Títol: Un amor únic
Autor: Johanna Adorján
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 160
ISBN: 978-84-8256-112-7
Preu: 16.50 €
Sorprenent. Commovedora. Tràgica. Romàntica. Reflexiva. Real. Sincera. Així és aquesta magnífica novel·la, Un amor únic, de la jove escriptora sueca d’origen hongarès Johanna Adorján.
Aquests set adjectius basten per comentar i resumir la manera de com l’autora ens mostra un fet real que va passar a la seva família, el suïcidi dels seus avis paterns. Hi ho fa combinant dos temps narratius.
En un d’aquests temps ens reprodueix com ella creu que van ser els últims dies de vida dels seus avis -hongaresos jueus que van sobreviure als camps de concentració nazis- i el moment del suïcidi conjunt, fent així una darrer acte d’amor total. I en l’altre temps narratiu l’autora fa una recerca d’informació on familiars i amics dels seus avis l’ajuden a comprendre la vida que van viure ells dos, tant en l’àmbit social com en el personal, i que els va portar cap a una mort tan particular.
Tot plegat va ajudar la Johanna Adorján a superar el xoc que li va provocar la mort dels avis, i a poder escriure aquesta sensacional novel·la que és Un amor únic.
Després de la lectura, Nosaltres, espero que compartiu amb mi la idoneïtat dels set adjectius amb que l’he descrita al principi.
Cèsar, amb aquest inici “Sorprenent. Commovedora. Tràgica. Romàntica. Reflexiva. Real. Sincera” m’has enganxat al comentari!
Era el Machado qui deia “¿Soy clásico, o romántico? No sé.” Era bonic, aquell poema! Segur que aquest llibre també ho és!! Gràcies per fer un comentari tan diferent i engrescador alhora.
Si llegeixes aquesta novel·la, Montse, veuràs que fa bona aquella dita de que al pot petit hi ha la bona confitura.
Sí que és bonic i bó aquest famós poema de l’antonio Machado, Retrato. La següent estrofa diu així:
“Converso con el hombre que siempre va conmigo / —quien habla solo espera hablar a Dios un día—; / mi soliloquio es plática con este buen amigo / que me enseñó el secreto de la filantropía.”