@Ed_62 @Grup62 #Concurs
Hola a tots Nosaltres!
Hem decidit posar en marxa un concurs amb els amics d’Edicions 62 per celebrar la publicació de Temps d’innocència de la Carme Riera.
Com bé sabeu, si heu llegit el llibre o la ressenya que en va fer l’Eli fa un parell de mesos, aquest Temps d’innocència és un recorregut pel temps, aquell primer temps de la nostra vida. En el cas de la Carme Riera, un viatge a Mallorca i a unes inquietuds d’infantesa que només l’autora sap relatar.
Però el concurs no va de viatges a Mallorca! El que volem, nosaltres, és que ens respongueu una pregunta molt i molt senzilla i que pot portar a uns resultats que poden arribar a ser molt i molt tendres. Heus aquí la pregunta:
Quin és el primer llibre que recordeu haver llegit?
Fàcil, oi?
El premi, dos lots de les tres últimes obres de la Carme Riera que ha publicat Edicions 62:
Cançons de bressol, Natura quasi morta i aquest Temps d’innocència que celebrem amb un concurs.
Les dues lectures més curioses s’emportaran els lots! Què? Compartiu amb Nosaltres la primera lectura que recordeu?
Les respostes, als comentaris! Som-hi!
El primer llibre que recordo haver llegit es titula “Tic Tac” i és la història d´una nena que es diu Bibi i explica què fa amb els seus ninots i amb un ànec durant totes les hores del dia: fan els àpats junts, van a passejar, netegen, fan migdiada i els posa a dormir.
Ara, aquest llibre és un dels preferits de la meva filla que té tres anys, i el llegeix amb l´àvia. Qui sap, potser també serà el primer que llegirà ella soleta!
Crec que la primera lectura que recordo va ser el conte “La rateta que escombrava l’escaleta”… el tenia fet puré de tant de llegir-lo! Després ja van venir coses de més volada: El zoo d’en Pitus i El polizón del Ulises, que han tornat a aparèixer per casa de la mà de la meva filla.
Recuerdo leer un libro sobre Julio César, una biografía para jóvenes que me regalaron los Reyes Magos. Del contenido no recuerdo mucho, pero estuve casi un mes (a mi me lo pareció) con miedo por lo fácil que era morirse. No sé cuántas muertes se narraban, pero no puedo olvidar lo sobrecogido que me pusieron los romanos.
Si no vaig errat el primer llibre que vaig llegir va ser 5 SEMANAS EN GLOBO d’en Jules Verne.
El primer llibre que recordo haver llegit és una adaptació del “Cuento de Navidad” de Dickens. El personatge de Scrooge i el seu ¡paparruchas! em van fascinar tant que de vegades, com encara tinc el llibre, pel Nadal el llig als meus nebots i m’escolten bocabadats com suposo que feia jo de petita.
El primer, primer, no el recordo però dels primers que puc explicar una mica la història seria El Zoo d’en Pitus (quines il·lustracions de la Pilarín Bayés! m’encantàven!).
També tinc bons records d’uns quants d’una escriptora que es diu Anna Greta Winberg que tenia una sèrie de llibre tots semblants i estava bastant enganxada. Els títols que em vénen al cap eren “Tot d’un plegat” o “Quan un toca el dos”…tots explicaven històries d’adolescents que quan ets petita i llegeixes sobre el que fan els més grans que tu, et quedes atrapada per la seva lectura i recordo que devorava els llibres. De fet, ara m’estan entrant ganes de tornar a llegir algun 😉
Oh! Quins records! El primer que recordo és “Veva” de Carmen Kurtz (i després “Veva i el mar”). Era d’un nadó que sabia fer totes les coses com si ja fos gran i que havia de fer veure que no sabia parlar ni caminar i era moooolt graciosa. I tenia unes grans converses amb la seva àvia. Em va encantar! Sempre he tingut ganes de tornar-lo a llegir. Ara que el meu fill té 7 anys em sembla que ja li puc regalar…
També recordo com a primers llibres els de “El pirata Garrapata” o “Un grillo del año dos mil y pico”.
Crec que si no el primer, un dels primers que vaig llegir sola va ser un llibre que es deia “Cuatro cuentos del Africa negra”. Em fascinaven les històries de mons que no coneixia i em semblaven mig màgiques,i em quedava embadalida amb els dibuixos.
Uf jo no recordo quin va ser el primer llibre que vaig llegir, els que recordo haver llegit molt de petita eren de la col·lecció de “Los cinco”.
Recordo molts llibres de quan era petita,sempre m, ha agradat molt llegir i ja era una gran lectora.ELs títols que mes recordo son,Rovelló,EL zoo d, en Pitus,LEs aventures dels Hollister,LA tele boja,Quin dia tan bèstia,Utinghami el rei de la boira….etc. Però guardo amb carinyo el primer llibre que una mestra em va recomanar a quart EGB i que els meus pares em van comprar,Ai Filomena FIlomena i altres contes de Miquel OBiols,la Filomena era una nena que s,inventà una manera de parlar diferent per parlar amb els seus amics.HEm va agradar tan aquest llibre que els meus pares em van comprar un altre del MIquel OBiols Tatrebill en contes uns,era un llibre ple de pagines escrites al revés que tenies que llegir amb una cartolina que era un mirall,als anys vuitanta era una xulada de llibre.
El primer? La Blancaneus. Un conte d’aquells primets, de tapes rosades, amb la Blancaneus i els set nana dibuixats a la portada. I no era la de Disney. No recordo si em va agradar, però em devia fer venir gana, perquè encara volta per casa i està ben rosegat (coses que tenen els llibres que t’han llegit abans que poguessis llegir-los per tu mateixa, hehe)
Fa moltíssims anys d’això! Va ser “La isla del tesoro”. Recordo que me’l va regalar una professora amb una dedicatòria molt especial. Aleshores m’agradaven els llibres d’aventures i llibres de contes que tinguesin ilustracions.
El meu primer llibre va ser “El pájaro verde”. El recordaré sempre perquè a l’escola me’l van avançar al parvulari, tot i que es feia llegir a 1r de bàsica, i em va fer una il·lusió enorme! Han passat més de quaranta anys, i encara el conservo… Amb aquest deuria començar a aprendre el castellà. Les primeres lectures en català, a casa, després de Patufets i Cavall Forts, deurien ser les novel·les de Folch i Torres.
Quins records!
Uffff des de llavors n’he llegit tants que és difícil enrecordar-se’n… Però un que recordo molt bé i encara conservo és “Cuentos de hadas italianos” de l’Ed. Molino i era de la meva mare, és per això que l’edició fos del 1948. Hi havia un munt d’històries una mica màgiques que al final tenien una petita reflexió moral. De tant en tant hi havia alguna il•lustració i jo aprofitava a imaginar-me els personatges.
El primer llibre que recordo, en català, perquè llavors no en llegíem molts en aquesta llengua és “Babar i el professor Grifató”. Era un llibre més gran del normal, dels que anaven cusits… M’encantaven les il·lustracions! i a més si no vaig errada vaig llegir-lo un estiu.. per tant els records són encara més agradables!! 🙂
A mi m’encantaven tots els d’Asterix i en Tintin…. Em porten molts records de la meva infantesa. Els llegia, els col·leccionava, els ordenava i els cuidava molt bé. No deixava que els meus germans els toquéssin (i això que eren més grans) perquè no els fessin malbé! De petit volia ser llibreter perquè m’encantava veure’ls als prestatges seguint el seu ordre!!!!
Tanquem les respostes!!
En breu ens posarem en contacte amb el/la guanyador/a!
Sort, Nosaltres!