La Laia Bohigas torna al Nosaltresllegim amb un llibre que diu que li ha agradat molt! Alerta, que Jo Nesbo no és poca cosa. En un podi de personatges negres, d’intriga i del nord, es disputarien la primera posició la Lisbeth Salander, en Harry Hole, i un més recent Sebastian Bergman.
Aquí teniu l’últim llibre de Jo Nesbo. Benvinguts al Ganivet de la Laia:
«
Començaré admetent que soc una fan de les novel·les de Jo Nesbø, i que les he llegides pràcticament totes. És el meu autor preferit de novel·la negra!
La sèrie de Harry Hole em va atrapar des del començament, per diversos motius. Les històries són sempre entretingudes i els personatges, complexos. Després de tants volums llegits, el nivell de complicitat amb els personatges és molt elevat i, malgrat que hi ha reaccions que el lector es pot esperar, Nesbø aconsegueix sempre sorprendre’l.
És aquest factor sorpresa en els personatges i en la història que m’atrapa i em motiva tant. Perquè llegir Nesbø em fa feliç pels somriures que aconsegueix esbossar-me i per les cares de sorpresa conseqüència dels girs argumentals que no m’espero.
A la faixa de la meva edició hi posava que aquest era el millor Nesbø i, després d’haver-lo acabat, ho certifico. Penso que és el millor Nesbø perquè és el millor Hole.
Qui conegui el personatge sabrà que en Harry Hole és un antiheroi; un home de mitjana edat amb una vida interior complicada, amb problemes de sociabilització, i addiccions que li compliquen la feina i la vida familiar. Malgrat això, és un investigador brillant, de fet, el millor de la unitat d’homicidis de la ciutat d’Oslo.
En Hole aconsegueix resoldre tots els casos que li són assignats, saltant-se tots els protocols que faci falta. Tot i així sempre se’ns ha presentat com una persona de fortes conviccions ètiques i morals que marquen una línia entre el que pot fer i el que no faria mai. Aquesta dualitat que té, brillant en el llenguatge i desastrós en la seva imatge personal; l’anarquia en el procés de les investigacions i les seves sòlides conviccions; el seu caràcter esquerp i la seva capacitat d’estimar ‘els seus’, són el que el converteixen en una persona de carn i òssos que és capaç de fascinar i enamorar el lector.
En totes les entregues, Nesbø fa patir en Hole. Els casos que li arriben acaben per afectar la seva vida personal d’una manera o altra; en aquesta entrega, però, s’ha d’enfrontar a un pèrdua personal que l’enfonsa com mai. És per això que és el millor Hole, perquè ha de combatre la pitjor versió d’ell mateix.
Una vegada més, doncs, una lectura trepidant amb un final obert que em deixa amb moltes ganes del següent.
Acceptar el repte de reescriure una de les obres més conegudes de Shakespeare no és qualsevol cosa. Jo Nesbo explica en una entrevista que quan li van proposar escriure una novel·la emmarcada en el Projecte Hogarth Shakespeare va posar com a condició que fos, precisament, Macbeth.
Tots coneixem, poc o molt, l’argument de Macbeth. No tant com en els països on és lectura escolar obligada, però les impactants bruixes profètiques del començament, les mans tacades de sang inesborrable o la follia dels espectres presents en el banquet són imatges que queden impreses a la memòria si s’han vist, escoltat o llegit alguna vegada.
No resulta estrany que un autor amb tanta experiència en crear mons tèrbols, amb personatges de moralitat ambigua se senti atret per escriure una història amb un desenllaç que tots els lectors coneixen però que no poden deixar de seguir pas a pas.
Shakespeare, en ple segle XVII, situava l’acció a l’Escòcia semillegendària del segle XI. Jo Nesbo, des del segle XXI, ens trasllada als anys 70 del segle XX, en una ciutat inconcreta situada en el món plujós, amb un passat industrial decadent, que podria ser ben bé el nord-est d’Anglaterra, Noruega o a la mateixa Escòcia.
Macbeth no és un noble militar, és un policia de baixa extracció social molt enamorat i alhora dominat per Lady. Duncan no és el rei sinó un cap de la policia que voldria restaurar l’ordre i la moralitat en una ciutat que, amb milers de persones que han perdut la feina, està dominada pels poderosos que controlen el joc i la fabricació i distribució de drogues. Els cossos policials naveguen per aquestes aigües tèrboles en què es fa difícil distingir entre corruptors i corruptes. Les bruixes, que són estranys personatges -mig prostitutes, mig travestis-, fabriquen potents drogues amb fórmules que inclouen els elements que ja barrejaven les del segle XI.
Nesbo, a l’entrevista que esmentava al començament, afirma que una cosa que el va atreure la primera vegada que va veure Macbeth és que el personatge que comença captant les simpaties de l’espectador de sobte, passa a ser el dolent. Shakespeare ha sabut manipular el públic i si alguna cosa li agrada i sap fer magistralment Nesbo és fer anar el lector per on ell vol. L’autor nòrdic crea una història com la de Bonnie i Clyde, on els dolents ho són molt i, malgrat tot, desperten l’empatia del lector. Tal com diuen les bruixes de Shakespeare tot just començada l’obra de teatre “El lleig és bell i el bell és lleig”.
Els enfrontaments armats, els incendis, els assassinats a sang freda, els escenaris de luxe insultant, la traïció, l’ambició desfermada, la follia, el suïcidi, la reflexió amarga i lúcida sobre la condició humana; tot allò que es pot esperar d’un thriller ben negre i també d’un drama de Shakespeare ho trobem al llarg d’aquestes 600 planes d’acció trepidant.
Garanteixo que en acabar de llegir el llibre us costarà escatir on és la lletjor i on és la bellesa. I que no trobareu a faltar Harry Hole.
A can Universal Pictures estan molt contents. Després de l’èxit que va tenir la peli que adaptava Headhunters de Jo Nesbo, fa no res han pogut ensenyar a tothom el tràiler d’una peli que, si es converteix en sèrie de pelis i el protagonista li agafa “carinyo” al tema ens pot portar moltes alegries a totes els fans de la novel·la negra nòrdica més sanguinolenta.
Aquest dimecres es va estrenar el tràiler de l’adaptació d’El ninot de neu, un dels llibres de la sèrie del detectiu Harry Hole, un borratxo que casi arriba a ser parent de l’home del sac. I per fer el paper, un dels millors actors de Hollywood que hi ha ara mateix: Michael Fassbender.
Aquí teniu el tràiler!
No té mala pinta, oi?
Un petit resum de la carrera de Harry Hole i Jo Nesbo al Nosaltresllegim!
Tothom en parla bé, d’en Jo Nesbø… però a mi no m’agrada la novel·la negra… i tothom diu que val la pena llegir-lo… però a mi em criden més els drames… i tothom m’explica que és un rotllo més Larsson que no pas Conan Doyle… però jo quan vaig a la llibreria miro abans les novetats en llengua catalana que cap altra cosa… i tothom hi posa topets de recomanació… però, però, però jo al final hi caic i el començo… i em tothomejo: ja no el puc deixar!
No em sorpèn que tingui tant d’èxit, aquest novel·lista. El ninot de neu és obra d’algú que no només sap escriure bé, sinó que sap com anar tensant la corda de l’argument de tal manera que arriba un moment que penses “és que si el deixo ara tampoc no podré dormir, així que millor l’acabo i descanso!”.
La lògica que segueixo per a dir-vos això és que si a mi que no tenia el gust de conèixer aquest investigador de la Unitat d’Homicidis d’Oslo. Solitari, alcohòlic, audaç, prim, irònic i arrogant… M’ha costat anar tancant el llibre quan no tenia més remei que fer-ho. Imagino que coneixent-lo, directament no l’hagués tancat fins acabar-lo.
Quan ja havíem pogut llegir algunes novel·les de l’inspector Wallander, recordo que els editors van publicar, amb retard cronològic, una primera novel·la de la sèrie, on es feia la primera descripció d’un jove inspector Wallander. La història es repeteix.
Ara que molts hem llegit El ninot de neu i El lleopard i ja coneixem de sobres l’inspector Harry Hole, aquest Sant Jordi ens hem trobat amb la primera novel·la de la saga Hole, El ratpenat, publicada i premiada ja fa uns anys (1997).
En aquesta novel·la Jo Nesbø ens presenta en detall a Harry Hole, un detectiu noruec, que és enviat a Sydney perquè col·labori amb les autoritats australianes a resoldre el crim d’una jove immigrant noruega que ha aparegut brutalment violada, assassinada i llençada al mar. Començarà la peripècia del nostre home descobrint una ciutat i els seus baixos fons i una terra on els aborígens malviuen poc integrats en la societat australiana.
Si fa poc us parlava de l’arribada de la primera novel·la de la saga Hole, El ratpenat, avui saludem al Nosaltres l’edició de la segona novel·la de la sèrie, Escarabats, publicada el 1998. Aviat podrem tenir la col·lecció completa de les aventures i desventures del detectiu Harry Hole!
En aquest cas, el nostre protagonista, després de resoldre el cas que l’havia portat a Sydney, és enviat a instàncies del Ministeri Noruec d’Afers Exteriors a Tailàndia, a Bangkok, per tal de resoldre el cas d’un ambaixador noruec que ha aparegut assassinat en un bordell.
Ja sabem que les trames de les novel·les de Nesbo no són simples. La veritat és que sovint són complicades i una mica rocambolesques i quan creus que ja estàs sobre el fil que et portarà al descobriment de la veritat, l’autor juga amb tu, canvia els components i et porta a canviar de sospitós. Així fins al final.
ESPECTRE, imatge d’un mort que apareix als ulls d’algú, fantasma, aparició.
Ja ens ha arribat l’última novel·la del Jo Nesbo i el seu detectiu Harry Hole!
Un Hole cada vegada més madur, amb més cicatrius al cos i a la cara, i amb el seu dit amb una pròtesi de titani. També amb més cicatrius a l’ànima. Torna de Hong Kong i arriba a Oslo per mirar de salvar a un jove Oleg -fill de la dona de qui s’havia enamorat, i que encara estima- que ja coneixem si hem llegit El ninot de neu.
A partir d’aquí ens esperen més de sis-centes pàgines on el món de la droga (en aquest cas, una de sintètica, el violí) a Noruega, i especialment a Oslo, adquireix un protagonisme important, amb tota la seva complexitat en la producció i distribució, i les morts que aquest tràfic provoca.
(…)
Ep! Que el Harry Hole no s’acaba aquí!! De fantasmes, a polis!
Amb aquesta novel·la, Jo Nesbo demostra per què s’ha situat en un dels llocs més importants de l’escena literària de la novel·la negra.
Ho domina tot: els tempos, la dosificació de què ha de saber el lector i què encara no, la creació de personatges de carn i ossos (sovint de sang i ossos), la sorpresa, el suspens, la descripció dels estats d’ànim i dels escenaris tant si són urbans com si pertanyen al inquietants boscos i muntanyes de Noruega. Fa que les seves “criatures” resultin creïbles submergides en peripècies objectivament increïbles…
Hi ha autors que des del començament fan que el lector sàpiga qui és el que ha comès el crim. Fins i tot és freqüent que també ho sàpiga l’investigador.
Aquesta no és en absolut la tècnica narrativa de Nesbo, que enganxa el lector que, conscient o no que estan jugant amb ell, no pot deixar de llegir per saber què trobarà en girar el full com si anés per uns carrers d’una ciutat desconeguda i a cada cantonada li pogués sortir alguna cosa inesperada.
I per acabar, si esteu assedegats de novel·la negra… la set!
Ja tenim la darrera entrega de la sèrie de novel·les protagonitzades per l’inspector Harry Hole. És la que en fa 11. I finalment ens hem posat al dia! Ha sortit en català al mateix temps que l’original noruec i que en altres llengües no tan minoritàries. Això parla de l’èxit creixent d’aquest personatge i, per tant, del seu pare literari: Jo Nesbo.
Si sou addictes de Hole/Nesbo us recomano l’entrada corresponent a la Viquipèdia i podreu comprovar si les heu llegides totes i per quin ordre van aparèixer en la llengua original començant per El ratpenat de 1997 (fa vint anys!).
I aquesta vegada de què va? El llibre es diu La set -set de beure no del nombre- i és set de beure sang. Va de vampirisme. Però no us enganyeu: res de vampirs ensucrats, enamorats i descolorits. A la pàgina 30 ja tenim una mossegada que, amb l’ajuda d’una dentadura postissa de ferro, dessagna la primera víctima.
Tota l’acció es desenvolupa a Oslo i voltants no gaire llunyans. Hi apareixen un munt de personatges: alguns vells coneguts i altres de nous, relacionats amb la policia i amb la psicologia. Harry Hole, feliçment aparellat i enamorat després del llibre Policia, havia deixat d’investigar per donar classes a l’escola de policia, però el convencen per incorporar-se a la investigació ja que tot fa pensar que l’assassí en sèrie és un vell adversari de Hole fugit de la presó i que no se sap per on para.
Així doncs, ja ho veieu!
Tant de bo que en Fassbender s’animi, perquè el seu Harry Hole té molt bona pinta, i hi ha molta teca!
Ja tenim la darrera entrega de la sèrie de novel·les protagonitzades per l’inspector Harry Hole. És la que en fa 11. I finalment ens hem posat al dia! Ha sortit en català al mateix temps que l’original noruec i que en altres llengües no tan minoritàries. Això parla de l’èxit creixent d’aquest personatge i, per tant, del seu pare literari: Jo Nesbo.
Si sou addictes de Hole/Nesbo us recomano l’entrada corresponent a la Viquipèdia i podreu comprovar si les heu llegides totes i per quin ordre van aparèixer en la llengua original començant per El ratpenat de 1997 (fa vint anys!).
I aquesta vegada de què va? El llibre es diu La set -set de beure no del nombre- i és set de beure sang. Va de vampirisme. Però no us enganyeu: res de vampirs ensucrats, enamorats i descolorits. A la pàgina 30 ja tenim una mossegada que, amb l’ajuda d’una dentadura postissa de ferro, dessagna la primera víctima.
Tota l’acció es desenvolupa a Oslo i voltants no gaire llunyans. Hi apareixen un munt de personatges: alguns vells coneguts i altres de nous, relacionats amb la policia i amb la psicologia. Harry Hole, feliçment aparellat i enamorat després del llibre Policia, havia deixat d’investigar per donar classes a l’escola de policia, però el convencen per incorporar-se a la investigació ja que tot fa pensar que l’assassí en sèrie és un vell adversari de Hole fugit de la presó i que no se sap per on para.
La trama, molt ben construïda, va encreuant actuacions i monòlegs de l’assassí amb la descripció de com treballen els investigadors, com interfereixen les filtracions, ben pagades, de policies corruptes a la premsa sensacionalista i com els interessos de la carrera política del Cap de la Policia d’Oslo intenten marcar el calendari i dosificar la informació.
La ubicació en els dies que vivim ve donada per la presència de cotxes elèctrics, el Tinder (l’aplicació geosocial de “trobades” que és profusament utilitzada per bons i dolents), o les impressores en 3D, que tenen un paper rellevant.
Les referències a la música i als grups musicals més diversos -coneguts a Noruega o internacionals- amb un ventall cronològic que va dels 60’s fins ara mateix, proporcionen una mena de banda sonora que contribueix a la impressió d’estar dins d’un thriller trepidant. Recordem que Nesbo és, a més, un gran coneixedor d’aquest món ja que n’és protagonista com a cantant i líder del grup de rock “Di Derre” (quatre àlbums!).
L’assassí que està terroritzant Oslo és un vampirista i el nucli de la novel·la gira entorn del vampirisme, una patologia que el món acadèmic es resisteix a acceptar i que un psicòleg que ajuda la policia en aquest cas defensa a contracorrent.
Costa entrar en detalls del llibre sense fer cap espòiler i no ho faré. Com de costum hi ha unes situacions poc versemblants que mentre llegim ens empassem àvidament com si ho fossin. I també, com de costum, petites insinuacions i detalls en porten a creure, erròniament, que endevinem com aniran els esdeveniments.
La capacitat de Nesbo per manipular el lector és magistral. Hi ha una molt considerable dosi de crims esgarrifosos, hi ha embolics de parelles i gelosies i hi ha emoció i suspens fins a la darrera pàgina -amb projecció a un altre llibre futur.
Els seguidors de Harry Hole/Jo Nesbo, que hores d’ara son moltíssims a tot el món, esteu d’enhorabona: aquest llibre us calmarà la set de sang i de lectura apassionant. I els que encara no s’hi hagin convertit vigileu que és addictiu: onze llibres, ja!
Amb aquesta novel·la, Jo Nesbo demostra per què s’ha situat en un dels llocs més importants de l’escena literària de la novel·la negra.
Ho domina tot: els tempos, la dosificació de què ha de saber el lector i què encara no, la creació de personatges de carn i ossos (sovint de sang i ossos), la sorpresa, el suspens, la descripció dels estats d’ànim i dels escenaris tant si són urbans com si pertanyen al inquietants boscos i muntanyes de Noruega. Fa que les seves “criatures” resultin creïbles submergides en peripècies objectivament increïbles…
Hi ha autors que des del començament fan que el lector sàpiga qui és el que ha comès el crim. Fins i tot és freqüent que també ho sàpiga l’investigador.
Aquesta no és en absolut la tècnica narrativa de Nesbo, que enganxa el lector que, conscient o no que estan jugant amb ell, no pot deixar de llegir per saber què trobarà en girar el full com si anés per uns carrers d’una ciutat desconeguda i a cada cantonada li pogués sortir alguna cosa inesperada.
Com que la contraportada del llibre ja dóna unes pistes començaré per reproduir-les i si hi ha algun espòiler, no serà per culpa meva!
La policia necessita urgentment en Harry Hole… Uns fets macabres terroritzen els habitants d’Oslo: alguns agents de policia que no han estat capaços de resoldre casos del passat apareixen brutalment assassinats en els escenaris dels crims originals. Els assassinats són d’una violència inhumana i els mitjans de comunicació reaccionen alarmats.
Aquesta vegada, però, en Harry no podrà ajudar ningú… Durant anys l’exinspector de la policia d’Oslo ha participat en gairebé totes les investigacions criminals que s’han dut a terme a la ciutat. La seva dedicació a la feina i les seves idees brillants han salvat moltes vides. Però ara que un perill terrible amenaça els seus antics col·legues i els seus éssers estimats, en Harry no està en condicions de protegir ningú. I encara menys a ell mateix…
Recordem que a l’entrega anterior de la sèrie, L’espectre, el llibre acabava amb una important desarticulació del món de la droga però pagant un preu altíssim en víctimes humanes.
Aquí un equip reduït de policies del que era l’entorn de Hole intenta trobar el fil que expliqui els terribles assassinats i que permeti arribar al que, els diaris anomenen “El Botxí”. Però resulta que és un assassí en sèrie que tria les seves víctimes entre els policies… i els components de l’equip són tots policies!
Pel damunt de l’equip hi ha polítics ambiciosos relacionats amb el món de la droga que compten amb l’ajuda de policies sense escrúpols i disposats a tot per tapar brutícies. També hi ha un entramat de relacions sexuals, amb escenes força tòrrides, que tan aviat faciliten com compliquen les actuacions.
No us diré què passa amb “El Botxí” però sí que us diré que no totes les incògnites quedaran desvelades i que, de segur, us tindran amb l’ai al cor fins a la darrera pàgina i, encara més, fins després de tancar el llibre.
Lligueu-vos els cinturons i disposeu-vos a fruir (i patir) llegint totes i cadascuna de les pàgines del llibre. I penseu que no el podreu deixar fins a acabar-lo!
ESPECTRE, imatge d’un mort que apareix als ulls d’algú, fantasma, aparició
Ja ens ha arribat l’última novel·la del Jo Nesbo i el seu detectiu Harry Hole!
Un Hole cada vegada més madur, amb més cicatrius al cos i a la cara, i amb el seu dit amb una pròtesi de titani. També amb més cicatrius a l’ànima. Torna de Hong Kong i arriba a Oslo per mirar de salvar a un jove Oleg -fill de la dona de qui s’havia enamorat, i que encara estima- que ja coneixem si hem llegit El ninot de neu.
A partir d’aquí ens esperen més de sis-centes pàgines on el món de la droga (en aquest cas, una de sintètica, el violí) a Noruega, i especialment a Oslo, adquireix un protagonisme important, amb tota la seva complexitat en la producció i distribució, i les morts que aquest tràfic provoca.
A L’espectre hi trobarem un nombre important de personatges: un pilot d’aviació que passa droga, sicaris, ionquis, policies corruptes i policies que no ho són, fabricants d’aquesta droga, el misteriós Dubai, que és el que controla el negoci, l’ambiciosa i voluptuosa secretaria de la Conselleria de Benestar Social, i aquell conjunt d’amics incondicionals d’en Harry que el curen, li donen noves pistes o li confirmen sospites: Martina, la cambrera; el de l’empresa de telecomunicacions; la que treballa a la policia científica; l’advocat de l’Oleg… Tots ells crearan, com és habitual en l’autor, una trama complexa on Harry Hole, anirà reconstruint els fets, descobrint noves proves, lligant caps i enfrontant-se a situacions arriscades i quasi inversemblants.
Aquesta novel·la però, té també un altre protagonista important: l’espectre. És el que amb veu pròpia –impresa en cursiva- ens narra la seva vida i el seu assassinat, ja des del primer capítol, apareixent i desapareixent de forma discontínua fins a tancar el llibre.
Aquesta doble veu narrativa col·labora encara més a completar la trama plena de situacions, giragonses i aquells canvis que acostuma a fer l’autor, tant pel que fa a les situacions trepidants com als sentiments, com pel què fa al desenllaç final, que no us desvelaré perquè és pecat fer-ho amb una novel·la negra i d’intriga com aquesta.
Les novel·les protagonitzades per Harry Hole semblen escrites per fer-ne una bona sèrie. Mentre no ens arriba, els fidels seguidors de Jo Nesbo i el seu detectiu ja tenim un bon entreteniment pels dies foscos i plujosos d’aquesta tardor.
Qui dius que és aquest Jo Nesbo de qui parla tothom? Es veu que és aquest escriptor de novel·la negra que des de fa temps té a tothom mirant cada deu minuts els prestatges de les llibreries per si ha tret alguna cosa nova, oi? I casi sempre són animals? Doncs ho haurem de provar…
El fet és que servidor no deixava de veure que aquí, al Nosaltres, no paraven de sortir ressenyes dels llibres de Jo Nesbo. I per aquestes casualitats de la vida em va caure a les mans el llibre Escarabats. Me’l van deixar. Però el vaig començar a llegir i… i no. No perquè no m’agradés, que m’estava capturant. Simplement vaig decidir que no podia començar una sèrie pel segon llibre. El personatge de Harry Hole es mereixia ser conegut des del començament. Des del seu inici. D’on venia Harry Hole? Qui era aquest detectiu una mica fosc, lúgubre, sagaç, borratxo, perillós i destruït pel món que em mostrava l’inici d’Escarabats?
La resposta estava en El ratpenat. Afortunadament, me’l van poder deixar. I me l’he ventilat sense voler!
El primer cas de Harry Hole s’inicia amb un assassinat a l’altra punta de món. El nostre detectiu protagonista és enviat a Austràlia des de Suècia a investigar una misteriosa, sagnant, violenta i tortuosa mort d’una presentadora de televisió. Allà va sobrevivint i descobrint un món completament diferent, primer acompanyat a base de sucs de pomelo i més tard d’un terrible Jim Beam, mentre investiga qui és aquest assassí en sèrie que es carrega dones rosses com si fos Bubbur, la terrible serp verinosa de les antigues llegendes dels aborígens.
Gràcies a Nesbo, no només seguim les investigacions de Harry Hole sinó que també descobrim una mica més aquesta Austràlia desconeguda, i sobretot, la cultura dels qui ja hi eren abans de que la colonització fes estralls en aquella terra.
Si fa poc us parlava de l’arribada de la primera novel·la de la saga Hole, El ratpenat, avui saludem al Nosaltres l’edició de la segona novel·la de la sèrie, Escarabats, publicada el 1998. Aviat podrem tenir la col·lecció completa de les aventures i desventures del detectiu Harry Hole!
En aquest cas, el nostre protagonista, després de resoldre el cas que l’havia portat a Sydney, és enviat a instàncies del Ministeri Noruec d’Afers Exteriors a Tailàndia, a Bangkok, per tal de resoldre el cas d’un ambaixador noruec que ha aparegut assassinat en un bordell.
Ja sabem que les trames de les novel·les de Nesbo no són simples. La veritat és que sovint són complicades i una mica rocambolesques i quan creus que ja estàs sobre el fil que et portarà al descobriment de la veritat, l’autor juga amb tu, canvia els components i et porta a canviar de sospitós. Així fins al final.
De l’assassinat primer començaran a sorgir circumstàncies que faran canviar la percepció inicial dels fets. Apareixeran personatges de comportaments ambigus, en diferents circumstàncies, moguts per interessos no se sap ben bé de quin tipus i que el nostre protagonista haurà d’anar coneixent i situant en un context d’una ciutat caòtica des del punt de vista del trànsit, sorollosa i bruta, de clima i ambient xafogós, amb prostitutes, pedòfils, fumadors d’opi… A tot això, sumeu-hi la sensació que a Oslo (el Ministeri d’Exteriors) i a Bangkok (la policia) no els interessa arribar al descobriment de la veritat i la reconstrucció precisa dels fets. El que volen és evitar els escàndols.
Hi ha molts escarabats en aquesta ciutat, com diu en un moment donat l’autor: els que es veuen al forat del lavabo però també els que estan omplint les canonades, amagant-se. No només hi ha assassins: hi ha gent que espia, pedòfils, assassins a sou, especuladors financers, contractistes d’obres que s’enriqueixen, empreses pantalla…
La trama es va fent complexa i el nombre d’assassinats va augmentant… i Nosaltres, no podem dir més per no rebentar el llibre! La novel·la està plena d’acció i l’entreteniment està assegurat fins al final.
Imprescindible pels amants i seguidors de Jo Nesbø i Harry Hole, i per a tot els que vulguin encetar l’estiu llegint una bona novel·la negra.
Quan ja havíem pogut llegir algunes novel·les de l’inspector Wallander, recordo que els editors van publicar, amb retard cronològic, una primera novel·la de la sèrie, on es feia la primera descripció d’un jove inspector Wallander. La història es repeteix.
Ara que molts hem llegit El ninot de neu i El lleopard i ja coneixem de sobres l’inspector Harry Hole, aquest Sant Jordi ens hem trobat amb la primera novel·la de la saga Hole, El ratpenat, publicada i premiada ja fa uns anys (1997).
En aquesta novel·la Jo Nesbø ens presenta en detall a Harry Hole, un detectiu noruec, que és enviat a Sydney perquè col·labori amb les autoritats australianes a resoldre el crim d’una jove immigrant noruega que ha aparegut brutalment violada, assassinada i llençada al mar. Començarà la peripècia del nostre home descobrint una ciutat i els seus baixos fons i una terra on els aborígens malviuen poc integrats en la societat australiana.
Ben aviat el crim es relacionarà amb assassinats anteriors d’altres joves rosses i caldrà aclarir si es tracta d’un assassí en sèrie que segueix un mateix patró -els assassins en sèrie i sense compassió són una constant en les obres de Jo Nesbø.
L’acció continuarà amb assassinats brutals que acabaran desestabilitzant el precari equilibri que el nostre protagonista ha aconseguit després d’un passat turmentat que ha viscut a Oslo, marcat a més per l’addicció a la beguda. Aquest passat que tortura al nostre detectiu farà que els lectors que ja han llegit les novel·les posteriors entenguin ara d’on ve i què va viure el nostre protagonista.
La novel·la està plena d’acció i no preciso més detalls per no fer “spoilers”. Només cal que mireu en una llibreria l’índex dels 23 capítols de la novel·la i ja veureu que l’entreteniment està assegurat.
En resum: si us agrada la novel·la negra, amb intriga, una mica brutal, com acostuma a ser la novel·la negra nòrdica i amb escenaris força particulars i situacions trepidants… El ratpenat n’és una bona mostra, i un llibre imprescindible pels amants i seguidors de Jo Nesbø.
No he vist el Barça! No he piulat amb les #NoiesTwitterBarça. No he anat al cine. No he pres un cafè a mitja tarda. No he fet res que no fos acabar-me d’engolir El lleopard!
De fet, us escric aquest comentari quan encara me n’estic llepant els bigotis.
Addictiu, trepidant, intel·ligent… tots aquests adjectius i molts més li escauen perquè, una vegada més, Jo Nesbø ens ha preparat un guia per entrar al forat de l’infern, en Harry Hole, amb qui no valen les mitges tintes. Ja he dit en més d’una ocasió que no sóc especialment fan de la novel·la negra, però he de reconèixer que amb aquest autor faig tantes excepcions com calgui.
Això sí, quan l’he acabat l’he estat remirant una estona i em queda un retret… un GRAN retret! Resulta que la novel·la es va acabar l’any 2009… és a dir, ens han tingut 5 anys, 5, esperant per llegir-la!!! Editors de Proa, per què hem merescut aquesta penitència? Per què? Tanmateix…
Títol: El lleopard
Autor: Jo Nesbø
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Traductor: Laia Font Mateu
Pàgines: 712
ISBN: 978-84-7588-424-0
Preu: 21,90€
Uso de cookies
Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies
Qui conegui el personatge sabrà que en Harry Hole és un antiheroi; un home de mitjana edat amb una vida interior complicada, amb problemes de sociabilització, i addiccions que li compliquen la feina i la vida familiar. Malgrat això, és un investigador brillant, de fet, el millor de la unitat d’homicidis de la ciutat d’Oslo.
