@Ed_Proa @Grup62
Normalment, quan pensem en la Història pensem en la gent que l’escriu. És a dir, no tant en les persones que tenen el paper i el llapis (o el pergamí i la ploma, o la pedra i el sílex, o el teclat i la pantalla, és igual…), sinó en els protagonistes de la Història.
És per això que pensem en reis i reines, prínceps i princeses. O, en determinats moments, presidents i generals militars. I si de cas, molt de tant en tant, ens vénen al cap els nobles o les persones relativament properes que els van fer la vida impossible o que els van intentar assassinar.
La gent del seu entorn que els van ajudar, que els van fer la vida més senzilla, que hi eren habitualment sense cridar l’atenció no passen a la Història. Passen a l’oblit.
A El confident dels reis, d’Assumpció Cantalozella, això canvia. Per variar, es parla d’un dels homes que va ser-hi per a fer el bé, per intentar salvar vides i aconseguir que les coses fossin millors dia a dia. I no només per a ell, sinó també per als seus reis, per a la seva fillastra i per al seu país.
En Guillem de Cervera, conseller reial tant de Pere II el Catòlic com de Jaume I el Conqueridor, relata les vivències d’aquests reis, des de l’engendrament de Jaume fins a la sortida cap a la conquesta de Mallorca com a espectador privilegiat essent conseller reial i tutor d’Aurembiaix, una de les primeres amants del rei Jaume.
Val la pena dedicar unes quantes hores a la lectura d’aquesta història, que ens explica la Història vista des dels bastidors, des de la part fosca i poc coneguda. Un exercici que, a més, permet imaginar com eren les persones, a més dels títols.
Aquí teniu el primer capítol en pdf.
Títol: El confident dels reis
Autor: Assumpció Cantalozella
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 264
ISBN: 978-84-7588-325-0
Preu: 19,50€
Ah, si els confidents parlessin… sort que és novel·la, perquè ara com ara els confidents dels Reis ens podrien explicar moltes coses que potser farien perillar el seu cap. Gràcies, Alexandra, per aquesta novel·la que darrerament veig per tot arreu!
Benvolguda Alexandra,
Per a un escriptor no hi ha res millor que “entrar en contacte” amb el lector. La creació literària sempre es realitza davant la presència d’un lector o una lectora a qui dirigeixes l’obra que fas. Uns lectors sense rostre, però presents a “l’altra banda”.
Per això, quan una persona et parla de la teva obra, te’n comenta algun aspecte, experimentes una mena de tranquil.litat: el lector, en aquest cas la lectora, s’ha materialitzat. L’acte de comunicació, s’ha realitzat, ara ja ho saps.
Hi ha un altra novel.la lligada amb aquesta, però que funciona amb autonomia. “L’amor secret del rei en Jaume”. Va sorgir d’aquest projecte d’ “El confident dels reis”, que he fet durant 4 anys. La protagonista és l’Aurembiaix d’Urgell, de qui seguim els passos des que arriba a Castella amb sa mare fins que torna a Balaguer. És una novel.leta situada a “la cambra de les dames”. Mentre els homes són a la guerra, les dones tenen vida pròpia. Immersa dins la Cort castellana, Aurembiaix d’Urgell viu una sèrie de circumstàncies que l’amor cortès( els trobadors) conformen.
Gràcies, doncs, per haver llegit “El confident….”. He fet tota una sèrie de novel.les històriques que segurament et poden interessar. La Montserrat te’n pot parlar.
Una abraçada.
Assumpció Cantalozella