El bell país on els homes desitgen els homes, de Biel Mesquida

@labutxaca @Grup62

El proemi i l’epíleg d’aquest llibre, a càrrec del Dr. Jordi Llovet, és digne de comentari. M’han agradat molt! Precisament he intercalat la lectura d’aquesta poètica, com la defineix el propi Llovet, amb la del seu llibre Adéu a la universitat (de què en parlarem aquí mateix més endavant) i penso que és bo llegir autors que combinen autoritat, precisió i capacitat de divulgació sense caure en el simplisme.

Però no sóc aquí per parlar de la salsa, sinó del tall… i aquí no sé si em trobareu tan eufòrica. Modestament, hi he trobat massa carn, en aquest plat. M’explicaré. El bell país on els homes desitgen els homes és un llibre que fou escrit l’any ’74 i em puc imaginar que devia ser molt difícil fer poesia amorosa en català, sexualment explícita i, per acabar-ho d’adobar, de temàtica homosexual. Per tant, vist en aquest context, és un llibre a tenir en compte i de lectura obligatòria per entendre l’evolució de la lírica en català. Ara bé, si admeto que no ha estat una trobada colpidora per a mi és perquè no he pogut acabar d’acostar-me a la veu de l’artista. No he pogut prescindir del temps ni del tema i pensar que allò que estava dient en Biel Mesquida m’ho deia també a mi. I no té res a veure amb l’homosexualitat… Deixeu-me que m’expliqui: fa uns dies sentia en Lluís Llach parlar de Memòria d’uns ulls pintats i deia que havia relatat algunes escenes explícites entre els protagonistes, que havia parlat obertament d’amor i sexe homosexual com no ho havia fet mai en les seves cançons, perquè quan escrivia els versos li semblava que  havien de ser patrimoni de totes les orientacions (bé, potser no ho deia ben bé així perquè no en vaig prendre nota, però més o menys era això). Bé doncs, a mi en Llach em commou quan diu “érem hostes del bes i la insistència” i no tant en Mesquida quan escriu “tu cercaves, nerviós i violent, el meu nu sota la bragueta”.

Això no obstant, crec que està bé llegir-lo. Altrament, us perdreu no només una obra de les que han fet història, sinó també versos tan bonics com aquests:

ASSAIG D’UNA ALTRA PROVA D’EPITAFI

Devia ésser la inclinació del sol dins
el nu de les teves passes descrivint un joc
perillós, però només puc recordar que a l’altre
costat del teu cos vaig trobar una agenda
d’aquell temps amb tots els dies esborrats
per l’escuma.

Títol: El bell país on els homes desitgen els homes
Autor: Biel Mesquida
Editorial: labutxaca
Col·lecció: Poesia
Pàgines: 80
ISBN: 978-84-9930-547-9
Preu: 11,95€

Share

2 pensaments a “El bell país on els homes desitgen els homes, de Biel Mesquida

  1. Cèsar

    Montse, has trobat molt explícit que el Mesquida digui bragueta? Doncs, seu i agafa’t bé a la cadira.
    Mira quins versos: “Que me violen / que me violen todos / que me violen una y otra vez”.
    No et dic ni el títol ni el nom de la poeta, no cal, oi?

  2. Montserrat Brau Autor de l'entrada

    “me da
    igual
    el Sida,
    me da
    igual
    la Sangre”
    … en fi!

    Però has vist que bonica és l’estrofa del Mesquida? de joies com aquestes n’hi ha força, en el llibre!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.