Títol: Les parelles felices tenen el seu secret
Autor: Carla Gràcia
Editorial: Columna
Col·lecció: No ficció
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-6641-034-2
Preu: 18,50 €
La Maria Assumpció ens parla d’un llibre de relacions de parella, un cabdell fet amb amor… Llegiu, llegiu…
El que més em va sorprendre quan vaig començar a llegir Les parelles felices tenen el seu secret, era que la Carla Gràcia, una persona tan jove, fos capaç de tractar temes molt complexos amb tanta profunditat.
Arran de la lectura d’aquest llibre, on descobrim una escriptora amb força coneixements del món de la psicologia, vaig buscar documentació de l’autora, descobrint que Les parelles felices tenen el seu secret, és la primera obra de la filla de l’Anna Mercader (filòsofa i pedagoga), amb qui sembla que l’escriptora manté una forta complicitat.
Llicenciada en ciències de la comunicació, la Carla Gràcia ha viscut a França, Anglaterra, EEUU i ha viatjat per tot el món, experiència que li ha permès descobrir la seva vocació d’escriptora, aprofundint en psicologia relacional i de la personalitat.
Quant al contingut del llibre, és una guia molt útil per a tots els públics, crec que molt ben dirigida a gent jove que busca una relació de parella i també els que ja en tenen una d’estable. La ment, no és pura matemàtica, sinó que és plena de conflictes, dels quals se’n pots ensortir amb una bona coneixença d’un mateix i més amb l’ajut d’un llibre com aquest, per absorbir, sobretot… sense presa.
Després de llegir-me’l em quedaria amb la següent cita: “La felicitat compartida és, en poques paraules: cabassos d’esforç, sacs d’il·lusió, un bon cordill de compromís i un polsim de fe.”
Resumint, crec que el millor consell que dóna l’autora és que l’amor ben entès no és aquell de les típiques cançons romàntiques, ni tampoc aquell dels contes de fades. L’amor autèntic és aquell que es crea sota els pilars d’una relació sòlida entre dos éssers humans, que poden ser pols oposats, però que decideixen donar-se la mà i emprendre el viatge de la vida junts, amb totes les dificultats i alegries de la vida.
En fi, tot un món de pensaments i de camins.
Jo me l’estic llegint i m’està agradant molt! Sobretot les escenes reals…
Mª Assumpció, m’ha agradat molt l’enfoc que li has donat al teu comentari. El final, és fantàstic!
Moltes gràcies!!!
Doncs la veritat, jo me l’ he llegit i trobo que li falta molta molta molta solidesa, experiència i fins i tot m’ atreviria a dir sentit comú, com es pot enfocar les relacions de les parelles des de un punt de vista tan negatiu i pesimista? si tot funcionés com pretén donar a entendre aquest llibre el 99 % de les parelles de la historia de l’ home no s’ haurien consolidat i ara mateix potser l’ espècie s’ hauria extingit. Que hi ha de dolent en la màgia de l’ enamorament, en el joc de la conquesta, en voler sorpendre a la parella per enamorarla? a la natura totes les especies han desenvolupat sempre dots per enganyar a la parella de l’ altra sexe per semblar més forts, més macos, més de tot…. i en l’ esser humà aixi ha de ser també, que després sortin els defectes, doncs si, i que?, moltes parelles han viscut tota la vida junts després de coneixers seguint aquests rituals i han viscut feliços i amb fills i ……. Bé en definitiva crec que està bé que hi hagi diversitat en el món d’ opinions, però crec que la gent que escriu ha de vigilar el que escriu, i molta gent que ha viscut una vida feliç , amb una estructura familiar estable amb uns pares que s’ estimen i que viuen junts durant tota la vida i que no els ha calgut viatjar per tot el món estic segur que escriurien un llibre més aprop de la realitat, més positiu i perquè no més romàntic, que la vida no es tan triste ni tan negativa com es pinta en aquest llibre, ni cal trencar la màgia ni anar en contre de milers d’ historia de les parelles en la humanitat que ens demostren tot l’ ho contrari del que es diu en aquest llibre
Pep, el meu germà té un bar i sempre em comenta que després de vacances les separacions van que volen! jo comparteixo amb tu que una visió optimista és necessària però, ai, la realitat és tristoia, eh? Gràcies per compartir el teu punt de vista amb nosaltres!!
Doncs la veritat és que la realitat no és gens tristota Montserrat, tot l’ ho contrari, i jo “tinc un amic que té un canari” i em diu que les separacions són més nombroses en poblacions de més de 100.000 habitants, m’ entens que vull dir Montserrat? o t’ ho hauria d’ explicar a un altre nivell?. Gràcies igualment per compartir el teu punt de vista amb nosaltres.
francament, Pep, no t’entenc però no cal que t’esforcis a explicar-m’ho a cap altre nivell. Gràcies.
Jo vaig descobrir el llibre en la separació de la primera parella i em va ser molt útil . Me l vaig guardar amb cura tots aquests anys i ara, amb la separació de la meva segona parella, l he rellegit i tot i que els motius i la meva situació han estat completament diferents, ha tornat a ser sorprenentment útil i sobretot m ha donat molta energia per seguir endavant, per entendre i acceptar moltes conductes tant de mi com de l atre.
En el seu moment, a l any 2011, em va sorprendre la seva experiència en el tema tenint en compte la seva joventut i ara el que m ha sorprès és que no s hagi reeditat.
Moltes gràcies Carla, el teu llibre m ha ajudat moltíssim en 2 moments crucials de la meva vida. Necessitava agrair t ho. Espero que t arribi.