Arxiu d'etiquetes: John Le Carré

El llegat dels espies, de John Le Carré

2 respostes

En Lluís torna al Nosaltres poc després d’explicar-nos l’experiència que va suposar per ell el documental que es va projectar fa no gaire als cinemes sobre John Le Carré, l’autor que es va inventar un gènere literari: la novel·la d’espies.

Aquí el teniu parlant-nos de El llegat dels espies, l’últim llibre de Le Carré:

El llegat dels espies és la nova novel·la de John Le Carré. Com ja vam explicar fa uns dies, la seva publicació ha estat un autèntic esdeveniment editorial: per la fama del seu autor; per la possibilitat que, segons ell mateix ha suggerit, sigui la seva última obra publicada; i pel retorn dels personatges i ambients de la guerra freda que van contribuir al prestigi de Le Carré i que han fascinat tants lectors durant els últims cinquanta anys. La novel·la es correspon a les expectatives creades? Rotundament, sí.

El plantejament de El llegat dels espies és certament original. Peter Guillam, antic espia del Servei Secret Britànic que vam conèixer a L’espia que va tornava del fred, es veu forçat a retornar a Londres per aclarir aspectes ocults d’una operació duta a terme en el Berlín dels anys seixanta que va deixar danys col·laterals. Com “fantasmes shakespereans”, els fills de les víctimes d’aquella operació tornen per acusar els serveis secrets i els espies que hi van participar. Guillam es veurà forçat a buscar en els pous més profunds de la seva memòria, a desvetllar secrets mai confessats, a defensar-se dels buròcrates actuals que el volen com a cap de turc; en definitiva, a reivindicar el seu llegat com a espia britànic.

La novel·la és un nou exemple de les qualitats de John Le Carré. Primer, una narració de gran qualitat, trepidant, capaç de reflectir la tensió de les situacions i els personatges amb gran sensibilitat literària (el capítol sobre la fugida de l’Alemanya Oriental, per exemple, és magnífic). Segon, un context i una visió de l’espionatge realista: els personatges buiden bústies mortes a Kiev o s’intercanvien informació sense parlar-se a la costa búlgara del Mar Negre, en oposició, per exemple, als gadgets i acrobàcies de l’altre gran espia literari britànic del segle XX, James Bond (de fet, el salvament cinematogràfic del personatge de Bond, a partir de Casino Royale, s’ha basat en aproximar-se marcadament cap als models de Le Carré). Tercer, uns personatges profunds, amb dimensió humana, i a la vegada engranatges involuntaris d’uns sistemes que ells no controlen. Finalment, el tracte al lector com una persona intel·ligent, amb una administració mesurada de la informació, i geni en l’ús de l’el·lipsi, les descripcions amb només un mínims tocs contextuals, i la ironia -“Ha reservat una taula. Porta faldilla.”

Però, a més de les virtuts habituals, El llegat dels espies, ofereix encara una gran cirereta. El retrobament amb els personatges del passat literari de Le Carré (Peter Guilam, però també George Smiley i Alec Leamas) esdevé una excusa per revisitar el passat, mirar-lo amb ulls nous, i preguntar-se quin és llegat d’aquesta professió en què, en paraules de Smiley, “no es cobra gaire, i les carreres tendeixen a interrompre’s. Però sí que trobem que és una feina important, sempre que el que importi sigui el fi, i no tant els mitjans.” Com respondre les noves generacions que denuncien els excessos dels seus veterans?

Les novel·les de Le Carré abunden en dobles jocs de miralls, també a El llegat dels espies. Però, en aquest llibre, potser n’hi ha un d’ocult i de més real que mai. El 2015 Adam Sisman va publicar una biografia de Le Carré que, a l’inici fou inicialment autoritzada, no va satisfer el biografiat per les ombres que projectava sobre alguns episodis del seu passat. Un any després, Le Carré va publicar les seves memòries, Volar en cercles, escrites de la seva pròpia mà. I ara arriba El llegat dels espies, en què el personatge protagonista es defensa de les acusacions de les noves generacions sobre un passat que ells no van viure. Potser Peter Guillam en defensa d’El llegat dels espies és, en el fons, John Le Carré en defensa de la seva trajectòria?

El llegat dels espies no és només un retorn de Le Carré als personatges i ambients que el van convertir en autor d’èxit i de culte, és també una reivindicació, totalment reeixida, del conjunt de la seva obra. El llegat dels espies és el llegat de John Le Carré.

Aquí podeu començar a llegir els primers capítols en pdf del nou llibre de Le Carré.

Títol: El llegat dels espies
Autor: John le Carré
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traductor: Laia Font Mateu
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-297-7639-3
Preu: 21,50€

Share

Una tarda amb John Le Carré. Arriba El Llegat dels espies

Deixa un comentari

En Lluís, fan acèrrim de l’obra de John le Carré, espera amb delit l’arribada d’El llegat dels espies.

La setmana que ve es posarà a la venda la traducció catalana del nou llibre de John Le Carré, El llegat dels espies. Encara que no l’hàgim llegida, podem anticipar ja que ens satisfarà completament. Ho sabem perquè John Le Carré és un geni, perquè no hem llegit mai cap llibre seu que no ens hagi absorbit i, sobretot en el cas concret d’aquesta novel·la, perquè vam assistir-ne a la presentació, el setembre passat, en un auditori de Londres.

El Nosaltresllegim ens paga viatges culturals per Europa? No exactament: la presentació de A legacy of spies (el seu títol original), fou retransmesa en directe per cinemes de tot el món, incloent-hi dues sales a Barcelona. L’acte va incloure una conferència de l’autor i una conversa amb un periodista amic. La sala estava plena a vessar.

La conferència fou simplement magnífica. Le Carré hi va explicar la gènesi del seu nou llibre, on recupera personatges de les seves novel·les ambientades en la guerra freda. Els espies estan ja retirats, però les conseqüències reviscolades d’una tèrbola operació a finals dels anys 50 (narrada a L’espia que tornava del fred), els faran tornar a l’activitat.

La mirada cap al passat va permetre a Le Carré construir la conferència com un joc de miralls que combinava els detalls de la seva vida com a espia i escriptor i de la seva obra. La constatació d’haver viscut en l’època daurada de l’espionatge, abans que el terrorisme internacional castigués els errors amb bombes al transport públic; la multitud d’anècdotes i personatges que varen migrar des de la seva experiència professional cap a les seves novel·les; el sentiment d’avorriment i de limitació que sentia en escriure els seus informes oficials perquè en ells havia de cenyir-se sempre a la veritat; i l’alliberament que li va suposar en aquest aspecte la consolidació de la seva carrera com a escriptor.

El lector escèptic que no s’acosta a l’obra de Le Carré per considerar la novel·les d’espies, un gènere menor, té en aquesta conferència una refutació evident (igual com la podria tenir a Volar en cercles, les seves memòries, que ja vam comentar aquí fa uns mesos). El discurs de Le Carré és humà i emotiu, honest i entranyable, literàriament complex i brillantment construït, amb tocs d’humor i ànsia de justícia. No és possible fer conferències d’aquesta claredat sense ser un gran escriptor ni sense haver escrit una gran obra. L’espionatge és el mecanisme de Le Carré per parlar-nos del món i de la moral.

Vaig sortir del cinema amb un sentiment d’urgència, d’ansietat, per poder llegir com abans millor El llegat dels espies. I també un sentiment d’agraïment. Le Carré té 86 anys i ha guanyat molts diners amb les seves novel·les. Però encara vol compartir el seu talent, escriure i publicar (i fer conferències a benefici de Metges sense Fronteres). Celebrem cada novetat seva com el que és: un gran esdeveniment.

Títol: El llegat dels espies
Autor: John le Carré
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traductor: Laia Font Mateu
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-297-7639-3
Preu: 21,50€

Share

Volar en cercles, de John Le Carré

Deixa un comentari

volarencercles-johnlecarreEn Lluís se’ns estrena al Nosaltres perquè quan ens va arribar aquest Volar en cercles ens el va birlar com si es tractés d’un secret d’estat dels que apareixen a les novel·les de John le Carré. Una sola confessió: “en sóc molt fan”. Aquell dia portava només un llibre a sobre: la versió original -en anglès, of course- de La cançó dels missioners.

Endavant, Lluís! Quins secrets confessa Le Carré a les seves memòries?

Al primer capítol de Volar en cercles, John le Carré recorda la reacció d’antics companys del servei secret britànic davant l’èxit de les seves primeres novel·les: “Ara que s’ha fet ric a costa nostra, potser ens deixarà un pau una temporada”. Els espies britànics tenien motius per sentir-se molestos. En les obres de le Carré, els serveis secrets viuen en el cinisme i els ingenus que s’hi acosten esperant obtenir-ne justícia són ignorats, en el millor dels casos.

En aquestes memòries, le Carré demostra que la seva visió sobre l’espionatge prové d’una experiència personal. Als inicis de la dècada dels 60, fou membre del servei secret britànic a l’Alemanya Federal. Recorda com, en aquells anys, els antics buròcrates nazis tornaven a passejar tranquil·lament pels carrers i recuperaven el seu paper en el govern de l’estat (i els sous endarrerits). Els britànics, en plena guerra freda, estaven encantats de col·laborar-hi. Le Carré viu a Alemanya obsessionat per la rehabilitació dels nazis i mostra simpatia per aquells que, dins i fora del país, denuncien la situació.

A partir de l’èxit del seu tercer llibre, L’espia que tornava del fred, le Carré abandona el servei secret i es dedica exclusivament a escriure. En un viatge a Àsia el 1974, descobreix que l’illa de Hong Kong i el continent estan ja unides per un túnel i que, per tant, la persecució en ferry que ha inclòs al seu últim llibre El talp és inversemblant. Amb el llibre ja a impremta, intenta aturar-ne la publicació per corregir-lo però no ho aconsegueix. Arrel d’això, es promet que mai tornarà a ambientar un escena en un lloc que no hagi visitat.

Volar en cercles relata molts viatges posteriors que van acabar alimentant la seva obra. Le Carré visita el Líban i Israel durant els anys 80 per documentar els escenaris de la guerra al Pròxim Orient (amb una memorable trobada amb Yasser Arafat, a les runes del Beirut de la guerra civil); Rússia per conèixer la màfia emergent després del col·lapse de la Unió Soviètica; Panamà seguint el rastre del tràfic de droges; o el Congo per entendre les inacabables guerres africanes i la lluita pels recursos naturals.

La inspiració de le Carré no es limita als països que visita. Amics i coneguts que l’impressionen acaben també transformats en personatges de novel·la. Una infatigable activista pels refugiats cambodjans es converteix vint-i-cinc anys més tard, gairebé copiada, en la Tessa d’El jardiner constant. Igualment, Murat Kurnaz, ciutadà turc detingut a Pakistan, empresonat durant cinc anys a Guantànamo i alliberat finalment sense càrrecs, inspira el pretès terrorista txetxè protagonista de L’home més buscat.

Els episodis de Volar en cercles sobre els viatges i les persones que han inspirat la seva obra són interessants, no només per les pistes que ofereixen sobre l’origen dels llibres de le Carré, sinó també perquè revelen un autor molt meticulós en la concepció de les seves novel·les, molt més realista del que mai hagués imaginat, i amb un gust pels detalls extrem.

Als últims capítols, le Carré aprofundeix finalment en la seva pròpia família. Descobreix, en els fragments més íntims del llibre, la figura del seu pare: un estafador dandi de vida convulsa, arruïnat múltiples vegades, i visitant periòdic de la presó a diversos països. Però tanca el llibre, encara en l’àmbit íntim, amb dos episodis simètrics, exemples de bondat: en el primer, l’autor rep ajuda desinteressadament, i en el segon, la dóna.

Un final feliç necessari després d’haver descobert en aquestes memòries que la ficció de le Carré -els personatges que s’estavellen contra el sistema, l’amoralitat del poder, els escenaris degradats- està, en gran mesura, basada en fets reals.

Lluís, això del Nosaltres s’ha de repetir!

Aquí teniu els primers capítols per començar a llegir les memòries de John Le Carré.

Títol: Volar en cercles
Autor: John le Carré
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traductor: Marc Rubió
Pàgines: 416
ISBN: 978-84-297-7514-3
Preu: 21,90€

Share

L’espia que tornava del fred, de John Le Carré

Deixa un comentari

lespiaquetornavadelfred50anys

@Ed_62 @Grup62

Alec Leamas és un espia del servei britànic destinat a Berlin durant els anys de la Guerra Freda. La seva feina principal en el cos és protegir els agents que actuen sobre el terreny, ajudar-los en les missions de camp i sobretot evitar que siguin descoberts per l’enemic. No obstant, tot i els esforços d’Alec, en els últims temps, alguns dels agents al seu càrreg estan sent descoberts i assassinats per l’enemic, un espia alemany anomenat Mundt. Davant d’aquesta situació Leamas, és obligat a tornar a Londres i retirat del servei, fins que un dia rep una oferta de feina un pèl especial.

L’espia que tornava del fred és una excel·lent novel·la d’espionatge, molt lluny dels James Bond de torn on el protagonista es veu immers en una persecució de ritme trepidant. I no.John le Carré no fa que els seus protagonistes hagin d’enfrontar-se en baralles que no s’acaben mai, en proporció d’un contra cinc o sis i fent ús dels seus alts coneixements d’arts marcials. Ben al contrari, Leamas és un espia de despatx que si controla alguna cosa, sobretot, és l’estratègia, intentant veure cap a on anirà el proper moviment i quines repercusions trindran les decisions preses.

Però aquesta història és més que tot això perquè ens introdueix de ple en una de les etapes més fosques del món de l’espionatge del segle XX, quan els serveis d’intel·ligència soviètics i occidentals valoraven la vida de les persones com un mer pas en l’objectiu de destruir l’enemic, sense pensar gaire en les conseqüències, tot ambientat en el Berlin dividit pel Mur que les grans potències van aixecar en acabar la Segona Guerra Mundial. Un mur que dividia la ciutat en dos mons ben diferents i que es va convertir en testimoni de centenars d’intents de fuga clandestins, instigats pels propis serveis secrets i que sovint acabaven amb la mort dels fugitius.

L’espia que tornava del fred va ser la tercera novel·la de John le Carré i, segons la crítica, una de les millors de la seva carrera. Forma part de la sèrie Smiley, que anys després donaria lloc a capítols tan reconeguts com El talp o Gent d’Smiley, entre d’altres.

Si us agraden les històries d’espies, no us la podeu perdre!

Títol: L’espia que tornava del fred (50 aniversari)
Autor: John le Carré
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 280
ISBN: 978-84-297-7151-0
Preu: 21,50€

Share

L’espia que tornava del fred, de John le Carré

Deixa un comentari

@Ed_62 @Grup62

Fa cinquanta anys John le Carré va escriure L’espia que tornava del fred i ara Edicions 62 la reedita per plaer de lectores com jo, que d’altra manera probablement mai no ens hauríem topat amb ella.

I ara puc dir que hagués estat una llàstima no haver-la llegit.

L’espia que tornava del fred és una obra primerenca en la carrera de l’escriptor però que no deixa de ser brillant. Planteja una trama rodona des del bell mig de les organitzacions d’espionatge i contraespionatge, en ple teló d’acer. Un viatge entre boires i secrets; un camí fet de bocins de coneixement, de la mateixa manera com viuen els espies: sabent només parts d’una història de la qual els altres saben la resta. Però amb la diferència que nosaltres gaudim del privilegi de qui mira sense posar-se en perill, de qui pot sentir les veus principals del relat fins a poder completar la trama.

Alec Leamas, agent veterà al servei de l’espionatge britànic i gran coneixedor de la realitat del Berlin dels primers anys de la Guerra Freda treballa en la que representa que és la seva última missió, acabar amb el cap del contraespionatge alemany. I el que podria mostrar-se com una història més d’espionatge, acaba esdevenint un assaig novel·lat de la condició humana.

Què et penses que són els espies?: sacerdots, sants i màrtirs?

I la resposta a aquesta pregunta de Leamas és el que sembla voler desentrellar le Carré en aquesta història. Presenta uns personatges rodons i ben treballats; incoherents i dubtosos, alhora que enfortits en algun moment de la trama. Tant és així que, malgrat la distància temporal i vital que ens separa d’ells, hi podem trobar part del seu reflex en nosaltres. I els situa allà on bé indica el títol, en el fred de la foscor i de les ombres d’aquell món ple de secrets.

Decidir-se a llegir le Carré és caminar sobre segur. Així que si teniu la sort de poder endinsar-vos en aquesta novel·la, no la desaprofiteu. Tindreu entre les mans el gran clàssic de la literatura d’espies i el que és millor, una gran història narrada de manera exquisida.

Títol: L’espia que tornava del fred (50 aniversari)
Autor: John le Carré
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 280
ISBN: 978-84-297-7151-0
Preu: 21,50€

Share

Una veritat delicada, de John le Carré

Deixa un comentari

@Ed_62 @Grup62

En Roger s’ha llegit Una veritat delicada, de John le Carré, i ens el ressenya per a tots Nosaltres. Aquí el teniu!

De John le Carré, tot i la seva dilatada trajectòria, només n’havia llegit dues novel·les, ambdues protagonitzades per l’agent Smiley i ambientades en l’època de la Guerra Freda: històries d’espies i conspiracions, talps i sobrenoms on es desenvolupaven operacions d’altíssim secret.

Una veritat delicada és diferent. Le Carré se centra en una operació del ministeri de defensa britànic, però no en el curs de l’operació sinó en una cosa que, en la meva humil opinió, és encara més interessant: les conseqüències que té aquesta operació en els personatges que hi formen part. Uns personatges que tenen un recorregut llarg i on cada moviment de cadascun d’ells condiciona els de la resta.

Durant el transcurs dels 3 anys que dura aquesta operació, les parts més obscures dels serveis secrets persegueixen a cadascun dels actius que, d’una manera o altra, hi van participar. No obstant, no s’havia produït cap moviment en cap direcció fins que la decisió de passar a l’acció d’un d’ells crearà un seguit de moviments i connexions que giraran sense un centre clar però que es contraposaran a la part obscura de la política i els budells de la democràcia, on les diferències de funcionament amb la màfia són gairabé indefensables i la línea que els separa és finíssima.

L’aparició constant de nous i forts personatges (totes dones, per cert!), acabarà d’inclinar la trama cap a un dels costats. I encara que no us hagi explicat del tot o amb gaire detall Una veritat delicada… és que no us puc explicar res més! No us vull aixafar el llibre!

Le Carré passa dels grans escenaris d’acció a espais petits i converses cauteloses, i en totes dues situacions treu el millor de cada lloc i de cada personatge. A les escenes amb més rellevància crea, gràcies a la llum, l’ambient propici per deixar-te en una tensió contínua tot esperant que aquella esperada revelació, que farà que tot giri, surti de la boca d’algun dels protagonistes. Si existissin els Oscars de la Literatura, jo li donaria el de la millor fotografia!

Le Carré té allò que els experts anomenen “l’ofici d’escriptor”. Si li expliques alguna cosa d’un restaurant de Barcelona i d’un “método”, segur que seria capaç de treure una molt bona història…

En definitiva, Una veritat delicada no és només una novel·la d’espionatge i operacions secretes britàniques. És una molt bona novel·la i un llibre molt recomanable. Siguis amant del gènere i busquis gavardines, noms en clau i gravacions clandestines, o no.

Amb Le Carré només podem deixar-nos estar de gavardines i treure’ns el barret.

Roger, t’estàs guanyant -i molt!- una firma al Nosaltresllegim! Moltes gràcies pel teu escrit!

Aquí teniu el videotràiler d’Una veritat delicada.

Títol: Una veritat delicada
Autor: John le Carré
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-297-7178-7
Preu: 22,90€

Share

El talp

3 respostes

Títol: El talp
Autor: John Le Carré
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-2976-851-0
Preu: 21,50 €

Bufa! Amics, aquest maleït talp m’ha fet passar unes estonetes que déu n’hi do!

Jo coneixia una miqueta l’obra de Le Carré a través de llibres com ara El sastre de Panamà o El jardiner fidel. Tots dos són llibres amens, interessants, ben escrits, amb bones dosis d’intriga, misteri, cinisme i bon humor.

El Talp és ben diferent. De bon humor no en desprèn gens ni mica.

Es tracta d’un llibre mes aviat gris, fosc, hermètic i blindat com una caixa forta, que parla sense gaires embuts de la trista vida dels espies.

En aquest cas, l’agent semiretirat George Smiley és reclamat novament pel seu cap per mirar de caçar un agent doble que és la poma podrida dins d’una organització que se suposa que està lliure de tota falta o sospita.

Aquest talp és un gat vell, que sap jugar d’allò més bé el seu doble joc de cartes, i que quan li convé es fa fonedís i… desapareix.

Però l’agent Smiley porta molts anys a les seves espatlles fent d’espia i sap com aconseguir mica en mica, amb una paciència infinita, que el cercle es vagi tancant.

No es un llibre fàcil. Convé posar-hi els cinc sentits de bon principi per no perdre’s en el torrent inacabable de noms i cognoms que van apareixent constantment.

Ara bé. Tot i ser un llibre, diguem-ne, poc càlid té un no-sé-què que mola!!!

Per cert, la pel·lícula d’aquest llibre està en cartellera! N’heu vist el tràiler? I la pel·lícula?

És confirma que, com sempre, el llibre és millor que la pel·lícula?

Share

Un traïdor com els nostres

3 respostes

Després de la broma d’ahir, dia dels innocents, avui ens posem seriosos -i nerviosos!!- perquè la Sílvia ens comenta una novel·la de les que ens mantindrà amb els ulls ben oberts…

Un traïdor com els nostresTítol: Un traïdor com els nostres
Autor: John Le Carré
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí [Nro 641 ]
Pàgines: 384
PVP: 22.90€

Sempre he anat amb els bons. Pensava que seguiria sent així molt de temps però aquesta novel·la m’ha capgirat les idees. En aquest llibre John Le Carré fa un retrat espectacular del crim internacional, de les màfies que ordenen i dictaminen, que dibuixen una roda de la que ningú pot escapar però ho fa amb tal emotivitat, precisió i bellesa que no sé si pensar que en Dima és un mafiós rus sense escrúpols o és un home ric entregat a la família que té pors com qualsevol altre ésser humà.

Aquesta novel·la d’espionatge està plena d’intriga, tensió i sentiments. En Perry i la Gail, una jove parella que va de vacances al Carib, a Antigua, passaran de ser simples ciutadans britànics a ser còmplices d’una gran aventura immersa en el crim internacional. Patirem amb ells, escoltarem les seves plegaries i absorbirem les seves pors. Seran els nostres germans, amics i confidents, els nostres guies en una aventura plena de perills, revenges i corrupció.

Si t’apassionen les novel·les d’espionatge i gaudeixes amb els relats plens d’un talent descriptiu que frega magistralment la precisió i l’emotivitat, Un traïdor com els nostres és el teu llibre. Comença amb una història aparentment innocent i endinsa’t en la trama d’espionatge més penetrant i perillosa del moment.

Share