Títol: Els esquirols de Central Park estan tristos els dilluns
Autor: Katherine Pancol
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 600
ISBN: 978-84-9787-738-1
Preu: 22,90€
La Mon -que no la Mon(tserrat Brau)- ens ha fet una fantàstica ressenya d’un llibre amb un títol llarguíssim només a l’abast de l’Stieg Larsson. Aquest llibre però, no té res a veure amb la novel·la negra. Traspúa aquella sensibilitat que Katherine Pancol ofereix als seus llibres. Es tanca una trilogia, i nosaltres us expliquem com:
Desprès de l’èxit del Vals lent de les tortugues y dels Ulls grocs dels cocodrils, Katherine Pancol ens sorprèn de nou amb Els esquirols de Central park estan tristos els dilluns. Els personatges que han anat apareixent ens han fet plorar, riure i pensar sobre situacions reals i actuals. La mort, l’enveja, l’amistat, l’amor o la firmesa de la familia han estat temes que, tractats dolçament, han captivat milions de lectors. La vintena de personatges que han sortit d’aquests llibres han viatjat per ciutats com París, Nova York o Londres deixant històries per acabar; com la vida mateixa. En aquest darrer llibre es tanca la trilogia i la família Cortés apareix de nou per enllestir temes inacabats i fer realitat els somnis que tenien.
Josephine Cortés serà la branca ferma d’aquesta darrera entrega. Mentre espera una nova proposta del seu editor per editar una nova novel·la, les vides de l’Hortènse, en Gary, la Zoé i l’Alexandra aniran enllaçant-se per donar forma a una enrevessada cerca del sentit de la vida i la felicitat. Aquests quatre joves ens ensenyaràn a tenir paciència, a descansar i a observar el que ens ofereix la vida i, sobretot, a captar el moment en el qual sentim felicitat. És aquest moment just d’alegria el que s’ha d’agafar amb totes les nostres forces perquè, en moments de tristesa, puguem recordar la felicitat que sentíem.
Pancol sempre ens fa una clucada d’ull amb les seves novel·les comparant-nos amb algun animal. Doncs bé, hem de fer com els esquirols de Central Park: si els dilluns estan tristos és perquè passa menys gent pel parc i, per tant, no els donen menjar… de segur que recorden que els dissabtes i diumenges la gent hi passeja molt.
Aquí teniu el primer capítol en pdf.
Mon, em penso que aquest deu haver estat un dels més venuts del Nadal, així que moltes gràcies per un llibre que moltíssims lectors deuen estar assaborint ara mateix!
Mon moltes gràcies per aquest comentari tan acurat! Jo ja en tinc ganes de llegir-lo. Com diu la Montse, aquest any els Reis segur que n’han portat molts d’aquests… i qui sap, potser aquest Sant Jordi ens la trobem per la Rambla!