Títol: El quadern de Nicolaas Kleen
Autor: Jaume Benavente
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 360
ISBN: 978-84-664-1285-8
Preu: 19 €
Els fans de la novel·la negra torneu a estar d’enhorabona! Tot just acaba d’aparèixer El quadern de Nicolaas Kleen, la primera novel·la policíaca de l’escriptor barceloní Jaume Benavente. Tot i la proximitat de l’autor, aquesta novel·la es desenvolupa a Holanda i està protagonitzada per Marja Batelaar, una jove i inexperta inspectora de la Unitat d’Homicidis de la policia d’Amsterdam, que ha de resoldre el seu primer cas amb morts i desapareguts.
L’aparició del cadàver d’Ilona Vitéz, una jove immigrant d’origen serbi, a la banyera d’una habitació a una pensió humil d’un barri pobre d’Amsterdam engega la investigació. Una investigació que esdevé llarga i complexa en la que, a mida que va avançant, s’omple de nous cadàvers i nous sospitosos que la jove inspectora Marja ha d’anar analitzant i relacionant amb el cos sense vida de la Ilona.
Un aspecte que m’ha agradat molt d’El quadern de Nicolaas Kleen és que l’autor hagi introduït a l’argument aspectes relacionats amb la vida personal de la Marja Batelaar -la família, les amistats i les parelles- que donen cos a l’obra i l’enriqueixen amb reflexions i diàlegs sense destorbar per res ni la intensitat ni el tema principal que és en tot moment la investigació. Trobo que aquests episodis personals li donen, en certs moments, un altre ritme a la novel·la, que de no ser-hi així esdevindria en una novel·la policíaca més, amb una contínua successió d’assassinats, persecucions i interrogatoris.
Apa, doncs. Ja teniu, Nosaltres, una altra bona novel·la negra per llegir i gaudir. No vull caure en el tòpic de dir-vos que seria una bona lectura d’estiu però per si de cas… ja sabeu.
Us deixem un vídeo on Jaume Benavente parla de la seva nova novel·la El quadern de Nicolaas Kleen.
La vaig veure l’altre dia a Casa del Llibre i al final em va poder una guia de viatges per aquest estiu, però veig que vaig deixar passar un bon llibre. Hi tornaré i serà una bona companyia del banyador…
Fugint del tòpic de subgènere que sovint ha caracteritzat la novel·la negra, aquí tenim un bon exemple de qualitat. Marja Batelaard -una inspectora de policia que no és precisament dura i fracassada com molts dels arquetips que estem acostumats a llegir- sedueix amb aquesta mirada solitària i molt humana des d’un món que originàriament no és el seu. Una dona que ha de fer-se un lloc en una feina preferentment feta per homes, tot i que això no sembla amoïnar-la gaire. La seva posició o el seu compromís és amb ella mateixa.
Pel que fa al fil argumental, he de dir que el ritme es manté de principi a fi.
Ni d’estiu ni d’hivern, una bona novel·la t’atrapa quan és el seu i el teu moment!
Imagino que no cal dir que l’apunto, oi? 😛 Al final em convertiré en una gran consumidora de novel·la negra! (si es que no ho sóc ja…).
Jo encara ho he pogut llegir el llibre del Jaume però vaig llegir “llums a la costa” (http://www.columnaedicions.cat/ca/llibre/llums-a-la-costa_9198.html), una bonica novel·la ambientada a Portugal i “Història d’amor a Sarajevo” (http://www.grup62infantiljuvenil.cat/ca/llibre/historia-d-amor-a-sarajevo_7994.html), una novel·la de caire juvenil on explica una història entre dos adolescents en plena guerra. Tots dos molt recomanables. El Jaume té la capacitat de contruir uns personatges reals, que te’ls fas teus de seguida, descriu els paisatges i localitzacions que sembla que t’hi transportis…tinc moltes ganes de conèixer la protagonista d’aquesta nova novel·la.
Hola Cèsar, m’ha agradat molt el teu comentari sobre la vida personal de la Marja Batelaar, el personatge central de la meva novel•la El quadern de Nicolaas Kleen. Justament es tracta d’això, d’escriure novel•la negra procurant que els personatges tingui vida interior –pors, anhels, somnis, clarobscurs- i que la traslladin al lector, a més a més d’intrigues criminals, investigacions, persecucions i possibles desenllaços. Fa més de trenta anys que escric i haver encetat ara aquesta experiència d’endinsar-me en el gènere negre i de fer-ho, a més a més, a partir del paisatge d’una ciutat –Amsterdam- allunyada del meu context suposadament més proper, no és cap gir brusc a la recerca de més lectors ni tampoc cap excentricitat. En realitat, tot lliga, obra, vida, afinitats. El quadern de Nicolaas Kleen és una novel•la negra, sí, atmosfèrica, que avança com un riu amb corrents subterranis. Fa llarg d’explicar això en aquest post (potser un altre dia ho faci, si t’interessa) però sí que puc dir-te que he anat configurant una geografia particular en la qual hi ha noms molt clars, com són Amsterdam, Lisboa, Porto, les illes atlàntiques o l’Europa Central. Diguem-ne que es tracta d’un continent d’ús personal. I per a escriure sobre ell, no em sento amb l’obligació d’incloure cap personatge català de pas (encara que en aquesta novel•la m’he permès una mica de joc a l’estil Hitchcock, amb una aparició fugaç en un dels capítols).
El quadern de Nicolaas Kleen és l’inici d’una sèrie de novel•les que tenen com a personatge central a Marja Batelaar, inspectora d’homicidis de la policia d’Amsterdam, una dona jove d’origen jueu, tímida, solitària i culta, que viu en el Jordaan, un dels barris més singulars de la capital holandesa. A través dels ulls de Marja Batelaar, (i en part també a partir d’algun dels personatges secundaris de la sèrie) pretenc oferir una mirada sobre Europa –i no només d’Amsterdam o de la societat holandesa- alhora que exploro les motivacions del crim (En aquest sentit, valoro molt les aportacions d’una mestra del gènere negre, Patricia Higsmith). En els futurs llibres de la sèrie de Marja Batelaar, Amsterdam continuarà mantenint-se com a escenari principal, però en algunes de les novel•les la inspectora viatjarà fora d’Holanda. Naturalment, que hi hauran crims, però al món de Marja Batelaar –tal com dius, Cèsar- hi ha més històries: família, amistats, parelles i, per sobre d’això, la seva manera d’estar i de sentir el món que l’envolta.
Quina alegria tornar a rebre un autor a “nosaltresllegim”!! A més, amb un post tan explicatiu!! Moltes gràcies, Jaume.
Gràcies Jaume pel teu comentari. T’he de reconèixer que no sóc un lector assidu del gènere negre, però la teva novel·la em va agradar molt pel personatge de la Marja i tot el que l’envolta, i que tu ara ens has explicat tan bé. La teva novel·la i la seva protagonista ens ensenya als lectors que un inspector de policia no té perquè ser sempre una persona dura, violenta i malhumorada, sinó que pot ser una pesona culta, reflexiva, sensible, que ens mostri les seves inquietuts i sentiments, la part més personal que tothom tenim i que a vegades a certs personatges els autors els hi amaguen. I tu has fet aquesta combinació molt bé, ens has mostrat la part professional i la personal de la Marja, fet que jo personalment -i crec que molts lectors- t’agraïm amb sinceritat. Així que esperarem els propers títols de la sèrie. Gràcies, Jaume.
Aquest estiu he devorat el llibre, el vaig començar i no podia deixar-lo ni cinc minuts. Els personatges estan molt ben dibuixats psicològicament i això i la trama fa que de seguida t’enganxis a la història. M’agradaria molt que, aprofitant que el llibre hi dóna peu, l’autor “portés” la Marja Batelaar a Barcelona en el seu pròxim cas. El recomano a tots els que disfrutin amb la novel.la negra!
M´ha agradat molt la teva novel.la, jo sóc asidua a la novel.la negra, però aquesta ha estat diferent doncs la inspectora Marja Batelaar, ha estat per a mi una descoberta, una altra manera més culta i sorprenent en el món policial, m´ha entusiasma´t , espero i desitjo que molt aviat poguem tornar a retrovar-la. Avisa´m quan sorti novament. Gràcies per escriure i fer-nos passar tantes bones estones.
Hola Saül,
Abans de res, moltes gràcies per la lectura. M’encanta això que dius de “devorar” la novel·la. Què més pot demanar l’autor? El que suggereixes de portar a la Marja Batelaar a Barcelona, de moment no és possible. Les properes novel·les continuaran tenint com a paisatge central Amsterdam, així com també alguns indrets d’Holanda i, tenint en compte que Marja Batelaar és un personatge viatger, també succeiran coses a altres ciutats europees. De moment, estic treballant amb Londres i Porto. T’escric aquest missatge justament des de Porto, perquè estic treballant un relat, que encara que no és de gènere negre, té a veure amb els avantpassats maternos de la Marja Batelaar, que són originaris d’aquesta ciutat.
És cert que a la novel·la s’intueix una possibilitat al voltant de Barcelona (no direm perquè per mantenir una mica el suspens respecte als lectors que encara no hi han arribat) però jo veig a Marja Batelaar en un món molt diferent del barceloní.
Bé, moltes gràcies de nou per haver-te apropat al meu llibre, és a dir a Marja Batelaar i el seu món. Espero que l’any vinent ja estigui en condicions d’oferir-te la segona novel·la de la sèrie.
Jaume Benavente
Hola Montserrat,
La Marja Batelaar és un personatge amb el qual m’identifico molt i em serveix per poder escriure sense limitacions de determinades coses. Contràriament al que pensen algunes persones sobre el gènere negre, i malgrat algunes convencions que sí cal respectar, és molt lliure. Tracto de fer novel·la negra i alhora ser conseqüent amb la meva manera de mirar i amb l’estil que crec ja és present en altres llibres. Mirada, estil i atmosfera van estretament lligats. Si t’agradat estic content perquè vol dir que potser he trobat una nova lectora, per al futur. ¿Què és un escriptor sense lectors? La meva propera entrega de la Marja Batelaar espero que es pugui concretar entre l’estiu i la tardor de l’any vinent.
Gràcies per llegir-me,
Jaume Benavente