@albertvillaro @Grup62

He llegit les 600 pàgines d’Els Ambaixadors de l’Albert Villaró d’una tirada.

Situem-nos: som al 1949, Catalunya és una república independent d’Espanya des de 1934. El president és Manuel Carrasco i Formiguera; a Espanya mana una dictadura militar comandada pel General Sanjurjo (Franco mor el 1939 en un accident d’aviació segons la versió oficial). Europa i el món han patit una guerra que ha acabat el 1945 quan els Soviètics llencen “la” bomba sobre Hamburg (a Moscou mana Trotski, ja que Stalin ha mort a mans del seu jardiner). Els Americans, poc després, en llencen una sobre Yokohama. Abans hi ha hagut una guerra mal acabada -la Guerra de Ponent- quan Espanya intenta, sense èxit, recobrar Catalunya. També hi ha hagut invasió alemanya (i resistència) a Catalunya entre 1942 i 1945.

El 1949 a Madrid se celebra el primer Congrés Eucarístic després de la conflagració mundial. Vicente Juan Creix comanda la temuda policia del règim de Sanjurjo. I “Mossèn Farràs”, antic agent del servei secret de la República Catalana, inactiu i amagat des de fa tres anys, rep l’encàrrec d’afrontar i resoldre una gravíssima situació.

L’acció és trepidant. El capgirament de la història, que sabem que va passar realment, és molt reeixida. Hi ha humor, hi ha ironia, hi ha sarcasme, hi ha violència, hi ha sorpreses, un puntet de tendresa, subtils picades d’ullet.

La temptació de seguir explicant les mil i una facècies que es permet Albert Villaró és gran però no vull privar-vos del plaer d’anar-les descobrint!

He començat dient que la novel·la té 600 pàgines però és que al final hi ha un impagable DRAMATIS, de 81 pàgines més, amb 300 entrades. Però compte! També formen part del joc. Un parell d’exemples serviran per fer-me entendre:

ORTEGA Y GASSET,  José
Madrid, 1883 -1940
Tot i que no va militar activament en política, Sanjurjo el va fer afusellar l’any 1940 perquè publicava articles llargs, incomprensibles i plens de cites i conceptes estranys. En el moment de signar la sentència de mort, el Generalíssim va manifestar la seva sorpresa en comprovar que es tractava d’una sola persona

BRONSTEIN, Lev Davidovitx, Lev Trotski
Ianovka, 1879 –  Moscou,  1958
Quan ningú donava un ral pel seu futur, l’any 1938 va ocupar la secretaria general del PCUS per incompareixença forçada de Stalin. No va poder veure l’arribada del primer rus a la Lluna, el 1967, però com a mínim va tenir la deferència de batejar el mòdul lunar de la Soyuz II amb el seu nom. El seu nebot, el productor Samuel Bronston, no va voler fer mai la pel·lícula sobre la vida de l’oncle

Llegiu-lo, que us ho passareu molt bé!

Títol: Els ambaixadors
Autor: Albert Villaró
Editorial: Destino
Col·lecció: L’ANCORA
Premi Josep Pla 2014
Pàgines: 688
ISBN: 978-84-9710-240-7
PVP: 21,95€