Llegisc a la Blanca Busquets amb cura, amb les expectatives prou altes com a conseqüència d’un «t’encantarà» d’un bon amic, cosa que no m’agrada d’inici perquè després, llibres que són bons no arriben a les meues expectatives. La Blanca les ha complides totes, fent que siga jo qui en cree a les meues amistats.

Ho admet, feia temps que no m’enamorava d’un personatge, des d’aquell Adrià Ardèvol a un Jo Confesso i ara ho he fet de Mireia. La forma de caracteritzar-la, de fer-la nostra i de fer-me pensat ha estat sublim. Després de conèixer a aquella àvia de més de 90 anys vaig anar a casa de la meua iaia i li vaig començar a preguntar coses de quan era joveneta. Quanta saviesa, quantes experiències que, de no ser per aquesta conscienciació, m’hauria perdut. Tanmateix com diu la mateixa autora:

Amb la Mireia he fet una dolenta. Però jo no crec en els dolents-dolents: ho són per les circumstàncies, i per això m’agrada que tinguin un raig de llum.

Jo tampoc. Sempre he pensat que les circumstàncies fan les persones, i que quan una persona és així ve donat per fets que desconeixem. També em planteja el problema de fins a quin punt hem de suportar a persones marcades per esdeveniments dels quals som aliés. En general, ha fet que em replantegés moltes actituds, moltes reaccions que gent del meu voltant ha tingut amb mi, i m’ha fet pensar en el perquè d’aquestes.

La narració és fluida, dolça i atractiva, interconnectant records del passat i l’immediat present, clarament diferenciat per l’estat d’ànim de Mireia. No et pots perdre per la novel·la, la Blanca t’agafa de la mà i et va conduint fent petits zig-zags per la vida de la protagonista fins a creure que aquella senyora de més de 90 anys és real, agafant-li estima i entristint quan veus que l’autora et solta la mà perquè, malauradament, t’has acabat el llibre.

Havia llegit més d’ella, un Jardí a l’obaga que em va deixar amb ganes de més. Allà veus com, sense adonar-te’n, fa una anàlisi dels diferents pensaments de la societat reflectits en forma de personatge: aquell que jutja per la classe social, les persones que es mouen per diners, aquelles que pensen que un home sense estudis no és vàlid…, actituds del dia a dia que la Blanca sap analitzar amb cura i subtilesa.

Recomanaria aquest llibre per desconnectar, perquè és un d’aquells llibres que et molesta quan acaba perquè ja no tens res a llegir.

La Blanca Busquets ha fet de la vellesa un pou d’experiència on mirar-se per créixer.

Aquí teniu els primers capítols en pdf de La fugitiva de Blanca Busquets.

Títol: La fugitiva
Autor: Blanca Busquets
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-7588-601-5
Preu: 18,50€