Avui estem de festa: presentem una nova lectora que vol compartir amb nosaltres les seves lectures. Es diu Sílvia, vol ser escriptora i estic segura que ho aconseguirà perquè ho desitja amb totes les forces!! De moment, ens porta de visita per zones una mica fúnebres…Segur que després de llegir el comentari us vindran ganes de “més enllà”, o sigui que podeu visitar el web de la novel·la per anar-vos preparant i, de passada, escriure el vostre epitafi! (eps que hi ha un concurs per això, eh?!).
Títol: Retrum
Autor: Francesc Miralles
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: L’Illa del Temps
Pàgines: 344
ISBN: 978-84-9932-105-9
PVP: 17’95€Aquest llibre ha caigut a les meves mans per casualitat. Anava a fer un encàrrec i m’he l’han regalat. M’ha cridat molt l’atenció amb la seva coberta negra , un títol rosa xiclet al mig i les pàgines tacades de negre. He pensat que estava a la moda i una veïna de 14 anys m’ha confirmat la sospita: és molt guai! Mola molt! Després de dir-li que si es portava bé li deixaria llegir he anat a casa. L’he començat després de dinar. Sense la panxa plena no puc fer feina. És una norma que segueixo des de fa anys.
Retrum. Què diantres vol dir aquest títol? El resum del darrera m’ha fet saber que és un orde secret que es comunica amb els morts. Hmmm, la mort! En general em crida l’atenció tot el que té relació amb la mort. M’agradaria no arribar mai als seus braços però el misteri que l’envolta és més que interessant. Llegir sobre ella, veure pel·lícules ambientades en llocs sinistres fa que la comprengui una mica millor.
Els integrants de Retrum són peculiars. Una noia amb cabells vermells, un noi esprimatxat i una noia molt guapa (no podia faltar en una novel·la juvenil). El protagonista és un indecís que no sap ben bé què vol ni què sent. Cau simpàtic. És la famosa “empatia”. Ben aviat ens posem en el seu lloc i pensem què faríem si d’un dia per l’altre se’ns apareixen tres individus i ens fan passar una prova per entrar en el seu grup misteriós.
Intriga, mort, cementiris i oh l’amour! La passió adolescent barrejada amb la passió pel desconegut. Retrum conté tot això i més. És una novel·la per a joves i no tant joves (a mi m’ha agradat molt i fa una mica de temps que em va passar aquesta etapa) amb un disseny impressionant.
El final que ens regala l’autor provoca un gir de 180 graus a la història. Jo ja el sé. I tu, te’n quedaràs amb les ganes? Si et decideixes i ets d’aquells que quan van al cinema a veure una pel·lícula de terror després es pensen que l’assassí està a casa, no ho dubtis: llegeix Retrum de dia i a prop d’una sortida d’emergència.
Sílvia, ara estic llegint justament RETRUM, estic a la meitat!!!
Caram, ara m’has deixat molt intrigada amb aquest final que augures “sorprenent”.
També va cridar-me l’atenció l’encuadernació del llibre, que està molt elaborada, amb els laterals negres (com el color de les vestimentes protagonistes ), el contrast fuccsia, potser lila, de les lletres (que em recorden els llavis pintats dels pàl.lids) i les creus intercalades amb el texte. No és habitual trobar un llibre tan ben mimat.
En Francesc té una sensibilitat única.
Quan arribi al final del llibre ja et diré!!!
Per animar-vos a compartir aquesta aventura, us deixo amb una frase de la novel.la:
“Un final gris per a un romanç que ni tan sols havia començat”
He tingut el privilegi de veure l’encuadernació i em va agradar molt! Només això ja et fan venir ganes de llegir-lo i, pel que sembla, és una bona lectura…
I entre el teu comentari i el de la Núria, no crec que trigui gaire en tenir-lo entre les meves mans!
En això hi estic totalment d’acord!! És un d’aquests llibres que només de veure’ls ja “et mores” de ganes d’agafar-lo!!
Us podeu creure que ahir no em vaig adormir fins acabar el llibre?
Un cop vaig arribar a la meitat del llibre, la història em va arrossegar. Personatges pàl.lids, lúgubres, buscant en el món dels morts, en una aventura terrorífica. El final és més que sorprenent, la meva intuició anticipava un final del tot equivocat, com m’ha agradat trobar-me amb un final tan inesperat!!!
En Francesc té una sensibilitat brutal, tan brutal que fa mal, sap descriure d’una manera única totes les llums i ombres de l’ànima humana, aquella part nostra que amaguem tan ben amagada per tal que ningú ens la jutgi.
Em pregunto: com em pot haver agradat tant un llibre juvenil???
Us regalo parts de la novel.la per anar-vos fent dentetes (suposo que l’autor no s’enfadarà):
“Va morir perquè era al lloc equivocat, en el moment equivocat, amb les persones equivocades”
“Però són les cicatrius de dins les que fan mal”
“Els seus ulls van il.luminar el claustre ombrejat, com si un raig divi hagués tocat cada pedra”
Caram l’èxit que està tinguent Retrum. Ara l’està llegint la meva filla Olga de 12 anys i està totalment enganxada a la lectura!!!
Entreu a http://www.retrum.es i veureu quins comentaris tan entusiastes!!!
Sembla ser que hi ha moltes possibilitats de veure RETRUM A LA GRAN PANTALLA!!!
Seria meravellós veure al cinema, una història sinistrament atraient i misteriosa, escrita per un barceloní, i que té lloc a Teià. A vegades sembla que tot el misteriós ha de venir de fora quan a voltant nostre hi ha tant i tant de talent.