@Ed_Empuries @Grup62

Sóc molt fan d’aquest autor. Molt! Crec que pocs com ell a hores d’ara descriuen situacions límit amb aquesta asèpsia tan vertiginosa que genera un neguit terrible en el lector. És com quan veus en un National Geographic que les hienes estan menjant-se una cria de lleó i el fotògraf només fa fotos, sense prendre partit en la cruesa… doncs això mateix! I aquesta tercera persona distant i freda, a més, la fa passejar-se per uns paisatges que esdevenen protagonistes. Això sí, si a les altres dues novel·les anteriors hi feia un fred que pelava, a Terra hi fa una calor que esparvera! Califòrnia, la terra dels surfistes “bollicaos”, convertida en un escenari copartícep per a la decadència humana.

No us explicaré massa l’argument, perquè l’Albert ja va fer-ho en l’anterior comentari amb prudència, però també us dic que l’argument no em sembla el més important… Això no és una novel·la-riu sinó més aviat una novel·la bassa, on el que importa és deixar-se portar fins al fons i ofegar-te una mica amb els protagonistes.

Perquè compartim una mica del plaer de la lectura, us en cito un fragment que espero que us agradi.

Un mar de color marronós i ell hi estava submergit fins a les espatlles. Pesadament, es va endinsar més en el no-res, i tot ell es va sentir trist. Una tristor cansada, pesant. Tiges seques, gens de vent, el sol caient amb força, i la tristor penjada de cada costella. Allò no era meditació, només un pes. La seva família era un pes.

I, recordeu: si encara no heu llegit David Vann, feu-ho! Qualsevol de les seves novel·les val molt la pena.

Títol: Terra
Autor: David Vann
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-9787-824-1
Preu: 21,90€

@Ed_Empuries @Grup62

La història d’una família… si és que això que ens presenta l’autor en podem dir així. N’havia sentit a parlar, a casa, d’en David Vann, i per això quan vaig veure el darrer títol, Terra, vaig córrer a buscar-lo. I no em puc queixar del consell, la veritat. Ara, això sí, no ha estat una lectura plàcida. Us puc garantir que quan el tens a les mans la casa se t’omple de gent boja que surt del llibre i ve a neguitejar-te sense compassió.

El Galen és el protagonista. Viu amb la seva mare en una casa on van rebent visites de la tieta, una senyora que busca desesperadament els diners de l’àvia (una dona amb Alzheimer), i la cosina, que és una malalta sexual. Segons la mare, tot hauria de ser perfecte (te a mitja tarda, convencionalismes socials,…) però a l’hora de la veritat hi ha una mar de fons “made in Vann” terrible.

I per què Terra? Doncs perquè el noi vol convertir-se en terra, quan medita. Vol sortir del seu cos perquè ell està cridat a ser alguna cosa més important… I a fe de Déu que ho aconsegueix, això de fer una cosa sonada. Us haureu de llegir la novel·la per saber què és, perquè dir-vos-ho seria tan salvatge com aquest relat. Com aquesta novel·la d’un autor inquietant que ens angoixa en una Alaska freda i plujosa o en una Califòrnia on el sol crema fins i tot les ànimes. Com a l’infern…

Títol: Terra
Autor: David Vann
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-9787-824-1
Preu: 21,90€

Títol: Desolacions
Autor: David Vann
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 264
ISBN: 978-84-9787-735-0
Preu: 21,90€

Per una vegada trobo que el títol que han posat a la traducció catalana és molt millor que el que té l’original, Caribou Island, que suposo que es justifica per la intenció de l’autor o de l’editor de suggerir una seqüència de l’èxit anterior: Sukkwan Island.

La desolació absoluta plana per sobre de tots els personatges d’aquesta història i també de tot l’inhòspit escenari natural d’una Alaska gens idealitzada i lluny de les imatges de calendari turístic.

Una parella de professors ja jubilats i amb els fills fora de casa emprenen un projecte foll que podria ser la darrera oportunitat de donar algun sentit a la seva vida en comú. La resta de personatges viuen, malviuen o sobreviuen, segons els casos, perseguint amb poc èxit objectius mesquins i egoistes. Només la filla de la parella més protagonista té trets de personatge “positiu” tot i que les pistes que en deixa l’autor ens fan entreveure que li espera un futur gens esperançador.

Aquests homes i dones atrapats en unes biografies i un medi hostil m’han fet pensar, salvant totes les distàncies, en els protagonistes de dues obres mestres catalanes de fa cent anys: Els sots feréstecs de Raimon Casellas i Solitud de Victor Català.

I amb tot això ¿val la pena llegir aquest llibre? I tant! Està molt ben escrit, molt ben portada la trama, molt ben dibuixats els personatges. Tot encaixa, tot resulta versemblant, fins i tot els comportaments més difícils de justificar com ara entestar-se a construir una cabana en plena turbonada a 25 sota zero. O el final.

Assegureu-vos, però, de començar la lectura en un moment que les vostres reserves de joia de viure estiguin ben plenes. No és literatura d’evasió, més aviat és d’invasió.

Títol: Desolacions
Autor: David Vann
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 264
ISBN: 978-84-9787-735-0
Preu: 21,90€

Desolacions és la segona novel·la de David Vann. La primera va ser Sukkwan Island, també comentada al Nosaltresllegim.

Si de Sukkwan Island vaig dir “la considero un tros de novel·la on els lectors trobem comportaments humans de diferent naturalesa, reflexions, remordiments, actes irracionals, tragèdies, sentiments, inseguretats, records, amors, desamors, injustícies, incomprensions, etc.”, de Desolacions he de dir que totes aquestes sensacions les tindreu elevades al cub.

Desolacions és una novel·la més coral que l’anterior, protagonitzada per una família formada pel matrimoni, els dos fills i les seves parelles, i l’escenari torna a ser una petita illa del sud d’Alaska: Caribou Island. I aquí hi trobem un dels grans contrastos de la novel·la. Es fa difícil de creure que en un indret tan paradisíac pugui succeir tot el que succeirà especialment cap al final.

Desolació és una paraula que se’m queda curta per descriure el sediment que deixa al lector aquesta història. És dramàtica, violenta, explosiva, inhumana, i a mida que avança la lectura hi ha cabuda per quelcom pitjor a l’anterior. La tragèdia és com una bola de neu que es va fent més gran pàgina rere pàgina, i el lector pateix inevitablement en paral·lel als personatges.

De tots els personatges crec que s’ha de destacar el matrimoni format pel Gary i la Irene, i la seva filla Rhoda. A l’últim terç de la novel·la aquests tres personatges agafen una força tant aclaparadora que són d’aquells personatges difícils d’oblidar. Protagonitzen unes situacions de tanta violència, tant física com mental, que veus que estan abocats sí o sí a l’autodestrucció.

No voldria acabar el comentari sense fer cap referència a l’autor, el David Vann, que em sembla un novel·lista que domina i conjuga com pocs la creació d’atmosferes angoixants amb l’estructuració de l’argument i amb un ús exacte i oportú del vocabulari per a cada situació.

Nosaltres, aquesta novel·la no la podeu deixar de llegir, de veritat. És d’aquelles que porten el lector al límit, que l’emocionen, que el fan patir però que alhora el fan reflexionar sobre la condició humana, sobre el perquè actuem de la manera que actuem si això ens porta a viure una vida que no volem, que no volíem. De qui és la culpa? Nostra o de qui estimem o estimàvem?

Títol: Desolacions
Autor: David Vann
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 264
ISBN: 978-84-9787-735-0
Preu: 21,90€

Desolacions és la segona novel·la que em llegeixo d’en David Vann (vegeu Sukkwan Island…) i m’ha impressionat igual o més que l’anterior. Si en aquella eren un pare i un fill els protagonistes gairebé únics, aquí tenim una obra més coral. Tot i que els grans actors són un matrimoni madur -la Irene i en Gary-, hi trobem també la Rhoda -la filla- i en Jim -el promès, carregat de duros perquè és el dentista del poble- i en Mark i els seus amics marginals. Al seu voltant hi ha encara un petit grup de persones que tenen el seu interès, perquè serveixen per desencadenar inflexions en la trama -penso ara mateix en la Monique, una noieta que farà “obrir horitzons” a la vida d’en Jim, per exemple, però també hi ha un reputat metge de ciutat, els amics del Mark, la mare de la Irene…

La vida de les plantes era com la dels humans, plena de lluita i dominació, de pèrdua i de somnis que no es realitzaven mai o que ho feien molt breument. I allò era el pitjor, tenir una cosa i acte seguit no tenir-la, sens dubte allò era el pitjor de tot amb diferència.

David Vann és un artista en aquesta mena de retrats humans, plens de lluita, dominació, pèrdua, somnis que no es realitzen mai… i, en conseqüència, en tragèdies crues, sense melodrama, sense llagrimeta. Tomba per knock-out el lector gràcies a un directe enmig de l’estómac. Així. Pam! Ja està. En menys de tres-centes pàgines t’ha deixat sense defenses en un ring envoltat del fred i el gel d’Alaska.

Perquè si l’ús dels secundaris és mesurat, a gotetes, no passa el mateix amb Alaska, que és el gran torrent d’influència en la trama. El fred, la pluja, el vent, els boscos, els animals feréstecs, el color de la llum… tot es conjumina perquè els pobres humans només puguin anar cap a on van: la tempesta de desafecció.

Si ja vau llegir Sukkwan Island i us vau quedar amb ganes de més, estic convençuda que Desolacions us plaurà molt. Tanmateix, encara veig més clar el consell si no heu llegit mai aquest guanyador del Premi Llibreter: feu-ho ara. Us glaçarà l’ànima.

Títol: Sukkwan Island
Autor: David Vann
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 169
ISBN: 978-84-9787-674-2
Preu: 18 €

Sukkwan Island és la primera novel·la de l’escriptor d’Alaska David Vann. Ha estat molt ben rebuda tant als EEUU com a França i, sincerament, després d’haver-la llegit no m’estranya, ja que la considero un tros de novel·la on els lectors trobem comportaments humans de diferent naturalesa, reflexions, remordiments, actes irracionals, tragèdies, sentiments, inseguretats, records, amors, desamors, injustícies, incomprensions, etc. I tot això ens ho mostren només dos personatges, un pare i un fill, en Jim i en Roy. Fantàstica, de debò.

Jim, un home inestable emocionalment i que ha fracassat en dos matrimonis, decideix donar un gir dràstic a la seva vida i convenç el seu fill Roy, amb qui feia temps que no tenia una relació fluïda, per anar-se’n a viure durant un any a una illa llunyana de difícil accés on s’ha comprat una cabana de fusta. Les primeres setmanes les passen arreglant la cabana, caçant i construint un cau per guardar els aliments, però amb el pas del temps, la monotonia de l’aïllament i les inestabilitats emocionals d’en Jim comencen les divergències i discussions entre pare i fill, fins arribar a la mort d’en Roy. A partir d’aquest moment, tota la segona part de la novel·la adquireix un to dramàtic, malenconiós i angoixant per part d’en Jim on es reflecteix tot allò que he enumerant a les primeres línies i que es pot resumir com a sentit de culpabilitat.

Un migdia, anant en el metro cap a la feina, mentre llegia la novel·la i participava de tot el procés psicològic que pateix en Jim, vaig escoltar a dues senyores que conversaven i una li va dir a l’altra: “Algunas veces es peor el remedio que la enfermedad.” I vaig pensar que aquesta expressió era la moralitat exacta de Sukkwan Island. I es que en Jim entra dins d’una espiral de voler fugir cap endavant i d’irracionalitat que no el portarà a bon port.

Nosaltres us recomano de totes totes aquesta lectura, una petita novel·la quant a volum però molt gran en intensitat i qualitat.