Títol: El pequeño libro de las nanas
Autor: Carme Riera
Editorial: El Aleph Editores
Col·lecció: La Medianoche
Pàgines: 128
ISBN: 978-84-7669-965-2
PVP: 20,00€
Avui, per acabar l’any, em posaré intimista (per variar!).
Quan va néixer la meva filla la vida em va canviar (quina obvietat!) però no només en el sentit que vaig començar a dormir menys i a freqüentar les farmàcies a la recerca del Dalsi de guàrdia, sinó que vaig fixar-me en coses que abans m’havien passat desapercebudes. Una d’elles, les cançons de bressol. Quan tens un nadó desconsolat a coll, faries qualsevol cosa perquè es calmés i una de les primeres que et ve al cap (descartades la gana, les sorpreses als bolquers i la set) és cantar. Jo anava una mica fluixa de cançons de bressol, per això vaig recórrer en nombroses ocasions (i notable èxit!) a Thunderroad. El Boss va obrir la porta a coses més tradicionals, que ja no cantem perquè la nena per dormir no necessita musiquetes, però que llegim plegades. En aquest context he arribat a El pequeño libro de las nanas, de la Carme Riera.
Aquesta professora de Literatura Espanyola a l’Autònoma és una garantia de solvència i ho torna a demostrar en aquest volum. El pròleg que hi escriu és curtet però molt sucós i ens porta a reflexionar, per exemple, sobre quines deuen haver estat les causes de què s’hagin perdut en l’oblit tantes cançons de bressol tradicionals. Però la lectura del pròleg, i de tot el llibre, de fet, us el reservo a Nosaltres; ja veureu que teniu un CD on hi ha algunes de les cançons per escoltar mentre ho feu….
Jo us deixo que ara tinc coses a fer! M’han dit que avui l’Home dels nassos ha estat vist a Poblenou i ens hem de posar bufandes i guants per anar-lo a buscar. No cal dir que amb una filla de 10 anys la recerca no té el component de neguit de quan en tenia 3, però ens passa com amb les cançons de bressol, sempre són una activitat preciosa per compartir! Us desitjo que tingueu un Any Nou ple de sorpreses de nassos i de nits plàcides com si us cantessin cançons de bressol a cau d’orella. Feliç 2011!!
A mi el que em va passar quan vaig tenir els meus fills és al contrari. Jo pensava que no tenia ni idea de cançons de bressol i infantils, però, després, quan em vaig veure allà, amb un nen a coll plorant a viva veu, em van començar a sortir cançons que tenia oblidades i vaig començar a cantar. Això sí, sempre em passava que em quedava a mitges, que quan arribava a un punt no sabia continuar. Era una mena de coitus interruptus que al meu fill no li feia gens de gràcia.
I, després, quan el meu fill ja va créixer i va començar a parlar vaig haver de comprar-me algun CD de cançons, perquè ja se les sabia totes i en volia més. Aquest llibre m’hagués anat molt i molt bé per aturar les ànsies del meu fill d’escoltar una cançó nova rera altra sense parar.
Feliç 2011 per a vosaltres també!!
Cristina, és bonic això que expliques! Certament, vés a saber quantes becaines no hauríeu pogut fer plegats, amb aquest CD!!