Títol: Pa negre
Autor: Emili Teixidor i Viladecàs
Editorial: La butxaca
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-96863-09-5
PVP: 11,95 €

Us ha passat mai que llegint un llibre s’hagi despertat un record que estava amagat en un racó de la vostra memòria? És el que m’ha passat amb l’últim llibre que he pogut llegir. Ha aconseguit que un record que estava dormint a la meva ment es despertés com si hagués passat ahir i encara ara continua perenne.

De quin llibre parlo? Doncs bé, es tracta de Pa negre de l’Emili Teixidor, un llibre que explica la història de l’Andreu i les seves vivències en una època complicada com és la postguerra.

L’Andreu no ha tingut una vida fàcil: el seu pare és a la presó i ha de viure amb els familiars més propers en una casa de pagès, ja que la mare no pot cuidar-se d’ell. El protagonista ens explicarà al llarg de tota novel·la el seu dia a dia i com el món que l’envolta l’acaba transformant.

I és que Pa negre no és un llibre qualsevol. A través d’una lectura tan intimista i enriquidora podrem descobrim com el món de l’Andreu va canviant a cada capítol. Com va trobant sentiments que encara romanien ocults, com ara l’odi profund cap a una persona, o els seus instints més baixos, com el sexe. Totes aquestes sensacions noves per a ell, i un seguit de situacions que vénen provocades per l’època tan difícil en què ha de viure, faran que l’Andreu es plantegi coses que fins aleshores no li havien passat pel cap.

No em puc deixar d’esmentar la força del llenguatge de la novel·la amb tot un seguit d’expressions i paraules que s’han perdut amb el pas del temps i que et transporten a una època que en realitat no és tan llunyana.

I és que l’Emili Teixidor amb aquesta narració elaborada, aconsegueix sense cap esforç que ens fiquem a la pell del protagonista i puguem viure els seus records i sentiments com si fossin nostres. Això, des del meu punt de vista, fa que li agafis estima al protagonista i també a alguns altres personatges.

Ara que he acabat Pa negre, el següent llibre que tinc preparat a la taula és Els convidats, també de l’Emili Teixidor. A hores d’ara estic tan capficada en aquesta època i en aquesta narració que crec que és el moment ideal per continuar amb aquest llibre. No us sembla?

Per cert, sóc conscient que he començat dient que un record havia vingut amb mi amb aquest llibre. L’únic que us diré és que ha estat una cosa de la meva infantesa, com l’Andreu, un record molt bonic i que m’alegro que hagi tornat. No hi ha res millor que llegir un llibre que et provoqui aquestes sensacions, no trobeu?

Si us ha interessat, no us perdeu el següent reportatge a Emili Teixidor des del programa L’hora del lector, del canal 33.