@grup62 @ColumnaEdicions

Fa uns quants mesos en Cèsar ens va recomanar En caure la tarda, d’en Jordi Coca, i vaig pensar que seria una de les meves lectures d’estiu. Bé, doncs, ara que ja torno a ser “al peu del Nosaltres“ ja us puc dir que va ser un encert fer-li cas: m’ha agradat moltíssim!

En Miquel Gironès arriba moll, gras i cansat a casa un vespre i l’acompanyarem durant unes hores, saltant entre el monol·lèg interior i la veu del narrador omniscient, a fer un tomb per tota una vida. D’una manera absolutament desordenada coneixerem el pare, el soci, la dona, la cunyada, les putes d’Alacant que freqüentava quan feia negocis a “la ruta del sud”, les veïnes lesbianes, els coneguts del bar… Un repartiment mutant per a les diferents obres que ha interpretat en Miquel al llarg de la vida. Ell, el gran protagonista, està arribant al final del seu paper com aquelles estrelles de Hollywood vingudes a menys, decadents, anyorant les glòries que han quedat enrere i justificant per què quan baixi definitivament el teló estaran absolutament soles.

M’agrada llegir narrativa catalana contemporània d’aquesta qualitat, perquè em reconec a mi (i els altres) en els detalls i la quotidianitat d’una manera molt clara, sense perdre per això la capacitat de transcendir i arribar a copsar els sentiments universals que la bona literatura ens ofereix. En voleu un exemple?

Al seu davant seia un matrimoni de mitjana edat amb una criatura petita – segurament era un nét- i els avis s’esforçaven tant, eren tan protectors, que al marge del mal que allò feia a la criatura, encarnaven l’estupidesa profunda que sovint desenvolupa la parella feliç.

De debò que us el recomano, aquest llibre!

Títol: En caure la tarda
Autor: Jordi Coca
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 222
ISBN: 978-84-297-6914-2
Preu: 22,50€