Estava donant un cop d’ull als llibres que hem anat comentant a nosaltresllegim.cat i m’adono que la novel·la negra està prenent força protagonisme. Des de Suècia a la Segarra ens arriben casos plens de Sang i Fetge (encara no són set, però ja falta menys!), i més que en vindran, perquè les llibreries en són plenes. Eps, i això que no hem tocat cap títol d’en Butxana (espero que algú s’animi aviat i així tindrem una visió més àmplia d’en Ferran Torrent) i que no compto Pa negre, perquè seria passar-se!
Però, quin creieu que és el secret, de la novel·la negra, que agrada tant? Quins són els vostres relats preferits? Per què hi ha tantes sèries de detectius que van apareixent a les prestatgeries amb gran èxit? Jo us deia un dia que la novel·la negra no era el meu fort, precisament per això m’agradaria que diguéssiu la vostra. Feu-ho amb passió, però que no hi hagi ferits!!
La novel·la negra enganxa perquè a més d’explicar-te alguna cosa d’algú hi ha un objectiu definit: trobar un assassí/na; cometre un assassintat; amagar-lo; imaginar-lo. És la garantia de trobar algun element identificable que et permeti avaluar si s’ha desenvolupat amb correcció o no un argument. Si es resol bé (és a dir, si té sentit, que no vol dir trobar necessàriament totes les respostes) i està ben escrit, és fàcil que t’agradi. Si no, si queden coses inexplicables perquè se les han oblidades, perquè les obren i després no tenen cap mena d’importància, perquè deixen allà pistes que porten a enlloc, aleshores ja saps que no és un bon llibre.
Vaja, és el meu punt de vista i jo sóc una fan de la novel·la negra!
Jo estic d’acord amb l’Alexandra. La novel.la negra et permet investigar, deduir, esbrinar… però sobretot, et permet pensar! Desde que et presenten un assassinat fins que et descobreixen el culpable, al llarg de les pàgines, l’únic que fas és pensar. Pensar quina relació té un personatge amb l’altre, perquè se’t dona una o altre pista o simplement, pensar en què et deparà la següent pàgina.
Jo em considero fan de la novel.la negra, però crec que amb aquest projecte del ‘nosaltres’, he vist que ho sóc més del que em pensava!