Nosaltres, avui ens sentim especialment feliços, perquè el gènere que ens acompanya en els grans moments de la vida pren tot el protagonisme. I com que ja sabeu que aquí, en aquest Nosaltresllegim, els grans moments passen molt sovint (no cal esperar un casament per llegir uns versos) no ens n’hem pogut estar de sumar-nos a aquest Dia Mundial de la Poesia.

Si encara no heu llegit el Quatre Paraules, el poema que en Narcís Comadira ha escrit per a l’ocasió, us el deixem sencer:

Mig en somnis, un àngel
se m’apareix i em tempta:
escriu, fes un poema.
Vull treure-me’l de sobre,
vull dormir el son dels justos,
o el son dels pecadors,
m’és igual. Vull dormir.
Però ell insisteix.
Té, diu: quatre paraules:
món, país, llengua, amor.
I afegeix: gairebé
ja t’he fet el poema.
Jo li dic: si escric món,
bé hi hauré d’afegir
desastres, fam i guerres.
Si escric país, ja entro
al territori foll
de l’ésser i dels fantasmes.
I si escric llengua, veus?,
el dolor em trenca l’ànima.
No puc escriure més.
I em diu: tu escriu amor
pel món i pel país
i per aquesta llengua
que es mor i et trenca l’ànima:
veuràs que encara pots
fer aquest i mil poemes.

M’ha agradat aquest poema, i molt! Gairebé tant com el llibre de què jo us volia parlar avui: Aire amb Cel de Fons, d’en Miquel de Palol.  Us dic de debò que és un text d’aquells que paga la pena tenir, rellegir, deixar, perdre i tornar a comprar per tornar a prestar…

Títol: Aire amb cel de fons
Autor: Miquel de Palol
Editorial: Proa
Col·lecció: Els llibres de l’Óssa Menor
Pàgines: 128
ISBN: 978-84-7588-293-2
Preu: 16,00€

Hi ha de tot, en aquest llibre. Des de poemes humorístics (Balada del Reunit és una conyeta d’allò més divertida i àcida) fins a reflexions de país, del pas del temps, de natura (és Des de més Amunt el poema que regala, en el seu darrer vers, el títol del llibre a l’autor), de l’amor… Però m’estaré de triar-vos-en fragments, perquè el poeta diu, només començar:

Deia Ferreter en una entrevista que les úniques unitats consistents eren el poema i el conjunt de l’obra, i que llibres, parts del llibre i tota mena d’apartats no eren més que cortines i visillos que mes que portar res a la consideració de l’autor venien a ser ridícules marejades de perdiu, una regla que per cert ell no va seguir del tot.

Bé, doncs, si ho deia Ferrater i ho subscriu Palol, què he de fer jo? Res que no sigui callar i desitjar-vos un gran Dia!