Arxiu de la categoria: Ficció

Carmen Pastora ens explica el seu llibre ‘On air’

1 resposta

La Carmen Pastora acaba de publicar el llibre On air, una novel·la que Columna descriu com “una comèdia alegre, desenfadada i picant per a les fans de les novel·les amb molt de glamour.” Però si hi ha algú encara més qualificat per explicar-nos de què va el llibre és la pròpia autora!

És per això que li hem demanat a la Carmen que ens expliqui de què va On air. Aquí ho teniu!

Recordeu la frase que Lady Gaga pronuncia a “A star is born”? “Pot haver-hi 100 persones a una habitació, i d’aquestes, 99 no creuen en tu, però una sí que ho va fer”. Bradley Cooper no va ser el meu descobridor (què més hauria volgut!), però la història de com es va gestar l’On Air s’assembla una mica a aquesta…

Corria el 2014 i ja feia un parell d’anys que havia aconseguit la feina de la meva vida: treballava com a News Director a la Broadcasting House, la seu històrica de la BBC al mateix centre de Londres. Per a una barcelonina com jo, que venia de treballar a TV3, formar part d’una institució periodística d’aquest nivell era un somni fet realitat. Gaudia del meu nou estil de vida, i relatava cada dia a Twitter les moltes anècdotes i situacions curioses que anava vivint als headquarters de Portland Place.

L’Ester Pujol, aleshores editora de Columna, es va fixar en les meves piulades, i en l’humor àcid que se’m començava a contagiar dels meus col·legues brits. No s’ho va pensar dues vegades, i em va convocar a una reunió per proposar-me escriure la història d’una noia de Barcelona que es muda a Londres per treballar a una de les televisions més importants del món: volia una barreja entre “El Diari de Bridget Jones” i “Sexe a Nova York”, una mica de “Time Out London” i unes notes de les “Cinquanta ombres d’en Grey”.

El primer que vaig fer va ser arrufar les celles i preguntar-me a qui carai l’interessaria la meva història, però després em vaig adonar que des que treballava a la BBC ja havia tingut dos “nòvios” que estaven com una cabra, havia passat per una situació d’emergència on van haver de tancar l’edifici a pany i forrellat, i m’havia trobat els Backstreet Boys a l’ascensor de la feina. Tenia material suficient per escriure una novel·la de chick lit!

La BBC és una institució on hi conflueixen molts interessos, i per contracte no estava autoritzada a revelar secrets o informació que pogués comprometre la seguretat de l’organització, així que vaig haver de demanar permís als caps de l’empresa per escriure la novel·la. Vaig inventar-me l’UKBN (United Kingdom Broadcasting Network) i la vaig situar a la BT Tower, la famosa torre de comunicacions que es troba a pocs carrers de la Broadcasting House. Després va néixer la Maria Castells, el meu alter ego, el Ben Scott, el presentador famós que li roba el cor a la protagonista i que per desgràcia té parella, i la Najda Assad, la duríssima editora que farà suar sang a la Maria. Ja podia començar a explicar les batalletes!

Mentre escrivia On Air tenia varies coses en ment: volia que el lector es divertís, passés una estona entretinguda, s’enganxés al llibre, mantingués l’atenció durant tot el relat i es quedés sempre amb ganes de saber més. També vaig voler posar banda sonora a la meva història, així que vaig escollir un vers d’una cançó coneguda per introduir cada episodi, on la lletra explica què passa en cada capítol. Finalment, vaig intentar que el lector es traslladés als carrers que vaig trepitjar, als llocs que vaig visitar, als espais on vaig beure i vaig menjar i, en definitiva, ensenyar-li la ciutat des del punt de vista d’una londoner de manual. Tant de bo els lectors trobin en On Air un retrat fidel d’aquesta ciutat tan intensa.

Nosaltres ja tenim ganes de visitar el Londres de la Maria Castells!

Moltes gràcies pel teu escrit, Carmen! I molta sort amb el llibre!

Títol: On air
Autor:Carmen Pastora Castillo
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-664-2493-6
Preu: 17,90€

Share

En Jordi Campoy ens explica el seu llibre ‘La noia del violoncel’

Deixa un comentari

Hola a tots, Nosaltres! Hem contactat amb en Jordi Campoy, músic de professió i que debuta com a novelista amb un títol que ha sorprès a molta gent! És per això que li hem demanat que des del punt de vista de l’autor, ens expliqui de què va, d’on surt i com neix el seu primer llibre.

Aquí teniu en Jordi Campoy explicant el seu llibre La noia del violoncel:

Diuen que les històries ja existeixen. Que sempre han estat allà. Que només falta que algú les atrapi, les faci seves i tingui el valor d’explicar-les i compartir-les. Jo vaig saber que seria capaç d’escriure, quan va entrar a la meva vida aquesta noia imaginària que jo mateix havia creat. I va ser aleshores quan, de mica en mica, sense adonar-me’n, escriure es va convertir en una necessitat bàsica, una substància dependent, quelcom vital que ja no et deixa, que t’absorbeix i et xucla per sempre.

Però anem a la sinopsi. La història transcorre l’any 2007 a Londres, una ciutat que em va fascinar durant la temporada que hi vaig viure quan tenia vint-i-cinc anys. L’oferta cultural, la música en viu, la diversitat, l’entorn bulliciós i la vida en estat pur, configuren les sensacions que em van atrapar d’aquesta city tan freda i tan càlida.

L’Anne és una londinenca de trenta-quatre anys que toca amb la London Symphony Orchestra. És imperfecta i caòtica, impacient i desordenada, impulsiva i promíscua. Però hi ha una característica que sobresurt de tota la resta i que marcarà l’esdevenir de tot: la seva manca de puntualitat.
Arran d’uns objectes antics que troba dins de la funda del seu instrument, l’Anne comença a estirar de fil fins a descobrir els seus orígens, lligats amb la Barcelona dels anys 60 i 70, a través d’un nen que toca el violoncel.
Aquesta novel·la, per tant, té dues històries. L’altra, la trobem a Barcelona, i parla la vida de dos germans, un dels quals toca el violoncel. La mort inesperada del pare capgira la vida de la família. La mare, que ha quedat sola amb un sou minso i amb moltes despeses per cobrir, es veu abocada a treballar de sol a sol per poder tirar endavant els seus fills. La primera conseqüència d’una economia precària és la venda del violoncel, aquell instrument preuat i estimat pel Julià, que quedarà marcat per aquesta pèrdua irreparable.

Com arriba aquest instrument arcaic a Londres l’any 2007? Això ho haureu de descobrir desgranant les pagines d’aquest novel·la artesanal, feta a mà, composta a foc lent, amb el tarannà d’un nen amb il·lusions de nen.

En aquesta segona història també hi ha records de l’autor. I és que quan parlo de la mare dels nois, la Mercè, estic parlant de la meva, i de les primeres vivències d’infantesa. Faig memòria i la veig tornant de plaça amb el menjar de tots cinc, sento com em despertava el soroll del carretó pujant per les escales a les set del matí, en ple hivern. Recordo les seves mans treballades, les clivelles que li produïen l’aigua freda. Veig com em banyava dins d’un cubell davant de l’estufa de butà, amb l’aigua que escalfava al foc amb una olla. Recordo com m’abraçava amb la tovallola per eixugar-me mentre m’espetegaven les dents.

La cinquantena de referències musicals que hi trobareu parlen de l’Anne, dels seus estats d’ànim, exemplifiquen la cadència de les escenes, però també parlen de mi, que em despullo com no ho he fet mai en cap altra banda, amagat darrere d’aquesta noia impuntual i distreta.

Com a músic, per deformació professional, em vaig veure obligat a compondre la Banda Sonora de la novel·la, que es pot escoltar de manera gratuïta a totes les plataformes digitals. Aquí en teniu un tastet…

La noia del violoncel és una història plena de música i de misteri, tot embolcallat per sa majestat, el senyor l’atzar: aquesta força desconeguda, incontrolable i aleatòria que sempre té l’última paraula a totes les nostres decisions.

Sempre he sentit atracció pels reptes engrescadors, però quan el repte és una novel·la, el projecte esdevé una cursa de fons. Aquest camí és sempre difícil, arriscat, ple d’inseguretats, d’alegries i angoixes, però és, sobretot, un camí fascinant, dels que val la pena trepitjar-los.
En aquest aprenentatge constant, la partitura és tan llarga que no l’acabes de recórrer mai, ni en deu vides. La solució a tots els dubtes és escriure amb honestedat, senzillesa, i amb el convenciment que, per molt que avanci, mai no n’arribaré a saber prou.

Espero que aquest nen que sóc no es faci gran, que segueixi empaitant històries, per divertir-me divertint i emocionar-me emocionant. I que totes em facin assaborir cada paraula com si fos la primera que escric.

Desitjo que gaudiu d’aquesta novel·la tant com he gaudit jo escrivint-la.

Moltíssimes gràcies, Jordi! Gràcies pels teus bons desitjos, i sobretot, gràcies per compartir amb tots Nosaltres com es va compondre aquesta noia del violoncel!

Aquí teniu els primers capítols en pdf de La noia del violoncel de Jordi Campoy.

Aquí teniu la banda sonora a Spotify!

Bon profit i bones lectures!

Títol: La noia del violoncel
Autor: Jordi Campoy
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 368
ISBN: 978-84-664-2460-8
Preu: 20€

Share

Sebastià Portell ens explica el seu llibre ‘Ariel i els cossos’

Deixa un comentari

De nou, i en un exercici de barra 2.0, li hem preguntat a un autor si ens voldria explicar el seu nou llibre… i en Sebastià Portell ha estat MOLT amable amb el Nosaltres! Aquí teniu en Sebastià Portell explicant el seu llibre ‘Ariel i els cossos’:

Ariel i els cossos és la història d’un personatge, Ariel, que potser no ha existit mai. 

La novel·la es divideix en dues parts: “Ariel i el nonat” i “Ariel i l’estràbic”. El nonat és el cos d’Eugeni, el seu primer amant, adolescent i desesperat, convençut que Ariel existeix i que és un home. L’estràbic és David, un escriptor ofegat en el propi èxit, que és la parella d’Ariel en els seus anys de maduresa i que mai es demana si Ariel, que per ell és sens dubte una dona, existeix.

El principal repte que tenia quan em vaig embarcar en la jungla que ha estat escriure aquest text era, doncs, mantenir la indefinició. Escriure un personatge que es desescriu paraula rere paraula. Un cos de lletra que clama per existir però que ho fa sense proves, només a través de l’impacte que la seva persona, amb cos o sense, genera en els cossos que l’envolten i que el volen categoritzar.

És Ariel una realitat? És una (sola) persona? És un home o una dona? Quina és la seva edat? Quant dura, la seva estada a la Terra? Quin és, el sentit de tantes preguntes?

Per tal de respondre i alhora no respondre aquestes qüestions, l’estructura que vaig donar a la novel·la és la del díptic: una resposta als binarismes des del blanc i el negre a què ens hem condemnat. I, dins d’aquest díptic volgudament desigual i rar, tot un seguit de textures textuals i veus que es barregen, que es perden, que es contradiuen i que es donen sentit les unes a les altres: cartes no enviades, enregistraments de sessions psiquiàtriques, el quadern d’un boig, notes breus, una novel·la per acabar, correus electrònics i molt espai en blanc. Si Ariel qüestionava els gèneres de les persones, la seva forma artística també havia de qüestionar els de la literatura.

Al llarg de la novel·la són nombrosos els intents dels personatges que envolten Ariel de definir aquest personatge: deixatar allò escàpol. Però Ariel, amic dels lectors d’ànima oberta, no ho permet, això: Ariel també és l’orgull de ser a l’entremig.

MOLTÍSSIMES GRÀCIES, Sebastià!

Aquí teniu els primers capítols en pdf, per si voleu començar a explorar aquest Ariel i els cossos de què ens parla en Sebastià Portell.

Aquí el teniu, a can Núvol, parlant del seu llibre en poc més d’un minut.

Títol: Ariel i els cossos
Autor: Sebastià Portell
Editorial: Columna
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-17016-81-4
Preu: 17,50€

Share

Gemma Lienas ens explica el seu llibre ‘El fil invisible’

Deixa un comentari

Hem contactat amb la Gemma Lienas perquè ens expliqui amb la seva visió única -la de l’autora!- el seu nou llibre, El fil invisible. Aquí la teniu, explicant el nou Premi Sant Joan:

El fil invisible és, sobretot, una intriga basada en un secret familiar.

De vegades per posar en marxa una història en tinc prou amb una idea; d’altres, en canvi, en necessito unes quantes i acabar-les relacionant d’alguna manera. El fil invisible és d’aquestes últimes.

La primera idea que vaig tenir va ser recuperar de l’oblit la Remedios Varo, pintora surrealista d’origen català. La segona idea va ser una altra dona també perduda a la paperera de la història: la Rosalind Franklin, una científica anglesa.

I, de sobte, vaig veure clar que el nus de la novel·la seria un secret familiar, els orígens del qual es trobarien en un esdeveniment que hauria tingut lloc durant la invasió nazi.

Aleshores, és clar, necessitava un escenari on s’hagués desenvolupat la segona guerra mundial. I jo volia que fos França, però no sabia a on, fins que, documentant-me sobre la Rosalind Franklin, vaig descobrir que havia passat uns dies a l’illa de Batz, a la Bretanya francesa.

Ja ho tenia: la meva protagonista, la Júlia, una dona de 31 anys, que viu a Barcelona i que és guionista de documentals de ciència, rep una invitació per anar a l’illa de Batz a celebrar els 100 anys de la Yvonne, la seva besàvia, a qui no coneix perquè l’avia –i filla d’aquesta dona- va tallar la relació. Quan arriba a Batz estira un fil que la portarà a descobrir un secret.

La novel·la, però, va més enllà de la intriga familiar, també explica, a través del guió que escriu la Júlia, la cursa contrarellotge per descobrir l’estructura de l’ADN. I també parla d’amors i de desamors, i de l’amistat, i de la maternitat…

I la Remedios Varo on queda? Haureu de descobrir-ho llegint El fil invisible. Només us diré que el títol de la novel·la està relacionat amb la seva obra Harmonia.

Moltíssimes gràcies, Gemma, pel teu text i moltíssima sort amb aquest llibre i els que vindran.

T’esperem al Nosaltres més sovint!

Aquí teniu tots els llibres de la Gemma Lienas que hem ressenyat!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: El fil invisible
Autor: Gemma Lienas
Premi BBVA Sant Joan
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 416
ISBN: 978-84-9254-971-9
Preu: 7,95€

Share

Josep Torelló ens explica el seu llibre ‘La tela blanca’

Deixa un comentari

En Josep Torelló publica el seu primer llibre anomenat La tela blanca amb Edicions Saldonar i el presenta durant La Setmana del Llibre en Català que començarà d’aquí molt poquet a l’Avinguda de la Catedral de Barcelona.

És per això que quan ha sortit l’oportunitat, li hem demanat a l’autor que ens expliqui d’on ha sortit aquest llibre. Com sempre, un plaer conèixer el punt de vista únic dels autors!

La primavera del 2012 vaig enviar a un reduït grup d’amics un primer esborrany de La tela blanca. Alguns em van ajudar a fer més narratiu i intel·ligible el text en el seu conjunt. D’altres no els va fer ni fred ni calor. La reacció familiar mereixeria tota una altra disgregació apart… Però recordo que un bon amic, força llegit, em va dir: «A mi m’agrada. Però qui t’ho publicarà això? Em sembla que no encaixa enlloc».

I tenia raó: La tela blanca és un text prou divers per no acabar de ser res en concret ni amb precisió. És a dir, ni és ben bé una novel·la, ni és un poemari, ni tampoc és un dietari. Tot i que, d’alguna manera, vol ser tot això a la vegada. I allò que al meu amic li va semblar un problema, a mi —esclar, que en soc l’autor— em sembla una característica prou interessant.

Ja he explicat en un article al bloc de l’Editorial Saldonar, L’experiència dels límits es concreta en obres fragmentàries, com va ser, en part, el procés de creació: primer una escriptura visceral frustrant, després l’oblit, finalment un llarg període de reescriptura que va permetre difuminar en la ficció els retalls literaris de la vida que havia anat acumulant. Evidentment no és que em passés anys i anys reescrivint el text de forma continuada; la cosa va ser, de fet, força intermitent —i amb un doctorat pel mig. I després de molts intents infructuosos, tot va agafar forma un estiu a St. Petersburg, on vaig treballar totes aquelles pàgines durant setmanes.

La novel·la parla de la vivència de l’art en primera persona, del procés creatiu, de com un pretès artista noctàmbul i adolescent —com es denomina el mateix protagonista— és incapaç de plasmar la totalitat de la vida intensa quan, als dinou anys, li esclata al cos i a la mirada. Hi ha certa reflexió estètica —que ara potser me la miro amb certa recança perquè és maximalista—, però que crec que és pròpia d’aquella edat. I també es narra una quotidianitat: una vida plena d’esperança, però també de tedi i desorientació, i de festes combinades amb períodes de reflexió, i on el sexe és una obsessió, sobretot, per la seva dolorosa intermitència.

L’acció s’estructura a partir d’acotacions temporals imprecises, fet que permet escriure, mantenint una idea de conjunt, sobre aquest seguit d’interessos dispars.

Tant de bo la novel·la trobi els seus lectors. Qui sap. Però sí que sé que va ser escrita amb les entranyes; que, en part, va ser conseqüència d’una certa necessitat. I també és cert que la publica Edicions Saldonar, que té cert gust pel risc i ha fet una feina sensacional.

Moltes gràcies, Josep Torelló, per explicar-nos La tela blanca! L’esperem aviat a les llibreries i molta sort!

Aquí podeu començar a llegir els primers capítols del llibre en pdf de La tela blanca.

Títol: La tela blanca
Autor: Josep Torelló
Editorial: Edicions Saldonar
Col·lecció: Narratives
Pàgines: 200
ISBN: 978-84-17611-01-9
Preu: 17€

Share

Una relació perillosa, de Michela Murgia

Deixa un comentari

En Joan Maria Morros, autor d’Els coixinets, torna al Nosaltresllegim per ressenyar-nos Una relació perillosa, de Michela Murgia:

A vegades no cal que passin moltes coses en una història per fer-la interessant. No cal que hi hagi morts, ni investigació, no cal que sigui una història coral. Podem tenir pocs personatges. I amb aquests ingredients, quedar-nos atrapats en una història.

Aquesta és una novel·la de pocs personatges: una dona de 38 anys, Eleonora, actriu, i un jove estudiant de violí, en Chirú, de 18. Una història on a vegades tens la sensació que no passa res, però el que s’explica, el desenvolupament vital, és el més important que hi pot haver. Això és ‘Una relació perillosa’, de Michela Murgia. Una novel·la on els dos aprenen: no només en Chirú, sinó també l’Eleonora. Ella aprèn tot allò que la vida, necessàriament, t’ha de portar quan només tens 18 anys. Ella veu quines són les reaccions del noi a aquelles primeres vegades. I això els dona a tots dos la necessitat de continuar després de la primera trobada. L’interès inicial d’ell xoca amb la fredor d’ella, però tots, inclosos nosaltres, els lectors, volem que hi hagi una segona trobada. Volem que ell aprengui el que li pot ensenyar ella: amb 18 anys tot ho tens per davant i una carrera d’actriu pot ser suficientment atractiva per voler saber, per voler que una persona amb una trajectòria vital que se t’acut enlluernadora, t’expliqui com actuar, com créixer, com reaccionar a tot allò que està venint; perquè et prepari. Ella hi guanya una figura que l’anirà captivant per indicar-li què s’ha de fer en determinats moments, i que hi ha situacions que es poden relativitzar per donar-hi una millor resposta.

Murgia teixeix una novel·la que es segueix amb interès. Ve de gust anar endinsant-se en aquesta relació entre dues persones a qui, des de fora, en especial el que l’envolten a ella, esperen que entre una dona i un jove amb 20 anys de diferència hi hagi alguna cosa més que un mestratge o una amistat. La confiança que s’estableix entre els dos fa que es puguin explicar amb total normalitat per què ella no s’ha casat i quina és la relació d’ell amb la xicota amb qui surt. Una confiança al llarg de les 17 lliçons en què està dividit el llibre.

Murgia ens dona suficients detalls perquè coneguem com és l’Eleonora, què ha passat a la seva vida. Ella no és tan dura com fa veure en algunes de les converses que té amb en Chirú. També té els seus punts febles, que se’ns expliquen amb alguns retorns a la infantesa. I això, com a tots, és el responsable de les reaccions que es tenen a la vida adulta. En Chirú tampoc resultarà que és el noi absolutament innocent de la primera trobada. Tot plegat ens anirà fent créixer l’interès sobre quina mena d’amistat es pot tenir entre aquests dos personatges. A anar fent-nos nostres els personatges. I a quedar sorpresos, com en tota bona història, amb l’ensenyança final. Un bon llibre per aquestes nits d’estiu.

Aquí teniu les primeres pàgines en pdf d’aquesta Relació perillosa, de Michela Murgia.

Títol: Una relació perillosa
Autor: Michela Murgia
Editorial: Proa
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Mercè Ubach Dorca
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-7588-712-8
Preu: 16,90€

Share

Oest, de Carys Davies

Deixa un comentari

Darrere d’una portada suggerent he trobat un llibre interessant i atractiu, d’aquells que si torne a llegir sé que descobriré nous detalls que he passat per sobre. A l’Oest de Carys Davies (traduït al català per Anna Llisterri) podem trobar un meravellós llibre de viatge i reflexió vital. El llibre està ambientat a Pennsylvania (1815), fent-ne una mena de western en què els cavalls, els viatges i la natura desconeguda estan a l’ordre del dia.

El llibre és una deliciosa història al voltant John Cyrus Bellman, un personatge tendre que l’autora s’encarrega de dibuixar-nos com a impulsiu i egoista, tot i que amb certs punts d’ignorància que el fan innocent. Després de la mort de la seua dona els records l’envaeixen i necessita un canvi de vida. Com a conseqüències d’aquesta pèrdua l’autor té una actitud de dubtosa moralitat: pegar a fugir. El protagonista deixa de costat una filla de 10 anys a càrrec de la seua germana, que farà el paper de mare tan bé com pot. Abans de començar aquest camí hi ha tota una preparació de mapes, interpretacions i estris que hem de dur —o no— a una aventura. Durant tot aquest període narratiu l’autora aporta certes dosis d’humor intencionat, ja que una de les coses que creu que ha de portar a una travessada com aquesta és un barret de copa alta, per exemple.

Quins són els motius de la fugida? La recerca d’una mena de monstres gegantescos que hi viuen amagats. Carys Davies ens presenta el protagonista com a boig, una mica il·lús però gràcies a aquest tret el llibre està ple de sorpreses i actituds ben reconeixibles per als lectors de literatura hispànica. I és que, com ja us podreu imaginar, un cavaller una mica boig, a cavall, il·lús i amb una vestimenta ridícula fa que ràpidament ens vinga a la ment el cavaller més conegut de les lletres hispàniques: Don Queixot. Si pensàvem que era una coincidència, l’autora encara ens regala més elements quixotescos com és el seu escuder. En aquest camp no hi trobarem un home gras sinó un indi shawni prim i de 17 anys que té per nom: Dona Vella de Lluny.

Comença el seu viatge com a l’Oest, cap a terres d’indis de diferents tribus i realitats amb els que tracta de comercialitzar per a poder avançar amb tranquil·litat. El Missouri i el Mississipi seran els seus millors aliats per a continuar cap al destí assenyalat i tractar de trobar aquelles bèsties que l’han fet perdre el nord. A poc a poc la novel·la avança i l’autora sap representar els diferents estaments de la societat de l’època mitjançant personatges molt marcats. En Bellman confia en ells les seues cartes que mai no arribaran perquè la mandra i l’egoisme guanyen a la paraula i la solidaritat. Bellman abans d’eixir va prometre que tornaria en menys de dos anys, temps —segons ell— més que suficient per a deixar bocabadat tothom amb el descobriment d’una espècie animal gegantesca. Com més camina cap a l’oest més a prop creu ell que es troba de les bèsties, demostrant una forta convicció i a l’hora, un egoisme que li fa pensar que amb unes quantes cartes la seua filla rebrà una bona educació.

La Bess, la seua filla, és l’altra cara de la moneda. Representa la figura de les qui han de romandre a l’aguait de notícies, una figura molt bèl·lica si tenim presents els temps de guerra en els quals les dones contaven les hores que faltaven per a la tornada dels seus estimats. Ella demostra gran intel·ligència quan es cultiva (mentalment) visitant la biblioteca mentre cerca mapes que l’ajuden a esbrinar els camins del seu pare. La biblioteca li aportarà tranquil·litat i coneixement, i a poc a poc estableix una trista relació amb els mapes mentre espera notícies que mai no arriben.

El llibre es llegeix ràpidament, la brevetat de les pàgines va lligada a una narració deliciosa que fa que empatitzes amb la filla i, si tens una ment aventurera, amb el protagonista. Les classes socials i la morbositat del que ens és desconegut representen el marc en el qual Carys Davies ens dibuixa una barreja de western i aventura.

Aquí teniu els primers capítols en pdf d’aquest debut literari de Carys Davies.

Títol: Oest
Autor: Carys Davies
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traducció: Anna Llisterri
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-297-7695-9
Preu: 17,50€

Share

De tot cor, d’Anna Gavalda

Deixa un comentari

La Meritxell torna al Nosaltresllegim per ressenyar-nos el llibre De tot cor. Quan se’ns va plantar i ens va dir aquella meravellosa frase de “passeu-me llibres, que estic lectora!” ens van venir dues paraules al cap: Anna Gavalda. – Aquí teniu el seu escrit!

El llibre recull petites histories quotidianes en les que tots ens podem sentir identificats: històries properes que ens resulten familiars i que ens retornen sentiments que hem viscut en molts moments de la nostra vida.

Una estudiant, un pare de família, una dona jove vídua, una parella amb una història tràgica al darrere, una relació entre veïns… Els protagonistes del llibre són personatges que tots coneixem, i el text descriu situacions que tots vivim en el nostre dia a dia, però que potser hem automatitzat i no ens hem parat mai a analitzar.

És per això que el llibre m’ha agradat tant, perquè connectes amb la intimitat dels personatges i amb les seves emocions, i les fas teves. No hi ha girs ni desenllaços de ciència ficció, sinó punts i seguits d’històries que podrien continuar.

La lectura és àgil i amena, i les històries no tenen connexions entre elles, pel que és un llibre ideal per anar llegint a estones, si no és que us passa com a mi, que el vaig començar i ja no vaig poder parar de llegir fins acabar el llibre!

Aquí teniu els primers capítols en pdf per començar a tastar aquest De tot cor.

Títol: De tot cor
Autor: Anna Gavalda
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traductor: Oriol Sánchez Vaqué
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-297-7666-9
Preu: 18€

Share

Oest, de Carys Davies

Deixa un comentari

La Xènia torna al Nosaltresllegim per explicar-nos un llibre que fascina! Un llibre de vaquers i exploradors al salvatge oest? Per què no? Aquí teniu la seva ressenya d’Oest, de Carys Davies:

Oest és un llibre d’aventures, un llibre que parla de la vida, del dia a dia. Un llibre on passen moltes coses extraordinàries i quotidianes sobre, aproximadament, tres anys de la vida de diversos personatges.

John Cyrus Bellman és un home vidu amb una filla de 10 anys, la Bess. Viuen a Pennsilvània, a la seva granja i es cuiden dels animals que tenen. A en Cy fa temps que li ronda una idea pel cap: marxar a descobrir unes criatures enormes i misterioses que ha llegit que existeixen i que ningú no ha trobat.

Prepara l’equipatge que s’endurà mentre s’acomiada de la Bess. Marxarà durant més de dos anys i deixarà la nena al càrrec de la seva germana. L’estima molt i pensa que potser no és el millor per ella, però no pot resistir més seguir el seu somni. Tothom creu que aquesta expedició és una bogeria, que no existeixen aquests animals, i que millor faria quedant-se a casa. La Bess creu en ell però sap que el trobarà molt a faltar. En Cy promet que l’escriurà moltes i moltes cartes.

I ho fa, però la gran majoria no arribaran mai.

El viatge d’en Bellman és tota una aventura al salvatge Oest on es creuará amb comerciants, indis, dificultats meteorològiques i molts reptes a superar.

La vida de la Bess serà menys senzilla, se sentirà més incompresa i haurà de vigilar que alguns homes no s’aprofitin d’ella quan comenci a fer-se adolescent. Una època masclista i gens fàcil per les dones. Trobarà a faltar moltíssim el seu pare i l’esperarà amb ànsia i moltes ganes que arribin les cartes que està segura que li escriu.

Trobarà en Bellman les criatures que busca? Tornarà a casa?

Carys Davies ens presenta un llibre fresc, fàcil de llegir, amè i amb una mirada que s’allunya de les típiques pel·lícules de l’Oest. M’ha agradat precisament això, que pugui traslladar-me a aquella època i entendre una part de les seves vides, sense estereotips ni clixés.

Un petit llibre que em deixa amb ganes de més, amb ganes de saber com continuen les seves vides després de tot.

Aquí teniu els primers capítols en pdf d’aquest debut literari de Carys Davies.

Títol: Oest
Autor: Carys Davies
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traducció: Anna Llisterri
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-297-7695-9
Preu: 17,50€

Share

El president ha desaparegut, de Bill Clinton i James Patterson

Deixa un comentari

Després de governar el país més poderós del món, supose que el repte d’escriure una thiller és el més semblant a un diumenge tombat a la gespa. Així, a El president ha desaparegut veiem el millor de cadascú de la parella de protagonistes. D’una banda, trobem la determinació i la sinceritat del 42è president dels EUA transposada al relat. D’una altra banda, l’estil tan misteriós i autèntic que ha fet de James Patterson un supervendes, amb més de 375 milions d’exemplars arreu del món. Quan una persona que sap escriure i una persona que té coses a contar s’ajunten, el resultat no pot ser altre que un llibre que t’atrapa durant gairebé 600 pàgines.

Comencem, doncs, per la trama argumental. En poques línies, la meravellosa narració aconsegueix que et poses a la pell de tot un president, amb tot el que això comporta. La pressió fa acte de presència des dels primers moments: una cambra en contra, una roda de premsa que gairebé sembla una declaració enfront d’un jutge i la desconfiança envers tothom dibuixen un marc idíl·lic per entendre la vida d’un president.

No hi ha una pàgina que siga brossa, no n’hi ha cap que et faça voler tancar el llibre, al contrari, amb una precisió mil·limètrica, els finals de pàgina no et permeten dir “no” a una narració que és una delícia. Els autors saben torejar les distraccions i aconsegueixen que, malgrat els molts noms que acompanyen la figura del president, cadascú cobre importància i desenvolupe un paper necessari. Et poses tant en la pell del protagonista que si fas una lectura aplicada vius moments de molta angoixa. T’hi trobes perdut en una situació que t’és aliena: tensió, traïció i violència apareixen i desapareixen regulant les dosis de realisme literari.

A més a més, entre confabulacions i històries més o menys reals (ja sabem com són els americans amb l’autolloança) es planteja un problema que estem deixant de banda. Així, el debat de dependència que tenim d’internet hi és ben present, exposant-nos-en les terribles conseqüències. Per boca de l’Augie, un ciberterrorista que ha col·laborat a destrossar el país amb un virus, se’ns presenta aquest problema que, sens dubte, haurem de tractar i posar-ne solucions. El llibre mostra que aquells tronats obsessionats amb els espies americans i el servei d’intel·ligència no ho estan tant. La realitat, en molts casos, supera la ficció, i les situacions que ha de viure un president americà semblen de novel·la, de novel·la de Patterson.

En mig de tot aquest món, on tothom està comunicat, el president desapareix i el pànic i les especulacions cada cop són més fortes. Que és mort i que ha fugit per no ser destituït són les hipòtesis (inventades) que la gent divulga amb més força, però hi ha coses que només un president pot saber, i hi ha situacions que només un president pot resoldre. Un virus informàtic és el culpable d’aquesta situació de tensió, nervis i situacions límit. El coratge que demostra el president Duncan, juntament amb el seu amor pel país, faran sentir orgullós a tot aquell que l’haja votat.

Per últim, remarcar que en aquesta novel·la en què la intriga i l’adrenalina en són protagonistes hi ha missatges ètics que el lector haurà d’extreure. Nosaltres més que cap altre país, sabem que sense un líder que pense en el poble no anem enlloc, i l’actitud del president esdevé un model a seguir per a molts altres.

Títol: El president ha desaparegut
Autor: Bill Clinton i James Patterson
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Jordi Boixadós Bisbal | Núria Parés Sellarés
Pàgines: 576
ISBN: 978-84-664-2396-0
Preu: 22,50€

Share