Títol: Manual del picapedrer
Autor: Pere Ramírez Molas
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Poesia
Pàgines: 160
ISBN: 978-84-2976-873-2
Preu: 19,00€

He llegit aquest llibre en tres tandes: a la primera, vaig llegir el pròleg d’en Salvador Giner; a la segona, vaig llegir i rellegir el poemari pròpiament -assenyalant què volia posar en comú amb Nosaltres; a la tercera, he llegit l’epíleg d’en Feliu Formosa perquè després tenia pensat escriure aquest comentari. Aquí estic, però ara em sembla que qualsevol cosa que digui serà molt pitjor que el que ja hi ha en l’epíleg.

En Formosa és amic d’en Pere Ramírez Molas (Pirrus, li diuen), igual que en Giner, i ha fet un comentari de l’obra senzillament immaculat: és breu, precís i abasta tots els punts que cal tenir en compte a l’hora de valorar aquest llibre. Què més puc fer, jo, doncs? Copiar-lo! Ni més ni menys! (bé, només li copiaré un paràgraf, però llegiu-lo sencer, que és tot teia!).

En Pirrus afirma que, amb el seu Manual del picapedrer, no ha volgut fer una “obra monolítica”, sinó un “petit popurri”. Cal dir, però, que la gran diversitat de poemes que componen el llibre se sotmeten a una estructura original: la d’un claustre amb les seves quatre galeries: el seu pati central, les gàrgoles, els timpans, el cementiri. Aquesta estructura no serveix únicament per guiar-nos a través del viatge poètic de l’autor, sinó que ofereix al lector diverses possibilitats d’emprendre el recorregut a través dels espais diversos del claustre. Un claustre és (…) un recinte on se situa tot allò que en Pirrus ha pouat de la seva experiència humana, de lector i de dominador de l’idioma per tal que el lector s’hi endinsi amb un renovat desig de recerca, per trobar-hi tota mena d’estímuls que l’omplin i li produeixin plaer i satisfacció com a lector “picapedrer” que ha seguit aquest “manual”.

M’agradaria compartir amb nosaltres alguns versos que m’han semblat representatius dels diversos temes que s’hi aborden (història, país, llengua, literatura…). Espero que us agradin i que llegiu aquest llibre amb el mateix plaer que ho he fet jo i amb què, em sembla, el va escriure l’autor, perquè no hi he trobat ni un bri de constrenyiment.

Cançoneta del pelegrí descaminat

(…)

Sant Jaume, espanya Espanya,
espanya-la, si et plau,
que voldria sortir-me’n,
i me n’han pres la clau!

L’emigrant

(…)

Car jo també sóc molt covard i salvatge
i estimo a més amb clarobscurs
de bons records i mals oblits
la que fou la meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.

Tothom

La suma de tu, jo i d’altres
som nosaltres i vosaltres.
Tots junts, vosaltres i nosaltres,
sumem nosaltres,
i diem vosaltres a d’altres,
i a nosaltres ens diuen vosaltres,
els altres.