harry Potter necessita ser llibre per ser Harry Potter del tot. Una pel·lícula ens coartava la imaginació i el llibre ens obria les portes a un nou món: a un imaginari. En aquest primer volum de la serie Potter, ens trobem amb el jove Harry i el seu primer any a Hogwarts, els seus nous amics a l’escola de bruixeria, el barret que tria les residències, el quidditch, i el descobriment d’aquell que no es pot anomenar. L’aventura i l’inici d’un nou món per ell i tota una generació de lectors.

Sincerament, és una edició meravellosa. És un regal en majúscules si voleu fer molt feliç un Potterhead -un fan de Harry Potter- perquè és preciós. Les il·lustracions de Jim Kay estan a l’alçada -poca broma- del text de J.K. Rowling i molt sovint superen l’estètica que ens han creat les pel·lícules, no només perquè siguin més boniques sinó perquè el jove Potter no és un jove Radcliffe. I això no només és d’agrair. És alhora encomiable i una demostració de que Jim Kay és un grandíssim il·lustrador.

Una història fabulosa en un llibre preciós. Ideal per fans de la sèrie i extraordinari per aquells que encara no heu llegit res d’aquest jove bruixot.

Aquí teniu els primers capítols en pdf. Aquest cop, feu clic a l’enllaç. Està més justificat que mai!

Títol: Harry Potter i la pedra filosofal (edició il·lustrada)
Autor: J. K. Rowling
Il·lustracions: Jim Kay
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traductor: Laura Escorihuela Martínez
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-16519-03-3
Preu: 32€

Share

El paradís perdut de Mercè Rodoreda, de Carme Arnau Faidella

elparadisperdutdemercerodoredaCada cop que em ve al cap la Mercè Rodoreda , recordo Mirall trencat… Aquell llibre ple de personatges que semblaven massa reals per ser inventats, com l’avi Fontanill, personatge que va sorgir gràcies a la influencia del seu propi avi, o fins i tot La Plaça del Diamant, escenari de molts episodis de la seva vida. Aquestes només son unes de les moltes novel·les que va escriure aquesta escriptora que feia que els personatges de la seva vida s’endinsessin en les seves històries.

La Carme Arnau, incansable historiadora de la seva vida i obra, ens porta El paradís perdut de Mercè Rodoreda, un llibre que recull una part molt important de la vida de la novel·lista: la seva infantesa.

Gràcies a cartes familiars, sobretot les d’un oncle catalanista que va anar a viure Amèrica entre 1909 i 1921, i a testimonis de l’època, ens trobem a una Mercè Rodoreda que rep una educació pròpia de la classe benestant al barri de Sant Gervasi, escenari comú a les seves obres. Sabrem com pensava la nena que esdevingué una gran novel·lista i com veia el seu entorn i el seu món a través dels seus propis ulls. També coneixerem, a través de la seva història, esdeveniments emblemàtics de l’època en una Barcelona en constant moviment i la ideologia catalanista en què es mouen tots plegats.

Si voleu saber més sobre l’emblemàtica i universal escriptora catalana, no deixeu de llegir el llibre. Endinsar-vos en la seva infantesa us farà, sens dubte, entendre molt més moltes de les seves novel·les.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: El paradís perdut de Mercè Rodoreda
Autor: Carme Arnau Faidella
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 264
ISBN: 978-84-297-7467-2
Preu: 19,90€

Share

Rescat al regne de la Fantasia, de Geronimo Stilton

rescatalregnedelafantasiaAvui LaMar torna al Nosaltres per explicar-nos la novetat més novedosa i més esperada d’un dels autors més llegits a Catalunya i arreu del món. I és un ratolí!!

Aquí teniu la nostra ressenya del Rescat al regne de la Fantasia, de Geronimo Stilton.

Ja he pogut endrapar l’últim llibre del meu ratolí preferit, Geronimo Stilon. Aquesta nova aventura és diu Rescat al regne de la fantasia i segueix sent un gran llibre de la col·lecció de Geronimo Stilton. Tot i ser el novè viatge, trobem molts girs emocionants i noves aventures pel nostre heroi preferit.

L’argument d’aquesta aventura gira al voltant del rescat de la reina Flordiana, ja que ha desaparegut i amb ella també han desaparegut tres objectes màgics: el Llibre dels Mil Encanteris, l’Esfera de Cristall i la Vareta Xiuxiuejant.

És llavors quan el nostre Cavaller Sense Màcula i Sense Temença inicia una aventura per a trobar-los i així salvar el Regne de la Fantasia. Per tal de rescatar Flordiana haurem d’anar al País de les Aranyes Invisibles, a l’Imperi dels Dracs de Robí, al Regne de les Serps Sibilants i al País de les Mil Ombres!

Com veieu no m’he avorrit gens! Us el recomano!

LaMar, t’esperem aviat amb més aventures extraràtiques!! I més si es tracta d’un viatge al Regne de la Fantasia! Aquest periodista rosegador i aventurer té molts i molts fans.

I parlant de fans, doneu un cop d’ull al Facebook d’Estrella Polar, que no paren de fer sortejos i concursos extraràtics!

Títol: Rescat al regne de la Fantasia
Autor: Geronimo Stilton
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: GERONIMO STILTON. REGNE DE LA FANTASIA
Traductor: David Nel·lo
Pàgines: 512
ISBN: 978-84-16519-03-3
Preu: 24,95€

Share

El retorn del Cató, de Matilde Asensi

elretorndelcatoSóc fan de Matilde Asensi, ho reconec. Em va agradar des del dia que vaig llegir L’últim cató (2001), vaig continuar amb L’origen perdut (2003) i em vaig enredar amb la trilogia de Martín Ull de Plata (2007- 2012). Des d’aquella primera troballa, cada cert temps vaig a la llibreria a buscar algun “Asensi” que em distregui del meu dia a dia i m’enganxi a una aventura més o menys increïble. Aquest cop no m’ha calgut anar a buscar una obra publicada anys enrere perquè acaba de sortir del forn El retorn del Cató.

Els qui ja vau llegir L’últim Cató us retrobareu amb l’Ottavia, en Farag i en Kaspar. Això sí, una mica més madurs perquè han passat quinze anys des de la seva última aventura i la vida els ha anat passant una mínima factura (no farem spoilers, no patiu). Si hi ha algú que comença per aquest retorn sense haver llegit l’anterior novel·la o fa tan de temps que la va llegir que no se’n recorda de com anava, que no pateixi: hi ha prou pinzellades per posar-nos al dia per ajudar-nos a fer memòria i, a més, la nova història conviu sense problemes amb l’antiga.

I què ens trobarem? Doncs una aventura trepidant, un misteri no resolt i un argument d’aquells que fan dubtar de tot a l’estil (salvant les distàncies) d’un autor com ara Dan Brown. Aquest cop però, no tenim ni sant sudari, ni evangelis apòcrifs, ni sant grial sinó que els protagonistes perseguiran uns ossaris molt i molt especials que faran trontollar de forma catastròfica els ciments de la religió cristiana. Veieu per on vaig?

Com sempre, destaca la gran feina de recerca que hi ha al darrere -no vull ni pensar la quantitat de llibres i documents que aquesta dona deu haver fet servir per a contextualitzar la trama- que ens permet fer-nos una idea clara dels espais que els protagonistes visiten, i creure’ns una mica més que són perfectament capaços de sortir-se’n de totes i cadascuna de les trampes que troben pel camí.

S’ha fet esperar. L’alacantina Matilde Asensi ens ha fet gruar catorze anys i sis llibres per tornar-nos a regalar una aventura del trio protagonista de L’últim Cató. Només queda dir-li: “Gràcies un cop més, Matilde. Perquè altra vegada ens portes a mons llunyans i ens fas viure amb humor, nerviosisme i misteri el temps que ens duren les teves novel·les”. I això té molt de mèrit.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: El retorn del Cató
Autor: Matilde Asensi
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductors: Núria Parés Sellarés | Núria Garcia Caldés | Jordi Boixadós Bisbal
Pàgines: 608
ISBN: 978-84-664-2023-5
Preu: 21,90€

Share

L’espectre, de Jo Nesbo

 

ESPECTRE, imatge d’un mort que apareix als ulls d’algú, fantasma, aparició

Ja ens ha arribat l’última novel·la del Jo Nesbo i el seu detectiu Harry Hole!

Un Hole cada vegada més madur, amb més cicatrius al cos i a la cara, i amb el seu dit amb una pròtesi de titani. També amb més cicatrius a l’ànima. Torna de Hong Kong i arriba a Oslo per mirar de salvar a un jove Oleg -fill de la dona de qui s’havia enamorat, i que encara estima-  que ja coneixem si hem llegit El ninot de neu.

A partir d’aquí ens esperen més de sis-centes pàgines on el món de la droga (en aquest cas, una de sintètica, el violí) a Noruega, i especialment a Oslo, adquireix un protagonisme important, amb tota la seva complexitat en la producció i distribució, i les morts que aquest tràfic provoca.

lespectreA L’espectre hi trobarem un nombre important de personatges: un pilot d’aviació que passa droga, sicaris, ionquis, policies corruptes i policies que no ho són, fabricants d’aquesta droga, el misteriós Dubai, que és el que controla el negoci, l’ambiciosa i voluptuosa secretaria de la Conselleria de Benestar Social, i aquell conjunt d’amics incondicionals d’en Harry que el curen, li donen noves pistes o li confirmen sospites: Martina, la cambrera; el de l’empresa de telecomunicacions; la que treballa a la policia científica; l’advocat de l’Oleg… Tots ells crearan, com és habitual en l’autor, una trama complexa on Harry Hole, anirà reconstruint els fets, descobrint noves proves, lligant caps i enfrontant-se a situacions arriscades i quasi inversemblants.

Aquesta novel·la però, té també un altre protagonista important: l’espectre. És el que amb veu pròpia –impresa en cursiva- ens narra la seva vida i el seu assassinat, ja des del primer capítol, apareixent i desapareixent de forma discontínua fins a tancar el llibre.

Aquesta doble veu narrativa col·labora encara més a completar la trama plena de situacions, giragonses i aquells canvis que acostuma a fer l’autor, tant pel que fa a les situacions trepidants com als sentiments, com pel què fa al desenllaç final, que no us desvelaré perquè és pecat fer-ho amb una novel·la negra i d’intriga com aquesta.

Les novel·les protagonitzades per Harry Hole semblen escrites per fer-ne una bona sèrie. Mentre no ens arriba, els fidels seguidors de Jo Nesbo i el seu detectiu ja tenim un bon entreteniment pels dies foscos i plujosos d’aquesta tardor.

Aquí teniu els primers capítols en pdf i aquí tots els llibres que hem ressenyat de Jo Nesbo.

Títol: L’espectre
Autor: Jo Nesbø
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Traductor: Meritxell Salvany Balada
Pàgines: 624
ISBN: 978-84-7588-583-4
Preu: 18,90€

Share

Putos himnes generacionals, de Marta Salicrú i Andreu Gomila

putoshimnesgeneracionalsHi ha moments, indicadors, detalls que t’expliquen que et fas gran. La targeta groga de “la Caixa” enlloc del Carnet Jove, que et diguin senyor pel carrer, que un noi que no creus tan jove només conegui el Polònia i no hagi sentit mai el Minoria Absoluta. Però ara ja ho tinc tot. Ara ja tinc autors de la meva edat i ja tinc un relat de la meva banda sonora. No sé si agrair-ho molt o sentir-me’n més… M’estic fent gran? Com deia aquell, és màgic… és meravellós.

I el relat? Doncs del relat se n’encarreguen la Marta Salicrú i l’Andreu Gomila que s’han adonat a temps que ja tenim música “nostra” amb prou entitat com per no haver de recórrer a Raimons, Llachs, Ovidis per reivindicar-nos musicalment. El que proposen i expliquen Salicrú i Gomila és qui han estat els responsables de teixir i fer nostres aquestes cançons que ells anomenen Putos himnes generacionals.

No hi surten tots però tots els que hi surten, ho són. No tant els himnes però sí els representants de què ha significat per tota una generació -la meva, la nascuda a finals dels 70 i inicis dels 80 que va veure la Barcelona olímpica, que va veure caure murs de Berlín, que va veure caure Freddy Mercury i Kurt Cobain, i que va veure ascendir els festivals indies- la música i la feina de gent com Antònia Font, BCore, Manel, El Petit de Cal Eril, Bankrobber, Standstill, Mishima o Joan Colomo.

Cadascun dels que hi apareix representa una faceta de la -per fi!- edat adulta del pop-rock fet al nostre país. Independentment de l’idioma o l’estil. Música popular, música pop, amb un punt en comú: la política reivindicativa del “fet aquí” ja no és el focus d’atenció perquè cal centrar-se en una cosa més important: que les cançons siguin bona música. I això no és poca cosa, oi?

Tots els que apareixen al llibre els havia escoltat. Jo sempre he estat més de sentir gent que crida i per això m’ho he passat especialment bé llegint què expliquen de Standstill, BCore i Joan Colomo. Però la gràcia i el mèrit de la Salicrú i en Gomila ha estat la d’apropar-me uns Hidrogenesse, per exemple, com no ho havia fet mai ningú. Ni un Rockdelux, ni un Mondosonoro, ni un Enderrock, ni un Gent Normal.

A través de les entrevistes als protagonistes, els autors fan una bona mescla entre el relat personal -“vaig perdre el nord ballant aquella nit”- i el relat col·lectiu -“la gent esgotava les entrades de cada concert que van fer”- per tal de recollir l’ebullició d’aquesta escena musical barcelonina. Entrevistes i textos que són assaig objectiu amb una dosis justa d’emotivitat del nostre temps i la nostra música. Això que en diem “escena”.

I aquesta escena, la nostra escena, la nostra música necessitava un llibre. Se’l mereixia. I ara ja el té.

Un apunt final: perquè imagineu aquesta escena del tot, hi va haver un dia en què vaig anar a la presentació de ‘Greta’, el nou disc d’Inspira, en format vermut. A la nit vaig assistir a l’últim concert de la història de Standstill i el matí següent vaig veure una actuació al Continental de Dofí Malalt i El pèsol feréstec. Tots els directes, amb els Putos himnes generacionals a la bossa que m’acompanya. Ah, si! I aquest escrit el faig amb el nou disc d’Egon Soda sonant de fons, dos dies després d’haver vist el documental dels 25 anys de BCore al festival de documentals Inèdit.

La nostra música, els nostres himnes generacionals, es mereixien un llibre. I ara ja el tenen. És màgic… És meravellós!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Putos himnes generacionals. Relat sobre l’escena musical barcelonina
Autor: Andreu Gomila Llobera | Marta Salicrú
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Pàgines: 344
ISBN: 978-84-16367-16-0
PVP: 16€

Share