nosaltresllegim.cat

@ColumnaEdicions @Grup62

Ostres! Jo tampoc podia dormir! Com a mínim fins que no em vaig cruspir la novel·la de la Marian Keyes sencera!

La Helen és la petita de cinc germanes. I totes estan sonades! La pobra Helen surt d’una depressió per caure en una altra. La seva màxima il·lusió és morir-se d’una vegada i posa tota la voluntat del món en provocar una trencadissa… però no ho aconsegueix de cap de les maneres! I no serà per falta de ganes!

Si no fos perquè és dramàtic, faria riure de debò. El cas és que et fan riure, vulguis o no, els mitjans que utilitza per posar fi a la seva vida… però quan la cosa és que no, és que no!

El cas és que un bon dia li reapareix un ex demanant-li que trobi una estrella del rock que ha desaparegut. És així com la Helen recupera la seva feina de detectiu privat i es posa mans l’obra.

La seva feina li agrada, és bastant bona fent el que fa, i a més l’ajuda a treure’s del cap els seus instints suïcides.

Quan comença a esbrinar per aquí i allà, per tal de descobrir on s’amaga l’estrella del rock, es troba amb un munt de sorpreses i situacions inesperades.

Mentrestant, la Helen es queda sense casa, gairebé perd el xicot, s’atipa de pastilles per dormir i ansiolítics, i fa una dieta fabulosa a base de cereals i coca-cola light. Com voleu que la pobra Helen pugui dormir amb un pla de vida tan esgarrifós?!

És una novel·la enginyosa, molt entretinguda i, sobretot, amb molt de sentit de l’humor. A mi, La Helen no pot dormir m’ha fet passar una bona estona. I dic estona perquè la veritat és que es llegeix amb tanta avidesa que dura molt poquet!

Nosaltres, toca divertir-se!!

Títol: La Helen no pot dormir
Autor: Marian Keyes
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 608
ISBN: 978-84-6641-622-1
Preu: 19,90€

@Ed_Empuries @Grup62

Dues històries en un llibre que un bon amic lector em va recomanar.  “Riuràs molt”, em va dir. Doncs sí, no es va equivocar. M’ho he passat molt bé llegint El rejoveniment de la senyora Donaldson i L’empara de la senyora Forbes, les dues històries indecoroses que donen cos a aquestes Indecències d’Alan Bennett.

Curiosament, no he assenyalat cap pàgina per seleccionar-ne una cita. Per què? Doncs perquè trobo que tot plegat és digne de ser destacat. Imagineu-vos, per exemple, la situació d’una vídua que es dedica a fer d’actriu per als estudiants de medicina. Sí, sí, ella fa veure que està malalta i va explicant els símptomes perquè els metges puguin avaluar-la i fer diagnòstics… arriba a un grau de perfeccionament increïble, la veritat! I aquesta senyora (que es defineix a sí mateixa com una mica tímida), per guanyar-se uns calers, no té una altra idea que posar hostes a casa seva… Resulta que hi apareix una parella que converteix casa seva -en paraules del narrador- si no del tot en un bordell, sí en un indret de comerç, permuta i intercanvi eròtic.

El segon conte encara em va agradar més. Ens presenta un assessor bancari, en Graham, que és gai i que es casa per interès amb una senyora rica i llesta… Però he dit per interès i hauria d’haver dit per interessos, perquè els hipotètics guanys que ha d’obtenir són diversos! Llegiu-lo i ho veureu!

En Martí va comentar Amb una mà al davant i l’altra al darrere i va dir que “tot el que llegeixes és imaginable”. Comparteixo aquesta opinió: és un humor britànic molt gràfic, com si veiessis una bona pel·lícula de dissabte a la tarda.

Títol: Indecències
Autor: Alan Bennett
Editorial: Empúries
Col·lecció: Anagrama/Empúries
Pàgines: 196
ISBN: 978-84-9787-846-3
Preu: 11,99€

@Ed_62 @Grup62

La ciutat cansada de Pere Calders és una novel·la inacabada i fins ara inèdita d’aquest autor que un grup d’experts ha rescatat de l’oblit. I sempre va bé rescatar en Calders!

El llibre és una novel·la molt coral i el que fa és descriure una espècie de “13 Rue del Percebe” especialment convuls on el destí d’un edifici acaba condicionant el d’una ciutat sencera: per ampliar una fàbrica, s’han de carregar un edifici… i des d’aquí, fins a l’infinit de l’absurd, el surrealisme i l’humor característic de l’obra de Calders.

Un altre tema interessant és com els experts han pogut recuperar aquest text original que, francament, crec que ha acabat prou bé. No es pot demanar més d’algú que quan feia els seus escrits es dedicava a escriure sobre l’anormalitat més normal.

M’ha agradat, especialment, el moment en què un sindicalista i el “secreta” que s’encarrega de seguir-lo arriben a un acord per fer-se la vida més fàcil i es fan amics. N’hi ha molts que n’haurien d’aprendre d’aquesta gent, oi?

És un llibre per a fans de Calders. I com que sé positivament que n’hi ha molts, hi ha molta gent que el gaudirà.

Títol: La ciutat cansada
Autor: Pere Calders
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 232
ISBN: 978-84-2976-225-9
Preu: 20,80€

@Ed_62 @Grup62

Segurament tot gran escriptor amaga alguna anècdota en la seva trajectòria que l’ajuda a esdevenir un mite amb el pas del temps. En el cas del gran escriptor portuguès José Saramago (Azinhaga, 1922 – Tías, 2010) -gran entre els grans-, l’anècdota és la història que envolta la seva darrera novel·la, publicada pòstumament, i que s’anomena Claraboia.

Tot i que es va publicar fa poc, Claraboia va ser la segona novel·la que va escriure Saramago, l’any 1953 i amb només trenta-un anys. I resulta que l’editorial a la qual va deixar el manuscrit, sense quedar-se’n ell cap còpia, el va perdre en una mudança i aquest no va tornar a aparèixer, sorprenentment, fins quaranta anys més tard, quan Saramago estava escrivint L’evangeli segons Jesucrist, però llavors l’autor va decidir que ja no era el moment de publicar-la, si més no en vida seva.

Però també hi ha veus molt properes a l’autor que diuen que en aquell moment no es va voler publicar Claraboia perquè aquesta novel·la hauria estat molt transgressora per aquella època, ja que reflecteix d’una manera subtil però alhora punyent una part de la societat lisboeta de classe mitjana-baixa utilitzant com a símbol una escala de veïns humil.

A la novel·la, Saramago ens mostra situacions de penúria i properes a la vergonya en el sí d’unes quantes famílies, totes elles diferents i diverses pel que fa als seus membres i les seves vivències personals i familiars, però que comparteixen alguns problemes i situacions que han esdevingut universals com ara la pobresa, l’analfabetisme, el patriarcat, el caciquisme, i d’altres que són més íntims, com ara les relacions entre membres d’una mateixa família, el lesbianisme, la prostitució, etc.

Saramago dissecciona i ofereix a Claraboia una imatge de la família com a pilar de la societat que dista molt d’una imatge modèlica i cristiana com la que es volia fer creure a l’època.

Nosaltres, sense cap mena de dubte aquesta lectura és obligada tant pels lectors fidels de Saramago com pels qui no ho sou tant. Ja ens ho direu.

Títol: Claraboia
Autor: José Saramago
Editorial: Edicions62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 368
ISBN: 978-84-2976-913-5
Preu: 15,99€