Títol: Vides desafinades
Autor: Xavier Aliaga
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-2976-872-5
Preu: 21,50€
Hi ha vegades que un llibre encaixa quan el llegeixes. El llegeixes en el moment idoni perquè et puguis identificar amb els personatges, les seves vivències, les seves circumstàncies, els seus caràcters, el seu moment vital… En un altre moment, el mateix llibre no t’arribarà de la mateixa manera, i pot ser un avorriment o, directament, una bomba que et faci trontollar.
Afortunadament, he llegit Vides desafinades en el moment adient, i m’ha agradat molt. L’he llegit quan la crisi econòmica europea és la realitat que viuen els personatges de la novel·la i, també, la que nosaltres tenim a tocar. L’edat dels personatges no és llunyana a la meva (tot i que jo sóc més jove, eh!). Coincideixo amb dos d’ells pel nostre gust per la mal anomenada subcultura: música, còmics, pel·lícules, etc, i per ser informàtics (veient els meus companys de feina acostumen a venir de bracet les dues coses). Amb un, fins i tot, tenim en comú el nom (Francesc) i un mot derivat d’aquest: F.X en el meu cas i Efebeí en el del personatge.
Aquestes coincidències han fet que no senti estranyes les seves pors, els seus neguits, les seves reaccions i personalitats. Tot i això, dono gràcies de no tenir els seus problemes, ja siguin amorosos, econòmics o de salut! Problemes que, d’altra banda, ens serveixen d’excusa per veure com els personatges tiren endavant, amb una determinació de ferro, les seves vides desafinades.
FX, gràcies per una novel·la que em fa molta patxoca ara que me n’has parlat i que, en canvi, no em va atraure especialment quan en vaig llegir la sinopsi… és el “valor afegit del nosaltres” (NAV, en anglès, jeje).
De res! Però en tot cas, Montse, hauries d’agraïr a l’autor d’escriure-la, jo tan sols la he ressenyat! 😉
🙂 tens raó, però si no en sents a parlar és més difícil que acabis llegint-la… Al final, jo crec que a Nosaltresllegim ens dediquem a obrir pas cap als llibres. Endinsar-se en l’aventura de la posterior lectura ja serà cosa de cadascú… Els camins, tanmateix, importen, i és per això que no me’n canso d’agrair-los!