Arxiu d'etiquetes: Jonathan Franzen

Puresa (Purity), de Jonathan Franzen

Deixa un comentari

puresajonathanfranzenPurity és el nom de la protagonista de la darrera obra de Jonathan Franzen, però també el títol de la pròpia novel·la, que en català Empúries ha traduït com a Puresa (Purity); això sí, respectant entre parèntesi el nom original, perquè el lector pugui veure ja des del primer moment que no es tracta només un d’aquells noms abstractes que tant agraden a l’autor de Llibertat, sinó també del nom d’un personatge.

També respecte a altres obres, més enllà del títol evocador, Franzen ho ha tornat a fer: una obra d’art! Perquè una obra d’art ha de motivar internament una mica de neguit, oi? Ens ha de fer pensar en nosaltres mateixos mentre mirem pels ulls que ha posat per a nosaltres l’artista i pensar “ai, sí!”…

Jo la vaig començar a llegir tan bon punt es va publicar i l’he acabada no fa pas massa, així que, en el camí a través d’aquestes mervelloses 773 pàgines, he tingut temps, a més, d’escoltar la ràdio, llegir diaris, fer sobretaules de Nadal… i he reflexionat sobre aquesta “puresa” que de vegades a la novel·la semblava una mica desbocada però que, ben pensat, potser es quedava curta. Perquè la Pip, que és com es fa dir la Purity, es creua amb una pila de personatges, començant per sa mare, que són d’una puresa pristina. D’aquells que, com que romanen en el seu propi temple -encara que sigui de maons-, no han tingut massa ocasió de contaminar-se. Però, ai las!, de vegades la realitat pren forma de torrent i els qui s’hi movien sense ni tocar a terra acaben ben enllotats…

Tant tu com jo ens dediquem a dir la veritat, però el més radical dels dos sóc jo. Jo tinc els pebrots de mirar-te als ulls i dir-te que la teva manera de dir veritats és inferior a la meva. Però tu agrades més. Pots ser la cara amable i pública de la veritat.

En fi, ja ho veieu, en Franzen ens torna a neguitejar… que el 2016 ens agafi confessats i llegits!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Puresa (Purity)
Autor: Jonathan Franzen
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPÚRIES NARRATIVA
Pàgines: 376
ISBN: 978-84-16367-24-5
Preu: 24€

Share

Més enllà, de Jonathan Franzen

Deixa un comentari

@ColumnaEdicions @Grup62

Dir que Jonathan Franzen, l’autor de Les correccions i Llibertat, escriu de meravella no és cap novetat. És per això que penso que aquest Més enllà pot tenir molts lectors potencials: tots els qui han gaudit amb alguna de les seves novel·les segur que tenen ganes de més Franzen i aquí el trobaran! No en forma de ficció (tot i que cap al final hi ha un relat molt curtet titulat Les nostres relacions: una breu història) sinó en forma de crítica literària, conferència, presentació, article….

Poques vegades estic tan d’acord amb la sinopsi de la contraportada com en aquest cas:

Ja sigui explicant la violenta topada amb els caçadors furtius d’ocells a Xipre, examinant els seus sentiments contradictoris sobre el suïcidi del seu amic i rival David Foster Wallace o oferint-nos la seva visió enginyosa de com la tecnologia ha canviat la manera que té la gent d’expressar el seu amor, aquestes peces mostren com funciona una ment única, privilegiada i madura en lluita amb si mateixa, amb la literatura i amb algunes de les qüestions més candents dels nostres dies.

Ja ho veieu, una temàtica eclèctica com n’hi ha poques! Vas de la crítica d’Els Cent Germans, de Donald Antrim, a una conferència sobre la ficció autobiogràfica on l’autor explica amb una acidesa exquisida quines són les quatre preguntes més incòmodes que li fan… Deu ser un tipus peculiar, aquest senyor! Si en sou fans us recomano que us el llegiu perquè fa reflexionar sobre el personatge a partir dels seus propis comentaris, que no et deixen gens indiferent. No em creieu? Doncs us en copio alguns i jutgeu per vosaltres mateixos, amb Llibertat!

De totes les actituds que empitjoren pel mal comportament amb els mòbils, la que m’irrita de manera més profunda és la que sembla -perquè no fa víctimes de manera ostensible- que no irriti a ningú més. Estic parlant de l’hàbit, poc comú ara fa deu anys i estès arreu avui dia, d’acabar una conversa de telèfon bramant les paraules T’ESTIMO. O, de manera encara més opressiva i crispant: JO T’ESTIMO! Fa que m’agafin ganes de viure a la Xina, on no entenc l’idioma.

Com més contingut autobiogràfic hi ha en l’obra d’un autor de ficció, més disminueixen les semblances superficials amb la vida real de l’autor. Com més avall cava l’autor a la recerca de sentit, més els detalls atzarosos de la seva vida se li converteixen en impediments per somiar de manera voluntària.

Les citacions no farien justícia al llibre, ni una sinopsi. La manera de fer-li justícia és llegir-lo.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Més enllà
Autor: Jonathan Franzen
Editorial: Columna
Col·lecció: No ficció
Pàgines: 376
ISBN: 978-84-6641-565-1
Preu: 20€

Share

Llibertat

3 respostes

Títol: Llibertat
Autor: Jonathan Franzen
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 816
ISBN: 978-84-6641-341-1
Preu: 25€

“Mare de Déu de Tots els Dolors!”. Això és el que l’Oriol ens podria haver dit perfectament quan li vam fer arribar el Llibertat de Jonathan Franzen. Només pel pes -però també perquè segons com li surt la Teresina que porta a dins- ja podria haver clamat al cel. Però no. Va ser dir-li que teníem aquest llibre i va venir volant a buscar-lo… Estava esperant aquest llibre amb candeletes!

I ens n’ha fet una ressenya molt xula! Gaudiu-ne!

Benvinguts a l’anomenada “gran novel·la americana del segle”: Llibertat. Cordeu-vos el cinturó de seguretat, respireu profundament i prepareu-vos per un viatge que no oblidareu mai: Llibertat. Després de llegir aquesta joia és difícil no deixar-se portar per l’emoció i sobrepassar-se amb els elogis així que intentaré parlar-ne sense que se’m vegi gaire el “plumero”.

Jonathan Franzen ha contruït sense presses (nou anys de gestació) una novel·la de forma senzilla, de tall clàssic podriem dir, sense estridències ni temptacions de modernitat, gairebé una peça del dinou. Entenguem-nos, Llibertat és una novel·la moderna, contemporània, rabiosament actual però té la capacitat moralitzant d’un Balzac, d’un Zola; la visió quasi clínica dels personatges, la capacitat per disseccionar els protagonistes, cada un dels seus pensaments, les seves accions, les pors, els sentiments mes íntims o les imprescindibles màscares.

El matrimoni Berglund, la Patty i en Walter, els seu fill, i l’amic de la parella Richard Katz són els personatges principals d’aquesta història que transcorre als Estats Units. O potser caldria considerar el marc, els Estats Units, com l’altre gran personatge de la peça.

Seguirem els anys d’infantesa de la Patty, les experiències universitàries d’en Walter, les ascensions i caigudes d’en Richard al món de la música o els negocis d’en Joey alhora que viatjarem per les administracions Reagan, Bush pare, Clinton, Bush fill i Obama.

La petita història d’una família i la gran història d’un imperi. Del micro al macro. De les petites, doloroses, misèries d’una mentida dita per amor a la horrible ferida d’un atac terrorista o d’una guerra cruel i injustificada (suposant que n’hi hagués de legítimes!). De com l’horror pot aparèixer en les nostres vides però també de com nosaltres podem triar participar o no d’aquest horror. I aquí entrem en la gran matèria, la moral, l’ètica, paraules que gairebé ens incomoden però que ens obliguen a fer-nos preguntes. I el que és més dur: respondre-les. Franzen no només denuncia amb lucidesa i una bona dosi de mala bava les perversions d’un sistema basat en el tot s’hi val a l’hora d’enriquir-se, també ens fa veure com n’és d’important prendre partit, ésser conscients i conseqüents, serem lliures quan assumim el compromís i la responsabilitat que la mateixa llibertat comporta.

Ens creiem lliures perquè ens han fet creure que vivim en llibertat, però Franzen ens ho qüestiona en aquesta impressionant novel·la.

No badeu. Llegiu-la. És veritat que tants elogis i crítiques afalagadores fan pensar més en una moda o una estratègia de màrqueting però Llibertat és literatura, bona literatura. Potser massa construïda, massa feta per agradar, però també feta per emocionar-se, per aprendre, per reflexionar i potser per fer d’aquest món un lloc millor.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Share