Arxiu de l'autor: Patrícia Muñiz

Balla, balla, balla, de Haruki Murakami

2 respostes

@Ed_Empuries @Grup62

La profunda veracitat de la prosa de Haruki Murakami s’acosta a l’escenari d’un hotel, ara luxós, ara decrèpit, que esdevé l’eix vertebrador de Balla, balla, balla, una novel·la escrita l’any 1988 després de l’èxit de Tòquio Blues, on l’autor barreja trames de novel·la negra amb reflexions metafísiques.

Un home sense nom que es guanya la vida com a redactor de reportatges per a revistes, es veu obligat a tornar a l’hotel on fa molt de temps es va allotjar amb una dona que estimava malgrat no saber-ne ni tan sols el nom. Des d’aleshores, la dona ha desaparegut sense deixar rastre i una gran multinacional ha comprat l’hotel i l’ha reconvertit en un establiment modern, sense personalitat, d’estil occidental.

De nou, el fantàstic contrasta amb les angoixes modernes encarnades en personatges tan peculiars com una recepcionista que viu experiències estranyes, una nena vident, un adolescent hipersensible, un actor d’èxit o el tenebrós Home Xai. Personatges que conflueixen en la història d’aquest jove escriptor que s’allotja al nou Hotel Dolphin buscant retrobar-se amb el passat, i que descobreix que hi ha fronteres on les agulles del rellotge s’aturen, l’espai es desdibuixa i els somnis prenen formes reals.

Balla, balla, balla és una lectura entretinguda que no decep. Una novel·la que parla amb passió de cotxes, viatges, intrigues i elements sobrenaturals. Un refugi on trobarem tots els ingredients que ens agraden de Murakami a ritme del Rock and roll. Perquè a l’Hotel Dolphin els límits que separen móns paral·lels són tan fins i constants com una pluja suau que cala fins als ossos.

Títol: Balla, balla, balla
Autor: Haruki Murakami
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-9787-797-8
Preu: 22 €

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Share

Crònica d’un delicte menor, de Ramon Mas

2 respostes

Ramon Mas, a més d’estar al darrera de Les Males Herbes, malnom del Nosaltresllegim i revista dedicada al terror i a la ciència-ficció en català, ha estat ponent al cicle de conferències “ficcions científiques i fantàstiques” i és un dels responsables de la flamant nova editorial “Males Herbes”.

D’una trajectòria centrada en la difusió de gèneres com el terror, el pulp, la fantasia i la ciència-ficció, cabria esperar una narració molt allunyada de la realitat, i no obstant, en la seva primera novel·la, Crònica d’un delicte menor, en Ramon ens regala un fragment de la seva vida, portant-nos directament al seu passat.

Ens trobem a Barcelona, a finals de març del 2003. Els estudiants es manifesten contra la invasió de l’Iraq i a la nit, la primera cassolada fa tremolar els carrers. La repicadissa pactada ressona ininterrompudament durant més de deu minuts i la ciutat es contagia d’una mena d’eufòria vibrant que fa posar la pell de gallina.

Al matí, un centenar de joves es manifesten en contra de l’acció bèl·lica, produint-se alguns fets violents dels quals el moviment pacifista es desvincula. Passats uns dies, la policia detén un grup de menors per participar en els incidents durant la manifestació estudiantil que van culminar amb l’assalt a El Corte Inglés i el robatori d’alguns productes, pernil inclòs.

Dins d’aquest context social, la novel·la de Ramon Mas narra el periple en el qual es troben sis joves al ser detinguts durant 48 hores per un delicte menor. La parella formada pel Biel i la Bruna, l’enigmàtica Magda, Jan el poeta, la sensual Aurora, i el mateix Ramon, coneixeran en pròpia pell a polis normals i polis dolents, vigilants hermètics i presos silenciosos com el fons del calabós, que es convertiran en cicerones del submón de les garjoles.

Durant el trajecte també els acompanyaran russos roncadors, adolescents ploramiques, immigrants amuntegats, amors idealitzats, jutges graciosos, dones tatuades, àvies amb el cistell del berenar i llops amb manilles i porres.  Però més enllà de les peripècies viscudes, la veu d’en Ramon reflexiona  sobre la privació de llibertat, la injustícia i la desproporció del sistema a la qual ens té acostumats aquesta societat en què vivim. Una desproporció que s’imposa i se’ns imposa. Que ens deshumanitza i ens tracta com a molestes i insignificants puces. Una obstinació més monstruosa que qualsevol dels mites de Cthulhu.

La realitat transformada en desert avança per les pàgines d’aquesta novel·la amb prosa ràpida, àcida i fresca. La llum de l’amistat il·luminarà les tenebres de sis amics que l’experiència de ser detinguts transformarà d’alguna manera.

Crònica d’un delicte menor és una lectura que ens farà pensar sobre les llums i les ombres del sistema. Un llibre que podria titular-se crònica de la desproporció, i per què no, d’una obcecació.

Títol: Crònica d’un delicte menor
Autor: Ramon Mas
Editorial: Edicions de l’Albí
Pàgines: 96
ISBN: 978-84-15269-11-3
Preu: 14€

Share

Vulcano, de Max Besora

3 respostes

Títol: Vulcano
Autor: Max Besora
Editorial: Labreu Edicions
Col·lecció: Cicuta
Pàgines: 106
ISBN: 978-84-9385-833-9

Vulcano és un llibre subversiu, que avança sense concessions fent ús d’una intensitat malsana. El llenguatge lliure de Max Besora només segueix les normes de la pròpia narració i culmina amb l’esclat eufòric propi de les millors ficcions.

Que les models de cames llargues siguin les primeres en morir en cas d’hecatombe pot ser una apreciació subjectiva que trascendeix el fet biològic, o bé una hipòtesi que dimensiona una part important de la narració amb la mateixa fecunditat que la carn d’olla de l’univers, les bledes assolellades o la lectura de Sota el volcà de Malcolm Lowry.

Perquè la vida pacífica d’un poble que conviu amb un volcà adormit pot convertir-se en destrucció sobtada. Perquè un home pot decidir no marxar i quedar-se a contemplar el dantesc espectacle. Perquè aquest testimoni de la tragèdia pot explicar-nos les raons de la follia i els laberints de l’amor. O sotragar-nos amb els fantasmes de la ment i els patapums de la Terra.

El més extraordinari d’aquest viatge al centre de l’erupció és que no el farem sols. Ens acompanyarà una narrativa perfecta que reflecteix notables alteracions físiques i psíquiques. I ens preguntarem si són dels personatges o són les nostres.

Max Besora aconsegueix una narració ferma sobre un sòl que trontolla.

Imprescindible! Sense excuses!

Share

1Q84 (Llibre 3), de Haruki Murakami

9 respostes

Títol: 1Q84 (Llibre 3)
Autor: Haruki Murakami
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-9787-739-8
Preu: 22,00€

Winston Smith, protagonista del 1984 de George Orwell, treballava modificant documents històrics sota la premisa “Qui controla el passat controla el futur”. A la darrera obra de Haruki Murakami se’ns plantejarà la possibilitat de canviar el passat des del futur. I és que la darrera entrega de 1Q84 és una lectura absorbent que ens trasllada a nous territoris des d’on entendre la possibilitat de mons paral·lels. Només s’ha de tenir fe i creure en les llunes de paper.

En aquest segon volum trobem els finals que tanquen el cercle d’aquesta novel·la en tres parts. Perquè no es pot llegir el llibre tercer sense haver llegit els dos primers. 1Q84 no és una trilogia, sinó una novel·la dividida en tres llibres i publicada en dos volums.

Haruki Murakami segueix alternant les vivències de l’Aomame i en Tengo, i afegeix una veu nova amb la que comença el llibre, la del detectiu Ushikawa. Amb ells tres com a fil conductor, seguirem descobrint les intrigues de la gent petita, l’estrany destí de la Fukaeri i el camí que han de descobrir els dos protagonistes per retrobar-se. Tot ambientat al poble dels gats, i en un món amb dues llunes que sembla la representació fantasmagòrica del 1984 real.

En aquest tercer llibre, la narració avança molt lentament, es pren el seu temps, s’atura en els detalls. Definitivament, no ens trobem davant una lectura apta per a amants de trames trepidants.

L’aventura s’esvaeix i com una capa que cau suaument, deixa al descobert una tonalitat més lírica. Ara, la Fukaeri, l’adolescent autora de “Crisàlida d’aire” es converteix en un instrument, el Tengo deixa de centrar-se en l’escriptura per acompanyar el seu pare a l’hospital, i l’assassina Aomame s’amaga confinada a un pis des d’on observa un parc infantil.

Personatges solitaris, però aquest cop també estàtics, doncs pràcticament l’únic personatge que es mou és el detectiu Ushikawa. Ara bé, tots comparteixen complexitat psicològica i riquesa interior. Aspectes que Haruki Murakami posa sobre el paper amb el virtuosisme que li correspon com a gran mestre de les lletres que és.

Hi ha qui pot trobar que 1Q84 és una obra massa extensa. Potser un llibre hagués estat suficient, però aquests tres toms faran les delícies dels amants de les passejades lentes i contemplatives. No cal llegir 1Q84 a poc a poc per assaborir-lo lentament, el ritme pausat forma part del seu ADN. 1Q84 és una lectura que té l’encant de les coses que es prenen el seu temps.

Share

La mà de ningú, de Vicent Usó

5 respostes

Títol: La mà de ningú
Autor: Vicent Usó
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-7588-271-0
Preu: 18€

Els tentacles de la guerra no entenen de fronteres, ni geogràfiques ni cronològiques. Aprofiten la tèrbola indiferència social per passar desapercebuts, i s’estenen fins als racons més insospitats, com ara un tranquil poble del nord de França.

Un matí de novembre, André Labarbe, pagès i antic combatent a la guerra d’Indoxina, frena bruscament el tractor. El seu gos Doudou protesta amb uns lladrucs. L’André baixa del tractor i el gos el segueix. Abans de vomitar, descobreix que l’objecte que els fars han il·luminat, el mateix que l’ha obligat a frenar en sec, no és altra cosa que una mà amputada a l’alçada del colze.

Amb aquesta impressionant escena comença La mà de ningú, una novel·la negra, clàssica en concepte, que s’atreveix amb una trepidant intriga prescindint de detectius.

Vicent Usó fa avançar la narració enllaçant les trames d’uns personatges de força actualitat: un metge, un transportista, un pagès, un immigrant senegalès i una okupa.

Els anem coneixent amb petits salts en el temps que ens fan arribar les seves accions, les seves paraules i els seus silencis. Amb quatre detalls físics n’hi ha prou per sentir-los propers, per imaginar que fàcilment podrien pertànyer al món que ens envolta. Fins i tot podem reconèixer les relacions afectives poc convencionals que l’escriptor descriu sense prejudicis.

Amb un estil depurat i senzill, que prescindeix dels elements innecessaris, Vicent Usó aconsegueix crear una atmosfera de misteri que atrapa des del primer moment. La mà de ningú és una lectura àgil que manté la tensió a cada pàgina. Una novel·la que farà gaudir als amants dels crims de paper.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Share

Terra baixa

7 respostes

Títol: Terra baixa
Autor: Àngel Guimerà – Hernan Migoya i Quim Bou
Editorial: Glénat
Pàgines: 64
ISBN: 978-84-9947-298-0
Preu: 17,95€

Estem d’enhorabona. L’editorial Glénat ha editat en còmic el clàssic de la literatura catalana Terra baixa, i ho ha fet en format d’alta qualitat. Una llaminera porta d’accés a l’obra del poeta i dramaturg Àngel Guimerà. L’adaptació de la famosa peça teatral neix de la col·laboració entre Glénat, TV3 i Fausto Producciones, que han fet coincidir l’estrena del film a la petita pantalla amb l’aparició del còmic.

Hernán Migoya i el dibuixant Quim Bou han estat els encarregats de traslladar l’obra teatral al llenguatge de les vinyetes, i ho han aconseguit aportant una mirada moderna i cinematogràfica que treu la pols a la prestatgeria dels clàssics. Ens trobem davant d’un còmic amb identitat pròpia, fet amb delicadesa i afecte, que enriqueix una de les obres més populars d’Àngel Guimerà.

Pel que fa als dibuixos de Quim Bou, són tan expressius i estan tan ben dibuixats que produeixen veritable plaer visual. No és habitual trobar vinyetes que reflecteixin tota l’energia i bellesa dels paisatges rurals d’aquesta “terra nostra”. La seva potència cromàtica és embriagadora.

Sobre el guió d’Hernán Migoya, ens apropa al drama del matrimoni arreglat amb un text actual que no perd els matisos ni la lluminositat de l’univers Guimerà. L’escriptor supera el repte amb una adaptació intel·ligent i brillant, que aconsegueix transmetre tota la complexitat i la tensió emocional de l’obra original.

Així doncs, els lectors de còmic que no estiguin habituats al llenguatge clàssic tindran ocasió de descobrir el poder i la intensitat de les passions que regnen a la Terra baixa. Són emocions instintives, el retrat de la maldat que habita en la dominació, en els abusos, en el tafanejar sense escrúpols. El lectors, però, també descobriran la bellesa de la innocència, del perdó i del batec dels cors valents.

Cal esmentar que es tracta d’una obra que no es mossega la llengua a l’hora de mostrar qüestions espinoses com ara els abusos del poder o la violència de gènere. La dominació d’una classe social és l’eix sobre el qual la trama avança, i el masclisme, propi de la època, no troba cap racó on amagar-se. De fet, es tracta d’una obra que ens parla de l’amor dolent. Tot el que veiem, el que ens és mostrat, són les conseqüències indesitjables d’accions egoistes i enganyoses.

Potser pròpies de l’època en què va ser escrita l’obra? O és què encara penseu que el discurs subjacent té vigència? Fa reflexionar!

En definitiva, aquesta versió de Terra baixa és una forma fantàstica de revisar la meravellosa obra de Teatre. Una nova mirada a l’obra de Guimerà sense les limitacions d’un escenari, que ens permet gaudir d’exteriors, de flashbacks i fins i tots de les aparicions que el Manelic narra als seus diàlegs.

Sincerament, crec que aquesta iniciativa és una bona notícia tant pel món del còmic com pel de la literatura catalana.

Share

Autopsia de una langosta

Deixa un comentari

Títol: Autopsia de una langosta
Autor: Helena Torres
Editorial: Melusina
Pàgines: 450
ISBN: 978-84-96614-91-8
Preu: 14€

El primer que crida l’atenció de Autopsia de una langosta és que es tracta d’una història summament visceral. Una narració intimista i alhora punyent que augmenta de revolucions a mida que avancen les pàgines, deixant al lector sense alè a la vora de l’abisme.

Helena Torres Sbarbati captura en la seva escriptura l’ambient d’una Barcelona única i desapareguda, però que encara existeix en molts cors. Personatges d’una sordidesa límit que passegen per les línies d’aquesta novel·la sensitiva, escatològica i orgànica.

Una història que batega a les mans del lector. Perquè aquest és el tresor que amaga Autopsia de una langosta: una veu sincera lliurada a l’escriptura d’una realitat més certa que qualsevol discurs intelectualitzat sobre la dona, el seu entorn i els seus sentiments. Una narració sense disfresses, amb diàlegs potents i la capacitat de transmetre alguna cosa que rau en el fons, encara que ens ofusquem a amagar-ho.

Tal vegada sigui la inqüestionable veritat d’aquesta llagosta, els seus batecs, les seves pulsions, la que converteixen aquesta novel·la en una lectura inoblidable.

Share

1Q84

7 respostes

Títol: 1Q84
Autor: Haruki Murakami
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 784
ISBN: 978-84-9787-686-5
Preu: 26,00 €

Em trobo davant l’edició d’Empúries de 1Q84 (llibres 1 i 2) i penso que el mestre del suspens postmodern ens regala històries i ens demana paciència.

El motiu? 1Q84 consta de tres llibres. Els llibres 1 i 2 són dues terceres parts d’una totalitat. Amb un final bo i digne. Amb silencis que parlen. Amb una pausa obligada que ens permet assimilar una història que és propera i és estranya, i que culminarà en l’esperada tercera part per a goig dels lectors de Haruki Murakami. Segons alguns crítics es tracta de l’obra mestre de l’autor. Més de mil pàgines a un ritme narratiu trepidant.

La història comença enmig d’una caravana a l’autopista elevada número 246, propera a Shibuya. En aquest entorn se’ns presenta l’Aomame, una misteriosa jove d’uns trenta anys que assassina maltractadors. Al següent capítol ens trobem amb el Tengo, un jove escriptor que no ha publicat mai i que es guanya la vida fent de professor de matemàtiques. La novel·la avança alternant els capítols de l’Aomame i el Tengo fins a arribar a un punt on les seves històries convergeixen.

L’Aomame ha d’assassinar el líder d’una secta religiosa. El Tengo ha de reescriure Crisàlida d’aire, que és la novel·la d’una misteriosa noia de 17 anys a qui volen atorgar un premi literari. Abusos sexuals, negres literaris, corrupció, les amenaces dels temibles Little People i, de nou, la soledat d’aquests singulars personatges enfrontats a la societat.

En japonès la lletra Q correspon al número 9. Els dos es pronuncien Kyu. Per això l’acció de 1Q84 viatja al Tòquio de 1984. Un any, però, que es mostra alternatiu i alterat. Una data que ens remet a George Orwell, a una societat dominada pel sistema, a un futur distòpic, al Gran Germà. Però en aquesta ocasió no es tracta d’un viatge al futur, sinó al passat.

1Q84 és una ficció realista, que excita la imaginació i fa brollar sentiments. Un mirall excèntric de la vida que ens ha tocat viure.

Caldrà esperar el tercer llibre per acabar de precisar la genialitat d’en Murakami, l’escriptor icona de la postmodernitat.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Share

Tardor – 40

Deixa un comentari

Títol: Tardor – 40
Autor: Viladomiu, Elisa
Editorial: La Patumaire Edicions

Un dia de setembre del anys vuitanta. Una visita a un pis del carrer Casp. Una llibreta al fons d’un maletí. La veu d’Elisa Viladomiu descobrint-nos un petit tresor que comparteix amb els lectors.

A Tardor-40 trobem trossos de vides lligats amb mirada serena, de descripció objectiva i clara que s’assembla a la d’una càmera de filmar. La història comença amb una llum apurada, com de llanterna d’una nit d’excursió, que descobreix els records empolsegats de la tieta que vivia a un vell pis del carrer Casp. Entre estampes de sants i quaderns d’escola, apareix una petita llibreta escrita a mà. El diari d’una dona que viu sola en mig d’una Barcelona assolada per la guerra. Una dona que no connecta amb els temps que li toquen viure. Una ciutat que no és amable, ni fàcil. Una ciutat que embolcalla amb silenci les persones tancades en si mateixes.

“Com va viure la tia àvia de l’autora els anys difícils de la seva plenitud vital? Com ha heretat els avenços que ella va fer en el seu recorregut?

Quines diferències i quines similituds hi ha entre la seva vida i la de l’autora? Mentre llegia la llibreteta secreta de les seves memòries, s’adonava que havia estat una dona capaç d’interioritzar tot el patiment d’uns moments històrics especialment durs. Que en la seva closca espiritual havia creat tot un món diferent: el seu exclusivament. Calia salvar-lo. Calia recuperar to el que havia amagat en el fons del seu maletí de viatge. Això és el que pretén aquesta novel·la”.

L’autora fa el retrat fidedigne de la seva tieta-àvia. Un personatge que no destaca per ser massa vital, però si pels afectes que demostra, la incomprensió que a moments sent envers el seu entorn i els vincles que teixeix amb petites coses, que li serveixen per no enfonsar-se en un món fosc i sorollós. La vida de post-guerra a Barcelona, que Elisa Viladomiu despulla amb les seves precises descripcions.

Share

Breakdowns: retrato del artista como un joven %@#$!

1 resposta

Spiegelman, Art
Breakdowns: retrato del artista como un joven %@#$!
Barcelona: Random House Mondadori, 2009. 78 p.
ISBN: 978-84-397-2161-1

Benvinguts al 1978, any en què es publica Breakdowns, un àlbum de format gran i edició de luxe que recull tires autobiogràfiques, experimentals i transgressores, fins aleshores disperses en diverses publicacions underground, que Art Spiegelman havia dibuixat entre el 1972 i el 1977.

En el 1992 la seva novel·la gràfica Maus. Retrat d’un supervivent guanya el premi Pulitzer. Maus és la seva obra més llarga i complexa. La més madura, plena d’influències i detalls fruit de l’assimilació i per aquest mateix motiu, també és la menys experimental.

Pels qui estiguin interessats en la trajectòria artística prèvia d’Art Spiegelman, Breakdowns esdevé de lectura obligatòria. Una obra on l’autor agafa de la mà al lector perquè l’acompanyi en l’exploració dels límits del llenguatge del còmic.

L’àlbum està estructurat en tres parts. La primera, la més autobiogràfica es titula Portrait of the artist as a young %@#$! , i en el mateix sentit que Joyce en el seu Retrat de l’artista adolescent, ens mostra amb honestedat encisadora la realitat dels seus impulsos creatius, dels fets personals que inspiren la seva obra. Una mostra del diàleg en estat pur, que esdevé entre l’artista jove i els processos creatius.

Després d’aquestes reflexions, entrem en la segona part, el cos de Breakdowns, titulat De Maus a la actualidad. Una antología de historietas de Art Spiegelman.

Estructurada en una introducció i catorze historietes. Impressiona la varietat de tècniques narratives i la introducció constant d’elements innovadors. Una clara mostra de la investigació profunda que fa Spiegelman amb els recursos d’expressió.

En aquesta part hi ha joies com la tira original de Maus, tres pàgines publicades l’any 1972 on trobem uns personatges dramàtics i expressius que esdevindran la llavor del llibre de més de tres-centes pàgines.
També ens presenta experiments narratius com les dones de dues cares de Picasso protagonitzant trames de novel·la negra a Ace Hole.

Un epíleg escrit pel propi Spiegelman, conforma la tercera part que tanca el volum. L’autor desvela el context en el que Breakdowns va ser ideat i ens explica multitud d’anècdotes al voltant de la seva publicació que, segons les seves pròpies paraules, es va fer “contra tot pronòstic”.

Nadie demandaba un álbum en formato de lujo que recogía el puñado disperso de breves tiras autobiográficas y estructuralmente experimentales realizadas entres 1972 y 1977, salvo yo.

En aquest àlbum de format inusual, amb un estil aparentment senzill, Spiegelman aconsegueix que el còmic esdevingui adult. Entre d’altres coses, introdueix l’autobiografia d’una manera crítica i alhora intel·ligent. En ell, el contingut i la forma avancen en un equilibri perfecte. Es podria afirmar que amb Breakdowns, Spiegelman inventa l’honestedat en el còmic i converteix aquest volum experimental en un clàssic.

A les últimes paraules de l’epíleg l’autor, en una autèntica declaració d’amor, ens explica el que Breakdowns significa per a ell mateix.

Por consiguiente, puede que algunos vean Breakdowns como un simple producto de su tiempo, pero para mí es un manifiesto, un diario, una nota de suicidio arrugada y a la vez una importante carta de amor a un medio que adoro.

Share