Títol: Memòries (II). Temps de construir (1980 – 1993)
Autor: Jordi Pujol
Editorial: Proa
Col·lecció: Perfils [Núm 0 /2]
Pàgines: 424
ISBN: 978-84-8437-795-5
Preu: 23,95€
El segon volum de les Memòries d’en Jordi Pujol és un llibre molt més actiu que el primer, per explicar-lo d’alguna manera. El divideix en quatre blocs, que responen a quatre moments i quatre situacions (quatre reptes, en altres paraules). La primera, Bastint la Generalitat descriu com de pràcticament no res es va haver de crear una estructura governamental i sobretot una cultura de govern. De com es passa de reclamar competències a exercir-les efectivament, amb pocs recursos i poca memòria de fer-ho. De com es construeix país, per dir-ho en paraules del president.
La segona part, Navegant per mars tempestuosos, relata el cop d’estat del 1981, el cas Banca Catalana, els pals a les rodes i els problemes de relació amb els partits estatals (i amb els no estatals, també).
Temps de construir, la tercera part, és molt més concreta en el detall de què va fer i per què va fer-ho. Per què TV3 és el que és i per què tenim el finançament que tenim; els Jocs Olímpics i projectes menys reeixits, com el Fòrum.
Temps de decidir, quarta part del llibre, és més de caire intern de partit, no tant de país com les anteriors. En ella s’hi reflecteix els reptes que Pujol preveu per a CDC, en tant que fundador i figura central. El pacte del Majèstic i les seves conseqüències també hi són…
El mateix president diu, en un moment de les Memòries, que només apareix ell. “Jo faig, jo dic, jo penso, jo decideixo” i es justifica dient que és un president presidencialista. Però com en el volum anterior és més interessant el que no diu, de qui no parla, el que calla i només deixa entreveure. Tothom sap com parla en Jordi Pujol i, per tant, és fàcil pensar que quan diu “tal no es va portar bé” és realment un insult molt greu, una censura molt fonda.
A mi que tinc poc més de trenta anys m’ha servit per conèixer parts de la història recent del país que no coneixia. Assumint que només ho veus des del prisma que li convé al President Pujol, per conèixer perquè Catalunya és com és, és imprescindible llegir les seves Memòries. Perquè diu que va fer-ho tot ell.
Us deixem amb la presentació del llibre Memòries (II). Temps de construir (1980 – 1993).
