Avui una amiga que sap que m’agrada molt llegir m’ha regalat un llibre que ha pensat que m’interessaria. La veritat és que la portada és molt bonica (hi ha un gatet), el títol és suggerent (“La magia de los gatos”), és relativament breu (148 pàgines) i a mi -que sempre em queixo que no tinc temps per a res- no se m’allargarà indefinidament… en fi, tot avantatges!

Ara bé, què li ha passat pel cap a la aquesta noia per concloure que un llibre la sinopsi del qual diu “Allan Percy nos hace ahora una propuesta que encandilará a cualquier persona que tenga un gato como animal de compañía y generará curiosidad en aquellos lectores que, aun sin tener un animal, sientan curiosidad por sus poderes.” s’ha fet per a mi?? Ni idea! Però si precisament a mi els gats em fan al·lèrgia!!

Bé, amiga meva, ja saps que ho hem estat parlant i hem quedat que en futures ocasions t’informaràs primer, o sigui que tinc el teu consentiment per regalar aquest llibre a un “nosaltres” que el vulgui. A canvi només us demano que, quan l’acabeu, ens expliqueu què us ha semblat, eh?

———————————

“Nosaltres”, sou de primera! Ja hem trobat un lector expert en animals domèstics! Es diu Ernest i viu a La Seu d’Urgell, o sigui que demà mateix sortiran els gats cap allà, a veure si li arriben ben aviat i podem completar aquest comentari! Quina alegria!!!

(ara sí que ja és qüestió de dies que l’Ernest ho acabi… Noi, no saps quin descans!)