Arxiu de la categoria: Humorístic

Venjaré la teva mort, de Carme Riera

Arriba al Nosaltresllegim el nou llibre de Carme Riera, Venjaré la teva mort, i ens el ressenya l’Imma Gómez Pallarès. Aquí teniu el seu escrit sobre el llibre. A veure què ens explica!

Segueixo Carme Riera des que va publicar Te deix, amor, la mar com a penyora, l’any 75. Encara era una nena de 13 anys, però em va captivar; vaig llegir i rellegir aquelles narracions poètiques descobrint tot un món nou…

Aquella primera edició tan estimada se l’havia de menjar la nostra gossa Cendra al cap de 20 anys en un atac de fam literària sobtat. El seu bon gust no va minvar el disgust que vaig tenir en aquell moment. Al cap d’uns anys vaig explicar l’anècdota a la Carme Riera i no havien passat ni tres dies que la Cendra va rebre per correu postal un altre exemplar dedicat del magnífic recull de narracions. La Cendra i jo sempre li estarem agraïdes.

Avui estem davant d’una obra del tot diferent. Han plogut, com a mínim, 27 obres literàries més des d’aquell 1975. Pel cap baix, n’he llegit 20. “Venjaré la teva mort” és la primera que llegeixo de les tres que ha escrit de novel·la negra. Ha estat una bona experiència que m’agradarà repetir.

És una novel·la àgil; molt ben documentada i travada en tots els detalls; i manté el suspens i la intriga fins l’últim moment malgrat que la narradora, la protagonista, l’Elena Martínez, ens confessa des del primer moment alguns aspectes rellevants de la trama.

Per primera vegada, la Carme Riera ha deixat la veu i l’escriptura en mans d’un personatge, de la protagonista. Ella se n’ha desdit i ha fet que l’Elena Martínez anés a fer uns cursos d’escriptura a l’Ateneu i escrigués què li va passar. Frases curtes, llenguatge “correcte”, però col·loquial… gairebé no sembla una obra de la Carme Riera, si no fos pel mestratge de la construcció general de l’obra.

Així, doncs, ens trobem amb una detectiu, una dona d’origen gallec, filla d’un guàrdia civil, que aprèn a escriure perquè té la “mala consciència” (sic) d’haver enviat a la presó dues persones per un crim que no van cometre. A partir d’aquesta declaració d’intencions que ens fa la narradora a la nota introductòria, comença a explicar-nos el cas que va investigar arran de la desaparició del Sr. Solivellas, un home de negocis, pare de família d’una colla ben “peculiar”.
No us puc explicar gaire cosa més perquè en una novel·la negra cada detall és important descobrir-lo quan toca i no seré jo qui us aixafi la guitarra.

En aquesta última obra de la Carme Riera hi trobareu intriga, evidentment, però també una bona dosi de crítica social, de suport als més febles (nens i animals), de denúncia de la violència de gènere i de la pedofília, entre molts altres subtemes, tots amanits amb una bona cullerada d’ironia i de sarcasme. Quan trobeu la “Colla dels defensors dels caganers” o el partit polític “Catalans de Soca-rel” ja m’ho direu.

Final inesperat? Obert? …? Llegiu-la, no voldreu que us ho digui jo!

Aquí teniu els primers capítols de Venjaré la teva mort de Carme Riera en pdf.

Gràcies pel teu escrit, Imma! Aviat t’haurem de donar firma, a aquest ritme de lectura!

Títol: Venjaré la teva mort
Autor: Carme Riera
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-297-7665-2
PVP: 18,90€

Obaga, d’Albert Villaró

Torna al Nosaltres l’última incorporació que hem fet en la nòmina de lectores i lectors. Aquí teniu l’Imma Gómez Pallarès ressenyant-nos una antiga novel·la d’Albert Villaró, autor de la recent El sindicat de l’oblit, la continuació del Premi Josep Pla de 2014 Els ambaixadors.

Endavant, Imma!

Les meves vaques tenen la mania de vedellar de matinada, i amb preferència les nits de lluna plena, en un rampell romàntic. Això només passa amb les meves, pel que sembla. És un fet ben curiós, digne d’estudi.

Així comença Obaga, d’Albert Villaró. Si no fos per la coberta -una mica bèstia, cal dir-ho- podríem pensar que comencem una novel·la rural amb deixos romàntics ensucrats. Res més lluny del que us trobareu quan us animeu a llegir-la.

Villaró va publicar Obaga l’any 2003 i us he de confessar que aleshores, malgrat l’èxit que va tenir, em va passar del tot desapercebuda. Visca les reedicions, doncs, que m’han fet descobrir-la quinze anys després!

És un relat que transcorre gairebé tot en l’àmbit rural, en una població dels Pirineus, on una trama misteriosa de contraban és possible.

En Tomàs, el protagonista, és el narrador de tota la història i, a través d’ell, vivim aquest relat de misteri on la resta de personatges van entrant i sortint d’escena el just i necessari per acomplir la seva funció.

Els personatges semblen sortits d’una pel·lícula còmica que l’atzar ha reunit: la nòvia formal d’en Tomàs, la parella neorural de Barcelona, el contrabandista bo i el dolent, el sergent dels carrabiners,…, i el tiet conco poc parlador (“quatre-centes vuitanta-sis paraules, comptant-hi les interjeccions” en tot un any), persona entranyable, que sempre hi és quan cal ser-hi.

Les frases fetes i el lèxic, entre d’altres, “afededéu” que ens fan reconèixer un parlar autèntic, real i natural, lluny d’un estàndard escrit forçat. L’oralitat marca la narració i li dona el to viu i àgil de la història.

Misteri, corrupció i humor de la gent de terra endins, amb una narració fresca, són bons ingredients per passar una bona estona i per esperar un final…

Que potser us pensàveu que us explicaria el final? No us en diré res de res. Ja me l’explicareu vosaltres.

Gràcies per l’escrit, Imma! Torna aviat al Nosaltresllegim!

Aquí teniu els primers capítols del llibre de l’Albert Villaró en pdf. Esperem que us agradi!

Títol: Obaga
Autor: Albert Villaró
Editorial: Columna Edicions
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-664-2350-2
Preu: 15,90€

Flor salvatge, de M. Mercè Cuartiella

L’Anna se’ns estrena al Nosaltres amb Flor salvatge, de M. Mercè Cuartiella. A veure què ens explica sobre aquesta… road-movie literària? Ho provarem amb aquest terme. Què ens expliques, Anna?

Flor salvatge és la sisena novel·la publicada de M. Mercè Cuartiella (Barcelona, 1964). Al 2012 va ser guardonada amb el Premi Llibreter per la novel·la Germans, gairebé bessons, i al 2015 va rebre el premi Mercè Rodoreda pel recull de contes i narracions Gent que tu coneixes.

El punt de partida de Flor de salvatge combina la precarietat laboral, un cadàver i tres companys accidentals de viatge que ens acabaran portant molt més enllà del que sembla a primer cop d’ull.

La protagonista és una dona, la Gràcia, en aquella edat passant els quaranta en què les dones comencem a ser encara més invisibles, precaritzada laboralment, a punt de ser expulsada de casa seva pel monstre de la gentrificació a la ciutat, i no gaire afortunada en les relacions amoroses.

Tot i les seves circumstàncies, la Gràcia és una dona empàtica, de caràcter, bon cor, senzilla i propera, que sense fer-ho de manera conscient, teixeix xarxes al seu voltant, evocant-nos la vida dels barris, la de les veïnes que es cuiden i s’ajuden, la dels comerços de tota la vida on es coneixen les preferències dels clients, la de les barres dels bars com a espai social.

Els personatges, els entorns i el llenguatge de la novel·la resulten molt propers, molt quotidians, i faciliten entrar en la història que ens presenta. Però no és una història plana. És una història que porta les seves protagonistes al límit, que ens acaba mostrant els seus racons més obscurs, aquell passat que s’amaga, o aquelles emocions que costen de compartir. Tot a ritme de road movie.

El que més m’ha atrapat de la novel·la, més enllà de la pròpia història, és l’ordre en què l’autora va presentant els fets i les escenes. L’alteració cronològica que presenta cadascuna de les tres parts en què està dividit el llibre, fa que comenci amb una escena que d’entrada no entenem ni sabem d’on ve. A mesura que anem llegint, es van entrellaçant detalls i línies de temps que ens mantenen enganxades a la lectura fins al final.

Moltes gràcies, Anna! T’esperem aviat al Nosaltresllegim!

Aquí teniu els primers capítols en pdf de la Flor salvatge de la M. Mercè Cuartiella.

Títol: Flor salvatge
Autor: M. Mercè Cuartiella
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Pàgines: 336
ISBN: 978-84-17016-39-5
Preu: 19,50€

Els metecs, de Pep Puig

Tenim una nova lectora que s’incorpora al Nosaltres, ara que encarem Sant Jordi: es diu Imma Gómez Pallarès i quan vam rebre el nou llibre del Pep Puig i ho vam explicar a Twitter amb un parell de piulades se li van estirar les orelles de cop per dir que “ep! Aquest llibre és fabulós!”. I què havíem de fer? No demanar-li que ens l’expliqués? Aquí teniu la seva ressenya d’Els metecs.

Els Metecs no és una novel·la en francès, tranquils. No és tampoc una biografia literària de Georges Moustaki i de la Marina Rossell. Els Metecs és l’última novel·la d’en Pep Puig que, si ja ens va deixar enganxats i entusiasmats amb la La vida sense la Sara Amat, premi Sant Jordi 2015, ara no ens deixarà moure fins que ens la cruspim sencera.

Pep Puig és un escriptor encara jove amb una obra in crescendo. Cada pas literari que fa supera l’anterior amb escreix. L’home que torna, Les llàgrimes de la senyoreta Marta, L’amor de la meva vida de moment, La vida sense la Sara Amat i, ara, Els Metecs, ens mostren una maduresa literària que no ens fa veure on és el sostre d’aquest escriptor.

Em direu, molt bé, molt bé, però de què va Els Metecs? Calia un títol tan “complicat”? Bravo per l’autor i per l’editor a qui no els deu haver estat fàcil defensar-lo a nivell comercial i ja us dic ara que sí que era necessari. Era, és, el títol. En Pep Puig ens explica el perquè fent referència a la mítica cançó d’en Georges Moustaki, cantada en català per la Marina Rossell. Ja us ho trobareu…

Els metecs, els estrangers metafòrics o reals de la nostra novel·la, són quatre amics que es troben tot fent un cafè després de deixar els fills a l’escola. Així es com comença la seva amistat. En Mario, en Pere, en Guillem i en Rodric tenen entre 40 i 50 anys i són en un moment “delicat” de la vida, de certa desorientació vital. Són molt diferents, es dediquen a feines molt diferents, vénen de famílies molt diferents, tot en ells és diferent… Què els uneix, doncs, a banda de ser pares de fills de la mateixa escola? Els uneix el fet de ser “metecs” de ser “estrangers”. Si hi pensem, tots som estrangers en algun moment de la vida, en algun lloc; potser a la feina, potser amb alguns amics, potser amb la família, potser al país…

La novel·la comença quan en Mario, deprimit per la seva separació recent, explica al Pere -l’escriptor de la colla- que s’ha atrevit a tornar a Les Voltes, el poble on va passar la infantesa, on va ser molt feliç, i que van haver d’abandonar quan els seus pares es van separar i el seu pare va desaparèixer per sempre més. Demana al Pere que escrigui la seva història.

La fascinació que sent el Pere pel relat del seu amic, el fa decidir a dir que sí, i a decidir que, per fer-ho, ell també hi haurà d’anar i viure aquest retorn en primera persona…

No vull explicar-vos el que ve a continuació. Dir-vos que s’estructura en tres parts: El Metec (en Mario), Els Metecs (la història d’en Pere i les peripècies d’en Guillem i en Rodric) i La Metec – ep! no havíem quedat que eren quatre amics?-. La Metec és la Caterina, la Caterina Jou, amiga d’infància de la germana gran del Mario a qui retrobarà a Les Voltes. No us en vull dir res d’ella, l’heu de descobrir.

Dir-vos també que hi ha moments molt “surrealistes” i divertits que aparenten ser reals del tot; moments que ens fan veure que la frontera dels 40 als 50 anys ens enfronta a qüestions vitals que cal resoldre, als quals Pep Puig ens hi fa anar amb una visió irònica que ens fa petar de riure en més d’una ocasió.

Els eixos bàsics són l’amistat, l’enyorança, el desig, el sexe, els vincles, la vergonya, la tendresa, la ironia, motors que, com bé sabeu, ens ajuden molt sovint a navegar en l’estrangeria de nosaltres mateixos.

Tingueu-ho present, si la comenceu, no la podreu deixar. I no perdem de vista el nom d’en Pep Puig: ens trobem de nou amb una gran novel·la d’un gran jove escriptor.

Moltes gràcies, Imma! Ens llegim aviat al Nosaltresllegim!

Aquí podeu començar a llegir els primers capítols en pdf del nou llibre del Pep Puig.

Títol: Els metecs
Autor: Pep Puig
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Pàgines: 368
ISBN: 978-84-17016-44-9
Preu: 18€

Joan Maria Morros ens explica el seu llibre ‘Els Coixinets’

Fa uns dies us explicàvem que havíem tirat la canya a un autor, en Josep Capsir, perquè ens expliqués el seu llibre… i que havia funcionat! I després ens vam dir: si ha funcionat amb ell, ¿i si ho provem amb en Joan Maria Morros, que publica la seva primera novel·la anomenada Els Coixinets?

I ha funcionat! Aquí teniu el seu escrit!

Els Coixinets és una història sobre l’amistat a la segona dècada del segle XXI. Un grup d’homes i dones d’uns 45 anys, que fa temps que es coneixen, solters i solteres, queden sovint per sopar i explicar-se la vida. Els amics és l’entorn més pròxim que tenen. En un d’aquests sopars decideixen fer un grup de Whatsapp… tots el fan servir per la feina i ara és moment que en tinguin un per ells. I coincideixen que el millor nom pel grup és ‘coixinets’, perquè el coixí és el company més habitual al seu llit. A partir d’aquí, el Whatsapp funciona com a element cohesionador: se saluden al matí, s’expliquen què els passa, concreten trobades, sopars…

La novel·la barreja converses amb trobades reals; històries de cada un dels amics; tot plegat demostra que l’amistat, per molt que es treballin moltes hores al dia, que no es tingui molt temps per un mateix, és el més fort que els uneix. I saben que, o bé realment o bé a través del grup de whatsapp, els amics sempre estan al costat.

Aquesta és la meva primera novel·la. Va sorgir a partir d’un sopar i un posterior esmorzar amb l’editora de Columna, Glòria Gasch. A partir d’aquí, les històries i els personatges reals van ser la font d’inspiració. De trobades, d’anècdotes i de xerrades reals n’han sortit, degudament modificades i ficcionadament alterades, les històries dels 12 personatges d’aquesta novel·la. Els Coixinets vol ser un llibre que exemplifiqui que les xarxes socials també poden ser les nostres aliades. Aquest grup se l’ha fet seva i utilitza el Whatsapp per estar més a prop, més en contacte els uns amb els altres.

Espero que la gaudiu i que passeu una bona estona amb les històries que s’hi expliquen.

Nosaltres també ho esperem. De fet, n’estem segurs!!

Moltes gràcies, Joan Maria, per explicar-nos el teu llibre, Els Coixinets! Un de Nosaltres el ressenyarà aviat aquí, al www.nosaltresllegim.cat!

Aquí podeu començar a llegir els primers capítols del llibre del Joan Maria Morros. Seguiu aquest enllaç!

A més, en Joan Maria Morros ens ha passat uns quants enllaços per si voleu més informació de la seva primera novel·la.

Els Joan Maries -el Morros i el Pou- i Els Coixinets al ‘No ho sé’ de Rac1

D’aquest llibre, n’han parlat a un munt de llocs! A La Vanguardia, a Lleida Televisió, al Diari Segre de Lleida, al Canal Taronja de l’Anoia o al Regió 7.

Al final, com sempre, la fitxa del llibre!

Títol: Els Coixinets
Autor: Joan Maria Morros i Cuadras
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-664-2274-1
Preu: 18€

El simpatitzant, de Viet Thanh Nguyen

En Lluís, que ja porta un parell d’escrits al Nosaltres, -un John le Carré volador i un Germà Bel amb moltes cabòries galàctiques– torna per explicar-nos un llibre que estava desitjant llegir: Premi Pulitzer 2016 de Ficció! Ell us ho explicarà millor:

El Martí, el meu traficant de llibres de confiança, trucà un divendres a la tarda:

– Tinc mercaderia de la bona. T’interessa?
– T’he dit mil vegades que no em truquis al telèfon mòbil!! Ens podrien descobrir! Penja, i et buscaré aquesta tarda.

No em va costar trobar-lo al seu hàbitat natural, al Mercat de Lesseps. Entre parades de carn i de verdures, m’oferí El simpatitzant, de Viet Thanh Nguyen.

El simpatitzant és un agent doble, un revolucionari del Vietcong infiltrat en la policia del Vietnam del Sud. En els últims dies de la guerra, el 1975, Saigon és a punt de caure en mans de l’exèrcit del nord i els qui han col·laborat amb el govern del sud miren de fugir. El simpatitzant ha de triar: quedar-se o fugir.

Els primers capítols d’El simpatitzant són molt evocadors. Saigon és un campi qui pugui que vessa de desesperació. És dur però no és sorprenent; són moments previs al col·lapse de la ciutat. I malgrat tot, el simpatitzant sobrevola la tragèdia impassible. Però quan en fuig i arriba als Estats Units, el contrast és molt notable: allà pateix el dolor de l’esperit i hi troba la desesperança.

La novel·la és construeix en base a successives dualitats, començant pel propi agent doble. La guerra entre el Vietnam del Nord i el del Sud, el comunisme i el capitalisme, el país d’origen o l’exili: el simpatitzant es troba a les dues bandes en tots els casos.

Sense caure en cap moment en una visió pamfletària, m’ha sorprès molt la descripció tan crua sobre la societat nord-americana i el somni americà. Alguns exiliats vietnamites viuen en un estat de tanta degradació que s’estimen més tornar a Vietnam a lluitar de nou. El cinisme de la visió popular i mediàtica nord-americana sobre el Vietnam s’il·lustra magníficament en els capítols en què el simpatitzant col·labora en la producció d’una pel·lícula de Hollywood (apocalíptica?) sobre la guerra.

“Novel·la d’espies” és un qualificatiu que queda curt per aquest llibre. La trama és més lenta que en un thriller comú malgrat que acaba resultant trepidant perquè no vols parar de llegir. L’autor desplega un estil literari molt treballat i efectiu, amb brillants tocs humor: -“si les mirades castressin, la dona se n’hagués anat amb el meu escrot a la bossa de mà”-. Alguns capítols són fins i tot memorables -l’aeroport de Saigon, el rodatge de la pel·lícula a les Filipines o l’expedició al Mekong-. Aquesta és una novel·la que demana un cert esforç en la lectura, però ofereix també molt més que una simple història de bons i dolents. És un home de dues ments. És un retrat de què significa la guerra del Vietnam a la nostra cultura. És Vietnam, des de tots els angles.

Voleu començar a llegir els primers capítols d’aquest simpatitzant? Seguiu aquest link per començar a donar un cop d’ull a la novel·la de Viet Thanh Nguyen.

Títol: El simpatitzant
Autor: Viet Thanh Nguyen
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Premis: Premi Pulitzer 2016 en la categoria de Ficció
Traductor: Mercè Santaularia Campillo
Pàgines: 464
ISBN: 978-84-16367-99-3
Preu: 22€

Quan anàvem a les monges, de Judith Càlix i Rosa Gordillo

quan-anavem-a-les-mongesAdoratrius Esclaves del Santíssim Sagrament i de la Caritat, Clarisses de la Divina Providència, Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, Religioses de la Mare de Déu de la Mercè, Religioses de Maria Immaculada del Servei Domèstic,…

De noms, de tota mena! Teresianes, Carmelites, Escolàpies… Totes ens sonen una mica perquè l’escola cristiana, sigui de fa uns anys o ja més cap aquí, és de ple dret un paisatge mental per tots. És francament complicat imaginar-se aquest país sense unes monges que durant molts anys van ser les que es van encarregar d’educar-nos (als nostres pares o a nosaltres). Hi ha gent que no té gaire bon record d’aquesta escola de monges però aquest llibre tampoc va exactament d’això.

La Judith Càlix i la Rosa Gordillo han volgut plasmar en un llibre que -i això no ho pot negar ningú, és molt i molt divertit- totes les característiques d’aquesta mena d’escoles, la mena d’educació que s’hi donava i ho repassen absolutament tot: uniformes, assignatures, el menjador, jocs del pati, els viatges de final de curs, i especialment -jo que no vaig anar a monges-, un capítol dedicat a les monges en sí. la dire, la vella estimada, la del nom estrany, la progre guitarrista, la cuinera, l’esportista,…

Llegint el llibre he anat veient que moltes de les coses que es feien a classe de monges, jo també les vaig estudiar així -només hi ha una cançó que et permet recordar les preposicions del castellà o les taules de multiplicar, oi?- però aquest llibre aconsegueix fer una cosa que molt pocs poden fer: unir un imaginari col·lectiu, sigui d’educació o de l’època de l’escola de moltíssimes persones.

Perquè, potser no beneíeu la taula, però segur que l’anàlisi de les oracions, el Cocherito leré amb la corda, els plats i gots de Duralex al menjador, la Heidi, los payasos de la tele, els llibres d’Els Cinc o el Tigretón sí que sabeu què són. I quan la Judith Càlix i la Rosa Gordillo us ho repassin tot no podreu evitar esbossar un somriure d’orella a orella.

Per cert, les autores us expliquen un munt de coses més en aquest Facebook que han posat en marxa aquí: Fb.com/quananavemalesmonges.

També han anat de gira per ràdios!

I també a la televisió!

 

Aquí teniu els primers capítols en pdf per començar-lo a llegir.

Títol: Quan anàvem a les monges
Autor: Judith Càlix i Rosa Gordillo
Editorial: Columna
Col·lecció: NO FICCIÓ COLUMNA
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-664-2161-4
Preu: 18,90€

Vaca sagrada, de David Duchovny

Vaca sagrada, de David DuchovnyL’Elsie Bovary és una vaca. Una vaca fora del comú, això sí. L’Elsie rumia i pensa tota l’estona.

Té una bona amiga, la Mallory, i juntes descobreixen la passió i la gràcia que els fan els toros. Una nit, amb totes les precaucions del món, s’escapen del tancat i van a una festa. Allà, la Mallory s’enamorarà perdudament i la nostra Elsie descobrirà la crueltat de la vida.

És tornant a casa tota pensarosa que veu que els amos estan al menjador tots junts (cosa ben insòlita) mirant i escoltant embadalits una caixa que parla i on hi surten un munt de coses.
Miracle!! Per un cop a la vida, tothom està callat i ningú no es baralla amb ningú!

En aquesta caixa màgica estan fent un documental on surt un escorxador a ple rendiment. La veritat és que a l’Elsie se li posen els pèls de punta quan veu quin és el seu futur immediat i decideix que necessita un pla de fugida immediat si no vol acabar convertida en una bossa de mà, unes sabates o bé un bistec.

Amb la complicitat d’un porc ben espavilat, un gall dindi amb pretensions i ella mateixa, creen una estratègia de fugida que no té preu. No us explicaré les aventures que passen aquest trio tan exòtic, ni on dimonis van a parar amb el seu desig de salvar la pell, però el cert és que posen molta terra pel mig i demostren tenir unes habilitats i uns recursos que ja voldria per a sí mateix més d’un bípede.

Aquest llibre aparentment sembla que hagi de ser senzill però a mesura que vas avançant en la lectura t’adones que té molta molla i que no és una anada de l’olla de l’autor. Vaca sagrada, de David Duchovny, és una faula molt ben estructurada, un conte per explicar als menuts com una alternativa més contemporània a la Ventafocs.
Un conte pels menuts i una reflexió sense concessions pels que no som tan menuts i tenim la sensibilitat cada cop més malmesa.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Vaca sagrada
Autor: David Duchovny
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traductor: Marc Rubió
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-16367-46-7
Preu: 17,50€

Malparits!, de Genís Sinca

malparitsgenissincaL’Eulàlia torna al Nosaltres després de fer un Murakami per ressenyar Malparits!, l’últim llibre del Genís Sinca. Aquí teniu el seu escrit!

Els mots que descriuen aquest llibre a la portada no podrien ser més encertats: “una tragicomèdia explosiva”. Malparits! narra les peripècies del Quim Maristany, un jove barceloní amb la síndrome de Tourette (malaltia que l’impedeix contenir una sèrie de tics, insults i repetir tot allò que escolta) que es trasllada a Andorra responent a la petició d’ajuda d’una antiga amiga que li demana que treballi per ella, ni més ni menys que disfressat de pollastre, per promocionar el seu negoci.

Genís Sinca, periodista i autor d’aquesta novel.la, ens acosta a la realitat d’aquesta malaltia a través de Maristany, o “Kivi” –tal i com ell es presenta-. Llegint però, t’adones que Kivi significa l’essència més pura i clara de tots els personatges que hi apareixen i que donen sentit a la seva vida. És l’únic que actua sense enganys, l’únic que no manipula ni enganya. Kivi, disfressat de pollastre i proferint insults pel mig d’Andorra la Vella, és el més sincer de tots.

Tot i així, Sinca utilitza Malparits! per enarborar el respecte i, sobretot, reclamar que els humans ens deixem de moure per les aparences. La resta de protagonistes del llibre guarden un passat escabrós, ben tancat amb clau i forrellat, que es va descobrint pàgina rere pàgina i que ajuda a entendre el perquè de les seves actuacions. L’únic capaç de rebel·lar-ho tot és en Kivi, a qui incomprensiblement tots li confessen les seves misèries, tot i sabent que en qualsevol moment les pot anar escampant en un dels seus atacs incontrolables de sinceritat.

Malparits! no és una comèdia, és un altaveu per denunciar el maltractament a la infantesa que molts adults, malauradament, continuen propiciant avui en dia. És un crit per condemnar tots aquells que estronquen les vides dels més petits i els fan créixer abans d’hora, simplement, per benefici propi.

Torna aviat, Eulàlia!! Nosaltres t’esperem!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Malparits!
Autor: Genís Sinca
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-664-2063-1
Preu: 19,50€

La Segona Hora fa història, de La Segona Hora

lasegonahorafahistoriaQuan ens va arribar el llibre La Segona Hora fa història, escrit per en Quim Morales, la Candela Figueras, el Jair Domínguez i en Xavier Pérez Esquerdo vam tenir un dilema entre tots Nosaltres: qui podia ser capaç de llegir-se sencer el llibre de La Segona Hora? No per dolent! Sinó pels atacs de riure?

Va ser llavors quan vam veure la solució: “que ho facin ells”. És per això que li vam demanar a en Quim Morales, director i culpable de La Segona Hora, que ens l’expliqués a tots Nosaltres:

Benvinguts a un viatge extraordinari a través de la història del planeta terra, aquest lloc enigmàtic i desconcertant on vivim des de fa centenars de milers d’anys.

A conseqüència d’un estrany incident, un grup d’agosarats humans viatjarà als moments clau de la nostra cronologia per ajudar-nos a entendre com i per què som el que som. El problema és que en comptes de ser professionals preparats, científics o físics quàntics, aquests viatgers temporals són l’equip de “La segona hora”.

Forocoches, les Instruzione, el Síndic de Greuges, els Estudis d’Audiència i la resta de seccions de l’insigne programa de ràdio tenen cabuda en l’accidentat viatge en el temps de l’esbojarrat equip d’investigació que fa riure. Aquest sorprenent viatge des de la Prehistòria fins al futur amb “La segona hora” us farà riure però també us convidarà a reflexionar sobre qüestions que no us havíeu plantejat mai.

Per exemple, com és possible que aquests pallussos hagin publicat un llibre?

La veritat és que el llibre és molt divertit! Si sou fans de La Segona Hora, no us el perdeu!!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: La Segona Hora fa història
Autor: Quim Morales | Candela Figueras Sabaté | Jair Domínguez Torregrosa | Xavier Pérez Esquerdo
Editorial: Columna
Col·lecció: NO FICCIÓ COLUMNA
Pàgines: 208
ISBN: 978-84-664-2059-4
Preu: 12,95€