Títol: 1Q84 (Llibre 3)
Autor: Haruki Murakami
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-9787-739-8
Preu: 22,00€
Winston Smith, protagonista del 1984 de George Orwell, treballava modificant documents històrics sota la premisa “Qui controla el passat controla el futur”. A la darrera obra de Haruki Murakami se’ns plantejarà la possibilitat de canviar el passat des del futur. I és que la darrera entrega de 1Q84 és una lectura absorbent que ens trasllada a nous territoris des d’on entendre la possibilitat de mons paral·lels. Només s’ha de tenir fe i creure en les llunes de paper.
En aquest segon volum trobem els finals que tanquen el cercle d’aquesta novel·la en tres parts. Perquè no es pot llegir el llibre tercer sense haver llegit els dos primers. 1Q84 no és una trilogia, sinó una novel·la dividida en tres llibres i publicada en dos volums.
Haruki Murakami segueix alternant les vivències de l’Aomame i en Tengo, i afegeix una veu nova amb la que comença el llibre, la del detectiu Ushikawa. Amb ells tres com a fil conductor, seguirem descobrint les intrigues de la gent petita, l’estrany destí de la Fukaeri i el camí que han de descobrir els dos protagonistes per retrobar-se. Tot ambientat al poble dels gats, i en un món amb dues llunes que sembla la representació fantasmagòrica del 1984 real.
En aquest tercer llibre, la narració avança molt lentament, es pren el seu temps, s’atura en els detalls. Definitivament, no ens trobem davant una lectura apta per a amants de trames trepidants.
L’aventura s’esvaeix i com una capa que cau suaument, deixa al descobert una tonalitat més lírica. Ara, la Fukaeri, l’adolescent autora de “Crisàlida d’aire” es converteix en un instrument, el Tengo deixa de centrar-se en l’escriptura per acompanyar el seu pare a l’hospital, i l’assassina Aomame s’amaga confinada a un pis des d’on observa un parc infantil.
Personatges solitaris, però aquest cop també estàtics, doncs pràcticament l’únic personatge que es mou és el detectiu Ushikawa. Ara bé, tots comparteixen complexitat psicològica i riquesa interior. Aspectes que Haruki Murakami posa sobre el paper amb el virtuosisme que li correspon com a gran mestre de les lletres que és.
Hi ha qui pot trobar que 1Q84 és una obra massa extensa. Potser un llibre hagués estat suficient, però aquests tres toms faran les delícies dels amants de les passejades lentes i contemplatives. No cal llegir 1Q84 a poc a poc per assaborir-lo lentament, el ritme pausat forma part del seu ADN. 1Q84 és una lectura que té l’encant de les coses que es prenen el seu temps.
Patrícia, aquest autor fa molts mesos que em crida l’atenció. Quan el van fer Premi Catalunya vaig pensar “va, ara sí” i no hi va haver ocasió! Uf, uf, uf, quantes coses que encara queden per llegir! I quines ganes! Moltes gràcies per despretar-nos el cuquet de nou!
Montserrat, Gràcies a tu per l’interès.
Lo dejé a la mitad.
Cuando se le va la olla al autor.
Ya me ha pasado en otros libros suyos.
No me tima más.
Besos.
Hola,
Bon apunt. M’ha quedat molt clar el que puc trobar al llibre i això, per a qui vol saber si llegir-lo o no, és el més important.
Salut.
Torosalvaje, estic amb tu en què poques coses et fan sentir pitjor que quan penses que un autor t’està aixecant la camisa… no puc valorar aquest llibre, perquè encara el tinc pendent, però els qui esteu a favor i en contra sembleu tenir tots arguments de pes.
Igor, ja veus que la controvèrsia està servida… ja ens diràs com acabes tu!
😉
Potser el temps no és el mateix per a nosaltres que per a un japonés, i el mateix pels silencis, per les situacions i descripcions.
Qui sap.
Hola, he llegit el tres llibres de 1Q84 així com gairebé tota l’obra del Murakami i si em permeteu, voldria aportar la meva satisfacció personal com a lector que sóc d’aquest gran autor que no m’ha decebut mai, gens ni mica, i menys encara amb aquesta darrera i extensa obra. No ho sé si s’hagués pogut dir el mateix amb menys quantitat d’idees i situacions. És probable que així fos però penso que la literatura és com la vida mateixa i de ben segur, a molts de nosaltres no ens caldria viure tant per transmetre el millor de cadascun. Però afortunadament vivim més enllà i sempre hi ha un petit detall, per insignificant que sembli, que ens demostra que ha valgut la pena.
Opino que Murakami és un gran escriptor no només per la seva enorme capacitat d’explicar històries extraordinàries i encisadores sinó perquè també té la qualitat de canviar la nostra percepció de la realitat amb les paraules. D’aquesta forma aconsegueix fer-nos partícips d’una altra dimensió que durant la lectura, si més no, ens allunya de la realitat quotidiana que ens envolta. D’aquesta forma, ens brinda l’oportunitat d’integrar-nos en el relat mitjançant un procés personal que esdevé imprescindible per completar el seu interès comunicatiu. Per tant, estic convençut que per llegir la seva obra ens cal un esforç, al final satisfactori, amb l’objectiu d’assimilar el seu microunivers que si bé es fonamenta en els paràmetres culturals i socials de la cultura japonesa, es fàcilment assimilable per a entendre les relacions interpersonals d’arreu del món.
Després de l’entusiasme d’aquest comentari meu, probablement també excessiu, voldria felicitar aquest espai literari que acabo de descobrir. Enhorabona per la vostra gran tasca informativa i la meva més alta consideració per les ressenyes i apreciacions que he tingut, i que continuaré tenint, el plaer de llegir.
Àlex, un comentari mai no és excessiu, especialment si, com tu mateix dius, és entusiasta!! Moltes gràcies i ja saps on ens tens per comentaris que vulguis fer en una entrada a part: nosaltresllegim@clickart.cat.
Per cert, ens has fet posar vermells… Gràcies de nou!
Hola Àlex, sempre és un plaer rebre comentaris de persones com tu, que tenen molt a dir.
Feliç 2012!