Que ningú no et salvi la vida, de Flavia Company

@Ed_Proa @Grup62

Ah, que bé! Hem començat setembre amb bon peu! Sí, sí, ja sé que pot semblar ridícul dir això, especialment si acabes de plegar el diari, però és que acabo de llegir una novel·la que m’ha deixat molt bon gust de boca… Més ben dit, m’ha deixat amb la boca oberta! Només tinc un problema: no us en puc explicar gairebé res.

Si vau llegir l’anterior novel·la de la Flavia Company, L’illa de l’última veritat, ja sabreu que l’autora domina els finals inesperats millor que l’Alfred Hitchcock ho feia a les Històries imprevistes, així que qualsevol comentari sobre l’Enzo, el Víctor i tota la comitiva de personatges principals o secundaris està de més.

I que consti que em moro de ganes per explicar-vos-en el final, perquè aquesta novel·la és de les que et deixa amb una voluntat impacient de fer-ne tertúlia amb els amics i debatre, per exemple, què deuen dir les cartes de l’antiquària (no patiu, aquesta frase no us portarà enlloc…). El títol és tot el que em veig en cor de subratllar: Que ningú no et salvi la vida. Quin gran deute contret, amb qui te l’ha salvada! Fins a quin punt, és gran? Això és un dels temes de la novel·la, però n’hi ha mes: el perdó, el penediment, la mentida… Ja veieu que no són banals, però la Flavia Company ens els presenta amb tanta suavitat que fins que no ens hem empassat l’ham de la novel·la no ens adonem que el pes que arrossenguen ens enfonsa igual que els passa als protagonistes.

Si us plau, llegiu-la i comentem, encara que sigui encriptant els missatges!

Títol: Que ningú no et salvi la vida
Autor: Flavia Company
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-7588-331-1
Preu: 14,99€

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Autor: Montserrat Brau

Em dic Montserrat, sóc lingüista de formació (o deformació linguística, no ho sé) i vaig néixer el dia de Sant Isidor de Sevilla, o sigui que durant els anys de carrera vaig fer vacances sempre el dia del meu aniversari. Eps, quin luxe, eh? Si teniu interès a saber-ne més, aneu entrant per aquí i ens anirem coneixent tots plegats!! Us hi espero!

7 respostes a «Que ningú no et salvi la vida, de Flavia Company»

  1. Òstres, Montse, ja salivo de llegir aquesta novel·la! Em va agradar moltíssim L’illa de l’última veritat i pel que hi dius al post, aquesta Que ningú et salvi la vida està al mateix nivell, oi?

  2. He llegit la novel-la de la Flavia, es molt bona m’ha agradat molt, engaxa des de la primera linea. El protagonista, l’Enzo es un home que viu sol i que te un amic en Victor, amb un càrreg important, i que anys enrrera li va salvar la vida. Ara el Victor es vol cobrar el favor. A l’Enzo li diagnostiquen un càncer i poc temps de vida. L’Autora barreija la historia amb la intriga i els personatges misteriosos que van sortin, com el de l’antiquaria, la dona del Victor, la enfermera de l’hospital en el que està internat, la filla, la carta, i aixi fins ha arribar al final sorprenent i que l’autora domina molt bé.
    El recomano

  3. Doncs a mi em va agradar més “L’illa”. Més rodona i amb més clímax.
    Aquest segon, tot i que m’ha absorbit, m’ha deixat una mica destrempada. El final és un bon gir, tot i que trobo que l’allarga massa. Un cop ja saps que el fil anterior queda abandonat, no cal dedicar-hi tantes pàgines a la nova situació. I una cosa més: no trobeu una mica exagerada la descripció de l’opulència cutre del psicòpata? “Les nenes volen anar a la finca dels Fernàndez”… una mica ranci, no?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *