Arxiu d'etiquetes: Carme Riera

Venjaré la teva mort, de Carme Riera

Deixa un comentari

Arriba al Nosaltresllegim el nou llibre de Carme Riera, Venjaré la teva mort, i ens el ressenya l’Imma Gómez Pallarès. Aquí teniu el seu escrit sobre el llibre. A veure què ens explica!

Segueixo Carme Riera des que va publicar Te deix, amor, la mar com a penyora, l’any 75. Encara era una nena de 13 anys, però em va captivar; vaig llegir i rellegir aquelles narracions poètiques descobrint tot un món nou…

Aquella primera edició tan estimada se l’havia de menjar la nostra gossa Cendra al cap de 20 anys en un atac de fam literària sobtat. El seu bon gust no va minvar el disgust que vaig tenir en aquell moment. Al cap d’uns anys vaig explicar l’anècdota a la Carme Riera i no havien passat ni tres dies que la Cendra va rebre per correu postal un altre exemplar dedicat del magnífic recull de narracions. La Cendra i jo sempre li estarem agraïdes.

Avui estem davant d’una obra del tot diferent. Han plogut, com a mínim, 27 obres literàries més des d’aquell 1975. Pel cap baix, n’he llegit 20. “Venjaré la teva mort” és la primera que llegeixo de les tres que ha escrit de novel·la negra. Ha estat una bona experiència que m’agradarà repetir.

És una novel·la àgil; molt ben documentada i travada en tots els detalls; i manté el suspens i la intriga fins l’últim moment malgrat que la narradora, la protagonista, l’Elena Martínez, ens confessa des del primer moment alguns aspectes rellevants de la trama.

Per primera vegada, la Carme Riera ha deixat la veu i l’escriptura en mans d’un personatge, de la protagonista. Ella se n’ha desdit i ha fet que l’Elena Martínez anés a fer uns cursos d’escriptura a l’Ateneu i escrigués què li va passar. Frases curtes, llenguatge “correcte”, però col·loquial… gairebé no sembla una obra de la Carme Riera, si no fos pel mestratge de la construcció general de l’obra.

Així, doncs, ens trobem amb una detectiu, una dona d’origen gallec, filla d’un guàrdia civil, que aprèn a escriure perquè té la “mala consciència” (sic) d’haver enviat a la presó dues persones per un crim que no van cometre. A partir d’aquesta declaració d’intencions que ens fa la narradora a la nota introductòria, comença a explicar-nos el cas que va investigar arran de la desaparició del Sr. Solivellas, un home de negocis, pare de família d’una colla ben “peculiar”.
No us puc explicar gaire cosa més perquè en una novel·la negra cada detall és important descobrir-lo quan toca i no seré jo qui us aixafi la guitarra.

En aquesta última obra de la Carme Riera hi trobareu intriga, evidentment, però també una bona dosi de crítica social, de suport als més febles (nens i animals), de denúncia de la violència de gènere i de la pedofília, entre molts altres subtemes, tots amanits amb una bona cullerada d’ironia i de sarcasme. Quan trobeu la “Colla dels defensors dels caganers” o el partit polític “Catalans de Soca-rel” ja m’ho direu.

Final inesperat? Obert? …? Llegiu-la, no voldreu que us ho digui jo!

Aquí teniu els primers capítols de Venjaré la teva mort de Carme Riera en pdf.

Gràcies pel teu escrit, Imma! Aviat t’haurem de donar firma, a aquest ritme de lectura!

Títol: Venjaré la teva mort
Autor: Carme Riera
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-297-7665-2
PVP: 18,90€

Share

Les darreres paraules, de Carme Riera

Deixa un comentari

lesdarreresparaules-carmerieraA aquestes alçades, probablement, queden poques coses a dir sobre la literatura de Carme Riera. I és que és difícil no elogiar la trajectòria professional d’aquesta mallorquina que s’ha fet un lloc ben destacat en el panorama literari català i castellà.

I és que Carme Riera pot presumir d’haver guanyat bona part dels premis més reconeguts en llengua catalana: el Prudenci Bertrana (Una primavera per a Domenico Guarini, 1980), el Ramon Llull (Joc de miralls, 1989), el Josep Pla (Dins el darrer blau, 1995) o el Sant Jordi de novel·la (La meitat de l’ànima, 2003). I, si faltava algun reconeixement, el juny passat va ser guardonada amb el premi Sant Joan de literatura, per la seva novel·la Les darreres paraules, de la qual avui en parlem al Nosaltres.

Tots nosaltres coneixem mínimament la història d’una de les famílies regnants més transcendentals de la història europea: els Habsburg. La majoria pels llibres d’història, però sobretot per dos dels seus membres més reconeguts: els emperadors Francesc Josep i Elisabeth d’Àustria -la famosíssima Sisí-.

A Mallorca però, aquesta família és coneguda i gairebé mitificada gràcies a un dels seus cosins, l’arxiduc Lluís Salvador d’Habsburg Lorena, que es va convertir en un habitual de l’illa fins al punt de posseir terres i construir casalots on hi passava bona part del temps que les seves obligacions familiars i polítiques li permetien.

I és aquest el personatge principal de Les darreres paraules. Una novel·la que Carme Riera converteix en una barreja entre novel·la històrica i autobiografia, fent servir com a recurs narratiu la troballa fictícia d’un manuscrit redactat per l’arxiduc a les darreries de la seva vida, davant la urgència de posar en ordre els seus pensaments però sobretot, fer justícia amb cadascun dels personatges que han format part de la seva vida i que, per motius familiars i d’aparença política, no han estat mai reconeguts.

Així, Lluís Salvador d’Habsburg, repassarà fets transcendentals per la història europea, com els fets ocorreguts els anys anteriors a l’assassinat de l’hereu de la corona, l’arxiduc Francesc Ferran que havia estat elevat al lloc d’hereu després del suïcidi del seu cosí i fill legítim de l’emperador, Rodolf. Fets que van portar Europa a un dels episodis més tristos de la seva història, la Primera Guerra Mundial. Però les memòries de Lluís Salvador es detindran sobretot en la seva vinculació amb Mallorca, des d’on viurà els episodis més feliços de la seva vida, però també els més tristos, obligat per les convencions socials i familiars.

Com a curiositat, Carme Riera es converteix a sí mateixa en la primera part de l’obra en un personatge que ens explica la història del manuscrit i com hi arriba. I és que l’any passat es va fer a Mallorca una exposició sobre l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria en la qual Riera hi va participar.

Si sou una mica del saber què es manegava entre els Habsburg, per allò de saber què feien, com vivien i què els passava pel cap i no us heu cregut mai la versió “oficial” del suïcidi dels amants a Mayerling, la lectura d’aquestes darreres paraules és la vostra oportunitat per posar-hi una mica més de llum sobre el tema.

Això sí: recordeu que és ficció!

Aquí teniu els primers capítols en pdf per començar a llegir el Premi Sant Joan de la Carme Riera.

Títol: Les darreres paraules
Autor: Carme Riera
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Premi BBVA Sant Joan 2016 de literatura catalana
Pàgines: 176
ISBN: 978-84-297-7458-0
Preu: 19,50€

Share

La veu de la sirena, de Carme Riera

Deixa un comentari

laveudelasirenaLlegir la Carme Riera és sempre una bona notícia, no trobeu? La seva prosa és una garantia, independentment de quin sigui el tema.

En aquesta ocasió, ja us ho avanço, és el de l’amor impossible, encarnat en la passió de La Sirena que queda prendada d’un príncep humà. Ja ho veieu, doncs: un compte que ja ens havien explicat Andersen i Walt Disney, com anuncia la protagonista en les primeres pàgines d’aquest llibre.

De fet, La donzella del mar, de Hans Christian Andersen, hi està inclòs com un opuscle, en aquesta edició, il·lustrada amb cura per Helena Pérez García.

Així doncs, l’argument no és res de nou, però la manera com s’aborda sí. Aquí la sirena és una persona més moderna, amb determinació i una bona dosi de tossuderia… De tota manera, més enllà d’aquests girs més moderns que valen la pena -versionar els clàssics sempre m’ha semblat un gran exercici pensat per al plaer dels lectors-, si us recomano que us llegiu La veu de la sirena és perquè és bonic, bonic, bonic, com una perla a punt per ser descoberta, per a joves i no tan joves. I perquè vegeu que no us enganyo, us en deixo un fragment:

Haig d’assenyalar que jo no vaig buscar un home per tenir una ànima immortal, però quan vaig enamorar-me fins a la més íntima i minúscula de les escates de la meva cua de peix i dels molls dels meus ossos de dona va néixer dins meu la necessitat absoluta de fusionar-me i confondre’m amb ell per sempre. En tenia ben bé prou amb aquest regal d’immortalitat si ell em corresponia.

Ho veieu?

Títol: La veu de la sirena
Autor: Carme Riera
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 128
ISBN: 978-84-297-7402-3
PVP: 20,90€

Share

El Sant Jordi de la Pilar Beltran és La veu de la sirena, de Carme Riera

Deixa un comentari

laveudelasirenaAvui, el nostre ‘Editor’s Choice’ de cara a Sant Jordi és el de la Pilar Beltran, editora d’Edicions 62, que ens recomana una petita joia que ens arriba de la mà de la fabulosa Carme Riera i els dibuixos de la no menys fantàstica Helena Pérez García.

A veure si la Pilar us convenç… Us ho confessem: a Nosaltres ens ha convençut!

Em proposen que us recomani un títol per Sant Jordi i se’m fa difícil, ben difícil, triar-ne només un. Però així és la vida, oi? Finalment m’he decidit per La veu de la sirena, de Carme Riera, un llibre ben original i diferent –de fet, són dos llibres en un-, del qual estem molt satisfets per molts motius.

En primer lloc, perquè Carme Riera, dona de reptes, ha acceptat escriure un relat per a adults que li restitueix la veu a la sirena del conte clàssic de Hans Christian Andersen. Potser a alguns de vosaltres us sorprendrà saber-ho, però en la versió original del conte clàssic del danès, la bruixa, a canvi de transformar la cua de la sirena en unes bones cames, li talla la llengua i, per tant, la sirena es queda muda, perd la veu –el do sirènic més preuat-, la capacitat de parlar i cantar…

Prenent com a punt de partida aquest motiu, dins la línia de les recreacions actuals de mites, figures o històries clàssiques (un bon exemple, El testament de Maria, de Colm Tóibím), Carme Riera reescriu en clau adulta, actualitzant-lo, el relat original, li restitueix la veu a la sirena, i el converteix en un conte ben actual, irònic i reivindicatiu. No us trobareu a cap princesa Disney, sinó  una sirena culta i educada, una gimnasta força cansada d’entrenar i competir en els salts acrobàtics. Una sirena inquieta, curiosa i rebel, que vol conèixer altres mons, sent desig i troba més atractius els homes que els tritons.

I per als qui voleu saber què deia el conte original, el llibre també reprodueix la versió original del conte –per això us deia abans que eren dos llibres en un-, que en la traducció de Josep Carner duu el títol de La donzelleta del mar, tan noucentista. Tot plegat acompanyat d’unes magnífiques il·lustracions d’Helena Pérez García

Enguany fa quaranta anys que Carme Riera va publicar el seu primer llibre, Te deix, amor, la mar com a penyora, un recull de disset contes que amb el temps s’han convertit en un títol mític i de referència obligada de la literatura catalana contemporània. Que ara, quaranta anys després, Carme Riera torni al relat, al relat per adults, tan sols és una oportuna casualitat que ens fa feliços.

És molt i molt complicat no rendir-se davant d’un llibre de la Carme Riera… però si a sobre te l’expliquen així! És impossible resistir-s’hi!

Títol: La veu de la sirena
Autor: Carme Riera
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 128
ISBN: 978-84-297-7402-3
PVP: 20,90€

Share

Temps d’innocència, de Carme Riera

1 resposta

@Ed_62 @Grup62

Un exercici de descabdellar records de la troca de la memòria

Temps d’innocència és un conjunt de 69 “estampes” breus, de 3 a 5 pàgines cadascuna, on la Carme Riera recull records i vivències del temps de la seva innocència, de la nina que era quan tenia entre 3 i 10 anys a la Mallorca de fa mig segle. Una Mallorca encara no transformada per l’arribada massiva de turistes, que feia una olor i tenia uns sons determinats, tant a la ciutat, com a fora vila, molt diferents dels d’ara. El seu paradís com titula la primera estampa: Sons i olors del paradís.

A través d’aquestes estampes encadenades l’autora ens va parlant de la seva família, el pare, la senyora-àvia, sa tia Celestina, els avantpassats…; altres adults que freqüentaven casa seva, com amics, visites, cosidores o d’altres oficis. Riera ens parla de les cases, dels jardins i les oliveres, de les esglésies i les campanes, del descobriment de la lectura, dels costums, oficis, festes i tradicions mirant d’explicar-los des d’un punt de vista de la nina tímida, sensible, curiosa, una mica espantadissa i amb una rica vida interior que observa els adults i el món que l’envolta, i que viu amb por i neguit la idea de pecats i culpes amb l’amenaça de l’infern.

Sovint l’autora lliga aquests records d’infantesa amb el que seran personatges, situacions o elements que després ha desenvolupat en algunes de les seves obres literàries posteriors.

Sembla que els nostres escriptors que es troben entre els 60 i 70 anys s’han decidit a deixar constància dels seus móns infantils, avui quasi desapareguts. Em vénen a la memòria llibres com el del Rafel Nadal o el de Lluís Foix. Carme Riera ha volgut recordar -“passar pel cor”- imatges i vivències de la seva infantesa aconseguint mantenir la visió infantil, subjectiva, no l’adulta, encara que aquella no acabi de ser prou precisa o objectiva del tot.

El tema no només m’ha agradat (per edat jo també participo d’algunes característiques de l’ambient descrit) sinó que el que més m’ha entusiasmat és que Carme Riera ha escrit el llibre amb “sa llengo”, recollint paraules i verbs que eren (i no sé si ara encara són) ben vius. Veure escrites amb naturalitat: trempó, mossons, justipiris, xalesta, escaïnar, boixar… m’ha fet xalar!

És una lectura molt adequada per quan ens visita la malenconia un cop acabat l’estiu!

Títol: Temps d’innocència
Autor: Carme Riera
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-2977-053-7
Preu: 20€

Share

Temps d’innocència, primeres lectures i concursos del Nosaltres!

17 respostes

@Ed_62 @Grup62 #Concurs

Hola a tots Nosaltres!

Hem decidit posar en marxa un concurs amb els amics d’Edicions 62 per celebrar la publicació de Temps d’innocència de la Carme Riera.

Com bé sabeu, si heu llegit el llibre o la ressenya que en va fer l’Eli fa un parell de mesos, aquest Temps d’innocència és un recorregut pel temps, aquell primer temps de la nostra vida. En el cas de la Carme Riera, un viatge a Mallorca i a unes inquietuds d’infantesa que només l’autora sap relatar.

Però el concurs no va de viatges a Mallorca! El que volem, nosaltres, és que ens respongueu una pregunta molt i molt senzilla i que pot portar a uns resultats que poden arribar a ser molt i molt tendres. Heus aquí la pregunta:


Quin és el primer llibre que recordeu haver llegit?


Fàcil, oi?

El premi, dos lots de les tres últimes obres de la Carme Riera que ha publicat Edicions 62:
Cançons de bressol, Natura quasi morta i aquest Temps d’innocència que celebrem amb un concurs.

Les dues lectures més curioses s’emportaran els lots! Què? Compartiu amb Nosaltres la primera lectura que recordeu?

Les respostes, als comentaris! Som-hi!

Share

Temps d’innocència, de Carme Riera

2 respostes

@Ed_62 @Grup62

Quan mirem enrere i pensem en la nostra infantesa, de ben segur que la trobem molt diferent a la que avui en dia tenen els nens d’ara. És precisament això el que li passa a una Carme Riera que ens porta cap a un Temps d’innocència: un recorregut pel temps que s’atura en aquella Mallorca que la va veure créixer i que ara ens acosta en forma de llibre.

Entre les seves pàgines trobem els personatges de l’època, aquells que formaven part de la família i aquells altres que hi participaven i que segur que seran familiars pel lector. La Carme Riera de cinc, set o nou anys tenia les inquietuds típiques de la seva edat i la por encomanada per l’Església i l’educació de l’època, amb aquell esperit de voler traspassar la línia d’allò que és prohibit i que sovint caracteritza els nens.

A través del recorregut que fa l’autora, no només ens introduïm a casa seva, sinó que caminem pels carrers de la ciutat, ens impregnem de les olors i els sons característics dels establiments i els oficis que avui, malauradament, ja no existeixen i, en definitiva, podem pertànyer a un moment que, si no fos per aquest llibre, no haguéssim pogut descobrir mai.

La lectura de Temps d’innocència , amb els sons de l’illa i aquest llenguatge tan característic, regala al lector un viatge que difícilment podrà rebutjar.

Títol: Temps d’innocència
Autor: Carme Riera
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-2977-053-7
Preu: 20€

Share

Te deix, amor, la mar com a penyora

1 resposta

Títol: Te deix, amor, la mar com a penyora
Autor: Carme Riera
Editorial: labutxaca
Pàgines: 112
ISBN: 978-84-9930-273-7
Preu: 8,50€

Te deix, amor, el mar com a penyora de Carme Riera és un recull de contes i històries d’amor; alguns de molt curts, com ara d’una pàgina, i d’altres que arriben a la quinzena.

Hi ha escrits de tot tipus, tocant diversos pals i gèneres (el primer amor, el lesbianisme, etc.), i fins i tot n’hi ha hagut un que m’ha recordat lleugerament Edgar Allan Poe!

Aquesta reedició -és un llibre dels setanta- el que sí que demostra és que aquest recull d’històries ha envellit bé, segurament perquè moltes d’elles tenen un aire bastant atemporal, i perquè justament aquests setanta no són els protagonistes d’aquestes històries; com a màxim, són el rerefons d’algun d’aquests relats.

No és un tipus de llibre que agafi habitualment, perquè no sóc gaire donat al gènere romàntic, però és un títol perfecte per a aquells a qui els agradi aquesta temàtica. A més, el fet de que hagi sortit en edició de butxaca és ideal per els qui no es vulguin gastar gaire diners.

Share

Natura quasi morta

1 resposta

Títol: Natura quasi morta
Autora: Carme Riera
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-2976-750-6
Preu: 21,00 €

Vaig començar la novel·la Natura quasi morta de Carme Riera amb moltes ganes, ja que feia temps que no llegia res de l’autora, i val a dir que l’he devorat amb ànsia per arribar al desenllaç i així poder conèixer la identitat de l’assassí.

He de confessar que no esperava una lectura tan àgil i una proposta tan interessant. La història manté el ritme en tot moment, i la definició dels personatges, part essencial d’una novel·la, és nítida i directa. Carme Riera aconsegueix que el lector vulgui conèixer detalls de la vida dels personatges i que, al cap i a la fi, l’atrapin i facin que no pugui deixar de llegir. En aquesta novel·la els personatges femenins guanyen per golejada, i són complexos, grisos en algun cas, però en cap cas ens deceben.

Ha estat una bona ocasió, en definitiva, de tornar a visitar l’univers literari de Carme Riera. Malgrat que ella mateixa hagi declarat que no tornarà a cultivar el gènere, m’ha entusiasmat haver-lo llegit, i ja espero el següent, sigui del gènere que sigui!!

Share

Nosaltresllegim_la_Carme_Riera_sempre_que_podem.cat

1 resposta

Títol: Natura quasi morta
Autor: Carme Riera
Editorial: Edicions 62
Col·lecció:  El Balancí [Nro 650 ]
Pàgines: 256
EAN: 9788429767506
PVP: 21,00€

Oi que seria un bon domini per tenir? Segur que molts de nosaltres hi esteu d’acord! I crec que des del del comentari del llibre Nanas (vegeu El pequeño…) molts ja no us extranyaríeu si, efectivament, el domini acabés comprat!! Per aquesta raó, de fet, una de nosaltres m’ha fet saber que a final de febrer – el 24 concretament – es publica Natura quasi morta, una novel·la nova, novíssima de la Carme Riera!! La mateixa font afirma que

És una història d’intriga i misteri ambientada a la Universitat Autònoma de Barcelona. Està molt i molt bé! Enganxa moltíssim i s’ambienta a espais molt quotidians i pròxims!

Us confesso que aquesta font no és la “comunicadora”, però també mereix la meva confiança (en general, quan es mulla és perquè el llibre s’ho val!). Així doncs, ja he dit a la feina que el 24 del mes vinent estaré malalta segur i -segons com – el 25 també! Amb els bons llibres no hi ha espera, oi?

En fi, mentre no arriba el moment, ens haurem de conformar amb el vídeo i els dos primers capítols.

Share