Aquest llibre destaca, en primer lloc, per una presentació molt cuidada. El volum entra pels ulls amb unes il·lustracions superbes. Pel que fa al text, es tracta d’una reelaboració o, més ben dit, d’una subversió del conte de La Bella Dorment.
Tot hi és capgirat: la narració comença més aviat cap al final de la història. No hi ha un príncep sinó una reina que també té un passat dormilega i la bruixa no se sap ben bé qui és, si la que dorm o la que la vetlla.
La voluntat de transgressió és evident perquè el petó suposadament salvador serà entre dues dones i la dolenta no és altra que la Bella Dorment que aspira a convertir-se en una dominadora del món.
L’estructura de la narració també es poc convencional. No és lineal sinó que, sobretot al principi, canvia de personatges i escenaris ràpidament, fins a esdevenir una mica desconcertant. Els orígens de la història els anirem descobrint de manera confusa al llarg del relat i no en traurem l’entrellat de què va passar fins al final.
A vegades se m’ha fet una mica difícil de seguir, i a més… cap dels personatges té nom! Suposo que és perquè aquest llibre no està destinat a lectors com jo sinó a un públic lector una mica més jove que jo… És ben bé que aquest llibre era per l’F.X!
L’Albert Sánchez s’ha llegit La Bíblia de tots, il·lustrada per la Pilarín Bayés, i ens la ressenya per a tots Nosaltres:
Parlar de Pilarín Bayes és parlar d’una institució a casa nostra. Amb més de 50 anys de professió, ha il·lustrat bona part dels llibres infantils de la nostra vida. En aquesta ocasió, el repte que ha entomat és il·lustrar ni més ni menys que la Bíblia. Com ella mateixa ha dit, “Els millors artistes han volgut aquest repte”.
La Bíblia és un llibre absolutament necessari per entendre la nostra cultura, art, festes, calendari, i com a tal el llançament d’una proposta com aquesta que pugui seduir a grans i petits és una bona notícia. La transmissió de la fe i/o cultura religiosa fa un parell de generacions estava garantida tot i que la família no fos de missa o es declarés no creient. Diguem-ne que estàvem envoltats de forma natural per aquesta com a part nuclear de la nostra cultura. Amb el pas del temps i per diferents raons, aquesta transmissió ha quedat tallada i ens podem estar trobant amb generacions que, per defugir de certs aspectes de la religió, comencen a ser analfabets dels molts aspectes que en la nostra cultura provenen de la religió cristiana i, en concret, del seu llibre sagrat. En aquest mateix sentit he pogut veure declaracions de la consellera Irene Rigau o de Màrius Serra sobre aquest llibre i la seva importància.
L’estructura d’aquesta Bíblia està feta a partir de la selecció de textos que sintetitzen els moments claus, “una atomització d’una suma de relats”, en paraules de Màrius Serra. Conté més de 230 pàgines a tot color amb il·lustracions entre dos fulls amb text i un dibuix de dues pàgines fet per la Pilarín enmig de cada història. Ben cuidada, l’elaboració dels textos ha volgut donar-li una orientació teoleògica molt determinada seleccionant, per exemple, que l’Antic Testament no comenci per la història de la Creació sinó per l’establiment de l’Aliança entre Déu i els homes.
Feia temps que m’havien anunciat que s’estava fent aquesta obra i la veritat és que em moria de ganes de tenir-la. En el meu cas particular (ja ho sabeu per altres comentaris), sóc creient practicant -no concebo ser creient sense practicar, si crec que Déu és amor- i aquest llibre correrà per casa entre les meves filles i ens donarà, a la meva dona i a mi, l’oportunitat de poder explicar i transmetre la nostra fe a les notres filles i sens dubte la cultura religiosa (que ja no depèn de les conviccions).
I quan siguin grans ja decidiran o optaran pel que creguin. Si la religió es tracta de tenir una fe veritable cal que lligui conviccions, cor i cap a proporcions més o menys iguals.
Sens dubte, és un llibre que cal conèixer independentment de la fe! I la Pilarín ens ho posa molt fàcil!
Títol: La Bíblia de tots
Autor: Pilarín Bayés
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: FORA DE COL.LECCIÓ-EP
Pàgines: 238
ISBN: 978-84-9057-336-5
Preu: 24,95€
És una obra fantàstica de BD (Bande Dessinée, el còmic franco-belga) que us encantarà, tant si ja heu llegit les novel·les de Stieg Larsson, o les adaptacions al cinema, com si és el vostre primer contacte amb la història. En aquest cas, com m’ha passat a mi, més que un contacte ha estat un impacte sec, dur i contundent, directe al plexe solar, dels que et deixen panteixant una bona estona, taquicàrdic perdut.
Sí, és així de bo.
Durant 124 pàgines (2 àlbums francesos) coneixem els personatges de la família Vanger, el Mikael Blomqvist i, sobretot, qui pren (amb ungles i dents) el centre d’atenció de cada escena en què apareix: la Lisbeth Salander, la reina punk de la funció. La seva personalitat és magnètica, extrema, agressiva, perillosa… una femme fatale en cuir i tatuatges i, a la vegada, molt més profunda.
L’adaptació de la història feta per Sylvain Runberg està molt ben aconseguida. S’entén tot el qué passa i t’atrapa de principi a final, i té el punt just de diàleg perquè la trama avanci i coneguis els personatges i les seves motivacions i actituds. Sense haver llegit el llibre he entès tot el que hi passava, encara que he hagut de mirar enrera alguna vegada per revisar detalls que m’havien passat per alt.
Però on realment el còmic és excels, xiripitiflàutic, kamehàmic… és en el dibuix del català Josep Homs. El seu estil personal i únic destil·la qualitat per tots els costats: des de les expressions facials dels seus personatges, el seu llenguatge corporal, únic per cadascun d’ells, els seus escenaris realistes i espectaculars, i el domini del color, digital però amb una sensibilitat pictòrica i narrativa fora de tota mida. I no només ho dic jo!
Ahir (10 d’octubre) vaig anar a la presentació del còmic organitzada pels editors Fanbooks (català) i PlanetadeAgostini Cómics a l’Institut Français de Barcelona, on Toni Guiral va fer una fantàstica ponència sobre la BD franco-belga, i (tot i no ser-hi en persona) vam sentir per telèfon el mateix Josep Homs, que ens va explicar detalls de la producció del còmic.
En Josep Homs va explicar-nos que va fer un viatge a Estocolm on va conèixer el guionista, que viu allà, i van fer una ruta per tota la ciutat, recorrent les localitzacions que sortirien posteriorment al còmic. També va explicar-nos que, degut a l’alt ritme de treball que va haver de fer, el segon llibre l’està adaptant el també gran dibuixant Man, adaptant-se al seu estil, mentre ell ja està treballant en l’adaptació del tercer llibre.
Vaig prendre notes del què va dir en Toni Guiral del treball d’Homs, i aquí us ho resumeixo:
Sap dibuixar de tot, ja que té una base de dibuix al natural.
Les seves expressions facials transpiren veritat, siguin exagerades o subtils.
El llenguatge corporal dels seus personatges és molt ric, sempre estan fent alguna cosa.
Els seus escenaris, ja siguin exteriors com interiors estan molt treballats, amb la referència de la realitat com a base.
La seva composició de vinyeta és molt bona, buscant la millor manera de narrar.
La diagramació de la pàgina és la clàssica de la BD francesa (de 6 a 12 vinyetes) cosa que li permet explicar més.
El color l’aplica entonant sempre, agafant un color de base per cada escena i entenent que la llum és diferent depenent de si és artificial o natural. També és un color narratiu, que potencia (ja sigui subtilment o de manera evident) el to de la vinyeta i la pàgina.
Un dels assistents al acte era Pere Olivé, que va treballar amb Guiral a Planeta i també coneix Homs i el seu treball, i va fer una altra aportació respecte la manera de treballar el color. Va dir que Homs parteix de la física per fer el color, basant-se en la descomposició de la llum, i aconsegueix uns colors vius i nítids, al contrari que molts altres dibuixants, que parteixen de la química (suma de pigments sobre la superfície del paper), cosa que fa que els colors se’ls opaquin i embrutin.
Bé, aquí s’acaba la crònica de l’acte de l’altre dia i també la ressenya del còmic que ens ocupa, que espero que us enganxi amb la seva brutalitat i bellesa.
Paraula de Nosaltres!
Aquí teniu el booktràiler del còmic!
Títol: Millenium 1. Els homes que no estimaven les dones
Autor: Josep Homs, Sylvain Runberg i Stieg Larsson
Editorial: Fanbooks
Col·lecció: Comic Books
Pàgines: 128
ISBN: 978-84-15745-27-3
Preu: 18,95€
‘L’hivern s’acosta’, començava la ressenya del primer volum de Joc de trons que vaig fer ja fa temps. Doncs bé, en temps real ha passat més d’un any, amb el seu hivern (que ha tingut dies de tot) i tornem a ser a l’estiu (amb la calor a tot drap), per tornar-vos a parlar de Joc de trons 2, l’adaptació en còmic dels llibres de George R.R. Martin, pel guionista Daniel Abraham, el dibuixant Tommy Patterson, amb colors d’Ivan Nunes.
Les trames avancen i ens presenten nous personatges i situacions. Mentre veiem què els passa als personatges ja coneguts, anem coneixent nous regnes i aspectes d’aquest món medieval-fantàstic. Els personatges augmenten de protagonisme i carisma gràcies a diàlegs àgils i accions que els doten de profunditat i personalitat. Haig de reconèixer que, al fer més d’un any que vaig llegir el primer volum, m’he perdut una mica per la densitat de les trames i la profusió de personatges. L’hauré de repassar!
Del dibuix de Tommy Patterson i el color d’Ivan Nunes, res més a dir que no digués en la primera ressenya. Continuen en la mateixa línia, amb dibuixos clars realitzats a llapis i virats a negre, com a tinta digital, i el color ajuda a realçar i diferenciar els personatges entre ells, amb una gran varietat de colors i textures, aprofitant tota la potència del colorejat per ordinador.
En definitiva, Nosaltres: continua acostant-se l’hivern, i tot sembla més gris i embolicat que al final del primer volum! I tot just hem arribat a l’equador de l’adaptació del primer llibre (de 7) de tota la saga!
I segons em diu gent que ha llegit els llibres, encara no he vist res! A mida que vagin sortint volums i avanci la trama us ho aniré explicant!
Títol: Joc de trons (2)
Autor: George R.R. Martin
Adaptació: Daniel Abraham
Il·lustracions: Tommy Patterson
Editorial: Fanbooks
Col·lecció: Comic Books
Pàgines: 176
ISBN: 978-84-15745-04-4
Preu: 14’96€
Set antics regnes governats pel rei Robert Baratheon en un delicat joc de poders on tot s’hi val: assassinats, casaments concertats, sexe, suborns i un llarg etcètera que faria les delícies de Maquiavel.
Mentrestant, al nord llunyà, un mur i la guàrdia de la nit protegeixen el regne dels salvatges i de coses encara pitjors. Es tracta d’una història coral plena de personatges inoblidables com el nan Tyrion (que molts asseguren que és el preferit de George R.R. Martin), la seva germana, la reina Cersei, o el senyor del nord Ed Stark.
La principal virtut d’aquest còmic de Joc de trons és alhora el seu principal defecte: la fidelitat a l’obra original. És a dir, si us va agradar el llibre o la sèrie, el còmic també us agradarà, i si no us van fer el pes aleshores no cal que hi feu esment. Com que és més que probable que hàgiu caigut en l’encant d’aquest modern, polític i picant Senyor dels Anells… ja ho sabeu!
Les situacions, els personatges i les històries us enganxaran si no ho han fet ja el llibre o la sèrie de televisió. El relat és una història fantàstico-medieval on, a diferència de moltes altres històries fantàstiques on els bàndols del bé i el mal estan clarament delimitats, aquí tothom o gairebé tothom es mou en diferents games del gris.
És aquest gris el que no us permetrà abandonar el còmic. Però no patiu: la segona part arriba aviat. Com l’hivern, que s’acosta…
Títol: Joc de trons (1)
Autor: George R.R. Martin
Adaptació: Daniel Abraham
Il·lustracions: Tommy Patterson
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: Comic Books
Pàgines: 176
ISBN: 978-84-9932-804-1
Preu: 14’96€
La vida d’una persona no és una història en sí, tot i tenir un inici (el naixement) i un final (la mort) molt marcats, segurs i inevitables. Tot el que passa entre un i l’altre no té estructura d’història, sinó que és un seguit de dies, cadascun amb el seu inici i el seu final, i amb multitud d’esdeveniments de diversa llargada, també cadascun amb el seu inici i el seu final.
Per això, quan accedim a una biografia, el que ens trobem és un relat, o una conjunció de relats, que el narrador ens explica de la persona en qüestió, triant què ens explica i com per donar-li una entitat i un sentit que ens transmeti la seva idea de com va ser i què li va passar a una persona.
Això és el què ens proposen els guionistes Christofe Goffette i Patrick Eudeline, el dibuixant Javi Fernándex i el colorista Luca Merli amb Amy Winehouse. Aquest còmic és el primer número de de la col·lecció ‘Club des 27’ de la francesa editorial Jungle (editat en català per Fanbooks). Ens explica tot un seguit d’experiències i vivències de la cantant, començant pel divorci dels seus pares, un moment ja lligat a la música. A partir d’aquí, veiem un seguit d’instants, escenes plenes de sensacions, conflictes, música, drogues i sexe, que formen el tapís inconnex, caòtic i imprecís de la vida d’Amy Winehouse, fins a arribar a la seva fatídica mort als 27 anys, com molts altres músics famosos.
El dibuixant català Javi Fernández plasma la personalitat excessiva i massiva de la cantant en un treball súmmament fotoreferencial (com no podia ser d’altra manera), tot i que les seves vinyetes, alhora, estan plenes de vida i dinamisme. Les composicions de vinyetes varien de pàgina en pàgina, combinant elements gràfics amb il·lustracions molt detallades, fent que l’àlbum tingui un interès extra, a més de conèixer la història de la polèmica cantant anglesa.
Títol: Amy Winehouse
Autor: Diversos Autors
Editorial: Fanbooks
Col·lecció: Comic Books
Pàgines: 48
ISBN: 978-84-15745-06-8
Preu: 14,96€
Doug TenNapel és un reconegut autor de còmic als Estats Units que, a més, a la dècada dels 90 va crear una sèrie de televisió anomenada Earthworm Jim. Ara, però, ha arribat a les llibreries catalanes -finalment!- l’obra que l’ha fet més popular: Ghostopolis.
Frank Gallows és un funcionari de la Brigada d’Immigració Sobrenatural que porta vint anys treballant perquè els fantasmes no fugin de l’Altravida, i Garth Hale és un nen de set anys que es passeja de metge en metge buscant una solució a la seva malaltia incurable. Per error, Frank envia a Garth a l’Altravida. Aquest fet fa que el Frank vulgui rescatar el Garth, i el Garth hagi de sobreviure a l’Atravida. Tot es complicarà quan el governador de Ghostopolis vulgui atrapar en Garth.
La història és molt original i divertida. Encara que el tema pot ser atípic en el món infantil/juvenil, sorprèn la creativitat de l’autor i les vinyetes són molt espectaculars. Destaca, sobretot, que malgrat l’argument no hi ha cap escena escabrosa i que és un còmic totalment apte per als joves d’entre 13 i 14 anys.
Justament el Consell català del llibre infantil i juvenil ha triat aquest còmic a que opti al Premi Protagonista jove 2012/2013 en la categoria de 13 i 14 anys. Aquest premi el concedeixen els vots dels joves que s’hagin llegit els quatre llibres seleccionats en aquesta categoria.
Títol: Joc de trons (1)
Autor: George R.R. Martin
Adaptació: Daniel Abraham
Il·lustracions: Tommy Patterson
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: Comic Books
Pàgines: 176
ISBN: 978-84-9932-804-1
Preu: 14’96€
“L’hivern s’acosta’, diuen els Stark. Tot i que ara es fa difícil d’imaginar-s’ho ja que, a primers de juny, el que s’acosta és la calor de l’estiu, i a passos de gegant! La frase, però, sona amenaçant, i més tenint en compte que la diu la família que regna a Hivèrnia, el país que es troba més al nord dels set regnes, on la neu i el gel són una constant!
Avui no us parlaré del llibre original de George R.R. Martin, ni de la sèrie de televisió que la cadena HBO està produïnt, sinó de l’adaptació al còmic de la novel·la que Daniel Abraham i Tommy Patterson fan per Dynamite Entertaintment a Estats Units, publicat aquí per Estrella Polar, cosa que em fa molta il·lusió, ja que és el primer còmic que recomano per al NosaltresLlegim! I tothom sap que m’encanten els còmics (i si no ho sabeu, llegiu la ressenya de Ciutat d’Espies)! Aquest primer volum comprèn els 6 primers còmic-books de la sèrie americana, i segons he llegit a la wikipèdia, el primer llibre s’adaptarà en 24 comic books.
No he llegit el llibre ni he vist la sèrie de televisió: he llegit el còmic sense cap idea preconcebuda, a part de què tothom m’ha dit ‘la història està molt bé, enganxa molt’,… però m’han fet una estranya recomanació: que no agafi gaire apreci als personatges perquè l’autor tendeix a matar-los sense cap mena de mirament, per molt principals o ben caracteritzats que siguin, en pro de l’avenç de la trama. Amb aquest bagatge, emprenc la lectura del còmic, pendent de tot.
L’adaptació és molt fidel al llibre, sense deixar-se gaire detalls. Haver de fer una adaptació al còmic d’una obra en prosa de tantes pàgines no és una tasca fàcil, ja que has d’agafar-ne l’essencial, convertir els esdeveniments que es poden escriure i descriure profusament en text en la millor combinació de text i imatges possible, aprofitant al màxim els recursos que el medi gràfic del còmic proporciona. Crec que aquesta adaptació, sense haver llegit l’original, se’n surt força bé, ja que la història se segueix fàcilment i els personatges tenen unes personalitats reconeixibles, amb quatre pinzellades de guió i uns quants diàlegs ben col·locats.
A nivell gràfic, el dibuix de Tommy Patterson és clar, explica el que ha d’explicar i facilita la distinció dels personatges entre sí, sobretot fent servir un recurs senzill però efectiu: els personatges d’una mateixa família tenen el mateix color de cabell. Fa servir la tècnica de la ‘tinta digital’, és a dir, escaneja el llapis directament i el tracta amb l’ordinador, ennegrint-lo en llocs i virant-lo a color en d’altres. Això, juntament amb una paleta de colors molt rica i variada i un tractament molt pictòric donen un resultat molt plàstic, amb un cert aire fotogràfic, tot i no ser fotorrealista en absolut. Penseu que és un còmic de fantasia medieval; en aquest context el concepte de ‘realisme’ està molt sobrevalorat.
Doncs res, ara a esperar que surti el segon volum (de quatre) adaptant el llibre Joc de Trons, que ja m’he quedat amb ànsia de saber com continua la història, a veure si s’acosta aquest hivern que diuen i hem de treure la bufanda i els guants de l’armari! Ja us ho aniré explicant…
Títol: Terra baixa
Autor: Àngel Guimerà – Hernan Migoya i Quim Bou
Editorial: Glénat
Pàgines: 64
ISBN: 978-84-9947-298-0
Preu: 17,95€
Estem d’enhorabona. L’editorial Glénat ha editat en còmic el clàssic de la literatura catalana Terra baixa, i ho ha fet en format d’alta qualitat. Una llaminera porta d’accés a l’obra del poeta i dramaturg Àngel Guimerà. L’adaptació de la famosa peça teatral neix de la col·laboració entre Glénat, TV3 i Fausto Producciones, que han fet coincidir l’estrena del film a la petita pantalla amb l’aparició del còmic.
Hernán Migoya i el dibuixant Quim Bou han estat els encarregats de traslladar l’obra teatral al llenguatge de les vinyetes, i ho han aconseguit aportant una mirada moderna i cinematogràfica que treu la pols a la prestatgeria dels clàssics. Ens trobem davant d’un còmic amb identitat pròpia, fet amb delicadesa i afecte, que enriqueix una de les obres més populars d’Àngel Guimerà.
Pel que fa als dibuixos de Quim Bou, són tan expressius i estan tan ben dibuixats que produeixen veritable plaer visual. No és habitual trobar vinyetes que reflecteixin tota l’energia i bellesa dels paisatges rurals d’aquesta “terra nostra”. La seva potència cromàtica és embriagadora.
Sobre el guió d’Hernán Migoya, ens apropa al drama del matrimoni arreglat amb un text actual que no perd els matisos ni la lluminositat de l’univers Guimerà. L’escriptor supera el repte amb una adaptació intel·ligent i brillant, que aconsegueix transmetre tota la complexitat i la tensió emocional de l’obra original.
Així doncs, els lectors de còmic que no estiguin habituats al llenguatge clàssic tindran ocasió de descobrir el poder i la intensitat de les passions que regnen a la Terra baixa. Són emocions instintives, el retrat de la maldat que habita en la dominació, en els abusos, en el tafanejar sense escrúpols. El lectors, però, també descobriran la bellesa de la innocència, del perdó i del batec dels cors valents.
Cal esmentar que es tracta d’una obra que no es mossega la llengua a l’hora de mostrar qüestions espinoses com ara els abusos del poder o la violència de gènere. La dominació d’una classe social és l’eix sobre el qual la trama avança, i el masclisme, propi de la època, no troba cap racó on amagar-se. De fet, es tracta d’una obra que ens parla de l’amor dolent. Tot el que veiem, el que ens és mostrat, són les conseqüències indesitjables d’accions egoistes i enganyoses.
Potser pròpies de l’època en què va ser escrita l’obra? O és què encara penseu que el discurs subjacent té vigència? Fa reflexionar!
En definitiva, aquesta versió de Terra baixa és una forma fantàstica de revisar la meravellosa obra de Teatre. Una nova mirada a l’obra de Guimerà sense les limitacions d’un escenari, que ens permet gaudir d’exteriors, de flashbacks i fins i tots de les aparicions que el Manelic narra als seus diàlegs.
Sincerament, crec que aquesta iniciativa és una bona notícia tant pel món del còmic com pel de la literatura catalana.
Títol : On s’amaga en Teo?
Autor: Violeta Denou Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: Teo
Pàgines: 12
Preu: 8,95€
ISBN: 978-84-9932-386-2
L’Albert ens explica On s’amaga en Teo, la nova entrega del nen pèl-roig més entranyable de la literatura catalana:
Què dir d’un personatge tan famós com en Teo?
La comparació podria ser la d’un Espriu, o d’un Martí i Pol de la literatura en el món de la il·lustració en català… i dit això, puc admetre que quan el vaig comprar per la meva filla el seu primer llibre de Teo va ser On s’amaga en Teo?
La idea em va semblar sensacional. Les bones idees encara que provinguin d’altres (en aquest cas un altre personatge ratllat) s’han d’aprofitar, i el recurs misteriós d’amagar el personatge entre una munió d’escenes populars i atractives per la canalla fa que s’aboquin al llibre amb uns ullets plens d’interès. La meva filla s’hi va llençar a escodrinyar la imatge amb frisor traient-ne la primera d’elles sense problemes i aprofitant la resta d’objectes per aprendre’n el nom, el color, etc.
El que té de bo aquest tipus de llibre és que a mida que la meva filla creixi trobarà noves coses per aprendre i divertir-se (poder llegir els noms amb lletra lligada o majúscules, trobar els disbarats,…).
Bé, d’un neòfit en els llibres d’en Teo (els companys de la feina que em van veure el llibre se’m van llençar a sobre dient-me “la meva filla els té tots”) només puc dir que és un llibre molt atractiu pels nens.
Uso de cookies
Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies
Aquest llibre destaca, en primer lloc, per una presentació molt cuidada. El volum entra pels ulls amb unes il·lustracions superbes. Pel que fa al text, es tracta d’una reelaboració o, més ben dit, d’una subversió del conte de La Bella Dorment.
