Nosaltres, l’eufòria no té res a veure amb el Barça, la pilota d’or o el 5 a 0, no, no, no. El títol d’aquest comentari només té a veure amb la banda sonora d’aquesta tarda al meu cotxe. Us explico com ha anat tot plegat…
18:00 – deixem el pare fent feina i sortim la meva filla i jo cap al teatre. Al CD del cotxe, el disc d’Un camell Orient (només té dues pistes, la cantada i la instrumental -per cantar a sobre- que ha esdevingut el gran hit de la temporada; us prometo que ja me la sé).
18:30 – sortim del pàrquing i ens anem al Comtal, a veure el musical del Geronimo Stilton. Hi ha una cua que fa por!!! Sort que tenim les entrades.
18:50 – entrem al teatre i és ple de cartells amb el Geronimo i La Companyia (Scribacchinus, Alys, Flordiana…).
18:57 – “-Mama, em compres crispetes? -I m’ho dius ara que ja som assegudes?”
18:59 – “-No en queden de salades. Té, agafa-les i l’aigua també… -No passa res! Gràcies. Seu, que comencen.”
19:00 – Primera topada normativa: li diuen Geronimo pronunciat en català, com gerani o gerro! I jo que li deia a la castellana!! Penso que sóc una panoli!
20:00 – La primera part ens ha passat volant! Gairebé ni hem menjat crispetes! Comentem mentre baixem a estirar les cames que és genial i que no tenim ganes d’anar al lavabo sinó de què torni a començar, perquè, havent llegit Al Regne de la Fantasia, ja se sap que al final hi ha els episodis més emocionants…
20:15 – Les nenes més petites del nostre costat tornen pitant del lavabo… comença ja!
21:10 – ooooooooooooooooooooooh! Petards, confetti, serpentines, els personatges pels passadissos saludant… i les cançons del show a la boca sense poder-les aturar! Tornem cap al cotxe fent el saltimbanqui pel Paral·lel i comentant entre estrofa i estrofa que bé que ho fa la Lloll, que maca és la princesa, quina roba més ben feta que porten i, sobretot, com ens agrada el Geronimo (que, ara sí, ja pronunciem com Gertrudis!).
21:20- Companyia, som una Companyia, la Companyia de la Fantasiiiiaaa (s’imposa el Karaoke al cotxe).
21:45 – comencem a sopar i no callem fins que no ens obliguen a fer-ho… Comença el resum des del Camp Nou, un altre Regne de la Fantasia!
Montse m’encanta aquest comentari… la veritat que els que hem treballat i hem posat en nostre gra de sorra en aquest projecte, veure-ho en acció fa posar els pèls de punta…però aquest diumenge i el dilluns, el dia de l’estrena, vaig disfrutar molt…i jo no anava amb nena incorporada. Però crec que el resultat de la feina de molta gent s’ha traduït en el millor espectacle familiar que hi ha actualment a la cartellera dels teatres de Barcelona!!!!
Insisteixo us deixo amb la primera crítica publicada per tal que veieu que això va en serio http://www.andreusotorra.com/teatre/clipdeteatre/condal.html
Veure els nens emocionats saludant a Geronimo no té preu…
Visca el musical!
Comunicadora, m’agrada que t’hagi agradat! Per cert, si no anaves amb nena vol dir que en comptes de poder saltar i cantar a cor què vols et va tocar dissimular i taral·lejar en veu baixa, oi? jeje!
Anna, estic amb tu! I si sentissis la vehemència amb què la meva filla ho explicava a l’àvia haguessis al·lucinat!
Nosaltres, vaig veure que els dies de festa també hi ha funcions!!!
Jo també vaig tenir la sort de poder anar al musical amb nens i realment és molt emocionant i emotiu. Ja m’han demanat el cinquè viatge! a veure si els reis es porten bé.
La música em va encantar! No puc parar de cantar les cançons, les tinc al cap… Una obra magnífica!